Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2007

Llegint Gerry Adams

La decisió del Govern espanyol d’atorgar el segon grau a Iñaki de Juana Chaos, després que el Suprem el condemnés a tres anys per un delicte d’opinió, així com la fi de la vaga de fam del pres basc, han de contribuir sens dubte a reduir les tensions sobre l’encara no nat procés de pau. L’atemptat del 30 de desembre a Barajas, el primer d’ETA amb resultats de mort des del 30 de maig del 2003, semblava haver trencat totes les possibilitats de negociació per un termini llarg. Però els darrers moviments de l’esquerra abertzale, sobretot la seva proposta de transició per al futur institucional dels quatre territoris bascos sota sobirania espanyola i els tres sota sobirania francesa, demostren que Batasuna no renuncia a l’objectiu d’aconseguir una solució negociada i sense violència al conflicte, com han reiterat els seus portaveus.

El que l’esquerra abertzale anomena “Estatut a quatre i dret a decidir”, per als quatre territoris sota sobirania espanyola (vegeu l’entrevista a Joseba Álvarez publicada a Tribuna Catalana), planteja una consulta tant als ciutadans de Navarra com als de la comunitat autònoma basca sobre la constitució d’una sola comunitat autònoma, en què Navarra tindria un estatus propi, i el reconeixement del dret dels ciutadans d’aquesta comunitat a decidir en el futur si volen o no mantenir la vinculació amb el Regne d’Espanya. Aquest dissabte a Iruñea (en un acte que, aquesta vegada sí, el jutge Garzón ha autoritzat) Batasuna n’ha concretat els detalls. Per a l’esquerra abertzale, aquest acte al Frontó Anaitasuna té tanta importància com el del Velòdrom d’Anoeta de Donostia, el 14 de novembre del 2004, en què va formular la seva proposta per començar un procés de pau.

En un article anterior vaig explicar que el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ja havia parlat en aquesta mateixa direcció abans de l’atemptat de Madrid, però llavors el Govern espanyol seguia entestat en un immobilisme que no feia preveure res de positiu per al procés. Ara, amb l’atenuació de la presó a De Juana Chaos, i sobretot la constatació que el PP segueix amb la seva política obstruccionista sense concessions, vull pensar que Rodríguez Zapatero abandonarà les vacil·lacions i començarà a enfilar l’agulla de la negociació. Perquè, si Zapatero vol aconseguir la pau, vistos els esdeveniments de cada dia, el millor que pot fer és no deixar-se hipotecar pel xantatge del PP i fer, d’una vegada, els passos necessaris perquè sigui possible avançar cap a la pau. Quan la tinguem a l’abast de la mà, al PP no li quedarà més remei que apuntar-s’hi.

Sovint, alguns comentaristes ben informats sobre el Páis Basc han dit que una de les diferències amb Irlanda seria que allí el Sinn Féin mana sobre l’IRA mentre que aquí ETA mana sobre Batasuna. Una lectura atenta de les memòries de Gerry Adams (“Memorias políticas”, ed. Aguilar) porta a una conclusió diferent. Els dirigents republicans d’Irlanda del Nord van haver de discutir molt i durant molt de temps amb les altes instàncies de l’Exèrcit (com, sense cap recança, encara anomena Gerry Adams l’IRA) fins convèncer-los de la necessitat que declaressin l’alto el foc definitiu i el mantinguessin durant les negociacions.·”Havíem d’oferir una alternativa –diu–, de manera que els qui tenien les armes es convencessin que les armes ja no eren necessàries”. I encara són prou recents les reticències de l’IRA al seu desarmament definitiu amb supervisió internacional, tot i els acords de divendres sant del 1998.

Aquesta és una primera lliçó que Zapatero hauria d’aprendre del procés de pau irlandès. Batasuna necessita oferir alguna cosa tangible a ETA perquè el procés de pau sigui creïble. Demanar a Batasuna que condemni la violència no deixa de ser un brindis al sol si no pot convèncer ETA que hi ha vies pacífiques i democràtiques per aconseguir els seus objectius. Però encara hi ha més. Per als dirigents del Sinn Féin. tant o més important que convèncer l’IRA va ser incorporar les bases republicanes i els votants del partit al mateix procés. “Tot es va convertir en negociació per als líders del republicanisme –escriu Adams–. La més important d’aquestes negociacions va ser la que vam haver de fer amb el nostre propi electorat i, més en concret, amb el nucli d’activistes d’aquest electorat”. “Era molt important –diu més endavant– que els republicans comprenguessin que, tot i que el Sinn Féin no esperava aconseguir una Irlanda unida el maig d’aquell mateix any (1997), fos quin fos l’acord definitiu havia de proporcionar un context que permetés avançar després cap a la consecució de la unitat (d’Irlanda)”.

En el futur més immediat s’han de produir decisions judicials i polítiques cabdals en aquest sentit per al País Basc. ¿Com es pot convèncer, per exemple, les bases i els activistes de l’esquerra abertzale que cal donar suport al procés de pau si es mantenen les peticions fiscals –injustes, tot i la seva reducció– contra els 59 processats en el sumari 18/98, que inclouen, entre d’altres, el tancament del diari Egin i la condemna dels seus directius o la d’activistes de moviments no violents o de defensa dels drets civils i nacionals bascos, pendents de sentència després d’un judici que s’ha allargat quinze mesos? I més quan el Tribunal Suprem ha fet tormar a la presó 23 joves abertzales de Jarrai-Haika-Segi, amb una sentència més dura que la de l’Audiència Nacional espanyola. ¿Com reaccionaran aquestes bases i activistes al fet que els presos bascos segueixin lluny del seu país i es mantingui engarjolats els que estan malalts o ja han complert les seves penes, sense perspectives d’una solució propera? ¿I si Batasuna no pot presentar-se a les ja imminents eleccions municipals i forals a la comunitat autònoma basca i Navarra? Zapatero ha de ser conscient que l’esquerra abertzale no són només els seus dirigents i ha de començar a fer els seus propis passos, acompanyant-los –com fan aquests mateixos dirigents amb les seves bases– d’un procés de pedagogia política –per usar les mateixes paraules que el secretari general del PSE, Patxi López, dissabte passat al Comitè Federal del PSOE–, dirigida als sectors espanyols més reticents, per explicar-los les vies democràtiques que poden fer possible la pau. I això comporta abandonar vells discursos buits de contingut i anar, d’una vegada, per feina.

Read Full Post »