Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/05/2007

Mentre als territoris del País Basc sotmesos a la sobirania espanyola, Batasuna i la majoria de llistes de l’esquerra independentista són exclosos de participar en la jornada electoral del 27 de maig, a l’altra banda de la muga, sota sobirania francesa, els patriotes bascos d’esquerra preparen unes altres eleccions: les legislatives del 10 i el 17 de juny. No diuen que a la Unió Europea ja no hi ha fronteres? Com és que, mentre Batasuna no pot participar en unes eleccions al Regne d’Espanya, sí que ho pot fer a la República Francesa?

Aquestes legislatives seran un bon termómetre per veure fins a quin punt ha augmentat la consciència d’identitat basca a Zuberoa, Lapurdi i Nafarroa Behera, una qüestió clau per avaluar les possibilitats de fer realitat algunes de les revindicacions de l’independentisme basc d’esquerres per al procés de pau. Tot i que –a diferència de l’espanyola, que ha hagut de recórrer a la infame Llei de Partits per marginar un sector de l’electorat– la normativa electoral francesa prima els partits més poderosos del sistema republicà en detriment dels petits, i per tant fa pràcticament impossible que els qui tenen un abast territorial petit arribin al Parlament, no hem d’infravalorar els resultats d’aquestes legislatives. I més en aquesta ocasió, en què a les tres circumscripcions basques del departament dels Pirineus Atlàntics s’hi presentaran candidatures d’Euskal Herria Bai. Una coalició formada per Abertzaleen Batasuna (equivalent a Aralar al País Basc del Nord), Batasuna i Eusko Alkartasuna.

El PNB, que inicialment havia firmat la carta base del programa comú, se’n va desmarcar després de l’atemptat del 30 de desembre a Barajas, exigint que els partits integrants de la coalició condemnessin la violència d’ETA, i ara dóna suport al nou partit del centrtista François Bayrou: el Moviment Demòcrata (UDF-MD). Tot i les dificultats que planteja el sistema electoral francès també per a uns bons resultats de la UDF-MD i els problemes afegits que té la nova formació precisament als Pirineus Atlàntics per les baixes destacades que ha sofert i que afavoreixen el partit del president Sarkozy, la decisió del PNB no deixa de tenir la seva lògica. El PNB està adherit al Partit Demòcrata Europeu (en què el president Maragall té posades tantes esperances) i gràcies a la UDF, la formació que fins ara liderava Bayrou, i altres aliats, manté una certa presència europea, després que el PP de José Maria Aznar fes expulsar els bascos de la internacional democristiana tot i que el PNB n’havia estat un dels fundadors.

Veurem ara si aquest suport electoral es traduirà en alguna contrapartida, programàtica o de presència institucional, per als nacionalistes bascos com apunten algunes informacions. No hem d’oblidar que, el gener del 2005, François Bayrou, occità i parlant de la llengua d’oc, va proposar una esmena a l’article de la Constitució Francesa que atorga al francès el caràcter de “llengua de la República”, perquè s’hi afegís “el respecte de les llengües regionals”, entre elles el basc i el català. Una esmena que va ser rebutjada. D’altra banda, durant la primera volta a les presidencials franceses, Bayrou es va comprometre a signar, si era elegit, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que la República Francesa encara no ha firmat.

Pel que fa a la coalició Euskal Herria Bai, en el seu programa defensa, entre d’altres qüestions, la institucionalització del País Basc del nord, mitjançant una consulta sobre el reconeixement d’un Departament Basc, amb àmplies competències en desenvolupament econòmic, gestió del territori, relacions transfrontereres i política lingüística; la cooficialitat de l’euskara; la defensa d’un procés de resolució democràtica del conficte basc; el desenvolupament de les relacions entre el País Basc del nord i del sud; mesures mediambientals que garanteixin un creixement sostenible, i la defensa de condicions dignes de vida i treball.

Encara hi ha d’altres candidatures en què caldrà posar atenció en les legislatives franceses al País Basc del Nord: sobretot les dels Verds i, en concret, la de Martine Bisauta, a la cinquena circumscripció. En el curs de les fracassades negociacions entre el Partit Socialista Francès i els Verds per integrar una sola candidatura, els socialistes d’aquesta circumscripció van presentar “una imatge caricaturitzada de la candidata Verda, assimilant-la a una militant abertzale”, segons Le Journal du Pays Basque (12-5-07). Martine Bisauta defensa la consulta per la creació del Departament Basc, el reconeixement de l’euskara i el desenvolupament de les relacions amb el País Basc del sud. Punts en què coincideix amb el programa d’Euskal Herria Bai.

Finalment, una altra dada a tenir en compte: les darreres setmanes s’han produït al País Basc del Nord un seguit d’atemptats contra immobiliàries, instal·lacions residencials i turístiques, similars a les que es produeixen de tant en tant contra interessos francesos a Còrsega. Aquests atemptats han estat reivindicats per comunicants anònims, i no poden ser atribuïts a cap organització estable. Però no deixen de ser un advertiment que el nou primer ministre francès, François Fillon, fill de mare basca, faria bé de no menystenir.

Humbert Roma, periodista

Publicat a Tribuna Catalana el 21 de maig del 2007

Read Full Post »