Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/10/2007

Les darreres operacions del jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón reiteren una estratègia que ha fracassat moltes vegades: omplir les presons espanyoles de bascos rebels. Fins on pot arribar aquesta estratègia de guerra que el darrer procés de pau semblava haver superat per sempre? Sens dubte que al fracàs del diàleg com a camí de resolució del conflicte.

El Regne d’Espanya –i Zapatero com a president del Govern que marca el rumb, i en aquest cas Garzón com a braç executor– no busca la solució dialogada del conflicte sinó la derrota de l’independentisme basc. El desenvolupament de les negociacions durant la treva d’ETA –com ens l’ha relatat “Gara” i han confirmat altres versions gens sospitoses de filoabertzalisme, com el mateix diari “El País”– mostra com la persistència en la il·legalització de Batasuna va reforçar el paper d’ETA en el procés. En detriment de la via política de negociació, la de la mesa de partits.

Quan tot feia pensar –i així ho deien de portes enfora Zapatero i membres destacats del seu Govern– que l’objectiu era, d’acord amb l’oferta de Batasuna a Anoeta, donar protagonisme a la política perquè callessin definitivament les armes, de fet Batasuna va continuar il·legalitzada sense contemplacions, i fins i tot l’intent de l’esquerra abertzale per substituir-la per un altre partit polític de nova formació no va tenir cap possibilitat.

Ara, fracassat aquell procés i havent trencat ETA la treva, el Govern espanyol i els jutges tornen a les velles receptes de l’empresonament dels dirigents polítics de l’esquerra independentista. No hi fa res que l’operació coincideixi amb la presència al País Basc d’un grup de mediadors internacionals que intenten redreçar el camí de la pau. La política de mà dura és, per ara, l’única resposta.

Hi ha però un element nou que Zapatero i els jutges farien bé de no menysprear: el lehendakari Ibarretxe ha tornat a llençar el repte de la consulta a la ciutadania de la comunitat autònoma basca. El Govern espanyol ha respost amb amenaces i el recurs sobat a la Constitució, una vegada més, davant una aspiració tan democràtica com la de consultar l’opinió del poble. Avui mateix els diaris es fan ressò d’una altra amenaça: Alfonso Guerra –el que va passar el ribot a l’Estatut català– no s’està de dir que la resposta espanyola a la consulta democràtica del lehendakari hauria de ser la suspensió de l’autonomia.

La proposta del lehendakari ha obert esperances en significatius sectors de l’esquerra independentista basca, tot i que les declaracions oficials hi mostren
un cert escepticisme. Potser és que el Govern espanyol ho sap i pensa que, amb cops com el de Garzón a l’esquerra abertzale, intimidarà els nacionalistes més moderats i aconseguirà que Ibarretxe renunciï a la consulta. O creu que, amb els dirigents independentistes a la presó, a l’esquerra abertzale no li quedarà més sortida que no donar suport a la consulta.

Nota per a constitucionalistes espanyols: Ja sé que el Regne d’Espanya és un Estat democràtic –diuen– on els poders executiu i judicial estan separats. I que el rei “regna però no governa”. Però és que els fets són tossuts i, massa sovint, contradiuen les proclamacions constitucionals. És la teoria del constitucionalisme útil, però a l’inrevés: la Constitució els serveix per anar cap enrere com els crancs en lloc d’avançar ni que sigui una mica en la resolució dels conflictes que cuegen des de la transició.

I encara una cosa més: fa dies que tinc a mig escriure un article sobre política al País Basc: aliances, futur de l’esquerra abertzale, fidelitat del lehendakari als objectius marcats… Per desgràcia, la realitat em confirma els dubtes que tenia a l’hora d’enllestir-lo. Es fa difícil parlar de política quan des d’Espanya apliquen estratègies de guerra. I veurem ara com respon ETA a aquesta ofensiva…

Humbert Roma, periodista

Publicat a Tribuna Catalana el 5 d’octubre del 2007

Read Full Post »