Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/12/2007

Avui fa una setmana –el dissabte 15 de desembre– vaig dedicar el matí a explicar algunes coses que sé de periodisme als nois i noies del setmanari “Directa”. M’ho van demanar i vaig acceptar sense cap problema. Unes setmanes abans, també m’havien demanat una cosa semblant –més teòrica, però– els del quinzenal “L’Accent”, en aquest cas a Lleida.  
 
Em va recordar vells temps quan, en els inicis del meu exercici professional, a principis dels anys setanta del segle passat,  en tancar-nos el ministre Fraga Iribarne –conegut demòcrata com tothom sap– la revista “Maresme” que fèiem a Mataró, els companys i companyes em van demanar de fer un curs de periodisme, del qual va sortir l’equip de corresponsals de la comarca que van contribuir –amb molts d’altres comarques– a canviar el panorama del periodisme al nostre país. Com en aquell cas, es tractava de donar eines professionals als qui volien  fer un tipus diferent de periodisme, crític, i no servil com era el que regnava a la majoria de redaccions.
 
Vaig insistir en la necessitat de treballar amb rigor, més encara si el que es pretén és donar veu als qui no en tenen, com em sembla deduir dels continguts tant de “Directa” com de “L’Accent”. I que encarar la informació des del nostre punt de vista no vol dir tergiversar la realitat sinó servir al dret que tenen els lectors a ser informats amb objectivitat, donant-los al màxim de dades perquè el seu judici sobre l’actualitat sigui ben fonamentat.
 
La participació de nois i noies de la “Directa” va ser notable: una trentena de persones, tot i que fèiem el taller en un lloc no massa confortable: Can Vies, un local okupat que ja és història viva del moviment okupa, on feia un fred que pelava. Hi participaven amb un interès i un afany d’aprendre que m’encomanava una eufòria que feia temps que enyorava. De quan, fent de professor a l’Autònoma, hi trobava estudiants amb ganes de treballar en un ofici que per mi ha estat apassionant. Unes ganes que detectava, sobretot, en els nois i noies de primer que començaven la vida universitària amb l’entusiasme dels nouvinguts. Llàstima que, el darrer curs en què hi vaig fer classe, vaig haver d’afrontar una vaga d’alumnes de tercer que es queixaven perquè els feia treballar massa. Vaig decidir deixar-ho.
 
El contrast, doncs, d’aquest darrer episodi amb el taller de la “Directa” –una iniciativa que, amb professionals diversos, organitza la redacció cada tres mesos–, on hi havia interès per aprendre a fer la feina com més bé millor, era evident per mi. Que hi hagi mitjans com la “Directa” i “L’Accent” i gent com els qui els fan possible amb un esforç remarcable és un senyal que convida a l’esperança. Potser no canviaran el món, com no l’hem pogut canviar nosaltres tot i les ideologies messiàniques en què vam combregar, però confio que el facin més habitable. Com ens venia a dir Manuel de Pedrolo al seu “Homes i no”, no és la consecució de l’objectiu sinó la lluita per aconseguir-lo el que dóna sentit a les nostres vides.
Anuncis

Read Full Post »