(des)vergonya i (des)memòria al Col·legi de Periodistes

D’altres companys periodistes ja hi han dit la seva aquests dies. Ahir, de comú acord, el ministre espanyol de Treball, el socialista (?) català Celestino Corbacho, i el Col·legi de Periodistes (?) de Catalunya van perpetrar, a la seu del mateix col·legi a Barcelona, una penosa ofensa a la memòria històrica democràtica i antifeixista. I ho van fer just quan es complien setanta anys des que Carlos Sentís, amb uniforme i correatges (vegeu-lo a l’esquerra de la foto, que reproduïa Vilaweb, amb el seu col·lega de malifetes Martí de Riquer), va ocupar la ciutat vençuda, que fins el dia abans havia estat capital oficial del seu país. “Vestits de bomberu no us havia reconegut”, podria haver-los dit també Eduard Toda, com diuen que va fer a Eugeni d’Ors un dia que se’l va trobar amb la nova disfressa de feixista.

Ahir, el ministre espanyol, a la seu del Col·legi, va penjar a Sentís una altra medalla, de les moltes que ha anat arreplegant al llarg de la seva vida: en aquesta ocasió, la del mèrit al treball. Etern guanyador –traïdor al seu poble en els moments més difícils–, ni ara que albira el camí cap al cementiri –un dia o altre a tots ens arriba, i al final tots calbs–, els periodistes catalans ens podem lliurar de la pesada llosa d’aquest personatge, que encara sembla regir –omnipresent– els destins del nostre Col·legi professional.

Entre d’altres contribucions de Sentís al règim del generalot, Vilaweb reproduïa també el seu article “Delenda est Catalonia? El fin de una película de gàngters, simplemente”, que el diari “La Vanguardia”, ja rebatejada com a “Española”, tan bon punt els seus la hi van tornar al també feixista comte de Godó, li va publicar el 17 de febrer del 1939.

Tres articles de tres amics i companys, demòcrates i independentistes de pedra picada, diuen millor que jo allò que sento davant de tanta ignomínia.

Vicent Partal: “A mi no m’hi embolique, senyor Sentís”.

Joan Vila i Triadú: “Una medalla per a Carlos Sentís, 70 anys després?”.

L’Aleix a Ca la Toca: “Medalles franquistes”.

Sobre acte tan vergonyós, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet públic aquest comunicat:

 27.01.2009 · El Grup Barnils considera inacceptable que el Col·legi participi en la glorificació del periodista franquista Carlos Sentís   Davant de la notícia que el Col·legi dePeriodistes de Catalunya va acollir el dilluns 26 l’acte de lliurament de la Medalla al Mèrit pel Treball (atorgada pel Ministeri espanyol de Treball) al periodista franquista Carlos Sentís, el Grup de Periodistes Ramon Barnils: • Considerem inacceptable que el Col·legi de Periodistes de Catalunya participi en la glorificació de Carlos Sentís, un periodista amb passat franquista que va actuar com a espia contra la República durant la guerra.
 • Denunciem l’oblit que s’ha fet en l’atorgament de la medalla de la biografia franquista de Carlos Sentís enaltint i elogiant, en canvi, la seva trajectòria.
 • Trobem indignant que la medalla s’hagi lliurat coincidint amb el 70 aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Especialment si tenim en compte que aquell 26 de gener de 1939 Carlos Sentís va entrar a la ciutat acompanyant l’exèrcit deFranco.
 • Reivindiquem la necessitat de fomentar la difusió de la memòria històrica i la implicació del Col·legi de Periodistes de Catalunya en aquesta tasca.   Barcelona, 27 de gener de 2009

 

 

 

Read Full Post »

Garzón prepara les eleccions basques

Tan oportú com sempre, Baltasar Garzón, jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola, ha procedit a fer detenir aquesta matinada vuit persones de l’esquerra independentista basca. Ni tan sols no ha esperar a veure quines llistes presentava l’esquerra abertzale a les properes eleccions autonòmiques a Euskadi ni la decisió del Suprem sobre aquestes llistes. Vuit persones més de les que defensen la llibertat, la independència i la unitat del País Basc per mitjans polítics, a la garjola. Una peculiar manera, la del jutge estrella, salvador de la “pàtria comuna de tots els espanyols”, de contribuir a la pau. Mentrestant, ETA, en el seu darrer comunicat, segueix amenaçant amb més bombes i atemptats mortals. Una espiral que no porta sinó a afegit més violència a la violència. 

En unes declaracions a Infozazpi Iratia, el dirigent històric independentista Tasio Erquizia, a qui aquesta matinada la policia ha registrat la casa però no se l’ha emportat detingut, ha dit que l’esquerra abertzale no renuncia a l’activitat política sinó que, ben al contrari, actes com el del jutge Garzón no fan sinó reforçar la seva determinació per actuar en tots els àmbits de la societat. Infozazpi Irratia recull altres testimonis com els de Mariné Pueyo, Santi Kiroga i Arantza Zulueta.També recull l’opinió de Floren Aoiz sobre les detencions.

Com diu una cita d’Alfonso Sastre, que ha recordat un lector del diari “Público”, “si no deixen parlar les paraules, parlaran les pedres”. Solidaritat Internacional i el diari “Gara” recorden que precisament aquests dies es compleixen vint anys de les converses de pau d’Alger.

Read Full Post »

Otegi, entrevistat a tres bandes al Kursaal de Donosti

Finalment s’ha fet l’entrevista pública a Arnaldo Otegi, en una sala del Kursaal de Donosti plena de gent, aquest dissabte 17 de gener. L’acte el convocava el diari “Gara”, proper a l’esquerra abertzale, per commemorar els deu anys de la seva fundació (deu anys, per cert, també del tancament d'”Egin”, alguns dels periodistes i directius del qual ara són a la presó). L’entrevistaven tres periodistes més aviat poc conflictius per ell: Carmen Lira, de “La Jornada” de Mèxic, que té un acord per compartir materials informatius amb “Gara”; Giuliana Sgrena de l’esquerrà “Il Manifiesto” d’Itàlia, i Iñaki Iriondo, de “Gara”, un dels autors del llibre-entrevista en què Otegi va publicar les seves reflexions en el període en què s’estava cuinant amb els socialistes bascos el darrer procés de pau. El director de “Gara, Josu Juaristi, va presentar i moderar l’acte. 

El diari “Gara” publica un vídeo al seu web amb un breu resum de l’acte. Per la seva banda, el web de l’esquerra independentista ezkerabertzalea.info  ha començat a publicar l’acte íntegre, amb una primera entrega del vídeo, que podeu trobar aquí. 

Seguir les intervencions d’Otegi aquests dies és clau per entendre què va passar amb el darrer procés i quines perspectives poden obrir-se en el futur. Diguin el que vulguin els mitjans que són al servei de l’imperialisme espanyol, Otegi segueix sent un referent de la política basca i un testimoni cabdal, des del seu propi punt de vista, esclar, del que va ser el darrer procés de pau. (La foto és una de les que publica al seu web el diari “Gara”).

Read Full Post »

Nou Barris es mou: salvar sobretot la gent

Estem vivint una crisi financera i econòmica galopant a nivel mundial que els governants no acaben de saber com reconduir, si no és facilitant diners a cabassos als bancs i a les grans empreses, mentre parlen de “reinventar el capitalisme”. Al Regne d’Espanya, la crisi s’agreuja per l’elevat índex d’atur que ja supera els tres milions de gent sense feina, i que la propaganda oficial maquilla amb un descens del cost de la vida que, cas que sigui real, que està per veure, té una de les seves causes principals en el descens en picat de l’activitat econòmica i el poder adquisitiu. És a dir, en la caiguda de la demanda.

 

Juntament amb aquest increment de la crisi, creixen els moviments que reclamen abordar-la des de la perspectiva de la gent i no dels grans poders financers i econòmics. Un d’aquests moviments que crec que val la pena seguir és el que, des d’abans que es declarés la crisi, es mou a l’entorn de la reivindicació d’una vivenda digna als Nou Barris de Barcelona. Una reivindicació que va ser bandera del moviment de l’okupació i que, ara, amb l’increment de la crisi i la davallada dels preus de l’habitatge, es fa més evident. Els pisos construïts en època d’especulació i diner negre a dojo són buits, perquè ningú no els compra ja ni per a especular, mentre la gent pateix per pagar les hipoteques o els lloguers o, simplement, els ha de deixar de pagar perquè es queda sense feina.

El moviment “Nou Barris pel lloguer protegit” –aconsello el seu bloc (d’on he tret la foto que publico)– convoca per al dissabte 7 de febrer una Jornada reivindicativa al barri amb el títol “Habitatge per tothom”, i el lema “Si salveu als banquers… salveu també a les famílies!!!”. Nou Barris, que va ser punta de llança del moviment veïnal a finals del franquisme i el primer postfranquisme, sembla reviscolar.

 

Aquest és el programa d’actes per al 7 de febrer

 

LLOC: Pg. Verdum/Pça Lluchmajor (si plou traslladat a marquesina Via Júlia)

HORARI: 11 matí fins 21 hores

Activitats lúdiques (mati i tarda): TALLERS per nens i grans, TEATRE AL CARRER, pallassos de l’Ateneu, espectacle by Ateneu Popular, música, imitació dels polítics.

Activitats reivindicatives:

• assemblea popular per expressar-te i escoltar als altres
• apuntat a la nostra llista exigint pisos lloguer al barri
• queixodrom: queixa’t a gust contra els polítics, banquers i especuladors

A les 18 hores, per espantar el fred: XOCOLATADA

 

Organitza: Inscripció Popular a Nou Barris pel lloguer protegit

Amb el suport, ajuda o col·laboració de: Ateneu Popular, Assemblea Habitatge Digne, Trobada Alternativa, Kasals de joves de Nou Barris, Taller de Bicis, 9Barris Acull ….

Read Full Post »

Els estira-i-arronsa de la “doctrina Botín”, Patxi López i el judici als dotze d'”Egunkaria”

 

Amb el vot en contra del president, Manuel Díez de Rábago, i el vot favorable dels altres dos magistrats, el tribunal que ha jutjat el lehendakari Ibarretxe, els dirigents socialistes Patxi López i Rodolfo Ares, i els exdirigents de Batasuna Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Joseba Permach, Rufi Etxebarria i Olatz Dañobeitia, ha decidit arxivar el cas. Els advocats de l’acusació popular ja han anunciat que presentaran recurs davant el Tribunal Suprem. Contra el que semblen opinar la majoria dels mitjans de comunicació, el cas, doncs, no està tancat, sinó pendent del que dirà ara el Suprem, que ha tingut actituds contradictòries sobre l’anomenada “doctrina Botín”, que va aplicar a Emilio Botín, el més poderós banquer del Regne d’Espanya. Segons aquesta doctrina jurídica, caldria arxivar un cas si no hi ha acusació particular i el fiscal demana l’absolució.

El que passa és que el Suprem no sempre ha actuat amb aquest criteri. I, quan li va arribar el recurs contra la sentència  del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que va absoldre els qui van ser president del Parlament de Gasteiz, Juan Mari Atutxa, i els membres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, acusats de no haver dissolt el grup parlamentari de l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna, el Tribunal Suprem va anul·lar l’absolució i els va condemnar a pagar una multa i a la inhabilitació per exercir càrrecs públics. El lehendaki Ibarretxe, que és conscient que el cas no està tancat definitivament, ha deixat constància de la seva por perquè el Suprem el torni a reobrir. Una hipoteca que planarà –juntament amb tantes d’altres, com la probable exclusió de l’esquerra abertzale del futur Parlament– sobre la legislatura autonòmica que començarà després de les eleccions del dia 1 de març vinent.

El candidat dels socialistes bascos a la lehendekaritza, Patxi López, en canvi, no sembla tan preocupat. i ha dit que “judicialitzar la política no solament no és la solució, sinó que és un problema i no convé a ningú perquè allò que fa, d’alguna manera, és deslegitimar totes les parts”. Com si el socialisme espanyol –i amb ell el basc– no fos responsable d’haver donat suport i mantingut la Llei de Partits, màxim exponent d’aquesta judicialització de la política. ¿O és que va ser una casualitat que, just després del trencament de la darrera treva d’ETA. Otegi i la majoria de membres de la Mesa de Batasuna anessin a parar a la garjola on, excepte Otegi –que ja ha complert la condemna que li van imposar i és en llibertat–, segueixen empresonats?

D’altra banda, hi ha en perspectiva un altre judici on podria aplicar-se la “doctrina Botín”: un dels dos que tenen pendents els dotze periodistes i directius del diari en euskera “Egunkaria”, tancat aviat farà sis anys per ordre de Juan del Olmo, jutge instructor de l’Audiència Nacional espanyola. Precisament el corresponent a l’anomenat “sumari polític” (l’altre sumari, l'”econòmic”, ja fa temps que en pura lògica hauria d’haver anat a parar a la jurisdicció ordinària, i no seguir mantenint-lo en mans d’un tribunal politic com és l’Audiència Nacional espanyola).

Avui el bloc “Juicio a Egunkaria. Libre!”, que edita Luistxo Fernández, un antic treballador d'”Egunkaria”, publica aquest article que reprodueixo tot seguit.

La suspensión del juicio al lehendakari

El juicio al lehendakari Juan José Ibarretxe y a otros políticos vascos ha sido suspendido hoy en virtud de la ‘doctrina Botín’. Quizás ello no convenía al propio lehendakari ahora que está de precampaña electoral (su abogado pidió que el juicio se celebrará; que hubiera bombo y platillo, vamos), pero el tribunal ha atendido a las objeciones de los acusados de Batasuna y del PSE-EE, y de la misma fiscalía.      El motivo de la suspensión es la falta de acusación particular. Es la llamada doctrina Botín: si no hay acusación particular (de alguien personalmente damnificado por el supuesto delito), ni actuación fiscal (el ministerio público no presenta cargos), la acusación popular no basta para justificar el juicio.  

 

El argumento podría aplicarse al menos a uno de los sumarios de Egunkaria, el sumario principal o político. Pero habrá que verlo. Por un lado, el procedimiento judicial seguido ha sido distinto, y quizás eso influya. Por otro lado, la doctrina Botín se aplicó en su día al banquero Botín, pero no a Juan Maria Atutxa en circunstancias parecidas. Ahora, con Ibarretxe, parece que sí, pero la suspensión no cierra el recorrido de este caso. Las acusaciones populares van a llevar el tema al Tribunal Supremo, y de los tres magistrados del tribunal, uno anuncia un voto particular contrario (precisamente, el presidente del tribunal Manuel Díaz Rábago).

Read Full Post »

I deien que Otegi estava acabat

Quan faltaven pocs dies perquè l’exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, complís la condemna que li havia imposat la justícia espanyola acusant-lo d’enaltiment del terrorisme i sortís –el 30 d’agost del 2008– de la presó de Martutene, alguns mitjans considerats de referència per l’imperialisme mediàtic espanyol van especular sobre el seu futur polític. El qui va ser principal interlocutor de l’independentisme basc d’esquerres en el darrer procés de pau estaria acabat, desnonat com a polític o amb ganes de deixar-ho. Els fets vénen a desmentir aquesta versió interessada. Avui mateix, diumenge 11 de gener, el diari Gara publica un autoanunci a tota pàgina on promou un acte –sense precisar-ne la data: diu “Pròximament”– en què Otegi se sotmetrà en públic a les preguntes de tres periodistes de mitjans internacionals, en un acte de lliure accés en l’emblemàtic Kursaal de Donosti.

Otegi, després de sortir de la presó  i deixar passar un temps per recuperar el contacte amb la gent, ha fet ja diverses compareixences públques, algunes d’elles enmig d’una atenció multitudinària. La primera va ser el 18 de novembre passat, en l’acte inaugural de la darrera edició dels ASKEncuentros, que organitza el dramaturg Alfonso Sastre, de reconegut prestigi internacional. Juntament amb Sastre, Otegi hi va parlar –presentant-se com a filòsof, ja que no pot parlar com a dirigent polític– sobre la futura República dels bascos. Després, el 20 de desembre, va presentar, a Burlata, el llibre de Xabier Makazaga “La red. El tormento en la España constitucional”, un implacable al·legat contra la tortura publicat per editorial Txalaparta. 

Finalment, ha protagonitzat dues rodes de premsa aquests dies per parlar del judici que es fa al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, a Bilbo, contra el lehendakari Ibarretxe i dirigents del PSE i l’esquerra abertzale –un d’ells, ell mateix– per haver dialogat durant el darrer procés de pau. La primera, juntament amb personalitats de l’independentisme basc d’esquerres que, com ell mateix, no són empresonades –com sí que ho són els altres quatre exdirigents de Batasuna jutjats amb ell–, i la segona, amb el diputat del Sinn Féin al Parlament de Stormond, AlexMaskey. I ara l’anunci de l’acte del Kursaal. Si això és deixar la política…

Per cert, que avui el diari Gara publica una interessant entrevista amb el republicà irlandès Alex Maskey, observador en el judici de Bilbo.

Read Full Post »

Diputat del Sinn Féin, observador al judici de Bilbo

Alex Maskey, diputat del Sinn Féin al Parlament de Stormond (Irlanda del Nord), que va ser el primer alcalde republicà de Belfast, assisteix, com a observador internacional, al judici que va començar el dijous passat, 8 de gener, al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, a Bilbo, contra el diàleg per aconseguir la pau. Ahir va fer una roda de premsa que es recull en aquest vídeo, juntament amb l’exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, una de les persones que hi són jutjades. Maskey va dir que “hi ha dues vies per als conflictes: una porta a Gaza: l’altra, a Africa del Sud o Irlanda”.

Tal com es presenta a molts mitjans aquest judici, sembla com si l’única persona que hi és jutjada sigui el lehendakari Ibarretxe i, com a molt, els dirigents del PSE Patxi López i Rodolfo Ares. Sovint es deixa en tercer lloc, si no se’ls omet sense més ni més, els cinc dirigents de Batasuna que també hi són jutjats, i contra un dels quals, Arnaldo Otegi, l’acusació popular demana la pena més greu: quatre anys de presó . Obviant, a més a més, que quatre d’ells no entren a l’edifici per la porta gran sinó pel darrere, perquè hi són conduït emmanillats des de la presó on han estat traslladats des dels centres on la justícia espanyola els té engarjolats des de poc temps després que ETA trenqués el darrer alto el foc.

Dilluns vinent sabrem si el tribunal decideix prosseguir el judici, tal com ara prefereix el lehendakari, o en declara la nul·litat, com demanen els advocats dels acusats del PSE i l’esquerra abertzale.

Read Full Post »

Dissabte, manifestació a Barcelona contra la matança de Gaza

Entre moltes altres convocatòries d’aquests dies contra la matança de l’exèrcit israelià a la franja palestina de Gaza, destaca la de demà dissabte, 10 de gener, a Barcelona, a partir de les 5 de la tarda a la plaça de la Universitat.

Com he fet en anteriors ocasions, afegeixo diversos enllaços amb textos que m’han semblat interessants de difondre sobre l’agressió israeliana.

 

Manifest “Prou complicitat amb la massacre del poble palestí 

Vicent Partal: Territoris ocupats 

Preguntes sobre Hamas 

Jueus antisionistes contra el setge israelià a Gaza

Noam Chomsky, lingüista i analista polític jueu nord-americà, sobre els EUA, Israel i Gaza

BBC. La guerra mediàtica

Read Full Post »

Otegi parla sobre el judici a la negociació política

Arnaldo Otegi, un dels cinc exdirigents de Batasuna que són jutjats a partir d’avui, 8 de gener, al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, a Bilbo, juntament amb el lehendakari Juan José Ibarretxe, i els dirigents del Partit Socialista d’Euskadi Patxi López i Rodolfo Ares, per haver-se reunit per dialogar sobre la pau al seu país durant la passada treva d’ETA, va parlar ahir en públic sobre aquest judici. L’acompanyaven altres membres destacats de l’esquerra abertzale que no són a la garjola. Otegi, que va complir condemna a la presó de Martutene, des del 8 de juny del 2007 –dos dies després que ETA trenqués l’alto el foc–, acusat d’enaltiment del terrorisme, fins al 30 d’agost del 2008, és l’únic dels cinc membres de Batasuna jutjats avui que és en llibertat. Els altres quatre els han de portar al judici les forces policials espanyoles des dels centres penitenciaris on van anar sent empresonats poc temps després del trencament de la treva i la detenció d’Otegi. Les declaracions íntegres de l’exportaveu de Batasuna es poden trobar en un vídeo recollit al web eskerabertzalea.info. Otegi hi insisteix en la reivindicació del retorn a un procés de diàleg per resoldre l’enfrontament del Regne d’Espanya amb el poble basc.

Read Full Post »

Detenció i solidaritat a Vilafranca del Penedès

Acabo de rebre aquesta informació que crec que cal difondre per tots els mitjans al nostre abast.
http://davidvilafranca.blogspot.com/ 

Manifest de suport al David de Vilafranca

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.   

La detenció i l’execució d’ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l’opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

– Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

– Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

– Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com
CONVOCATORIES
Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l’Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar)

Estigueu pendents de noves convocatòries.

Read Full Post »