Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2008

[blip.tv ?posts_id=1477650&dest=-1]

Luis María Martínez Gárate, de l’associació cultural Nabarralde, ha penjat aquest vídeo (primera part) al seu web. Hi podeu trobar les seves reflexions sobre el que anomena “paradigma navarrès”, en què analitza diverses interpretacions de la història política (i militar) basca que, segons es desprèn de la seva anàlisi, conflueixen –i, alhora, es confronten– en el nacionalisme i l’independentisme actuals: paradigma foral, paradigma bizkaitarra (Sabino Arana) i paradigma navarrès. Una visió força interessant –en una altra ocasió ja vaig enllaçar amb una anterior videoentrevista al mateix Martínez Gárate sobre aquest tema– per entendre una qüestió com la territorialitat, una de les claus del conflicte que el Regne d’Epanya manté amb el poble basc.

 

El vídeo ha estat penjat originalment a blip.tv

Al web de Nabarralde es pot trobar aquesta entrevista a Luis María Martínez Gárate.

Anuncis

Read Full Post »

cartaoc

Per si els catalans sota l’administració de la Generalitat de Catalunya haguéssim oblidat que compartim aquesta administració –i ho fem amb relativa dignitat, cal reconèixer-ho, i que no s’espatilli– amb els habitants d’un territori de la nació occitana, el Cercle d’Agermanament Catalano-Occità ens informa que demà comença a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona el Curs 2008-2009 d’occità (nivell A2), amb dues conferències sobre literatura occitana a Catalunya. L’acte té especial interès perquè s’hi presentaran les edicions en occità que es publiquen en el territori administrat per la Generalitat de dalt, que en deia en Ramon Barnils, i a la Catalunya del Nord.

Pot ser també una bona ocasió perquè el representant de la Generalitat de dalt que hi participi expliqui el projecte de vegueries, que pretén incloure la Vall d’Aran en una futura vegueria del Pirineu, amb l’oposició unànime dels partits de l’Aran i de la seva institució pròpia, el Conselh Generau d’Aran, que reivindiquen que l’Aran “non sigue includit en cap de division territoriau que non sigue eth madeish”. Si prospera el projecte de la Generalitat de dalt, sense consultar-ho als occitans aranesos, pot resultar una forma com una altra d’espatllar allò que la mateixa Generalitat de dalt fins ara anava fent relativament bé. Tenint en compte que el conseller responsable de tirar endavant el projecte, Jordi Ausàs, és un independentista d’ERC –i pirinenc de la Seu d’Urgell, cal no oblidar-ho–, de ben segur que algú li ho preguntarà al seu company de partit, l‘eivissenc Bernat Joan, que té previst intervenir en l’acte de demà. Ja es veurà què hi diu.

 

Aquesta és la convocatòria de l’acte, com ens l’ha tramesa el número 41 del Butlletí infoMigjorn.

 

 ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CURS 2008-2009 D’OCCITÀ (NIVELL A2) I CONFERÈNCIES SOBRE LITERATURA OCCITANA A CATALUNYA dimarts 18 de novembre de 2008     

Els actes tindran lloc el dia 18 de novembre a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6, Barcelona) i seran presidits pel secretari de Política Lingüística, Bernat Joan. L’acte de presentació del curs d’occità es farà en primer lloc i el presidirà conjuntament amb el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, el president del CAOC, Enric Garriga Trullols.
Conferències: 
Joan Claudi Foret: La literatura occitana, qualitat i significació
Jaume Figueras: La literatura occitana a Catalunya
Intervencions:
Carme Renedo, subdirectora General de Biblioteques
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
Bernat Joan, secretari de Politica Lingüistica       

Presentació de les edicions en occità:
Conselh Generau d’Aran
Pagès Editors, Lluís Pagès
Trabucaire, M. Àngels Falquès
Llibres de l’Índex, Josep M. Orteu
Galerada, Joan Maluquer
Institut d’Estudis Ilerdencs, M. Teresa Fontanet

També es presentarà un opuscle divulgatiu del fet occità i de la seva literatura

Font: CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català
Hotel d’Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34
Fax 93.213.76.48
www.caoc.cat

Read Full Post »

2007_12_20tasio

Aquesta setmana i la vinent hi ha previstos, que jo sàpiga, almenys tres actes a Catalunya en solidaritat amb el poble basc. 

 

El primer està anunciat per al dijous vinent, 20 de novembre, a les 8 del vespre al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Travessia Sant Antoni, 6-8). Hi he estat convidat a participar-hi, i hi ha prevista també la participació d’una regidora de l’esquerra abertzale a l’ajuntament d’Hondarribia i l’advocat Josep Maria Loperena. Es tracta d’un acte de solidaritat amb el País Basc organitzat pel col·lectiu “Amics i amigues d’Euskal Herria” i coincideix amb l’aniversari, no només de la mort del generalot, sinó de l’assassinat del metge abertzale Santi Brouard (l’any 1984) i del periodista i diputat electe de l’esquerra abertzale a les Corts espanyoles Josu Muguruza (l’any 1989), en uns fets que mai no han estat del tot esclarits per la justícia espanyola.

 

Els altres dos són actes públics de presentació del manifest “En defensa de la desobediència civil” i les iniciatives que l’acompanyen, contra la condemna de nou ciutadans bascos partidaris de la noviolència activa, dins el macrojudici del 18/98. Es fan dijous 27 de novembre a Lleida, al Col·legi d’Advocats, i divendres 28 de novembre a Barcelona, a la seu de l’Ajuntament de Barcelona al districte de Gràcia (plaça de Rius i Taulet, 2). L’acte de Barcelona està anunciat a les 19,15 i hi ha prevista la participació de Pepe Beúnza (primer objector antimilitarista el 1971), August Gil Matamala (advocat i membre de la Comissió d’Observació Internacional al judici 18/98), Sabino Ormazábal (periodista i lluitador noviolent actiu, condemnat a 9 anys de presó en el 18/98, en llibertat condicional, pendent de sentència del Tribunal Suprem) i Gemma Ubasart (investigadora del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona). La presentació és previst que la facin Gabriela Serra (expresidenta de la Federació Catalana d’ONG pel desenvolupament) i el regidor president del Districte de Gràcia, Ricard Martínez.

 

Precisament aquests dies s’ha fet públic que el fiscal ha rebaixat les penes demanades per als condemnats al 18/98. Tot i que per a la majoria dels actualment empresonats, i alguns dels que són en llibertat condicional, les penes demanades segueixen sent molt elevades (per exemple, nou anys en lloc de dotze per al director d'”Egin” i set en lloc de deu per a la subdirectora), en el cas dels membres de la Fundación Joxemi Zumalabe condemnats per l’Audiència Nacional espanyola, la fiscalia en demana l’absolució de cinc –entre ells Sabino Ormazábal–, mentre només redueix dos anys les que demana per als altres quatre condemnats. 

 

L’arbitrarietat del macrojudici del 18/98, àmpliament denunciada per organismes dels drets humans i juristes de tot el món –i que té ressò fins i tot en el darrer informe del Comitè de l’ONU per als Drets Humans–, es fa encara més evident amb aquestes decisions. Pel que fa als periodistes i directius d'”Egin” i “Egin Irratia” condemnats –i la majoria d’ells, empresonats–, el Pen Club basc (Euskal PEN Kluba), va fer públic un escrit denunciant una vegada més aquests fets, el 15 de novembre, dia internacional dels escriptors presos. Entre els periodistes empresonats pel 18/98 hi ha la periodista Teresa Toda, subdirectora d’Egin i membre de la direcció del Pen Club basc.

Read Full Post »

247779564_52ff2250ab

La setmana que acabem de passar ha viscut dos esdeveniments que val la pena remarcar pel que signifiquen per a la presència, en els mitjans de comunicació, de les llengües minoritzades en els territoris sotmesos a la sobirania del Regne d’Espanya. 

 

Pel que fa al català, s’acaba de fer a Barcelona, del 10 al 12 de novembre, el Fòrum Espai Català de Premsa, organitzat conjuntament per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que ha reunit personalitats de tot el món per parlar sobre el present i el futur de la comunicació, amb especial atenció per la premsa en llengües minoritzades. El món blocaire, i amb menor atenció alguns mitjans de comunicació convencionals de més abast, s’han fet prou ressò d’aquesta iniciativa que posa la premsa en català en el mapa comunicatiu internacional. En podeu trobar cròniques detallades, per exemple, en aquestes adreces: 

http://www.comunicacio21.com/ 

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/marcus

 

Pel que fa al basc, en canvi, no he sabut veure en els mitjans d’aquí cap referència a un fet que em sembla de gran transcendència per al futur de l’euskera. Dimarts passat es va presentar a Bilbo la plataforma Hamaika Telebista que impulsa la creació d’una televisió digital privada en euskera que començarà a emetre el gener vinent a l’àrea del Gran Bilbo. El projecte el promouen els grups de comunicació CMN (diaris “Deia” i “Grupo Noticias” –diaris de Gipuzkoa, Alaba i Nafarroa–, propers al nacionalisme institucional), EKHE (“Gara” i “Le Journal du Pays Basc”, propers a l’esquerra abertzale), EKT (“Berria”, successor del diari “Egunkaria” –tancat pel jutge d’instrucció Juan del Olmo– i “Hitza”), Euskaltel (operador basc de telefonia), “Elkar” (la principal empresa basca de distribució de llibres, música i productes multimèdia) i Bainet TV (la productora de Karlos Arguiñano). 

 

El projecte parteix de la idea de crear una xarxa de televisions locals que, amb acords amb d’altres televisions que ja existeixen, cobreixi la totalitat dels territoris bascos. La implantació d’aquesta xarxa de televisions locals en euskera començarà per Bilbo, amb emissions diàries de dues hores d’espais informatius i culturals. Després, seguiran Donostia i Gasteiz, per expandir-se més endavant a la resta de demarcacions, incloent-hi Nafarroa i el País Basc del Nord. Actualment hi ha televisions locals en euskera –que col·laboren en el projecte– a Gernika, Beasain, Tolosa, Arrasate i Zarautz, així com dues més a Nafarroa (“Ttipi-ttapa” i “Xaloa”) i una al País Basc del Nord (“Alude”).

 

Destaca aquesta notícia en un context on un gegant de la comunicació com el Grupo Prisa –el del diari imperialista espanyol “El País”– acaba d’anunciar que tancarà Localia, la seva empresa de televisions locals, que havia aconseguit la concessió de 15 llicències de televisió digital terrestre –les mateixes que Hamaika Telebista– a la comunitat autònoma basca.

Humbert Roma, periodista

(Publicat a Tribuna Catalana, el 18 de novembre del 2008)

Read Full Post »

garzon-en-actiu

El Comitè de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va fer públic, el divendres 21 d’octubre, el seu darrer informe sobre el Regne d’Espanya. Alguns mitjans el van presentar com un aval del Comitè a Baltasar Garzón, jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola, en l’enrenou mediàtic que ha muntat a compte de la memòria històrica i l’obertura de fosses comunes, amb una instrucció que si més no es pot qualificar de rigor dubtós. Com que el Comitè insisteix, entre les seves preocupacions, en el fet de les desaparicions de detinguts en el franquisme i el manteniment de la llei d’amnistia de 1977, de la qual diu que “l’amnistia en relació amb greus violacions dels drets humans està en contradicció amb les disposicions del Pacte (internacional de drets civils i polítics)”, aquests mitjans han interpretat que això era un suport implícit a les aventures del superjutge. Perquè, a més a més, s’hi insisteix en el dret de les famílies de les víctimes a identificar i exhumar els cadàvers d’aquestes. Però és que aquesta insistència del Comitè, en realitat, no ha estat provocada perquè Garzón hagi fet seva la instrucció del cas a partir de les denúncies de les associacions de familiars de víctimes del franquisme, sinó precisament perquè aquestes associacions han persistit en les seves denúncies sense defallir durant molts anys.

 

Mentrestant, Garzón ha vist com es morien els principals responsables dels crims que ara pretén perseguir, això sí cuidant-se bé de posar com a data límit el 1952. Entre ells, un criminal tan longeu com Ramón Serrano Súñer –el cunyadíssim del generalot–, que va morir el desembre del 2003 i del qual està documentat que va ser el màxim responsable de la detenció del president de Catalunya Lluís Companys pels alemanys a França i, doncs, del seu posterior afusellament. Així com de l’internament de milers de republicans espanyols, catalans, bascos i gallecs en els camps de la mort nazis. El mateix Garzón té prou cura de demanar, en l’acte judicial en què es declara competent en aquests afers, el certificat de defunció de 35 alts càrrecs franquistes.

 

 

Hi ha, però, un altre aspecte de l’informe del Comitè de l’ONU que afecta de ple el jutge Garzón i que ha estat posat en segon terme –quan no silenciat– per la majoria de mitjans. A banda les reiterades constatacions sobre l’incompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, firmat pel Regne d’Espanya, pel que fa a la pràctica de la tortura i els maltracaments als detinguts, i la denúncia per “no haver elaborat una estratègia global, ni haver pres mesures suficients per assegurar-ne l’eradicació definitiva” –denúncia de la qual no pot escapar-se el superjutge, que ja va sortir esquitxat per una sentència del Tribunal d’Estrasburg per no haver fet cas dels relats de tortures que li van fer els independentistes catalans detinguts per ordre seva el 1992–, aquesta vegada hi destaca un apartat que és un autèntic torpede en la línia de flotació de la teoria i la pràctica jurídiques garzonianes.

 

L’informe de l’ONU hi critica expressament “l’abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme en el dret intern; en particular, les que figuren en els articles 572 a 580 del Codi Penal espanyol, que podrien donar lloc a la violació de diversos drets enunciats al Pacte”. I afegeix que el Regne d’Espanya “ha de definir el terrorisme de forma restrictiva i fer de manera que les seves mesures contra el terrorisme siguin plenament compatibles amb el Pacte. En particular, l’Estat part hauria de preveure la modificació dels articles 572 a 580 del Codi Penal per limitar la seva aplicació a les infraccions que tinguin indiscutiblement un carácter terrorista i mereixin que se les tracti en conseqüència”.

 

És a dir, exactament al contrari del que fa la teoria de Garzón segons la qual “ETA no són només els escamots armats”: Teoria i pràctica jurídiques que han portat desenes de bascos i basques als tribunals i a les presons –amb condemnes de més de deu anys per cadascun–, el tancament de mitjans de comunicació i empreses, així com la il·legalització de partits polítics i associacions, pel sol fet de compartir els objectius polítics de l’organització armada. Allò que el jurista català, expresident d’Advocats Europeus Demòcrates i Creu de Sant Jordi, August Gil Matamala, un dels observadors internacionals en el macrojudici del sumari 18/98, va definir com a “terrorisme desarmat”.

 

Humbert Roma

Publicat a Tribuna Catalana el 10 de novembre del 2008

El mateix dia, Tribuna Catalana publica una anàlisi molt interessant del col·lectiu Contrastant que porta per títol “L’informe del Comitè de Drets Humans o les raons d’Estat d’un silenci mediàtic”. El podeu trobar aquí.

Read Full Post »

 

ap47405iu_black_power_000da

Ahir a migdia vaig trucar la Nia, ciutadana nord-americana, dona del nostre fill Marc i mare de la nostra néta Zaïra, per felicitar-la. Em va donar les gràcies i em va dir que a les quatre de la matinada ja l’havia trucat la seva germana i, poc després, familiars i amics de l’altra banda de l’Atlàntic, des de Califòrnia, un dels darrers estats a tancar els col·legis electorals, a la costa oest dels Estat Units d’Amèrica. Tots estaven eufòrics amb la victòria d’Obama.

 

Ja sé que ara totes les incògnites són obertes i que hi ha motius per reservar-nos un cert escepticisme. El meu excompany d’“El Triangle” i bon amic Roger Palà els feia explícits amb contundència ahir mateix al seu bloc. M’és igual. Sóc de la generació de la lluita contra la segregació racial. Ens vam emocionar amb les marxes pels drets civils –que van inspirar d’altres marxes al nostre país per les llibertats pròpies–, els discursos de Martin Luther King i, també, per què no?, la lluita dels Panteres Negres. I vam sentir com a nostres les morts del pastor baptista i d’altres víctimes de la repressió contra els lluitadors per la igualtat racial. Veient per televisió com plorava el vell aspirant frustrat a candidat presidencial demòcrata Jesse Jackson, em van venir de sobte les imatges dels atletes negres nord-americans a les olimpíades de Mèxic del 1968, aixecant el puny i reivindicant el poder negre.

 

Em direu que Obama és una altra cosa i que els temps són diferents. Ell mateix s’ha reivindicat com a nord-americà abans que negre, posant per sobre de la seva condició racial la seva identitat nacional. Però el fet que la majoria dels nord-americans hagi confiat en un negre per a la màxima representació política del seu país suposa un canvi profund de mentalitat en una societat on la discriminació racial ha estat senyal d’identitat predominant durant un segle i mig llarg des de la seva fundació. Deixeu-me confiar, d’altra banda, que alguna cosa canviï per bé en la política nord-americana i, de retruc, en un món que ha sofert massa temps les demències imperials dels hostes de la Casa Blanca. S’ho mereixen els seus conciutadans i ens ho mereixem també la resta de les societats humanes que convivim amb ells en aquesta nau espacial que anomenem Terra.

Read Full Post »