Aquest Onze de setembre del 2010 se’m presenta farcit d’esdeveniments previstos, dels quals forçosament me n’hauré d’estalviar algun. De tota manera, com que, d’una o altra forma, m’hi he vist relacionat o m’interessen especialment, deixeu-me fer-ne un breu llistat, comentari inclòs.
Paradeta de “Barcelona decideix” al passeig de Lluís Companys de Barcelona
Des de les 10 del matí fins al vespre, la plataforma “Horta-Guinardó decideix” tindrà paradeta al passeig de Lluís Companys, dins la 9a Mostra d’Entitats dels Països Catalans. Serà una de tantes paradetes de “Barcelona decideix” per difondre la consulta sobre la nostra independència nacional, que es prepara a Barcelona per al 10 d’abril de l’any vinent. Hi ha tanta feina a fer, tants diners a recollir i calen tants voluntaris per treballar’hi –20.000 en el moment àlgid, que serà el dia del referèndum– que qualsevol iniciativa és bona per difondre-ho i recaptar-ne. Aquesta és una de tantes on preveig participar fins al 10 d’abril (altra gent d’”Horta-Guinardó decideix”, o la mateixa més d’altres en alguns casos, ja ha organitzat paradetes semblants al barri d’Horta, aprofitant la Festa Major des de demà fins al 19 de setembre).
Manifestació a Lleida, al matí
Pel matí, a dos quarts d’onze –perquè la CUP de Lleida pugui fer després, a les dotze i sense interferències, la seva pròpia convocatòria–, hi ha convocada a Lleida una manifestació que té el suport de la majoria de partits polítics, sindicats i moltes entitats de l’anomenada societat civil, amb el lema que va aplegar la gentada incomptable –per als qui no la van voler o poder comptar– del 10 de juliol passat a Barcelona: “Nosaltres decidim. Som una nació”. És previst sortir de l’emblemàtic convent del Roser per anar a la també emblemàtica Seu Vella. Pel que sé, és una de les convocatòries més ambicioses que s’ha fet des de fa molt de temps a la ciutat on vaig néxer, i és fruit de la iniciativa de l’associació “Lleida decideix”. Una iniciativa que va ser entomada per Òmnium Cultural de Lleida i assumida per les organitzacions que s’hi han afegit a convocatòria d’Òmnium.
“Lleida decideix” aplega gent que vam treballar com a voluntaris per la consulta a Lleida el 25 d’abril passat. Ens hem constituït com a associació pel dret a l’autodeterminació, a partir de l’assemblea en què es va fer la valoració de la jornada de consultes. Ara ja hi ha una altra associació a nivell de comarca –”Segrià decideix”– i la feina a fer, com arreu, és molta però ja hi comença a haver gent decidida a fer-la. En l’esforç per ser-ne cada vegada més.
Per això, se’m fa tan difícil d’entendre l’actitud de la CUP de Lleida que se n’ha desmarcat i no dóna suport a la manifestació. Les seves raons les podeu trobar al seu web i en un article de Pau Juvilla en el seu sempre molt interessant bloc. No cal dir que no les comparteixo. Tinc la impressió que alguna gent de la CUP –no sé si a tot arreu ni si amb reaccions semblants– no veu més enllà del seu propi búnker i no s’adona que ara la batalla s’està donant ja a camp obert. Que estem passant, gràcies a la iniciativa i al coratge de la bona gent catalana, de la guerra de trinxeres a la guerra oberta, on cal la participació de com més gent millor, de totes les condicions.
I sento encara més aquesta absència de la CUP quan gent seva molt coneguda –i suposo que d’altres de no tan coneguts: no ho sé, perquè no visc a Lleida i no hi conec massa gent ara– va tenir una participació molt activa i va deixar molts esforços, confio que il·lusionats, en la consulta del 25 d’abril. Si vaig intervenir a l’acte de la plaça de Sant Francesc que es va fer previ a la consulta, va ser precisament perquè gent de la CUP m’ho va demanar. Em sap greu, doncs, que, ara que toca –ho vaig escriure just després de la consulta i ho vaig defensar a l’assemblea en què es va decidir tirar endavant l’associació “Lleida decideix”– consolidar i estendre la feina feta, per enfortir l’exigència del reconeixement del dret nacional a l’autodeterminació, la bona gent de la CUP se’n desentengui com si no anés amb ells. Ningú de la CUP ha tingut, per exemple, l’esma d’integrar-se a la junta de l’associació. És com si, dit d’una altra manera, tinguessin escrúpols capellanescos per compartir lloc i esforços amb d’altra gent que sembla que no considerin dignes de lluitar amb ells per causa tan honorable.
Repeteixo que ho sento, sobretot perquè respecto la CUP de Lleida i reconec el seu esforç, que va estar a punt de portar-los a tenir regidors en l’actual consistori dominat per la majoria absoluta del PSC. No m’agradaria pensar que alguns d’ells estan tan obsessionat per les properes eleccions municipals que creuen que no els surt a compte posar-se al costat d’altra bona gent, ai las pecadora de no acomplir determinades condicions de legitimitat que només ells coneixen.
Sigui dit amb tot l’afecte i amb tot el reconeixement per la feina que han fet i fan (defensa del convent del Roser com a patrimoni històric nacional emblemàtic, lluita contra l’especulació urbanística, lluita i victòria judicial contra els aspectes de la llei municipals del civisme que atempten la llibertat i dignitat de les persones, contra la precarietat del treball sobretot juvenil, contra l’espanyolització creixent de la ciutat impulsada per l’actitud genuflexa de les autoritats locals cap a la família reial espanyola, per la nostra llengua i cultura nacionals…), espero que aviat decideixin sortir del búnker –o del ventre de la mare (política, en aquest cas) on tan còmode s’està– i s’enfrontin a la intempèrie del camp lliure. Certament, les seguretats hi són menors, i majors els riscos, però al cap i a la fi és l’únic lloc on hi poden trobar la resta de la bona gent.
Aquí teniu el manifest convocant la manifestació
Acte solidari amb els alcaldes i regidors d’Udalbiltza al passeig de Lluís Companys de Barcelona
A les dotze de migdia, entre els nombrosos actes que hi ha previstos al passeig de Lluís Companys de Barcelona, hi ha convocat una xerrada trobada amb dos regidors municipals bascos (Lander Etxebarria, de Bilbo, i Espe Iriarte, d’Iruña) per parlar del judici que s’està fent a l’Audiència Nacional espanyola a Madrid en què el fiscal demana, per a 21 alcaldes, regidors i treballadors de l’organització municipalista nacional basca Udalbiltza, penes d’entre 10 i 15 anys de presó. Està anunciada per fer-se a la Carpa de debats, de la 9a Mostra d’Entitats dels Països Catalans. Tinc previst fer-hi una escapada, per tornar a expressar-los la meva solidaritat. Tres ajuntaments catalans (Arbúcies, Riells i Molins de Rei) i un centenar de regidors i regidroes catalans de colors polítics diversos ja s’han adherit al manifest solidari amb aquests bascos i basques, elegits per la bona gent i ara amenaçats amb anys de presó per fer la seva feina al servei dels seus pobles i del seu país. A l’acte hi ha previst que hi intervinguin, a més a més del regidor i la regidora basca, Anna Gabriel Sabaté (regidora de la CUP a Sallent) i Jaume Asens (membre de la Comissió de defensa dels drets de la persona al Col·legi d’Advocats de Barcelona).
Manifestació a Barcelona a la tarda
No sé si la veuré tot passant, com el 10 de juliol, des d’alguna paradeta de “Barcelona decideix”, o m’hi podré incorporar una hora o altra. Espero que sigui, una vegada més, una mostra de la decisió de la bona gent catalana per recuperar la plenitud dels nostres drets nacionals.
Manifestacions (prohibides per partida doble) pels drets polítics a Bilbo i pels presos a Barcelona
Com el 10 de juliol, també aquest onze de setembre estaré pendent del que passi al País Basc, on aquesta vegada –seguint la política judicial i policial arbitrària de l’imperialisme espanyol i els seus lacais a la colònia– el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno aquesta vegada els ha prohibit manifestar-se a Bilbo en defensa de tots els drets per a tothom. Els convocants, on hi ha gent de moltes i diverses organitzacions sindicals i socials, han dit que faran tot el possible per manifestar-se per aquest objectiu tan netament democràtic. També als catalans i catalanes ha dedicat atenció aquest mateix jutge en data tan destacada, i el mateix dia i al voltant de la mateixa hora, ens ha prohibit manifestar-nos en suport a les persones preses, un acte que organitza cada any per l’Onze de setembre l’organització antirepressiva Rescat.
Ostres Humbert, em sembla que equivoques el tret fotent en pala cap a la CUP amb el tema diada. A vegades les coses no són el que semblem ni el que s’explica. La CUP va fer dues propostes alternatives de manifestació als organitzadors que ni tan sols varen voler estudiar, per tal de poder anar tots junts i que ningú es sentís trepitjat. Llàstima que l’organització no tingués cap voluntat de buscar un acord amb qui porta 15 anys convocant una manifestació independentista l’11 al matí (de fet, a la primera cita on varem ser convocats, els acords ja estaven presos, amb el psc es clar).
Si hi tens interés pots preguntar perquè de determinades maniobres com liquidar l’espai del Roser com a indret de memòria preferent de la ciutat, que han gaudit si més no de la convivència d’aquesta manifestació unitària. I te’n ficaré un exemple: malgrat el que aprovaren els convocants a la marxa, que aquesta sortiria del Roser, perquè els voluntaris d’Omnium feien pujar a tothom cap al mercat del pla on al final hagué la capçalera incomplint l’acordat? Per no incomodar el psc amb el tema del Roser? Una altra qüestió que dius és el canvi d’horari?? perquè hi poguessim anar: el canvi d’horari el que feia com vam dir era carregar-se les ofrenes al matí al Roser (al final 4 rams contats de 4 associacions justes avalen la teoria), ja que entre les 10,30 i 12 era l’hora tradicional en que es feien
Bé, no vull continuar però hi ha molta diferència entre com semblen les coses i com són realment i també hi ha certes marranades que no explicaré però que et podem aclarir en privat sempre que vulguis.
I pel que fa a Lleida decideix tres quarts del mateix, Humbert. També hi ha teca. I aquí encara sap més greu ja que tinc la convicció que l’actuació de la CUP en la consulta va ser desintersada, altruista i no partidista ni especulativa a diferència de la resta. Pel que fa a la creació de l’associació, hi ha una cosa molt clara, la gent dels partits no ho poden encapçalar pq passa el que passa, que es pensa en funció d’aquests i dels seus interesos i, per exemple, a la CUP ni se la convida a formar-ne part de cap manera. Vaige, que ens toca el rebre, quan som els que varem tirar del carro. No em sembla massa justa aquesta rajada. En tot cas et repeteixo que estem a la teva disposició per qualsevol explicació o aclariment
Per: Ferran el setembre 13, 2010
a les 9:24 am
Estimat Humbert, com a membre de la CUP de Lleida et puc exposar els motius pels quals no ens vam sumar a la convocatòria d’Òmnium (per bé que arreu se’n ha dit l’impulsor i en realitat fou Lleidadecideix com segurament coneixes i en la junta de la qual entitat no hi som perquè no tenim cap afany de protagonisme però hi hem seguit colaborant abans i ara): una prèvia que has de saber és que fa 15 anys que organitzem la única manifestació que surt al carrer el matí de l’Onze a Lleida i que, tan aviat com se’ns va comunicar la intenció de fer en el mateix matí una altra manifestació en la nostra ciutat, varem demanar formalment un canvi de data que ens permetés no abandonar la nostra convocatòria (amb cartells arreu de la ciutat des de molt abans de la primera reunió unitària) i sumar-nos a un acte unitari sota l’esperit del 10J. Malgrat que vàries entitats ens varen venir a dir personalment que sentien la “contraprogramació” com una manca total de respecte cap a nosaltres i la feina feta els darrers 15 anys, el cert és que en assemblea ningú va gosar contrariar l’organització i van callar. Vols saber els motius polítics de la CUP, a banda d’aquest trist fet? 1. La defensa del Roser: tant l’ajuntament com l’organització de la mani unitària van fer una crida a les entitats -per telf i mailing massiu- a aplegar-se al Mercat del Pla i des d’allí a la Seu Vella (sense passar òbviament pel Roser tal i com s’havia votat en l’assemblea preparatòria a la que personalment vaig acudir) la qual cosa aconseguia acallar la nostra veu en contra del fet que enguany s’ha abandonat el Roser (el nostre fossar) perquè Paradores Nacionales l’ha adquirit (gràcies a TOTS els grups polítics del ple lleidatà i silenci absolut d’aquestes 70 entitats) i ja no s’hi pot fer l’acte institucional de la Diada, perquè sinó es fa a la Seu? Perquè la manifestació també?? Davant aquesta renúncia a seguir comptant amb el Roser (només 4 entitats de les 70 convocants a la unitària hi varen posar els peus aquest Onze) varem considerar que la CUP no podia acudir a una manifestació que obviés el Roser i reforcés la seva renúncia. 2. No ha estat l’esperit del 10J el que s’ha importat a Lleida (ja saps que al 10J la CUP hi va ser) sinó la defensa pura i dura de l’Estatut i la via autonomista, mira’t si us plau les crides de les diferents entitats convocants en premsa i rellegeix el manifest, que comença amb el dret a decidir però acaba implorant no ens toqueu les competències de l’autogovern principatí. No és que es quedi curt, és que es contradiu amb els nostres principis més bàsics, el marc dels PPCC, la superació de l’autonomisme.. per tot plegat, hem mantingut la nostra convocatòria d’altra banda exitosa tenint en compte que no erem 70 entitats ni teníem les portades dels diaris dels dies previs, però que arribava a la seva 15a edició. Nosaltres l’any que ve, com aquest i com els passats, estarem al Roser i sortirem al carrer. Tant de bo que hi trobem tota aquesta gent, molta de la qual hi hem treballat colze a colze i ens apreciem, perquè malgrat tot ens en alegrem que sortissin al carrer i desitgem que l’any que ve segueixin tenint aquestes ganes de reivindicar que tant hem trobat a faltar les darreres dècades. Això sí, que vinguin al Roser encara que ens l’hagin deixat en mans de paradores nacionales i no facin el joc al PSC. No és molt demanar. Salutacions.
Per: esther el setembre 13, 2010
a les 1:05 pm
Estimats Esther i Ferran. No estic gens interessat a entrar en picabaralles de qui va ser primer i qui és més pur que l’altre. Els vostres dos escrits no fan sinó confirmar-me en allò que dic al meu article. Si no sou a l’organització de l’associació “Lleida decideix” és senzillament responsabilitat vostra. I no s’hi valen excuses. D’allí va sortir la idea de la manifestació i després la va entomar Òmnium i es va estendre a tota la bona gent que hi va donar suport. Això és l’essencial de tot plegat. La resta són picabaralles de politiqueria barata que no m’importen gens ni mica. Més encara, les odio profundament perquè ja les he patit massa vegades. Amb la vostra absència de l’associació “Lleida decideix” i de la seva Junta –de la qual jo, per cert, com a voluntari al referèndum del 25 d’abril, formo part, i això que visc a Barcelona…–, la CUP comet una gravíssima irresponsabilitat política. La d’haver ajudat a engegar la consulta del 25 d’abril, amb els vostres esforços i generositat –i els de molta altra gent, no la menypreéssiu pas–, i després deixar aquesta gent a l’estacada. Com si la lluita per la independència fos patrimoni vostre i ningú més hi tingués res a fer, si no comparteix la vostra visió de les essències pàtries. Com si el 25 d’abril tot s’hagués acabat, i el dia després no hi hagués res a fer més enllà del vostre propi búnker i atenint-se a les vostres pròpies condicions. El 25 d’abril a Lleida res no va acabar sinó que tot va començar. La lluita pel dret a la nostra autodeterminació nacional no és patrimoni de ningú, sinó de tota la bona gent del nostre país, té encara un llarguíssim camí a recórrer, l’hem d’estendre a tot el territori nacional i no l’haurem culminat fins que aconseguim que ens sigui reconegut internacionalment. Estendre i enfortir aquesta lluita és l’objectiu de l’associació “Lleida decideix”, i la manifestació de l’Onze de setembre no era sinó una passa més en aquest camí. És una llàstima que l’hàgiu desaprofitat.
Per: Humbert el setembre 13, 2010
a les 10:34 pm
Segurament tinguis raó en que sovint ens costa sortir del nostre “bunker” com tu li dius, no t’ho nego pas, però insisteixo en que no ha estat aquesta la nostra actuació ni envers la consulta, ni envers lleidadecideix ni envers la Diada, de debò. Com ja sabràs a hores d’ara, hem seguit assistint a les reunions de lleidadecideix -no és indispensable estar a la junta per militar en un col·lectiu, oi?- perquè sí és la nostra aposta la de la transversalitat i la unitat d’acció, no som tan marcians com per no veure que l’independentisme cal teixir-lo entre tothom i que això inclou sectors de tot tipus, no sols els que comparteixen el nostre projecte de transformació social (tu en deies essències pàtries, però per la part que em toca no n’he sentit mai cap de patriotisme..). No és la curtesa de mires la que ens ha fet apartar-nos d’aquesta convocatòria unitària, ni tampoc la total manca de respecte que hem obtingut envers la nostra, sinó el nostre convenciment que abandonar el Roser i signar un manifest autonomista tot en un, no era assumible políticament. Pots estar-hi o no d’acord, només faltaria, i les teves crítiques sempre seran ben rebudes i escoltades, però no trobo just que se’ns acusi de sectaris amb els antecedents que hi ha, amb la nostra feina en la consulta -amb el 100% dels nostres recursos que ens va deixar sense activitat pròpia durant mesos- i el nostre esforç per integrar-nos en la mani del 10J, a la que varem assistir, tot perquè la mani de Lleida no ens oferia cap encaix polític. Haguessis preferit trobar-nos-hi malgrat això ens fes traicionar la nostra defensa en solitari del Roser i la nostra coherència política interna? Potser d’altres ho puguin fer, el PSC, las casas regionales, la COELL, etc etc no han tingut problemes en acudir-hi i al mateix temps actuar de forma contrària al dret a decidir en el seu dia a dia, i a aquests no se’ls acusa de marcians ni de sectaris. Humbert, espero que ens entenguis una mica i sobretot espero poder-te demostrar amb la nostra feina diària, la que no surt a la foto dels diaris, que creiem profundament en la unitat popular per assolir l’alliberament social i nacional i que per això ens trobaràs en aquest camí a recórrer entre tots i totes. A reveure.
Per: esther el setembre 16, 2010
a les 8:58 am
[...] que va encapçalar la històrica manifestació del 10 de juliol passat a Barcelona i la del darrer onze de setembre a Lleida. Això és, a pronunciar-se sobre el dret nacional de catalans i catalanes a [...]
Per: Els partits convidats a pronunciar-se a Lleida sobre el dret d’autodeterminació « dietarihumbert el novembre 3, 2010
a les 6:46 pm
[...] enfortir un moviment inequívocament independentista d’esquerres al qual reclamo també, com he vingut fent des d’aquest bloc tantes vegades, que estigui a l’alçada de la bona gent del país i abandoni sectarismes i dogmatismes [...]
Per: Per què he votat la CUP « dietarihumbert el maig 17, 2011
a les 11:13 pm