Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/11/2008

 

ap47405iu_black_power_000da

Ahir a migdia vaig trucar la Nia, ciutadana nord-americana, dona del nostre fill Marc i mare de la nostra néta Zaïra, per felicitar-la. Em va donar les gràcies i em va dir que a les quatre de la matinada ja l’havia trucat la seva germana i, poc després, familiars i amics de l’altra banda de l’Atlàntic, des de Califòrnia, un dels darrers estats a tancar els col·legis electorals, a la costa oest dels Estat Units d’Amèrica. Tots estaven eufòrics amb la victòria d’Obama.

 

Ja sé que ara totes les incògnites són obertes i que hi ha motius per reservar-nos un cert escepticisme. El meu excompany d’“El Triangle” i bon amic Roger Palà els feia explícits amb contundència ahir mateix al seu bloc. M’és igual. Sóc de la generació de la lluita contra la segregació racial. Ens vam emocionar amb les marxes pels drets civils –que van inspirar d’altres marxes al nostre país per les llibertats pròpies–, els discursos de Martin Luther King i, també, per què no?, la lluita dels Panteres Negres. I vam sentir com a nostres les morts del pastor baptista i d’altres víctimes de la repressió contra els lluitadors per la igualtat racial. Veient per televisió com plorava el vell aspirant frustrat a candidat presidencial demòcrata Jesse Jackson, em van venir de sobte les imatges dels atletes negres nord-americans a les olimpíades de Mèxic del 1968, aixecant el puny i reivindicant el poder negre.

 

Em direu que Obama és una altra cosa i que els temps són diferents. Ell mateix s’ha reivindicat com a nord-americà abans que negre, posant per sobre de la seva condició racial la seva identitat nacional. Però el fet que la majoria dels nord-americans hagi confiat en un negre per a la màxima representació política del seu país suposa un canvi profund de mentalitat en una societat on la discriminació racial ha estat senyal d’identitat predominant durant un segle i mig llarg des de la seva fundació. Deixeu-me confiar, d’altra banda, que alguna cosa canviï per bé en la política nord-americana i, de retruc, en un món que ha sofert massa temps les demències imperials dels hostes de la Casa Blanca. S’ho mereixen els seus conciutadans i ens ho mereixem també la resta de les societats humanes que convivim amb ells en aquesta nau espacial que anomenem Terra.

Read Full Post »