Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 17/12/2007

Mentre el Govern Zapatero –seguint fil per randa l’estratègia que li marca el PP– prepara la il·legalització d’ANBpartit històric que va governar amb el PSOE durant la República, les mirades del País Basc estan posades en els passos que va donant la demanda presentada per Batasuna al Tribunal europeu dels drets humans a Estrasburg (Alsàcia) contra la seva il·legalització. Ja seria ben gros que allò que el Govern espanyol va ser incapaç de fer en temps de treva ho hagi de resoldre un Tribunal internacional un cop ETA l’ha trencada.

 

Clar que tot dependrà, encara, de com aquest mateix Govern –segurament de composició diferent, en mans o no del PSOE, un cop celebrades les eleccions de març– n’entomi la sentència. És a dir, si l’acata i compleix o no. Sobretot conisiderant les expressions despectives contra el mateix tribunal que els processats del macrojudici 18/98 –encara esperant sentència, i la majoria ara empresonats– van haver d’escoltar de la jutgessa que va presidir el de l’Audiència nacional espanyola, Ángela Murillo, que els va condemnar. Un menyspreu pel Tribunal internacional –i, doncs, pels drets humans– que no és, ni molt menys, exclusiu d’aquesta jutgessa.

 

Si un dels principals obstacles perquè fracassessin les negociacions del darrer procés de pau, si no el principal, va ser el manteniment de Batasuna en la il·legalitat –privant, en conseqüència, dels seus drets una de les parts necessàries per a la constitució de la mesa de partits on s’havien de negociar les condicions polítiques–, el fet que la sentència del Tribunal d’Estrasburg sigui contrària a la il·legalització podria obrir un camí cap a la recomposició de les converses de pau. Seria una bona notícia, doncs, encara que molt tardana, per als qui desitgem una sortida justa i democràtica per al conflicte.

 

Altres fets que han passat aquests dies, però, introdueixen nous motius d’inquietud. El darrer comunicat d’ETA n’és un d’ells. I no només perquè ratifica que seguirà l’activitat armada i –en el seu llenguatge militar– les “execucions” de l’enemic, sinó per la denúncia que hi fa dels indicis que –segons ETA– hi hauria del retorn de l’anomenada “guerra bruta” –com si hi hagués alguna guerra que fos “neta”– induïda pel mateix Govern espanyol. Si això fos cert, comptant ara el Govern espanyol amb el ple suport del de la República Francesa en la lluita contra ETA–, tornaríem, no a l’escenari anterior a la derrara treva, sinó als anys més negres dels vuitanta del segle passat, quan el PSOE també dirigia la governació del Regne d’Espanya.

 

El PSOE, especialista a complicar encara més les coses quan comencen a donar senyals de resoldre’s, faria bé de deixar clar que aquest no tornarà a ser mai més el camí per acabar amb la revolta basca. Ells, que tant demanen als altres condemnes de la violència –i els il·legalitzen i empresonen si no ho fan–, haurien de ser els primers a donar exemple i condemnar com a partit, i no emparar, fets que, per desgràcia, formen part de la seva història immediata. Encara que la sinceritat no és una de les virtuts més arrelades en la classe política espanyola, una declaració condemnant sense embuts les accions del GAL i deixant clar que el Govern espanyol, sigui quin sigui, no ha de recórrer mai més a pràctiques com aquelles podria ser una altra aportació positiva i necessària per retornar al camí de la negociació.

 

Humbert Roma, periodista

 

Publicat per Tribuna Catalana el 17 de desembre del 2007 

Read Full Post »

Al president Montilla l’ha traït el subconscient. Diumenge, en l’acte d’entronització de Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona per a les eleccions de març, va dir que els diputats que van a les Corts espanyoles a defensar els interessos de Catalunya –ni que sigui a la baixa, com els de CiU i ERC– hi van a “fer l’índio”. És clar, si són d’aquella tribu que deien els de La Trinca. El president, en els vells temps, quan militava a la Jove Guàrdia Roja, devia ser un bon aficionat dels xicots del Maresme –per cert, algun d’ells fidel seguidor socialista– i ara li retornen els referents de joventut, ni que sigui per contradir-los. Però, compte president, que “com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat,  els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat… Doncs no volen que fem l’indi i amenacen cada dia que si no estem quiets vindrà el set de cavalleria”.

 COM EL FAR-WEST, NO HI RES 

Diu, que hi ha una tribu d’indis 

a l’oest americà que té alguna retirada amb el poble català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol són i seran gent apatxe tant si es vol com si no es vol. Ha rebut per totes bandes però endevant, que no ha estat res! per la seva mala estrella és el pupes del far-west. Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets! quan es rifen garrotades tenen tots els billets. Que lluny és el far-west! que bonica és Oklahoma! Com el far-west, no hi ha res! Invasions de tota mena ha sofert contínuament però una de les més sonades l’ha tingut darrerament: la del general Frank Cooster i un grapat de capcigranys, ara fa quinze mil llunes, més o menys uns quaranta anys la primera atzagaiada de l’infame general fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual i enviar els casaques blaves per colonitzar els nadius i arrencar la caballera als elements subversius Que lluny és el far-west! que bonica és Oklahoma! com el far-west no hi ha res! Però a la mort del general el del “sellos” de correus ho deixa tan ben lligat que manen els seus hereus. I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral engegava a fer punyetes al famós seny ancestral. Per poder-ho canviar tot però que tot seguís igual van muntar unes eleccions per distreure el personal. Per parar el cop de moment i presidir la reserva de l’exili arriba un “jefe” que tenien en conserva Que lluny és el far-west! Que bonica és Oklahoma! Com el far-west no hi ha res! I per asserenar els ànins d’aquest poble tan tossut es firma una tractat de pau que li diuen l’estatut. Però com sempre passa al cine a l’hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat. I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas i quan se’ns dóna un ditet ens agafem tot el braç. I de tant que ens recomanen prudència i moderació ja no estem desencantats ara estem cagats de por. Doncs no volen que fem l’indi i amenacen cada dia que si no estam quiets vindrà el set de cavalleria.

Read Full Post »

Luis María Martínez Garate ha penjat al seu bloc una interessant entrevista en vídeo sobre el que anomena “paradigma navarrès”. Hi analitza l’evolució de la interpretació sobre el País Basc que s’ha fet des de la concepció foral fins a la “navarresa”, passant per la nacionalista de Sabino Arana. Hi remarca que tant la foral com la sabiniana ignoraven el fet que el País Basc va tenir el seu propi Estat independent –el Regne de Navarra–, i que això fa que ara es plantegi un nou paradigma per interpretar el passat i el futur del País Basc: el paradigma navarrès, i que els bascos aspirin a un futur polític concretat en la República de Navarra. Martínez Garate, que és un dels impulsors de Nabarralde, hi explica també els seus objectius i plantejaments. Una prova més que al País Basc les coses avancen, amb multitud d’iniciatives i reflexions col·lectives, malgrat el retorn dels plantejaments bèl·lics d’ETA i el Govern nacionalista espanyol.

Read Full Post »