Perplex, també amb l’estelada

 

Compleixo la consigna de penjar l’estelada al bloc, en aquest centenari de l’ensenya independentista que va esdevenir símbol d’Estat Català. Però això no em deslliura d’una certa perplexitat pel que fa a la bandera del meu país. Ara que tant es parla de l’estat de perplexitat dels catalans, arran de l’informe de l’Associació Catalana de Sociologia que presideix l’Oriol Homs, amic i company de tantes batalles, deixeu-me plantejar un tret peculiar d’aquest diagnòstic, en aquest cas relacionat amb mi mateix. 

 

Trobo bé la campanya del centenari de l’estelada, estic d’acord que es pengi als ajuntaments com un acte reivindicatiu simbòlic, i m’hi sento solidari. Però no deixa de semblar-me una anomalia més. La nostra bandera nacional és la senyera quadribarrada, sense d’altre afegit, i quan el meu país –els Paísos Catalans– sigui independent no tinc cap dubte que la vull així. La reivindicació del triangle i l’estrella –o estrelles, que n’hi ha per tots els gustos–, siguin del color que siguin, em sembla un element estrany, originat segurament per la manca d’un Estat propi. 

 

Ignoro si a d’altres nacions sense Estat passa el mateix –només conec el cas del País Basc on hi ha sectors que reivindiquen la bandera de l’antic Regne de Navarra com a símbol identificador i unificador, enfront de la ikurrinya, que va arribar a ser la bandera d’Euskadi de la mà del PNB–, però en el nostre cas l’evidència que la quadribarrada sense afegitons és la nostra bandera nacional és tan sòlida que no deixo de sentir una certa inquietud, que no sé definir, fent homenatge a una altra, ni que aquesta sigui la independentista.