Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2008

 

El govern tripartit basc ha anunciat que, si el Tribunal Constitucional espanyol declara il·legal la realització de la consulta aprovada pel Parlament basc, tots els consellers, encapçalats pel lehendakari, ho denunciaran al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg i encetaran una campanya perquè ho facin també els ciutadans i ciutadanes de la comunitat autònoma d’Euskadi. El desenvolupament d’aquesta campanya de denúncies individuals, atesos els ritmes del tribunal, pot ben bé coincidir amb la vista de la que hi té presentada l’esquerra independentista basca contra el Govern espanyol per haver-la il·legalitzat.

 

Precisament un dels elements nous en el conflicte basc que va fer que molts confiéssim que aquesta vegada les negociacions de pau anirien per bon camí va ser l’esforç d’internacionalització del conflicte. Sobretot el fet de plantejar-lo com un afer que afecta tot Europa, i no només dos dels estats membres de la Unió Europea. L’esquerra abertzale va fer explícita la seva caracterització del conflicte com a conflicte europeu, i el caràcter de les intermediacions internacionals –la major part europees, segons les informacions que se n’han publicat– convidaven a confiar que aquesta vegada el camí seria de més llarg recorregut.

 

Ara que Arnaldo Otegi, el principal interlocutor de l’esquerra independentista basca en el frustrat procés de pau, torna a ser al carrer –veurem per quant de temps–, després de complir quinze mesos de presó, convé recordar aquest fet, explicitat repetides vegades per ell mateix abans i durant la treva d’ETA. El ple del Parlament Europeu ho va reconèixer, de fet, el 25 d’octubre del 2006, debatent i donat suport a la negociació entre el Govern espanyol i ETA.                         

 

Sembla com si ara els dirigents del PSOE governant al Regne d’Espanya hagin oblidat aquells antecedents. La negativa rotunda del vicesecretari general del partit, José Blanco, a recuperar la via del diàleg, ja que considera “que totes les portes s’han tancat”, davant la insistència d’Otegi en favor de la negociació com a única via per resoldre el conflicte –reiterada en deixar la presó–, ve a coincidir amb la defensada pel PP ara i al llarg de la passada treva. Blanco desmentia així el president del Partit Socialista d’Euskadi, Jesus Eguiguren, que a començaments de juliol va dir que encara veia possibilitats de trobar un final dialogat amb ETA. 

 

Negativa, doncs, al procés de consulta engegat des de les institucions autonòmiques i també a la negociació amb ETA, i la seguretat per als dirigents de l’esquerra abertzale il·legalitzada que el seu destí immediat és la presó i la clandestinitat. Rajoy i el PP estan eufòrics i sembla com si, de fet, hagin estat ells els guanyadors de les darreres legislatives espanyoles.  

 

Hi ha, però, un altre procediment davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans del qual no se’n parla tant, però que preocupa força el Govern espanyol si tenim en compte les seves darreres maniobres: el recurs de l’esquerra independentista basca contra la seva il·legalització, que va fent camí a Estrasburg. Segons una informació recent, que la premsa espanyola i catalana no han destacat però que és molt significativa, el Govern espanyol –mitjançant l’Advocacia de l’Estat– ha plantejat  al Tribunal que la il·legalització no sigui vista en l’anomenada Gran Sala, després que el tribunal encarregat de la causa ha plantejat la seva inhibició en favor de la màxima instància de la institució. El Govern espanyol al·lega que això endarreriria encara més el procediment, i que una vista pública en la Gran Sala afavoriria que “l’entorn de suport a la banda terrorista ETA” ho utilitzés com a propaganda “per posar en qüestió l’activitat legítima dels poders públics”.

 

Probablement és en el Tribunal Europeu dels Dres Humans, no depenent de la Unió Europea (27 estats membres) sinó del Consell d’Europa (47 estats membres) i especialitzat en la defensa dels drets humans –cosa que sembla ignorar el secretari d’Estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, si hem de fer cas d’unes seves recents declaracions en què barreja una cosa i altra–, on pot tenir més repercussió el debat sobre el conflicte del Regne d’Espanya amb el poble basc. Per això, el Govern espanyol, alhora que insisteix a dir que Europa li donarà la raó, pretén que el recurs de l’esquerra independentista basca contra la il·legalització de la seva acció política hi passi d’amagatotis, i no amb tots els llums de l’opinió pública europea encesos. 

 

D’una o altra manera, el conflcte basc s’evidencia així una vegada més com un conflicte europeu. Pel que fa als plantejaments del govern de Gasteiz, veurem en què queda tot plegat, perquè les properes eleccions autonòmiques són una cada vegada més propera estació d’aturada obligada, en què el mateix Ibarretxe podria haver de deixar el tren de la política basca si el seu partit no li renova la confiança. Cosa que, atenent les ambígües declaracions del president de l’Euzkadi Buru Batzar, Íñigo Urkullu, no està gens clara a menys de sis mesos, com a molt, de la jornada electoral. 

 

El fet que Ibarretxe estigui pendent de judici –i possible inhabilitació– pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, per la seva reunió amb Batasuna durant la treva, podria ser una excusa raonable perquè els qui dins del PNB ja el donen per amortitzat n’aconseguissin la substitució com a cap de cartell en unes eleccions en què –si no hi ha sorpreses imprevisibles a hores d’ara– no hi podrà participar l’esquerra indendentista basca, ja amb totes les seves sigles il·legalitzades. Judici i inhabilitació afecten també, però, i per les mateixes causes, el fins ara inqüestionat candidat socialista a la lehendekaritza, Patxi López. D’altra banda, mentre el Govern basc prepara l’enfrontament aamb l’espanyol a Europa per la consulta, a Madrid es cou el suport dels diputats del PNB als pressupostos generals de l’Estat.

 

 

“EL PAÍS” INSISTEIX: Seguint amb la seva política d’intoxicació de què parlava en el meu anterior article, “El País” –aquesta vegada firmant Isabel C. Martínez– insisteix a presentar Arnaldo Otegi com a un dirigent condemnat a l’ostracisme polític, en “un contexto –diu la periodista– en el que dificílmente encaja una personalidad como la suya, hecha para la actividad, la proyección pública y la comunicación”. Tenint en compte que, durant mesos i mesos, va protagonitzar converses secretes i prou fructíferes amb el president del Partit Socialista d’Euskadi, Jesús Eguiguren, i d’altres, fins aconseguir que ETA deixés de matar i després declarés una treva com la del 2006, no sembla que l’única característica a destacar d’Otegi sigui “la proyección pública y la comunicación”. Com va dir el mateix Otegi en sortir de la presó, “on verra”. Sobretot, ja es veurà què pot fer, i li deixen fer, els jutges i els mitjans de comunicació al servei de l’estratègia del govern espanyol.

 

Humbert Roma, periodista.

Publicat a Tribuna Catalana el 2 de setembre del 2008

Read Full Post »

« Newer Posts