Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/11/2007

Si no hi ha res que ho impedeixi, aviat veurem asseguts al banc dels acusats els màxims representants dels partits que van protagonitzar les negociacions polítiques en el darrer i frustrat procés de pau. Veure junts –però no barrejats– el lehendakari Ibarretxe (PNB), Patxi López i Rodolfo Ares (PSE) i Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Rufi Etxeberria, Olatz Dañobieta i Juan José Petrikorena (Batasuna) davant dels jutges del Tribunal Superior de Justícia del País Basc evoca allò que podria ser un futur no tan llunyà si els representants de les tres forces polítiques encausades tenen el valor de donar els passos que a cadascun els corresponen per edificar la pau.

Com ja era previsible, la llei de partits –impulsada i aprovada per un dels ara encausats, el PSOE, en una aliança amb el PP que, com s’ha vist, no portava enlloc– va esdevenir un dels obstacles més sòlids per al procés de pau. El seu manteniment no va fer sinó reforçar ETA com a protagonista de la negociació, en detriment dels dirigents polítics de Batasuna, i va fer impossible la constitució de la mesa de partits. Ara, la mateixa llei de partits –i la judicatura, aplicant-la– aplega al banc dels acusats els qui s’hi van oposar (PNB), els qui la pateixen (Batasuna) i els qui van defensar-la (PSE), a redòs del PP que, com a pare biològic de la criatura, n’impulsa l’aplicació al límit.

Patxi López, que no vol una mobilització social contra el judici, ha dit que “acabarà en no res”. Però –si aquest esbojarrat full de ruta contra la pau avança com és previst, ni que sigui fins a la fotografia de tots els acusats junts enfront dels jutges– aquesta quedarà per sempre més com un dels testimonis més rotunds de la història gràfica del País Basc. I ens dirà –per si encara no n’érem conscients– que aquest no pot ser el full de ruta que porti a la pau, i que cal traçar-ne un altre amb urgència.

De fet, el darrer procés de pau –i, anant més lluny, el que es va obrir l’any 1998 amb el pacte de Lizarra-Garazi i l’anterior treva– havia dissenyat un bon esborrany del full de ruta que cal fer realitat sense més condició que avançar cap a una sortida democràtica justa, fonamentada en els drets individuals i col·lectius. ¿Algú dubta que la imatge final d’aquesta ruta no serà la dels mateixos protagonistes reunits ara, per mor de la llei de partits i la persistència judicial per aplicar-la, formalitzant llavors un acord de pau que tants esperem des de fa tant de temps?

Certament que, per aconseguir-la, els qui poden fer-ho han de posar fi als obstacles que fan que, encara, els protagonistes arribin a la sala del judici junts però no barrejats. Perquè també és cert que una part dels encausats (els dirigents de Batasuna, amb l’excepció, per ara, de Pernando Barrena encara lliure) hi seran conduïts emmanillats i des de la presó, mentre els altres (PSE i lehendakari) hi podran anar sense conducció policial. El legislador espanyol –el PSOE, ara en majoria relativa, però amb suports sòlids a les Corts; veurem què, després de les eleccions de març– és l’únic que pot deixar els jutges sense mitjans per enfonsar un veritable procés de pau. I, en aquest nou full de ruta, una de les feines imprescindibles és netejar el camí de la brossa acumulada que impedeix avançar.

ETA i Batasuna certament que hi tenen el seu paper, però l’Estat i els partits espanyols i bascos encara no il·legalitzats també hi han de fer el seu. No parlo ja del PP que, sens dubte, haurà d’enfilar-se al carro per aquest viatge, ni que sigui a darrera hora i fent tentines, però que ara com ara encara se sent còmode amb una política que ha fet de l’autisme la seva raó de ser.

Humbert Roma, periodista

Publicat a Tribuna Catalana, el 5 de novembre del 2007

Read Full Post »