La nova Corpo. Crònica d’un mort anunciat

Ja tenim la llista que els partits han confegit per al futur Regiment de manaies de la nova “Corpo” (abans Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i ara Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els comitès professionals de Catalunya Ràdio i TV3 ja hi han dit què en pensen (una “presa de pèl”, diuen). El Grup de Periodistes Ramon Barnils –al qual pertanyo, amb molta honra– ha fet públic el següent comunicat:

El Grup Barnils lamenta les darreres propostes per formar el consell de govern de la CCMA 

Anima el CAC a no aprovar els noms que han proposat els partits polítics 

Un cop coneguda la llista de dotze noms que els partits polítics proposen oficialment per formar part del consell de govern de la CCMA, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol fer pública la seva gran decepció i malestar, en comprovar que els criteris polítics han passat, una vegada més, per davant dels criteris professionals. Si un dels principals objectius de la Llei que regula la reformada Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals era el de despolititzar-la, ens l’hem carregat a la primera de canvi. I és que amb la llista coneguda ara, els partits polítics catalans demostren no tenir cap intenció de despolititzar la gestió dels mitjans de comunicació públics. 

El GPRB entén que els membres del consell de govern de la CCMA han de ser periodistes, experts en comunicació, acadèmics i gestors d’empreses del sector, tots ells de reconegut prestigi i desvinculats de qualsevol partit polític. En canvi, la majoria de les persones proposades destaca per haver tingut càrrecs públics en el passat o tenir-los actualment, estretament lligats a unes sigles polítiques i amb uns perfils professionals sovint molt allunyats del món del periodisme. 

El GPRB reitera que la nova llei de la CCMA té aspectes positius, però en canvi ha demostrat de seguida que té mancances importants, com el protagonisme que atorga als partits polítics a l’hora de designar els membres del consell de govern. Els partits catalans continuen ignorant l’àmplia demanda ciutadana de tenir uns mitjans audiovisuals independents i professionalitzats, sense ingerències ni del govern ni de les partits. 

Finalment, el GPRB apel·la a la professionalitat del CAC perquè exerceixi plenament la seva funció de valorar la idoneïtat dels candidats i no aprovi aquesta proposta. Barcelona, 11 de gener de 2008. [Per 

 

Ara, la mesa del Parlament, segons la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, passarà el mort al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), al qual des del Grup Barnils reclamem que s’hi oposi. La pregunta del milió –retòrica, òbviament– és: ¿pot el CAC, triat amb un procediment anàleg al de la proposta de nous manaies de la Corpo, és a dir, per mercadeig entre els partits amb representació parlamentària, tirar enrere aquesta proposta? Vistes altres actuacions del CAC, que ho fessin seria un miracle. Com que no crec en miracles, em sembla que el CAC haurà d’enterrar –una vegada més– un cadàver llargament anunciat. I, amb ell, una altra engruna de les esperances que el nostre pot aconseguir ser un país diferent. Una palada més a les il·lusions que alguns vam tenir –val a dir que amb més escepticisme que confiança– arran del canvi quan el primer tripartit va signar el pacte del Tinell. El problema és que, vistos els pans que s’hi han donat des de llavors –i les hòsties que hem rebut, d’uns i altres, els confiats catalanets– una sopa de lletres diferent (CiU-ERC, CiU-ERC-ICV –com proposava, ai, Mestre Xirinacs–, CiU-PSC…) hauria engendrat resultats semblants (amb tots els matisos que vulgueu, però semblants: vegi’s, si no, com ha anat tot en mal borràs des que Mas i Zapatero van fer anar el ribot, amb riallada incorporada del mestre fuster Alfonso Guerra a la rebotiga).