Comentaris a: Escamilla i la magdalena de Proust http://dietarihumbert.wordpress.com/2008/03/30/escamilla-i-la-magdalena-de-proust/ Lleures i converses Wed, 09 Jul 2008 07:08:08 +0000 http://wordpress.org/?v=MU Per: escuraninxols http://dietarihumbert.wordpress.com/2008/03/30/escamilla-i-la-magdalena-de-proust/#comment-148 escuraninxols Tue, 01 Apr 2008 22:00:54 +0000 http://dietarihumbert.wordpress.com/?p=154#comment-148 "però hem viscut per salvar-nos els mots per retornar-vos el nom de cada cosa" Ho he vist avui a un diari a l'Avui?, no recordo ara l'autor de l'article que esmentava això de l'Espriu. “però hem viscut per salvar-nos els mots
per retornar-vos el nom de cada cosa”

Ho he vist avui a un diari a l’Avui?, no recordo ara l’autor de l’article que esmentava això de l’Espriu.

]]> Per: Ferran http://dietarihumbert.wordpress.com/2008/03/30/escamilla-i-la-magdalena-de-proust/#comment-146 Ferran Mon, 31 Mar 2008 07:12:01 +0000 http://dietarihumbert.wordpress.com/?p=154#comment-146 Jo també recordo força el RADIOSCOP. I, és ben curiós, a casa tampoc es parlava mai de nacionalisme, ni de politica, durant aquelles époques. I, també, com tu, conservo escrits (fins i tot la participació de noces dels meus pares de 1952) sempre en català dels meus pares. El meu pare era de Saidí (al costadet de Fraga) encara que va venir a Barcelona l'any 1930. Els matins de diumenge em feia anar a classes de català al Centre Comarcal Lleidatà, a la Plaça Universitat de Barcelona. Però és l'únic acte de "resistencia" que recordo d'ell durant la meva infantessa. Bé, i escoltar Radio Barcelona, clar. Jo també recordo força el RADIOSCOP. I, és ben curiós, a casa tampoc es parlava mai de nacionalisme, ni de politica, durant aquelles époques. I, també, com tu, conservo escrits (fins i tot la participació de noces dels meus pares de 1952) sempre en català dels meus pares. El meu pare era de Saidí (al costadet de Fraga) encara que va venir a Barcelona l’any 1930. Els matins de diumenge em feia anar a classes de català al Centre Comarcal Lleidatà, a la Plaça Universitat de Barcelona. Però és l’únic acte de “resistencia” que recordo d’ell durant la meva infantessa. Bé, i escoltar Radio Barcelona, clar.

]]>