Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/12/2007

Empresonats per ordre dels jutges de l’Audiència Nacional espanyola els joves de Jarrai, Haika i Segi, la majoria de membres de la mesa nacional de Batasuna i, des de divendres, 46 dels 52 independentistes bascos condemnats en el macrojudici 18/98, ara li toca el torn a l’històric partit Acció Nacionalista Basca. Les declaracions del ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i les pressions del PP a què el govern espanyol acostuma a ser tan sensible, indiquen que aquesta serà la pròxima estació de l’escalada repressiva contra l’esquerra independentista basca. La raó: no condemnar la darrera acció d’ETA contra dos guàrdies civils en la localitat occitana de Cabreton, sota sobirania francesa. La primera acció d’ETA amb resultat de mort després del trecament de la treva.

 

Malgrat totes les especulacions sobre la fi de l’organització armada, ETA segueix marcant, doncs, la política del Regne d’Espanya i la República Francesa al País Basc. Una política que manté la repressió policial com a única sortida al conflicte i la lògica de la rendició de l’enemic com a fil conductor de qualsevol negociació, com s’ha vist en el fracassat procés de pau. I, dintre d’aquesta lògica, s’ha d’inscriure –entre d’altres qüestions, com el manteniment de l’allunyament dels presos o la il·legalització de Batasuna i de la majoria de llistes d’ANB a les eleccions municipals i forals– la decisió de prosseguir el macrojudici del 18/98 fins i tot en període de treva. I també la decisió de la fiscalia de demanar penes de presó contra la majoria dels acusats, d’entre 2 a 19 anys segons els casos.

 

Les penes que imposarà el tribunal podrien ser, segons filtracions de la sentència a la premsa, fins i tot superiors a les demanades pel fiscal. Per acusats de col·laboració amb ETA, l’única acció dels quals era impulsar i gestionar mitjans de comunicació –com el director i la subdirectora del diari  “Egin” i els principals directius de l’empresa editora, diari i editora que porten ja més de nou anys tancats per ordre del jutge instructor del macrosumari, Baltasar Garzón–, difondre els objectius de l’esquerra independentista basca en diversos fòrums internacionals, o  organitzar els moviments socials i accions de Noviolència Activa. En cap cas, per col·laboració o intervenció en una acció armada.

 

Potser el cas més il·lustratiu de tot plegat sigui el de Sabino Omazábal, per qui el fiscal demanava set anys de presó, i que és un destacat membre de Bidea Helburu, grup de treball que es defineix a favor de la Noviolència Activa, i que és un dels impulsors de la iniciativa de reunir cada dos dijous al boulevard de Donosti un grup de persones en una rotllana de cadires per reclamar el retorn de la negociació de pau. Segons l’acusació, com que els objectius que Ormazábal i altres acusats defensen –com ara els drets nacionals del País Basc– coincideixen amb els d’ETA, ells també formarien part d’ETA, encara que els defensin per mitjans no violents. Amb aquest argument, el Govern espanyol ja pot anar preparant camps de concentració per encabir-hi els milers de bascos i basques que voten les llistes de l’esquerra independentista, encara que siguin il·legalitzades.

 

El desenvolupament del macrojudici del 18/98 ha estat farcit d’irregularitats. La primera, óbviament, penalizar com a terrorisme l’exercici de les llibertats més elementals, com les de reunió, expressió i associació, simplement perquè  jutges i fiscals –i el legislador que aprova lleis que ho permeten– consideren que els objectius dels qui les exerceixen coincideixen amb els d’ÉTA, encara que no usin mitjans armats. Ho ha dit aquests dies el mateix conseller de Justícia del govern de la comunitat autònoma basca, Joseba Azkárraga, en qualificar l’actuació de l’Audiència nacional espanyola d'”irregular” i “esperpèntica”. Milers de ciutadans bascos li donaven la raó en manifestar-se –una vegada més– en suport als processats i ara empresonats per complir condemna, diumenge 2 de desembre a Bilbo. El mateix han dit,  al llarg de la instrucció i realització del judici, els juristes observadors internacionals que hi han assistit, el PEN Club Internacional i un grup d’experts internacionals que fa uns dies van analitzar el cas dels diaris bascos clausurats “Egin” i “Egunkaria”, aquest darrer, pendent d’un judici imminent.

 

Davant tants disbarats jurídics destinats a reprimir les veus dissidents de l’independentisme d’esquerres basc, la nostra classe política calla, o en parla amb la boca petita. Mentre se l’omplen de dir que estem en la millor democràcia del món després d’haver fet una transició política exemplar.

 

Humbert Roma, periodista

 

Publicat al setmanari de comunicació Directa, el 5 de desembre de 2007 

 

Read Full Post »