El subconscient del president Montilla

Al president Montilla l’ha traït el subconscient. Diumenge, en l’acte d’entronització de Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona per a les eleccions de març, va dir que els diputats que van a les Corts espanyoles a defensar els interessos de Catalunya –ni que sigui a la baixa, com els de CiU i ERC– hi van a “fer l’índio”. És clar, si són d’aquella tribu que deien els de La Trinca. El president, en els vells temps, quan militava a la Jove Guàrdia Roja, devia ser un bon aficionat dels xicots del Maresme –per cert, algun d’ells fidel seguidor socialista– i ara li retornen els referents de joventut, ni que sigui per contradir-los. Però, compte president, que “com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat,  els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat… Doncs no volen que fem l’indi i amenacen cada dia que si no estem quiets vindrà el set de cavalleria”.

 COM EL FAR-WEST, NO HI RES 

Diu, que hi ha una tribu d’indis 

a l’oest americà que té alguna retirada amb el poble català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol són i seran gent apatxe tant si es vol com si no es vol. Ha rebut per totes bandes però endevant, que no ha estat res! per la seva mala estrella és el pupes del far-west. Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets! quan es rifen garrotades tenen tots els billets. Que lluny és el far-west! que bonica és Oklahoma! Com el far-west, no hi ha res! Invasions de tota mena ha sofert contínuament però una de les més sonades l’ha tingut darrerament: la del general Frank Cooster i un grapat de capcigranys, ara fa quinze mil llunes, més o menys uns quaranta anys la primera atzagaiada de l’infame general fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual i enviar els casaques blaves per colonitzar els nadius i arrencar la caballera als elements subversius Que lluny és el far-west! que bonica és Oklahoma! com el far-west no hi ha res! Però a la mort del general el del “sellos” de correus ho deixa tan ben lligat que manen els seus hereus. I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral engegava a fer punyetes al famós seny ancestral. Per poder-ho canviar tot però que tot seguís igual van muntar unes eleccions per distreure el personal. Per parar el cop de moment i presidir la reserva de l’exili arriba un “jefe” que tenien en conserva Que lluny és el far-west! Que bonica és Oklahoma! Com el far-west no hi ha res! I per asserenar els ànins d’aquest poble tan tossut es firma una tractat de pau que li diuen l’estatut. Però com sempre passa al cine a l’hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat. I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas i quan se’ns dóna un ditet ens agafem tot el braç. I de tant que ens recomanen prudència i moderació ja no estem desencantats ara estem cagats de por. Doncs no volen que fem l’indi i amenacen cada dia que si no estam quiets vindrà el set de cavalleria.