El jutge Del Olmo –el mateix que va fer tancar el diari basc “Egunkaria” i empresonar alguns dels seus directius, ara pendents de judici– ha fet segrestar la darrera edició d’”El Jueves” per haver ofès la família reial espanyola. En aquesta peculiar “democràcia” heretada dels militarots colpistes del 36, que tanca mitjans de comunicació i il·legalitza partits mentre subvenciona la Fundación Francisco Franco i respecta com a intocables feixistes notoris com Serrano Súñer –mort de vell sense haver rendit comptes de la seva participació en el segrest i execució del president de la Generalitat Lluís Companys–, Fraga Iribarne o Martín Villa, ara els ha tocat el rebre a l’únic setmanari satíric d’àmplia tirada que es difon als quioscos del Regne d’Espanya. Els qui, ingenus, es pensaven que això de tancar mitjans de comunicació i segrestar-ne edicions era cosa del passat –o limitat als “energúmens” bascos– poden comprovar que, com deia Bertolt Brecht, “encara és fecund el ventre de la bèstia”.
Si algú es pensava que la monarquia heretada del franquisme era una joia de la democràcia, fruit d’una transició –deien– “exemplar”, i podia ser tractada com es fa en altres estats monàrquics –fa pocs anys, el sector republicà del laborisme britànic, que també té republicans a les seves files, a diferència dels seus homòlegs espanyols, va escridassar la reina poc abans de l’acte més solemne del Parlament, la lectura del missatge reial, i no va passar res– estava ben equivocat.
En el cas d’”El Jueves” s’han ajuntat dos tabús encara ben presents a l’imaginari espanyol: la monarquia i el sexe, atribuït a la monarquia és clar. Es veu que la família reial, de tan enlairada que està, no té pràctiques tan humanes com les que ha gosat reflectir el dibuixant de “El Jueves”, i la procreació –tan important per la perpetuació de la institució– la fan com la Verge Maria, “sin haber conocido varón”, que ens feien dir quan estudiàvem als maristes ara ja fa més de cinquanta anys.
Els republicans no tenim tants problemes. Vegi’s el cas d’en Chirac que, després de fer l’anguila anys i panys, ara ha d’afrontar un procediment penal, havent perdut els privilegis de la presidència de la República.