Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 5/03/2009

dibuix1

Tot i que no hi serè, per diverses raons personals, entre les quals no descarto la mandra a viatjar, la iniciativa dels Deu Mil catalans a Brussel·les per reivindicar, dissabte vinent 7 de març, el dret a l’autodeterminació i a tenir un Estat propi em sembla extrarodinària. Sobretot perquè demostra  com la iniciativa de la societat civil,també participant en el seu origen persones relacionades amb partits polítics que són al Govern o a l’oposició, pot contribuir a trencar el marasme en què està immersa la política catalana que segueix fil per randa la via estatutària, que no porta enlloc. Només m’hi falta una estratègia més ambiciosa pel que fa al territori nacional sencer –el conjunt dels Països Catalans–, però tot arribarà. Com que no veig tampoc que ningú en tingui cap de prou arrelada ni creïble –o, si més no, la ignoro, com no siguin proclamacions retòriques i fins ara testimonials–, ni sé com arribar-hi, ja m’està bé ara com ara.

 

Mentre els partits del Govern i l’oposició al Parlament de Catalunya segueixen pendents del que el Regne d’Espanya atorgui graciosament a la colònia, i alguns fins i tot esperen que de la topinada al País Basc en puguin treure alguns rèdits més aviat magres per al finançament de la Generalitat de dalt, d’altra gent més decidida i pragmàtica impulsa iniciatives com aquesta que va al moll de l’os del problema: sense Estat propi, sense capacitat de decisió lliure, no ni ha finançament ni Estatut que valguin. Com que hem arribat a la fi del carrer, el que s’imposa ara és fer–ho palès i agrupar forces des de baix per aconseguir donar un tomb a la situació acutal. Moltes de les iniciatives, més o menys reeixides, que han anat sorgint a l’entorn de l’esgotador i estèril debat del nou Estatut ho han posat en evidència, amb més o menys èmfasi. I, ara, els organitzados de la concentració de dissabte a Brussel·les diuen que això no quedarà aquí, i promouen una Iniciativa Legislativa Popular de convocatòria del referèndum d’autodeterminació. Una utilització de la legalitat fins al màxim, que arribarà on arribi, però que pot contribuir a fer cada vegada més gran el moviment popular a l’entorn d’una reivindicació inajornable. I que –amb l’ajut inapreciable de la gasiveria imperial del Govern de la monarquia, decidit a mantenir al màxim l’espoli de la colònia– posarà a la llum les contradiccions dels qui, al Govern de Catalunya o a l’oposició, parlen de defensar l’interès de la nació però no gosen enfrontar-se a l’arrel del problema.

Ara només cal que les diverses iniciatives que hi ha en aquesta línia sumin forces, i es deixin de picabaralles inútils, per tirar endavant un moviment unitari ben arrelat i amb capacitat d’engrescar la gent. Perquè raons per l’autodeterminació i la independència no en falten, i cada vegada són més evidents. L’actual crisi econòmica no fa sinó reforçar-les, quan l’imperi espanyol ens nega el dret a administrar amb llibertat els nostres recursos.

Read Full Post »