Més de cinquanta periodistes col·legiats s’han adherit ja fins ara a la carta de protesta dirigida al degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, per l‘acte d’entrega de la medalla del mèrit al treball a qui va ser espía franquista Carles Sentís, el 26 de gener a la seu del Col·legi a Barcelona, just setanta anys després que entrés com a ocupant a la ciutat amb les tropes feixistes. Entre els firmants de la carta, hi ha sis membres de la Junta del Col·legi. La carta segueix oberta a la firma de més periodistes col·legiats.

 

El degà ha respost amb aquest escrit, en què no es retracta –contra el que se li demanava– dels elogis que va fer del treball de Sentís:

 

Benvolgut Humbert,

 En primer lloc, vull mostrar-te tot el meu respecte per la teva posició en referència a l’acte d’entrega de la medalla al mèrit al Treball a Carles Sentís en la seu del Col.legi. En aquest sentit voldria compartir les següents consideracions:

 Crec que, com a periodistes, hem de posar en el seu estricte context les dos frases que citeu del meu parlament. Les frases que vaig pronunciar són les següents:

 - “En segon lloc, perquè el mèrit com a “treballador” del Carles Sentis és indiscutible: va començar a treballar com a periodista quan encara no tenia majoria d’edat i avui, quasi vuitanta anys després, segueix escrivint el seu article setmanal a La Vanguardia”

 - “En tercer lloc perquè en Carles Sentís té una biografia única i irrepetible, per la seva pròpia voluntat personal i pels fets històrics que li han tocat viure”.

 Aquets eren el “segon” i el “tercer” argument que vaig citar. El primer fou que en Carles Sentís va ser degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona durant 18 anys.

 En Carles Sentís no va ser elegit en unes eleccions obertes, però va contribuir a fer la transició de les velles Associacions de la Premsa al Col.legi aprovat pel Parlament de Catalunya.

 Carles Sentís va participar en la Transició política i aquest paper li va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi que li va atorgar el President Jordi Pujol l’any 1986.  Penso que la presencia a l’acte d’entrega de la medalla del conseller Joan Manuel Tresserras expressa també aquest reconeixement. Però no em correspon a mi fer judicis polítics. Ni era el motiu de l’acte, perquè la medalla al Treball responia única i exclusivament a la seva tasca com a periodista.

 Com pots comprendre, la meva participació en l’acte proposat pel Ministeri de Treball i les paraules que hi vaig pronunciar van ser fruit d’una decisió molt meditada i convençuda. No crec pertinent, per tant, que hagi de fer-me enrere del que vaig dir. Vaig considerar –i ho ratifico- que la transició va contribuir a crear un esperit de concòrdia i reconciliació que hem de seguir reivindicant i entenc que la Medalla al Mèrit del Treball es un guardó estrictament laboral, un reconeixement professional sense implicacions  ideològiques. I dir –com vaig fer a l’acte- que Carles Sentís té una biografia  “única i irrepetible” no és, en absolut, un judici de cap mena. És, simplement, la constatació d’un fet, allò que tants cops fem en l’exercici del periodisme.

Cordialment

 Josep Carles Rius. Degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya

 

Per la meva banda, li he respost amb aquest missatge:

Benvolgut Josep Carles:

Per si t’interessa –que no ho sé–, pots ampliar què en penso de l’acte indigne que vau perpetrar al Col·legi el 26 de gener passat al meu bloc http://dietarihumbert.wordpress.com/. 

Hi pots trobar també per què considero que la feina que ha fet Sentís tota la seva vida res no té a veure amb la de periodista, almenys tal com me la van ensenyar periodistes de llarga trajectòria i profunda sensibilitat democràtica, i com he procurat practicar-la durant tota la meva vida professional.

Cordialment

Humbert Roma de Asso