Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 9/06/2008

Recomano efusivament la novel·la “L’ultim patriarca” de Nahat El Hachmi, el darrer premi Ramon Llull. Sobretot la primera part, en què l’autora retrata el pare autoritari i masclista, i la mare submisa –després d’una primera rebel·lió frustrada pels seus propis sentiments–, i desenvolupa “in crescendo” el personatge de la mateixa narradora, amb un domini captivador dels recursos de la narrativa oral i del tractament dels diversos punts de vista. La novel·la, pel meu gust, s’allargassa massa en les aventures amoroses de la protagonista adolescent, en el que sembla un intent premeditat de reblar el clau antimasclista. No calia. L’arquetip funciona força bé en la figura del pare, i no calia replicar-lo en la de l’amant-espós. El final tanca l’argument com un cercle, amb un episodi que resulta una revenja per les imposicions morals del patriarca i la seva pròpia immoralitat. Entre la ironia i el sarcasme, l’autora no perdona ni les hipocresies de la societat d’origen de la narradora –el Rif marroquí– ni les de la seva actual, que és també la nostra. Al capdavall, però, la novel·la destil·la una certa forma de tendresa, i el lector acaba perdonant la vida al monstre, el patriarca, presoner com la resta del seu propi rol social.

Read Full Post »