Eleccions en llibertat vigilada al País Basc del sud

Com ha passat a les circumscripcions catalanes sota administració de la Generalitat principatina, també a les de la comunitat autònoma basca i Navarra ha trobat aquesta vegada el PSOE la seva salvació electoral. Només cal mirar les xifres. El vot de la por al PP –l’insistent recurs propagandístic que han usat els socialistes durant la campanya– ha acabat fent forat entre l’electorat també al País Basc.

 

Amb una diferència cabdal: d’una banda, la irrupció brutal d’ETA amb un atemptat matant a trets de pistola un exregidor socialista a Arrasate dos dies abans de la jornada electoral i, de l’altra, la persistent il·legalització de l’esquerra independentista basca i l’exclusió, una vegada més, dels seus partidaris del dret a elegir i a ser elegits. Dos fets que, des d’una perspectiva democràtica, no mereixen sinó la més rotunda condemna, i que condicionen de forma negativa la llibertat de vot que és essencial a unes eleccions polítiques. És, de fet, la cruel constatació que el País Basc encara és molt lluny d’aconseguir la resolució del seu conflicte amb el Regne d’Espanya per la via democràtica.

 

L’esquerra abertzale ha constatat l’increment de l’abstenció, a la qual cridava després que cap de les seves sigles pogués presentar candidatures (33,33% d’abstenció, enfront del 24,7% a tot el Regne d’Espanya), com a prova de la fidelitat dels seus partidaris, malgrat tots els obstacles. I, en conseqüència, que no han cedit davant la política d’il·legalització i a l’empresonament no sols dels seus dirigents sinó de moltes persones pel fet de defensar per la via pacífica les llibertats nacionals del seu país.

 

L’increment de vots del PSOE al País Basc del sud, fins i tot a Navarra –malgrat la seva escandalosa política d’aliances que va mantenir el soci local del PP, la UPN, al govern de la comunitat foral, quan els resultats de les darreres eleccions autonòmiques pemetien un canvi després de l’augment de la representació de Nafarroa Bai– planteja nombrosos dubtes respecte del futur polític immediat. És amb aquest PSOE, primera força al País Basc del sud després d’aquestes eleccions, que el lehendakari Ibarretxe haurà de negociar la proposta que ha de portar al Parlament d’Euskadi el mes de juny vinent, i a consulta a la societat basca el 25 d’octubre, segons el seu pla. Els terminis són ja molt curts, i la incògnita, molt gran.

 

No solament perquè ara el PSOE estarà temptat a reforçar l’argument del seu poder polític, sinó perquè les aliances que el lehendakari pot recollir al parlament de Gasteiz n’han sortit afeblides. Fins tal punt que EA, el partit que més s’ha destacat per la defensa del pla del lehendakari, més fins i tot que el PNB on les opinions són força dividides, ha perdut representació al parlament espanyol. I els vots dels diputats del Partit Comunista de les Terres Basques, suspès d’activitat per decisió judicial i pendent del tràmit d’il·legalització, que Ibarretxe necessita per tenir majoria al Parlament basc, no els té pas garantits.

 

En aquest context, ¿on queda el no nat procés de pau? Per desgràcia, més lluny que mai, després que les dues parts armades –el govern espanyol i ETA– que havien de discutir la pacificació en una de les taules previstes a Anoeta han retornat a la lògica de la guerra. I que un dels partits clau per negociar la solució política del conflicte amb la resta de partits bascos, amb què havien de constituir la segona taula, ha estat enfonsat encara més en el pou de la il·legalitat, i els seus dirigents i portaveus esperen temps millors engarjolats a les presons.

 

Malgrat tot, des d’una decidida voluntat democràtica de pacificació, cal insistir a reclamar una solució negociada del conflicte. Potser hi pugui haver també una lectura positiva, ni que ara sembli utòpica, dels resultats electorals. Amb la seva revalidació com a cap del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, havent superat la implacable oposició del PP al procés de pau, té ara una altra oportunitat per plantejar-lo obviant el greu error d’anar a remolc de l’estratègia que li marcava Rajoy. Faria bé de tenir en compte que tant a Catalunya com al País Basc del sud, on ha crescut substancialment el vot socialista, hi ha un àmplia opinió a favor del diàleg com a mitjà per arribar a la pau. 

 

És cert que ETA, amb l’atemptat de divendres, ha afegit més entrebancs als que ja hi ha havia. Però, més aviat que tard, la recerca de la pau ha de portar a desembarassar d’obstacles el camí, en lloc de posar-ne cada vegada més com s’ha fet fins ara.

 

Per acabar, una dada que convida a l’optimisme. Al País Basc del nord, segons les dades de la primera volta, a les eleccions municipals i cantonals a la República Francesa, les candidatures on participa –sense cap problema legal– Batasuna, seguint l’experiència d’Euskal Herria Bai a les legislatives, han aconseguit força bons resultats, i han superat en molts casos el 10% dels vots. Una dada que caldrà tenir en compte també per al plantejament d’una sortida democràtica al conflicte. 

 

Humbert Roma, periodista

 

Publicat a Tribuna Catalana el 13 de març del 2008