Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/12/2007

La mort d’un guàrdia civil i les ferides gravíssimes a un altre, dissabte passat, a la localitat occitana de Capbreton, en territori sota sobirania francesa, ha estat –si se’n confirma l’autoria– la primera acció d’ETA amb resultat de mort després del trencament de la treva, el 5 de juny passat. El relat oficial dels fets resulta confús, tenint en compte que –segons aquesta versió– els guàrdies civils estaven fent una operació de seguiment vestits de paisà i sense portar armes, tot i que es tractava d’una actuació conjunta amb els serveis d’informació francesos i no hi havia motiu aparent perquè anessin desarmats. De tota manera, aquests fets han deixat ben aviat en segon pla una notícia que es produïa el dia abans i que afecta els sectors que defensen les llibertats col·lectives al País Basc per la via política. 

 

En una acció judicial que el conseller de Justicia del Govern de la comunitat autònoma basca, Joseba Azkárraga ha qualificat d’ “irregular” i “esperpèntica”, l’Audiència Nacional espanyola va ordenar la detenció de 46 dels 52 acusats al macrojudici 18/98, al·legant que podien fugir quan la sentència es fes pública en una data ja imminent. Algun diari ja n’ha avançat el muntant de la condemna un total de 527 anys i sis mesos de presó. El mateix conseller Azkárraga –en una opinió que comparteixen els milers de persones que es van manifestar diumenge a Bilbo en suport als detinguts– va dir que la base sobre la qual el jutge instructor del macrosumari, Baltasar Garzón, l’havia fonamentat  i sobre la qual se suporta la sentència és “rigorosament falsa i políticament interessada” perquè “és la de sostenir que tot és ETA, que ETA és la desobediència civil o una part de la cultura basca o els mitjans de comunicació clausurats”. Entre els detinguts hi ha el qui va ser director del diari “Egin”, Xabier Salutregi, la subdirectora, Teresa Toda, i els principals directius de l’empresa editora, també clausurada. 

 

Les perspectives són, ara com ara, molt poc engrescadores al País Basc, després que una nova etapa d’esperança s’obrís el març del 2006 amb la declaració de la treva. Els bascos, però, no es resignen a aquesta situació i, de la mateixa manera que el lehendakari Ibarretxe impulsa la convocatòria d’una consulta que –tot i les seves ambigüitats– suposa un nou repte al govern espanyol, altres sectors mantenen iniciatives diverses per portar el conflicte cap a la via política. L’ànima d’una d’elles és precisament un dels detinguts en aquesta nova redada: Sabino Ormazábal, un dels impulsors del grup de treball Bidea Helburu, que té com a objectiu “impulsar la Noviolència Activa, aconseguir que sigui assumida com una eina útil i efectiva de transformació de la societat”.

 

Bidea Helburu organitza cada any, des d’en fa sis, unes Jornades de Noviolència Activa, i enguany les va fer a Donosti el 10 de novembre, encara no fa un mes. Hi van participar, entre d’altres, els catalans Vicenç Fisas i David Fernández, i el nord-americà Joseph Mulligan, que va destacar per organitzar accions no violentes contra la guerra del Vietnam, l’Escola militar de les Amèriques i la invasió d’Iraq. Com no podia ser d’altra manera, gran part de la jornada es va dedicar a la situació al País Basc i a l’activitat dels diversos grups que defensen el retorn al diàleg per aconseguir una sortida pacífica al conflicte, com el col·lectiu de dones Ahotsak –pel qual va parlar la diputada socialista basca Gemma Zabaleta–, d’artistes ArtamugarriakGent gran per la pauGernika Gogoratuz o el col·lectiu universitari Parte Hartuz. Entre el públic, un altre pacifista destacat, el català Pepe Beúnza, un dels primers objectors de consciència contra el servei militar obligatori a l’Estat espanyol. Un dels moderadors era el jesuïta Txema Auzmendi, director d’Herri Irratia, la ràdio de l’esgésia a Donosti, també processat al macrosumari 18/98, del qual no consta, quan escric aquestes ratlles –diumenge 2 de desembre–, que hagi estat detingut.

 

Sabino Ormazábal és periodista del diari “Gara” i autor d’un llibre colpidor –”Un mapa (inacabado) del sufrimiento” (editat per l’Institut Manu Robles, depenent del sindicat ELA)– on recull amb dades pormenoritzades tot el dolor provocat pel conflicte basc, tant en un bàndol com en l’altre. Ha estat també un dels impulsors de l’acció que es fa cada dos dijous al boulevard de Donosti, on un grup de persones assegudes en una rotllana de cadires reclamen el retorn a la negociació. Una acció que és en vies d’estendre’s a d’altres localitats del País Basc i que parteix d’una idea del col·lectiu d’artistes per la pau Artamugarriak.

 

Una altra iniciativa que rebifa, enmig d’aquesta situació dramàtica que viu el País Basc, és l’anomenat Foro de Debate Nacional, un intent d’aplegar tots aquells sectors partidaris d’una sortida negociada al conflicte, fonamentada en el reconeixement dels drets nacionals, que reuneix gent d’EA i Batasuna, així com dels sindicats LAB i ELA, entre d’altres, i que es va formar durant el procés que va portar a la declaració de la treva. El trencament d’aquesta va suposar un cop dur per aquest intent d’aplegar forces procedents de diverses sensibilitats polítiques, però ara ha recuperat la iniciativa i el 24 de novembre va culminar en una reunió a la localitat de Barañain en què van participar 150 persones. D’ella, i del debat fet les setmanes abans, en va sortir un manifest que recull el que en diuen “bases fonamentals, imprescindibles perquè Euskal Herria doni el pas cap a un nou escenari”. Entre d’altres, el reconeixement d’Euskal Herria com a nació i de tots els drets a la seva ciutadania, tant individuals com col·lectius, i dels mecanismes per garantir-los; la necessitat de superar la divisió territorial imposada, i el reconeixement del dret a decidir, és a dir, l’autodeterminació. I també dues iniciatives: la celebració unitària de l’Aberri Eguna, el proper 23 de març, per reivindicar la sobirania del País Basc, i la posada en marxa de Nazio Plaza, que defineixen com “un mecanisme d’acumulació de forces i de compromismos concrets en favor de la sobirania”.

 

La tornada a la lògica implacable de les armes i la repressió, doncs, no aconsegueix abocar tots els bascos a la desesperança i la rendició, com voldrien els partits nacionalistes espanyols. D’altra banda, he constatat l’interès amb què l’esquerra abertzale observa el que està passant a Catalunya, i en concret els diversos moviments en favor de l’exercici de la sobirania, així com la seva expressó en la manifestació de dissabte passat o la reunió convocada fa uns dies per Òmnium Cultural. Però, alhora, expressa la desil·lusió que els va provocar el desenllaç del debat de l’Estatut d’Autonomia i l’acceptació de les retallades imposades –i pactades, no ho oblidem– al text que va sortir del Parlament amb una majoria molt àmplia. Algunes veus independentistes basques fins i tot relacionen el fracàs de les negociacions de pau amb la desconfiança que va provocar entre els negociadors de l’esquerra abertzale –i més encara en ETA– l’actitud del president Zapatero d’incomplir les seves promeses de respectar el text que aprovés el Parlament. Valdria la pena que ara no els decebem.

 

Humbert Roma, periodista

 

Publicat a Tribuna Catalana el 4 de desembre de 2007 

Read Full Post »