18/98 Vist per sentència

Dimecres passat, 14 de març, setze mesos després d’haver-se iniciat, va acabar a les instal•lacions de l’Audiència Nacional
espanyola a la Casa de Campo de Madrid el judici pel sumari 18/98. El dissabte 10 de març, milers de persones, amb el suport de tots
els partits bascos excepte PSE i PP, es van manifestar a Bilbao demanant l’absolució dels 52 acusats per qui el fiscal manté peticions
de presó.

Però el soroll mediàtic a l’entorn d’una altra manifestació –la del PP a Madrid el mateix dia, contra el procés de pau– i un
altre judici –pels atemptats de l’11 M– han amagat a l’opinió pública la transcendència d’aquesta vista en què ha estat
jutjada una part molt representativa de l’independentisme basc. Ben segur que també ha ajudat a aquest silenci el fet que es tracta
de persones acusades de pertànyer “a l’entorn d’ETA”, insòlita qualificació penal que es va treure de la màniga el jutge Garzon i després
van fer seva el PSOE i el PP amb la Llei de Partits.

Al llarg de setze mesos –després d’haver sofert molts d’ells tortures i empresonament, dipositat fiances multimilionàries i
esperat set anys que Garzón tanqués la instrucció i l’Audiència comencés el judici (vegeu, per tot plegat, el llibre “Libertad de expresión y
opinión en Euskal Herria”, redactat per l’Observatori de drets humans d’Euskal Herria i l’Associació basca d’advocats, que es pot
consultar a www.behatokia.info)–, els acusats han hagut de viatjar a Madrid gairebé cada setmana i fer-hi estades de tres i
quatre dies seguits, amb el que això ha representat per les seves feines i economies. Cinc dels 58 processats no han arribat al final de
la vista perquè han mort durant el període d’instrucció o el judici. El darrer d’ells, Jokin Gorostidi, un dels condemnats a mort al consell
de guerra de Burgos l’any 1970 i indultat llavors per la mobilització popular, va morir el dia abans d’haver de declarar davant del
tribunal.

Només a un dels processats, l’advocat Pepe Uruñuela, de la Fundació Joxemi Zumalabe, li han estat retirats els càrrecs durant el judici
per considerar el fiscal i l’acusació particular que no hi havia proves. Tot i que el fiscal ha rebaixat les penes demanades, els 52 que
queden arrisquen un total de 484 anys de presó. Les peticions més elevades són per quatre imputats per la seva relació amb el Consell
d’Administració d’Orain, l’editora del diari “Egin”: 19 anys de presó per cadascun. Per la resta, el fiscal demana penes d’entre quatre i
tretze anys. Per al director i la subdirectora del diari, els periodistes Xabier Salutregi i Teresa Toda, el fiscal demana set anys de presó
per cadascun.

Què s’ha jutjat al 18/98? Fonalmentalment idees i militància social i política. Cap acusació per fets concrets, com no siguin qüestions tan
esotèriques, que s’han esvaït al llarg del judici, com que les pàgines d’anuncis del diari Egin haurien servit per donar consignes d’ETA.
O que empreses amb dèficit o amb facturacions irrisòries haurien servit per finançar-la. Garzón va acumular en aquest procés un conjunt
heterogeni de causes que només tenien en comú la dèria del jutge instructor per combatre l’esquerra independentista basca.
Començant per la que va originar amb el tancament del diari Egin i l’emissora de ràdio Egin Irratia (tretze acusats de col•laborar
amb el “front informatiu d’ETA”). I seguint per les que implicaven membres d’Ekin (organització destinada a impulsar el moviment
independentista d’esquerres, amb objectius com la defensa de la llengua basca i l’ensenyament vinculat al país, millores sociolaborals
i mediambientals… Setze acusats d’impulsar la desobediència civil i tenir els mateixos objectius que ETA), Fundació Joxemi Zumalabe
(constituïda legalment l’any 1996 per recolzar els moviments socials o populars al País Basc. Nou acusats d’impulsar “el projecte de
desobediència civil d’ETA-KAS, amb els objectius explícits de subvertir l’ordre constitucional”, tot i que consta que la Fundació defensa
una actuació pacífica i contrària a la lluita armada. Entre d’altres, el fiscal els acusa de promoure el document d’identificació basc),
l’Associació Europea Xaki (legalitzada l’any 1996 i dedicada a donar a conèixer la realitat cultural, lingüística, social, econòmica i política
basca i crear lligams de solidaritat entre realitats nacionals arreu del món. Sis acusats de col•laborar amb les relacions exteriors
d’ETA) i l’anomenat “front de les empreses” (vuit acusats de formar el “front econòmic” d’ETA).

Les irregularitats de la instrucció i el judici han estat abastament denunciades pels juristes d’altres països que hi han assistit com a
observadors internacionals, entre ells alguns catalans. August Gil Matamala, expresident de l’Associació d’advocats demòcrates
europeus, ha dit que amb aquest judici “s’ha inventat el terrorisme desarmat i, aviat, potser inventaran el terrorisme pacífic”.
L’exlehendakari Carlos Garaikoetxea, qualificava el judici de “tumultuari” i deia –en un article al diari “Gara” (10-3-07)–
que es tracta d’una “mena d’auto de fe per on han desfilat periodistes, promotors de mitjans de comunicació, objectors de consciència,
activistes de l’euskara i gent de condició molt diversa posada al sac comú del filoterrorisme”. [El dia a dia del judici pel 18/98 es pot
seguir a la web del Col•lectiu de suport 18/98+ (www.18-98plus.org). També s’hi troba la documentació corresponent].

“Els jutges diuen que el nostre objectiu és subvertir l’ordre constitucional –va dir divendres passat un dels portaveus dels
acusats, Mikel Korta, en una roda de premsa a Bilbao–. Nosaltres diem que la Constitució espanyola no és acceptada a Euskal
Herria, els ciutadans bascos van donar l’esquena a aquesta Constitució que els espanyols van pretendre imposar-nos”. La sentència
pel 18/98 serà una bona pedra de toc per al futur del procés de pau. Tant si es produeix abans com després de les eleccions
muncipals del maig –un altre test de les intencions del Govern espanyol sobre el reconeixement de l’esquerra independentista
basca com a interlocutor, sense retallades del dret dels seus votants a ser representats amb tota llibertat–, la influència de les
possbiles condemnes pot ser decisiva per al manteniment del suport d’amplis sector de l’esquerra independentista al procés de pau o
el seu allunyament de la via pacífica i democràtica. Encara és recent el retorn a la presó de 22 joves de Jarrai-Haika-Segi, després que
el Tribunal Suprem augmentés les penes que els havia imposat l’Audiència Nacional espanyola. I, després del 18/98, hi ha previstos
judicis similars, com el que amenaça encara periodistes i directius del diari “Egunkaria”, que és pendent de judici tot i que el fiscal ha
reconegut que no hi ha indicis penals. L’acusació particular i els jutges sembla que no pensen el mateix.

Com deia Mikel Korta en la roda de premsa, “darrere l’acusació que el nostre objectiu era subvertir l’ordre constitucional, hi ha el moll
de l’os del conflicte entre Euskal Herria i l’Estat espanyol”. En aquest context, seria bo que el Govern espanyol tingués en compte les
sàvies paraules de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, de 9 d’abril del 2002, condemnant Turquia per la
il•legalització del partit kurd HEP (Partit del Treball del Poble): “El Tribunal –diu la sentència– accepta que els
principis defensats pel HEP, com el dret a l’autodeterminació i el reconeixement dels drets lingüístics, no són, per ells mateixos, contraris
als principis fonamentals de la democràcia. Igualment, accepta que, si es considerés que la sola defensa dels principis esmentats
comporta, per part d’una formació política, el suport a actes de terrorisme, es reduiria la possibilitat de tractar les qüestions que hi són
relacionades dins el marc d’un debat democràtic, i es permetria als moviments armats monopolitzar la defensa d’aquests principis,
cosa que seria obertament en contradicció amb l’article 11 (de la Convenció europea dels drets de l’home; llibertat de reunió i associació) i
amb els principis democràtics en què es fonamenta”. Assenyada conclusió: si les idees no poden defensar-se, i fer-se efectives, per la
via democràtica, el monopoli de la seva defensa es deixa als moviments armats. El Govern del Regne d’Espanya faria bé de prendre´n
bona nota.

Humbert Roma, periodista

Publicat a Tribuna Catalana el 21 març de 2007