Txema Auzmendi, jesuïta i director d’Herri Irratia, ràdio catòlica basca, és un dels dotze imputats en els dos sumaris contra directius del diari basc “Egunkaria”, tancat pel jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo ara fa cinc anys. Auzmendi, euskaldun i home de gran prestigi en el món de la comunicació de masses al País Basc –un dels fundadors, entre d’altres iniciatives, de la iniciativa Elkarri per la pau–, era secretari del Consell d’Administració de l’editora Egunkaria SA. Li demanen un total de 40 anys de presó (14 al sumari polític i 26 a l’econòmic). Se suposa que –com els altres acusats– hauria actuat al servei d’ETA i, com els directius que hi tenien responsabilitats econòmiques, hauria defraudat la hisenda basca. Un cas, aquest darrer, que –si fos veritat, i la mateixa hisenda basca ho nega– no hauria de ser jutjat per l’Audiència Nacional espanyola sinó per la jurisdicció ordinària. Aquesta setmana el web euskonews.com, de la històrica institució Eusko Ikaskuntza –Societat d’Estudis Bascos, creada el 1918– publica una entrevista a Txema Auzmendi. Pràcticament no parla d’Egunkaria sinó de les seves altres dedicacions. Sobretot de Loiolaetxea, un projecte d’inserció social que ajuda les persones que han estat a la presó –els malanomenats presos comuns– o que estan en perill de marginació social, amb especial atenció per les d’origen immigrant. Convido a llegir aquesta entrevista, que dóna la justa mesura de la personalitat d’aquest sant baró. I –de retruc– és un testimoni més de la barrabassada jurídica que va ser el tancament del diari i les detencions dels seus directius –incloses les tortures a alguns d’ells, com el mateix director Martxelo Otamendi–, i que pot culminar, si no aconseguim aturar-ho, en els ja propers judicis contra els dotze d’”Egunkaria”. Poden acabar un altre cop a la presó. I, aquesta vegada, per molts però que molts anys.