Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/09/2008

En un dels fòrums a què estc subscrit i on, més aviat poc, de vegades hi dic la meva –Català Sempre–, porten uns dies debatent sobre la necessària solidaritat nacional a Catalunya –no hem entrat, crec, encara en la solidaritat en els Països Catalans com a nació comuna–, arran de les diverses crides per a l’Onze de Setembre que acabem de passar amb més pena que glòria. Algunes intervencions hi han incorporat la comparació amb la situació basca, i m’hi he vist obigat a posar-hi cullerada. Això és el que hi he escrit:

Durant uns dies he anat seguint aquesta polèmica sobre els catalans, els bascos i la violència. L’aportació de l’amic Luis María Martinez Garate m’ha semblat molt adequada. Sap de què parla perquè és basc i viu a Euskal Herria (o Navarra, com prefereix dir-li ell), està implicat en la defensa de la pàtria basca, i alhora coneix prou el nostre país –hi passa força dies a l’any i segueix la nostra actualitat política, em consta– com per tenir perspectiva també sobre la nostra societat nacional. M’agradaria, però, només remarcar una consideració sobre el debat; crec que alguna de les intervencions demostra un cert emmirallament sobre el poble basc “solidari” i altres tòpics que ens hem construït sobre la nació basca des de la llunyania. Com totes les societats, la basca és també molt complexa i, ara, molt però que molt dividida, contra el que pugui semblar. Si no, fixeu-vos en alguns elements de la situació actual: insolidaritat del conjunt de la societat amb els detinguts del macroprocés 18/98 i més, tot i les mobilitzacions massives (el mateix Mariano Ferrer, un dels portaveus de la plataforma 18/98 i més, repeteix sovint: No vam aconseguir –ve a dir–, trencar el mur que divideix la societat basca entre “constitucionalistes” i “sobiranistes”; falta de resposta proporcionada al gravíssim atemptat als drets polítics individuals i col·lectius que suposa la il·legalització de l’esquerra abertzale i l’empresonament dels seus dirigents i fins i tot càrrecs electes (només hi ha hagut mobilitzacions de l’esquerra abertzale i declaracions de la resta de partits “sobiranistes”, la majoria dels quals han ocupat, però, els càrrecs que haurien de correspondre a l’esquerra independentista il·legalitzada; feblesa social de la llei aprovada pel Parlament de Gasteiz sobre la consulta, ara ja declarada inconstitucional, que no té de fet ni el suport del PNB en bloc; enfrontaments entre bloc “constitucionalista” i “sobiranistes”, entre els “sobiranistes” entre ells (segons la versió de l’esquerra abertzale, que es pot creure o no, l’actitud del PNB –Imaz– en les converses de pau de Loiola va reforçar en tot i per tot la posició dels negociadors espanyols i no es va posar al costat dels independentistes sinó dels socialistes espanyols); veurem què passa amb Ibarretxe davant les properes autonòmiques, perquè –com ha reconegut Arzalluz– hi ha sectors del partit que prefereixen no presentar-lo com a candidat a lehendakari i tancar definitivament el tema de la consulta, que consideren una aventura personal d’Ibarretxe, amb la perspectiva d’un futur govern PNB-PSE a la comunitat autònoma; col·laboració en tot i per tot de les forces policials basques en la repressió, no ja de la violència armada d’ETA, sinó de l’expressió democràtica de les reivindicacions dels ciutadans mitjançant manifestacions, rodes de premsa, etc. Fins tal punt està dividida en l’actualitat la societat basca –sense parlar d’un sector cada vegada més ampli de gent que ja passa de política–, que es pot donar el fet que aquesta societat –que aquí tenim tan idealitzada– deixi passar les properes eleccions autonòmiques, com ha deixat passar les anteriors, amb l’esquerra independentista sense possibilitat de presentar-se i, en conseqüència, amb uns resultats antidemocràtics. Certament això és resultat de la repressió de l’Estat espanyol –tampoc nosaltres, que estem sotmesos al mateix Estat, som capaços de respondre de forma adequada i solidària a l’imperialisme espanyol–, però això no ha de fer-nos deixar de banda el reconeixement de les febleses de la mateixa societat. I, en el cas basc, el paper que té en l’actualitat la violència d’ETA –a més a més de la de l’Estat– en l’afebliment de la pròpia solidaritat nacional en el si del poble basc.

Per cert, us aconsello visitar el bloc de Luis María Martinez Garate a http://www.nabarra.blogspot.com/

Humbert Roma

 

Read Full Post »