Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2007

Per una ordre de la Sala Penal de l’Audiència Nacional espanyola han començat avui les detencions de 46 de les 52 persones de l’esquerra independentista basca jutjades al macrojudici 18/98 per delictes d’opinió i associació i, en cap cas, per accions armades. Entre elles, hi ha directius i periodistes del diari Egin, tancat l’any 1998 per ordre del jutge instructor Baltasar Garzón, i activistes de moviments socials i de no violència activa.

El macrojudici 18/98 va ser seguit per una comissió de juristes –entre ells, alguns catalans– que en van destacar les irregularitats, així com la indefensió dels acusats i la vulneració de les mínimes normes de garantia d’un judici just, i en van demanar el sobresseïment.
Recentment, un grup de juristes internacionals van afirmar que el tancament dels diaris Egin i Egunkaria –aquest darrer, pendent de judici, que es preveu imminent– vulneren tant la Constitució Espanyola com el Conveni Europeu de Drets Humans, segons aquesta informació publicada el 5 de novembre pel diari digital Izaronews

Juristas internacionales consideran que el cierre de Egin y Euskaldunon Egunkaria vulnera la Constitución española y el Convenio Europeo de Derechos Humanos

Un grupo de juristas internacionales concluyó este lunes, tras estudiar el informe sobre el cierre cautelar de Egin, Egin Irratia y Euskaldunon Egunkaria, realizado por el Instituto vasco de Criminología, que esta medida viola el artículo 20 de la Constitución española por “implicar una auténtica suspensión del derecho fundamental a la libertad de prensa, un derecho no suspendible salvo en supuestos de estado de excepción y sitio”.

Los expertos John Vervaele (Universidad de Utrech, Holanda), Kai Ambos (Universidad de Göttingen, Alemania), Juan Luis Gómez Colomer (Universidad de Castellón) y Luis P. Salas Calero (Universidad de Florida, Estados Unidos), participantes en la jornada “Medios de comunicación y conflicto”, celebrada en Donostia, afirman en un documento conjunto que el cierre de los mencionados medios de comunicación viola los artículos 10 y 15 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (CEDH) por su “caracter desproporcionado, al existir otras medidas menos gravosas y traducirse en la práctica en la disolución de unos medios que no podrán volver a ver la luz, con independencia del resultado final de los procesos penales en los cuales se ha adoptado la medida”.

Los expertos juristas recuerdan que la libertad de expresión es “piedra angular de una sociedad democrática” y, como derecho fundamental individual y colectivo, “el derecho a recibir cualquier información y a conocer la expresión del pensamiento ajeno forma parte del contenido esencial del derecho a la libertad de expresión”.

Aunque matizan que el derecho a la libertad de expresión “no es un derecho absoluto y debe compatibilizarse en su reconocimiento y ejercicio con el de otros derechos fundamentales”, recuerdan que la trascendencia del citado derecho “lleva a que, de manera generalizada, la normativa internacional y europea, únicamente autorice su restricción de modo excepcional, por motivos muy graves y siempre con estricto respeto no sólo del principio de legalidad, sino igualmente de los de necesidad y proporcionalidad”.

A juicio de este grupo de expertos, las intervenciones preventivas o cautelares “no son incompatibles” con el reconocimiento de los derechos fundamentales, pero la extensión de su aplicación y límites “se encuentran sometidos a estricta supervisión por parte de los más altos tribunales”, al tiempo que apuntan que en el caso de los medios de comunicación y publicaciones la censura previa constituye “un ataque particularmente intolerable para la libertad de expresión”.

En el caso del cierre de los medios de comunicación Egin, Egin Irratia y Euskaldunon Egunkaria, los juristas destacan que esta medida cautelar supone “el sacrificio del derecho fundamental a la libertad de expresión, tanto en su vertiente individual como desde el prisma colectivo, esto es, como el derecho a recibir cualquier información y a conocer la expresión del pensamiento ajeno”.

“La innecesariedad de esta medida era ya discutible en el momento mismo de su imposición, cuando existían otras alternativas de intervención cautelar que no llevaban consigo la interrupción de la actividad del medio de comunicación”, subrayan.

Asimismo, en cuanto a la “falta de proporcionalidad” de la medida cautelar, aseguran que el cierre, “aunque teóricamente temporal, supone en la práctica, y no sólo por su desmedida duración, una negación definitiva del derecho constitucional a la libertad de expresión, lo que constituye una vulneración de los artículos 10 y 15 del CEDH y del artículo 20 de la Constitución”.

Concluyen por lo tanto que la aplicación del artículo 129.2 del Código Penal para proceder al cierre cautelar de los citados medios vascos de comunicación “viola el artículo 20 de la Constitución, por implicar como consecuencia práctica una auténtica suspensión del derecho fundamental a la libertad de prensa, un derecho no suspendible salvo en supuestos de estado de excepción y sitio”.

Por último, el documento redactado por el grupo de expertos precisa que las conclusiones se realizan “sin perjuicio del respeto debido a las decisiones judiciales y de la necesaria defensa de los ciudadanos por parte del Estado, frente al terrorismo en un marco constitucional democrático”.

Read Full Post »

Aquests dies els mitjans omplen pàgines en paper o bits i minuts d’informatius audiovisuals amb l’informe del BBVA sobre les balances fiscals al Regne d’Espanya. Sort n’hem tingut d’en Puigcercós (ERC)i la Fundació Josep Irla, que han puntualitzat tot seguit les fal·làcies d’aquelles dades.

Felicitats a l’equip de “La nit al dia”, i al David Bassa en particular, i també als companys de l’“Avui”, pel tractament matisat i crític que han donat a la informació, incloent-hi els diferents sistemes de mesurar les balances fiscals i l’apropiació dels impostos de les grans empreses amb seu a Madrid per part de la comunitat de Madrid (sense restar-hi les inversions “d’inerès general” que s’hi fan) que comporta el sistema utilitzat pel BBVA. L'”Avui” fins i tot ha donat veu a diversos especialistes, amb prersència destacada dels economistes que han estudiat més a fons els sistemes de càlcul de les balances fiscals i han publicat treballs sòlids al respecte.

Queda, però, una segona fal·làcia amb la qual ens donen i donaran la llauna els nacionalistes espanyols i els catalanistes mesells del “qui dia passa any empeny”: la suposada insolidaritat dels bascos i navarresos i la necessitat de revisar el sistema de concert econòmic. Un sistema, per cert, al qual els polítics catalans –i la majoria de votants que se’ls van creure–, ai, van renunciar tant en el procés de l’Estatut del 1979 com en el de l’actualment vigent, pendent encara de la darrera ribotada del Constitucional.

Reprodueixo tot seguit la següent notícia que el diari “Gara” va publicar el passat 24 de novembre, donant compte d’un informe del sindicat LAB, el segon en implantació i nombre de delegats a tot el País Basc, sobre el cost que suposa per als territoris del País Basc del Sud la manca de sobirania.

Crec que els qui parlen tan a la lleugera de solidaritats (o insolidaritats) –per cert, imposades– farien bé de tenir en compte aquestes dades.

2007 noviembre 24
Hemeroteca
GARA > Idatzia > Ekonomia

LAB calcula que la falta de soberanía supone un coste anual de 7.338 millones

LAB ha calculado que Hego Euskal Herria soporta un sobrecoste de 7.338 millones de euros este año debido a la falta de control sobre sus propios gastos e ingresos. Asegura que el supuesto gasto social de los presupuestos autonómicos es «una mentira maquillada».
GARA |
El análisis de LAB sobre los presupuestos generales de las instituciones autonómicas de Hego Euskal Herria pone de relieve que «el supuesto carácter social del gasto público es una gran mentira maquillada», que queda desvelada al tener en cuenta que buena parte del dinero ingresado por las haciendas se destina a pagar los gastos generales del Estado español.
El sindicato abertzale recordó que, en realidad, el sistema de protección social vasco está a la cola de la UE si se mide el esfuerzo financiero dedicado a políticas sociales en proporción a la riqueza generada PIB. Este hecho queda oculto por «el limitado marco competencial», que deja en manos del Estado buena parte del gasto.
Según el cálculo de LAB, 7.238 millones de euros se transfieren al Estado español en virtud de competencias no transferidas, y sobre los que las instituciones autonómicas no tienen el más mínimo control. Buena parte de ellos corresponden al Ejército o la Casa Real. LAB estima por ello que los obstáculos para lograr un nivel de protección social digno son «la inexistencia de una auténtica autonomía fiscal y presupuestaria» unida a «la orientación neoliberal de los gobiernos» de la CAV y Nafarroa.
Por su parte, ELA calificó como «continuista» el proyecto de presupuesto para 2008 presentado por el Gobierno navarro, que, a su juicio, pretende hacer creer que se gasta más de lo que en realidad se gasta al esconder las cantidades en concepto de gastos fiscales. Además, estimó que «el gasto público no es el suficiente para poder responder a las necesidades de la sociedad navarra» y que pretende cerrar el año con un gran superávit en lugar de utilizarlo para cubrir las carencias sociales.

Read Full Post »

La Xarxa de Blocs Sobiranistes ha convocat per demà un acte per presentar-la en una trobada presencial. D’altra banda, el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha publicat el seu darrer Butlletí (novembre 2007), d’on he seleccionat diverses notícies que voldria remarcar. Posaria especial atenció en la que he numerat com a Notícia 3: un informe internacional titlla dinconstitucionals els tancaments dels diaris “Egin” i “Egunkaria”.
Els directius i periodistes d’Egin –com la resta de 52 jutjats per l’únic delicte d’exercir els seus drets ciutadans en defensa de les llibertats nacionals del poble basc– són pendents de la imminent sentència del macrojudici de 18/98. Un judici equiparable als que s’han fet contra la llibertat d’expressió i associació sota altres règims polítics, com l’imperant a Turquia, sobre els quals els mitjans espanyols i catalans sovint fan tants escarafalls. Pel que fa als directius i periodistes d’Egunkaria, són pendents de la convocatòria, sembla que també imminent, del judici.

Convocatòria per demà
Benvolguts catosfèrics,
Us recordem que demà dimecres, 28 de novembre, a les 19.00 hores a la sala d’actes d’Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276, principal, a Barcelona, farem la presentació pública i presencial de la XBS. En aquest acte explicarem els reptes i fites que ens proposem per al futur i les novetats que posarem en marxa en dates properes. Comptarem amb la participació del periodista i escriptor Víctor Alexandre, el també periodista i director de l’Agència Catalana de Notícies Saül Gordillo, tots dos membres de la XBS, i a més us presentarem el blocaire número 500.
Feu-vos ressò d’aquest esdeveniment i animeu-vos a participar-hi! Ens agradaria molt que aquest acte, a més de ser la presentació pública, fos també la primera trobada presencial dels membres de la XBS. Ja són nombroses les persones que ens han confirmat la seva assistència a l’acte i que n’han parlat als respectius blocs.
Esperem la vostra assistència!
Moltes gràcies pel vostre suport.
Xarxa de Blocs Sobiranistes

Notícia 1
L’SPC demana a les institucions públiques catalanes el seu suport en la regulació del dret a la informació

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), amb motiu de les mobilitzacions del 5-N, va enviar una carta a tots els diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la qual se’ls demanava el seu màxim suport a totes les iniciatives a favor del dret a la informació de la ciutadania. Aquest escrit s’emmarcava en la campanya que la Federació Europea de Periodistes (FEP) havia convocat per al 5 de novembre a tot el continent, on a la gran majoria de països els sindicats de periodistes van organitzar diferents actes i mobilitzacions per defensar el periodisme, com a garant del dret a la informació de la ciutadania. Una altra carta amb continguts gairebé idèntics va ser enviada als presidents de les dues associacions municipalistes catalanes perquè la traslladin a tots els alcaldes catalans. En les cartes es destaca el fet que la Federació Europea de Periodistes (FEP) -branca europea de la Federació Internacional de Periodistes (FIP)- havia convocat mobilitzacions a tot el continent «en defensa del dret a la informació de la ciutadania, que està sent objecte de greus amenaces i perills a bona part dels països. A Espanya i Catalunya aquesta situació no és pas millor, sinó més aviat tot el contrari. M’adreço a vostè com a representant de la societat catalana per demanar-li el seu màxim suport a totes les iniciatives a favor d’aquest dret fonamental en qualsevol democràcia, un dret bàsic a partir del qual es poden defensar tota la resta de drets reconeguts en les societats avançades».

Les organitzacions de periodistes incloses a la FEP van organitzar actes de tot tipus a totes les grans ciutats europees en el marc de la jornada reivindicativa convocada. Sota el lema de Periodisme malalt: perill per a la democràcia, s’amaga el malestar dels professionals de la informació per un conjunt de preocupacions creixents: la pressió política insuportable sobre informadors; la concentració de mitjans inacabable, fet que redueix la pluralitat; o la degradació progressiva de les condicions de treball i la precarietat salarial serien una síntesi del diagnòstic de la malaltia. A la pàgina web del sindicat (www.sindicat.org) es pot consultar el text íntegre d’aquesta carta i també altres informacions sobre la mobilització dels periodistes europeus amb motiu de la convocatòria de la FEP.

Notícia 2
L’elecció del Consell de Govern, pedra de toc de la nova CCMA

Gairebé un mes després de l’aprovació per part del Parlament de la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), res no se sap de les propostes de noms per al Consell de Govern que els grups parlamentaris han de presentar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquest és un tema clau per comprovar si les forces polítiques assumeixen que el nou model ha de garantir la despolitització dels mitjans públics que depenen de la Generalitat, i es comença per proposar persones qualificades per a la gestió de la Corporació i capaces d’actuar amb independència i neutralitat. També per verificar si el CAC, l’organisme de regulació que més s’ha allunyat de les pressions directes dels partits, pot garantir que el perfil dels candidats al Consell respon als criteris anteriors.

Per això l’SPC fa una crida als grups parlamentaris perquè evitin les temptacions de proposar-hi candidats pensant sobretot en l’afinitat política o hi vulguin col·locar personal polític retirat; i al CAC, perquè no decebi les expectatives que hi té dipositades, perquè la seva intervenció és la que diferencia la nova llei de la CCMA d’altres reformes legislatives, com la d’RTVE o la propera de l’RTVA, que es limiten a proposar l’elecció parlamentària del director general dels ens o corporacions. El Sindicat els fa aquest repte perquè desmenteixin l’escepticisme legítim i justificat que poden provocar entre els professionals i la ciutadania les actuacions, encara marcadament partidistes, de les forces polítiques en relació amb els mitjans de comunicació. I que confirmin que no s’ha fet el debat sobre l’audiovisual de 1999 i el bloc de reformes legislatives audiovisuals perquè tot continuï bàsicament com abans.

Notícia 3

Un informe internacional titlla d’inconstitucionals els tancaments dels diaris Egin i Egunkaria

Un informe elaborat per quatre juristes internacionals ha arribat a la conclusió que el tancament dels mitjans de comunicació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria és inconstitucional, segons una informació publicada pel diari digital Eldebat.cat. L’informe, elaborat pels professors de dret Juan Luis Gómez Colomer (Universitat de Castelló); Kai Ambos (Universitat de Göttingen); Luis P. Salas Calero (Universitat Internacional de Florida); i John Vervaele (Universitat d’Utrecht), exposa que el tancament d’aquests mitjans vulnera l’article 20 de la Constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).

El treball, elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la Conselleria de Justícia del Govern basc, especifica que la llibertat d’expressió és un dret fonamental que està emparat tant per la Constitució espanyola (en el seu article 20) com pel CEDH. El tancament, a banda de ser una mesura «desproporcionada i innecessària», es considera un atac intolerable perquè sacrifica el dret a la llibertat d’expressió tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu i vulnera el dret a rebre informació i a conèixer l’expressió del pensament aliè.

La mesura adoptada per la Justícia espanyola, segons els quatre juristes que signen l’estudi, està fora de la legalitat, perquè la Constitució només preveu la suspensió del dret a la llibertat d’expressió en casos d’estat d’excepció, però no pas en els de terrorisme. El diari Egin, i la seva emissora Egin Irratia, van ser clausurats pel magistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón l’any 1998. Poc després, va aparèixer Gara, per omplir el buit informatiu dins l’esquerra abertzale. Egunkaria va ser tancat pel jutge Juan del Olmo l’any 2003 i va ser substituït per Berria.

Notícia 4
Un estudi universari revela que els mitjans no contrasten les seves informacions
Una investigació sobre l’ús periodístic de les fonts a la ràdio i la televisió, elaborada per alumnes de quart curs de Periodisme de la Universitat Camilo Jose Cela (UCJC), demostra que en molts mitjans de comunicació espanyols la capacitat de contrastar les notícies és mínima. Segons els autors d’aquest estudi, redactors d’Ibercampus, qui fa servir més fonts són la primera edició del Telediario (TVE), amb 0,60 fonts per minut, i Antena 3 Noticias 1, amb 0,58 fonts per minut. En més del 80 % dels casos, hi apareix només una versió d’allò que s’ha esdevingut. A la televisió, el 78,95 % de les fonts proporciona una informació interessada, perquè la notícia que ofereix l’informant afecta de forma clara i directa els interessos particulars de la pròpia font. A la ràdio, la informació és interessada en el 63,55 % dels casos. A més, gairebé el 65 % de totes les fonts analitzades aporta continguts que el periodista respecta, assumeix i gairebé acata en els textos que signa.

De les 10.438 fonts analitzades, gairebé el 70 % remeten a organismes oficials (72,40 % a la ràdio i 65,88 % a la televisió. En el 77,77 % dels casos, aquestes fonts han estat localitzades en actes declaratius o similars (rodes de premsa, intervencions públiques en les quals no sempre és possible preguntar a l’orador, etc.). Per aquest motiu, el 84,55 % de les fonts analitzades respon a una atribució directa (en total, 8.826 fonts de ràdio i televisió). L’atribució reservada no passa del 15 % (1.421 fonts; 13,61 %). Antena 3 i Punto Radio són, amb diferència, els mitjans que més hi recorren. Les fonts anònimes (191 en total; 1,83 %) resulten gairebé marginals. En total, s’han analitzat 270 informatius de televisió i 300 de ràdio. Els mitjans estudiats són TVE, La 2, Antena 3, Telecinco, Cuatro, RNE, Onda Cero, Cadena Ser, COPE i Punto Radio. «

Read Full Post »

Si no hi ha res que ho impedeixi, aviat veurem asseguts al banc dels acusats els màxims representants dels partits que van protagonitzar les negociacions polítiques en el darrer i frustrat procés de pau. Veure junts –però no barrejats– el lehendakari Ibarretxe (PNB), Patxi López i Rodolfo Ares (PSE) i Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Rufi Etxeberria, Olatz Dañobieta i Juan José Petrikorena (Batasuna) davant dels jutges del Tribunal Superior de Justícia del País Basc evoca allò que podria ser un futur no tan llunyà si els representants de les tres forces polítiques encausades tenen el valor de donar els passos que a cadascun els corresponen per edificar la pau.

Com ja era previsible, la llei de partits –impulsada i aprovada per un dels ara encausats, el PSOE, en una aliança amb el PP que, com s’ha vist, no portava enlloc– va esdevenir un dels obstacles més sòlids per al procés de pau. El seu manteniment no va fer sinó reforçar ETA com a protagonista de la negociació, en detriment dels dirigents polítics de Batasuna, i va fer impossible la constitució de la mesa de partits. Ara, la mateixa llei de partits –i la judicatura, aplicant-la– aplega al banc dels acusats els qui s’hi van oposar (PNB), els qui la pateixen (Batasuna) i els qui van defensar-la (PSE), a redòs del PP que, com a pare biològic de la criatura, n’impulsa l’aplicació al límit.

Patxi López, que no vol una mobilització social contra el judici, ha dit que “acabarà en no res”. Però –si aquest esbojarrat full de ruta contra la pau avança com és previst, ni que sigui fins a la fotografia de tots els acusats junts enfront dels jutges– aquesta quedarà per sempre més com un dels testimonis més rotunds de la història gràfica del País Basc. I ens dirà –per si encara no n’érem conscients– que aquest no pot ser el full de ruta que porti a la pau, i que cal traçar-ne un altre amb urgència.

De fet, el darrer procés de pau –i, anant més lluny, el que es va obrir l’any 1998 amb el pacte de Lizarra-Garazi i l’anterior treva– havia dissenyat un bon esborrany del full de ruta que cal fer realitat sense més condició que avançar cap a una sortida democràtica justa, fonamentada en els drets individuals i col·lectius. ¿Algú dubta que la imatge final d’aquesta ruta no serà la dels mateixos protagonistes reunits ara, per mor de la llei de partits i la persistència judicial per aplicar-la, formalitzant llavors un acord de pau que tants esperem des de fa tant de temps?

Certament que, per aconseguir-la, els qui poden fer-ho han de posar fi als obstacles que fan que, encara, els protagonistes arribin a la sala del judici junts però no barrejats. Perquè també és cert que una part dels encausats (els dirigents de Batasuna, amb l’excepció, per ara, de Pernando Barrena encara lliure) hi seran conduïts emmanillats i des de la presó, mentre els altres (PSE i lehendakari) hi podran anar sense conducció policial. El legislador espanyol –el PSOE, ara en majoria relativa, però amb suports sòlids a les Corts; veurem què, després de les eleccions de març– és l’únic que pot deixar els jutges sense mitjans per enfonsar un veritable procés de pau. I, en aquest nou full de ruta, una de les feines imprescindibles és netejar el camí de la brossa acumulada que impedeix avançar.

ETA i Batasuna certament que hi tenen el seu paper, però l’Estat i els partits espanyols i bascos encara no il·legalitzats també hi han de fer el seu. No parlo ja del PP que, sens dubte, haurà d’enfilar-se al carro per aquest viatge, ni que sigui a darrera hora i fent tentines, però que ara com ara encara se sent còmode amb una política que ha fet de l’autisme la seva raó de ser.

Humbert Roma, periodista

Publicat a Tribuna Catalana, el 5 de novembre del 2007

Read Full Post »