Comença la subhasta

Ja ha començat la campanya electoral per a les municipals. Si segueixen com en la precampanya, tornarem a veure els partits tirant-se pel cap frases fetes, tòpics insubstancials, insults camuflats en metàfores barates… Tot, excepte propostes concretes, no demagògiques ni populistes, per a allò que es decideix en aquesta ocasió: la composició dels ajuntaments i el govern de pobles i ciutats, el consell general de l’Aran, els parlaments autonòmics de les illes balears i el País Valencià, els consells insulars… Les informacions més mediàtiques –encara la televisió mana sobre la resta– estaran dominades per l’enfrontament entre els dos grans partits espanyols, encara que en llocs com Catalunya o el País Basc el PP no hagi arribat a ser mai el segon partit en el vot dels ciutadans.

El PP imposarà, com porta fent durant l’actual legislatura espanyola, la seva agenda temàtica: il·legalització de Batasuna i enduriment –encara més?– de la situació dels presos, corrupció econòmica o el que vingui a tomb per empastifar l’enemic, seguretat ciutadana, immigració… I el PSOE s´hi tornarà amb la mateixa moneda; que tu vas il·legalitzar, jo més… que tu em dius corrupte, tu més… A Catalunya, els protagonistes són més diversos i la política és més plural, però el debat electoral segueix verals semblants. Al País Valencià i les illes, la novetat de la unió electoral de forces nacionalistes i d’esquerres que abans anaven per separat pot aportar algun al·licient i una certa dignitat a la campanya, si saben allunyar-se del camí que marquen els dos grans.

Com que a les nacions sota sobirania espanyola cada dos per tres estem d’eleccions –un dels avantatges que ens portaria la independència seria la possibilitat de racionalitzar els calendaris electorals–, cadascuna de les votacions s’interpeta sempre en clau electoral… per a la propera. Sobretot, en relació a les eleccions espanyoles. I així, com que la solidesa de la democràcia al Regne d’Espanya és més aviat dubtosa –per utilitzar una paraula benèvola–, la campanya electoral es converteix en una mena de subhasta, a veure qui la diu més grossa. I després parlaran de populisme a alguns països americans…

Humbert Roma