Amb el vot en contra del president, Manuel Díez de Rábago, i el vot favorable dels altres dos magistrats, el tribunal que ha jutjat el lehendakari Ibarretxe, els dirigents socialistes Patxi López i Rodolfo Ares, i els exdirigents de Batasuna Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Joseba Permach, Rufi Etxebarria i Olatz Dañobeitia, ha decidit arxivar el cas. Els advocats de l’acusació popular ja han anunciat que presentaran recurs davant el Tribunal Suprem. Contra el que semblen opinar la majoria dels mitjans de comunicació, el cas, doncs, no està tancat, sinó pendent del que dirà ara el Suprem, que ha tingut actituds contradictòries sobre l’anomenada “doctrina Botín”, que va aplicar a Emilio Botín, el més poderós banquer del Regne d’Espanya. Segons aquesta doctrina jurídica, caldria arxivar un cas si no hi ha acusació particular i el fiscal demana l’absolució.
El que passa és que el Suprem no sempre ha actuat amb aquest criteri. I, quan li va arribar el recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que va absoldre els qui van ser president del Parlament de Gasteiz, Juan Mari Atutxa, i els membres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, acusats de no haver dissolt el grup parlamentari de l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna, el Tribunal Suprem va anul·lar l’absolució i els va condemnar a pagar una multa i a la inhabilitació per exercir càrrecs públics. El lehendaki Ibarretxe, que és conscient que el cas no està tancat definitivament, ha deixat constància de la seva por perquè el Suprem el torni a reobrir. Una hipoteca que planarà –juntament amb tantes d’altres, com la probable exclusió de l’esquerra abertzale del futur Parlament– sobre la legislatura autonòmica que començarà després de les eleccions del dia 1 de març vinent.
El candidat dels socialistes bascos a la lehendekaritza, Patxi López, en canvi, no sembla tan preocupat. i ha dit que ”judicialitzar la política no solament no és la solució, sinó que és un problema i no convé a ningú perquè allò que fa, d’alguna manera, és deslegitimar totes les parts”. Com si el socialisme espanyol –i amb ell el basc– no fos responsable d’haver donat suport i mantingut la Llei de Partits, màxim exponent d’aquesta judicialització de la política. ¿O és que va ser una casualitat que, just després del trencament de la darrera treva d’ETA. Otegi i la majoria de membres de la Mesa de Batasuna anessin a parar a la garjola on, excepte Otegi –que ja ha complert la condemna que li van imposar i és en llibertat–, segueixen empresonats?
D’altra banda, hi ha en perspectiva un altre judici on podria aplicar-se la “doctrina Botín”: un dels dos que tenen pendents els dotze periodistes i directius del diari en euskera “Egunkaria”, tancat aviat farà sis anys per ordre de Juan del Olmo, jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola. Precisament el corresponent a l’anomenat “sumari polític” (l’altre sumari, l’”econòmic”, ja fa temps que en pura lògica hauria d’haver anat a parar a la jurisdicció ordinària, i no seguir mantenint-lo en mans d’un tribunal politic com és l’Audiència Nacional espanyola).
Avui el bloc “Juicio a Egunkaria. Libre!”, que edita Luistxo Fernández, un antic treballador d’”Egunkaria”, publica aquest article que reprodueixo tot seguit.
La suspensión del juicio al lehendakari
El juicio al lehendakari Juan José Ibarretxe y a otros políticos vascos ha sido suspendido hoy en virtud de la ‘doctrina Botín’. Quizás ello no convenía al propio lehendakari ahora que está de precampaña electoral (su abogado pidió que el juicio se celebrará; que hubiera bombo y platillo, vamos), pero el tribunal ha atendido a las objeciones de los acusados de Batasuna y del PSE-EE, y de la misma fiscalía. El motivo de la suspensión es la falta de acusación particular. Es la llamada doctrina Botín: si no hay acusación particular (de alguien personalmente damnificado por el supuesto delito), ni actuación fiscal (el ministerio público no presenta cargos), la acusación popular no basta para justificar el juicio.
El argumento podría aplicarse al menos a uno de los sumarios de Egunkaria, el sumario principal o político. Pero habrá que verlo. Por un lado, el procedimiento judicial seguido ha sido distinto, y quizás eso influya. Por otro lado, la doctrina Botín se aplicó en su día al banquero Botín, pero no a Juan Maria Atutxa en circunstancias parecidas. Ahora, con Ibarretxe, parece que sí, pero la suspensión no cierra el recorrido de este caso. Las acusaciones populares van a llevar el tema al Tribunal Supremo, y de los tres magistrados del tribunal, uno anuncia un voto particular contrario (precisamente, el presidente del tribunal Manuel Díaz Rábago).
