Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/08/2008

Quan, després de les eleccions del novembre del 2003, es debatia sobre les coalicions que haurien de fer possible un nou govern a Catalunya, vaig expressar en públic –a la redacció d’El Triangle, on llavors feia de redactor en cap– la meva opinió en favor que ERC donés suport a un govern encapçalat pel Partit Socialista de Catalunya, però sense entrar-hi. Em semblava que ERC no podia donar suport a CiU, perquè era bo obrir un període d’alternança política després de tants anys de pujolisme, marcats per diversos escàndols i sobretot pel pacte amb el PP. Però creia que tampoc no era convenient que ERC entrés en un govern amb els socialistes –que podia fer possible amb el seu vot, sense compromís de participació en un pacte tripartit–, perquè encara no li era arribat el moment de governar i li calia mantenir una llibertat política que d’una altra manera veuria minvada.

 

Recordo que, en el fragor dels debats previs a la configuració del tripartit, molts dels meus companys de redacció em deien que aquesta alternativa –semblant, d’altra banda, a la que regeix en l’actualitat al Congrés dels Diputats espanyol– era inviable. Conforme avançava el procés de discussió als mitjans, finalment, com que havia votat ERC i des del partit independentista demanaven opinions, em vaig arriscar a fer-los arribar la meva com a votant, tot i que independent de condicionaments partidistes. L’he posat a la secció de documents d’aquest bloc, perquè s’hi vegi la meva argumentació, a favor ja de la coalició PSC-ICV-ERC. Atès que tot indicava que ERC no renunciaria a l’ambició, legítima esclar, de tenir llocs al Govern, abandonava les meves cabòries inicials i em pronunciava obertament en favor del tripartit que poc després es va concretar en el Pacte del Tinell.

 

Entre els meus arguments, n’hi havia un que –atès com han anat dsprés els esdeveniments– s’ha demostrat un error flagrant. Considerava llavors que, en el si d’un tripartit encapçalat per un PSC sense majoria parlamentària suficient, una aliança entre ERC i Iniciativa afavoriria els interessos de Catalunya, des d’una política catalana d’esquerres. Sempre enfront de temptacions dretanes i nacionalistes espanyoles pel que fa al PSC.

 

Aquests dies, una vegada més, se m’ha demostrat com n’estava d’equivocada aquesta anàlisi. El conseller Joan Saura, màxim dirigent d’Iniciativa, acaba de pactar amb el PSOE perdonar la vida al nacionalisme espanyol governant al Regne d’Espanya, i renunciar a la compareixença de Rodríguez Zapatero al Congrés dels Diputats, que ells mateixos haiven reclamat per enfrontar-lo a les seves contradiccions sobre el finançament del nostre país. I aixì, Iniciativa –fent honor als seus orígens psuqueros més genuïns– ha tornat a deixar amb el cul a l’aire les esperances d’unitat dels partits catalans enfront dels interessos del nacionalisme espanyol. I això que no estem parlant ni d’independència ni d’un estatut mínimament arregladet, sinó d’una llei espanyola passada pel ribot de la casa dels lleons i votada pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya només després de la ribotada que ens imposa la seva Constitució, amb la prèvia del pacte ignominiós de CiU i PSOE a la Moncloa.

Read Full Post »