Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/02/2008

 

CiU accentua aquests dies preelectorals els seus missatges sobre la immigració i s’acaba de treure del barret de les propostes una que feia temps que covava en alguns plantejaments falsament nacionalistes catalans: vincular els permisos de residència als immigrants al fet que aquests sàpiguen el català. Una exigència que no s’atreveixen a fer als ciutadans del Regne d’Espanya residents a Catalunya i que no el parlen, sobretot si tenen càrrecs públics com els jutges, els militars o els catedràtics d’universitat.

 

Una vegada més es pretén vincular als immigrants procedents d’altres nacions no sotmeses al Regne d’Espanya –i, en una lectura subliminal, sobretot a aquells que provenen de països de l’anomenat tercer món– amb els mals que pateix el nostre país; en aquest cas, la minorització de la nostra llengua, fruit d’una política poruga cap als poderosos –esadir, els poders espanyols– i que ara es pretén enfortir d’una forma enganyosa amb mesures contra els més febles.

 

Aquesta argumentació em fa sentir vergonya de ser independentista, però em referma encara més en l’objectiu d’aconseguir la llibertat per al meu país. ¿S’adonen, els qui propugnen això, que introdueixen un factor de crispació estèril en la nostra societat, i ens porten a una batalla inútil, creant-nos nous enemics en lloc d’aliats necessaris en la lluita per les nostres llibertats nacionals?

 

Quan teníem ben encarrilat el tema de la immersió lingüística i el que cal és reforçar els instruments perquè els fills de la nova immigració se sentin com a casa a l’escola catalana, i en surtin parlant i escrivint la llengua del país sense cap problema de convivència, ara resulta que CiU pretén posar noves barreres a la integració amb unes mesures que no faran sinó crear més problemes als qui ja en tenen prou quan arriben al nostre país per aconseguir-hi una feina.

 

La via de la integració de la immigració, com ja va passar amb les immigracions anteriors, no és la separació dels que acaben d’arribar imposant-los més deures que als qui ja són aquí, sinó l’assimilació progressiva dels fills d’aquests immigrants. I, en això, l’escola és fonamental. I també el prestigi social de la llengua.

 

Esclar que als treballadors que tenen la responsabilitat d’un servei al públic cal exigir-los el coneixement de la llengua del país, però per aconseguir-ho cal posar mitjans dirigits a aquests treballadors que no la coneguin i potenciar l’ensenyament del català als adults immigrants. Però si la nostra no és una llengua necessària per viure al nostre país, no perquè la imposem als més febles sinó perquè prenem les mesures necessàries perquè la usin els més poderosos i influents –sales de cinema, grans cadenes de consum, marques comercials, televisions públiques i privades, jutges, militars, catedràtics, policies, premsa, ràdio, entrenadors, jugadors d’elit…–, de poc serviran els cursos de català per als adults que no el coneixen. Ens ho diuen els mateixos immigrants que hi van: molts acaben deixant-ho perquè no necessiten el català per a res. Ni tan sols per parlar amb els catalans en la nostra llengua.

 

La mesura demagògica proposada ara per CiU no va a l’arrel del problema, sinó que desvia l’atenció i la responsabilitat cap a qui no la té: l’immigrant que aspira a treballar entre nosaltres.

 

En el fons de tot aquest discurs demagògic sobre la immigració hi ha l’atribució de cada vegada més deures als immigrants sense que això comporti, alhora, el reconeixement dels seus drets polítics més elementals, com ara el d’elegir i ser elegit per a càrrecs públics a tots els nivells. Els deures dels immigrants no poden ser diferents als dels qui ja tenim reconeguts aquí tots els drets de ciutadania, i aquests drets no han de ser privats a ningú pel fet d’haver nascut en un altre país.

 

Humbert Roma, periodista

 

 

Read Full Post »