Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/03/2009

inigourkulluibarretxe

Mentre a la comunitat autònoma basca els partits que van poder presentar-se a les eleccions de l’1 de març s’emboliquen en polèmiques sobre qui ha d’encapçalar el govern i fan la trista imatge que l’únic que els interessa és ocupar o mantenir espais de poder, s’imposen algunes reflexions de per què s’ha arribat a aquesta situació.

 

El PNB i la resta dels partits del tripartit basc, juntament amb Aralar, han condemnat reiteradament la Llei espanyola de partits que exclou del dret d’associació, reunió i expressió milers de bascos i basques, als quals es priva també de la llibertat d’elegir i ser elegits pels seus compatriotes. La majoria del Parlament basc -com he recordat reiteradament– es va manifestar al seu dia contra aquesta llei. Però aquests partits no han renunciat en cap ocasió al joc que se’ls imposava des de la capital de la metròpoli i el tripartit basc ha obeït sense objeccions les ordres que li venien des de Madrid per aplicar una llei que, teòricament, rebutjava. L’ertzaintza ha actuat de braç executor de la segregació imposada a l’esquerra abertzale.

 

Fins i tot el Govern basc, com recordava a Tribuna Catalana l’escriptor Cesc Serrahima, durant la jornada electoral va ocultar les xifres del vot nul en la web on s’anaven recollint puntualment els resultats electorals. Per conèixer-les calia anar a altres mitjans, com el diari Gara, que en feia el seguiment. La majoria d’aquests vots, més de cent mil, corresponien a la candidatura il·legalitzada de l’esquerra abertzale.

 

Aquesta oberta contradicció entre el que el tripartit basc ha defensat oficialment i el que en realitat ha fet respecte de la llei de partits passa ara factura al PNB en forma de resultats electorals. Tot i haver estar el vencedor en vots i escons, li falta la majoria absoluta al Parlament, mancat del suport d’aquells que n’han estat exclosos. I el PSE, espanyol com el que més, brandant la consigna del canvi –cap a on?–, no renuncia sinó que dóna per descomptat que utilitzarà els vots de l’espanyolisme més tronat del PP i el partit de Rosa Díez per desbancar el PNB de la lehendekaritza.

 

Arribats fins a aquest punt, al PNB i la resta de partits bascos que no accepten l’antidemocràtica llei de partits se’ls planteja ara una alternativa que segurament haurien fet bé de considerar d’inici, quan va començar la política d’exclusió: articular una oposició efectiva contra aquesta llei que impedeix que el Parlament basc –i altres institucions com molts ajuntament, les Juntes Generals d’Àlaba, Biskaia i Guipúscoa, i el Parlament foral navarrès– sigui realment representatiu. No sembla que sigui aquesta, encara, l’estratègia del PNB i la resta de partits bascos no nacionalistes espanyols, envescats en la legalitat espanyola. Perquè segueix encara intacta aquella política que va portar també el PNB a no oposar-se frontalment a la legalitat espanyola que va impedir culminar la iniciativa d’Ibarretxe i el tripartit sobre la consulta per una sortida pacífica al conflicte basc. Una iniciativa que comptava llavors amb la majoria de vots al Parlament de Gasteiz.

 

La realitat, però, és molt tossuda. I els partits bascos que defensen, d’una o altra manera, que el País Basc ha de recuperar la seva sobirania només tenen una sortida si volen avançar per aquest camí, la d’unir forces per afrontar l’ofensiva de l’imperialisme espanyol. Per fer-ho, certament, caldrà treure ETA de l’estratègia de violència política en què està enrocada des del trencament de la treva, un dels principals obstacles per aquesta unitat. Una violència que només fa que incrementar el sofriment dels més febles. En pura lògica, si Patxi López i el PSE segueixen la via triada per desallotjar el PNB de la lehendekaritza, amb suport de PP i UPyD, el Govern de la monarquia seguirà sumant obstacles en el camí cap a la sobirania i la pau. Els seus aliats al Parlament autonòmic no li permetran fer una altra cosa.

 

Aquesta és la lògica avui. Però la política basca és una capsa de sorpreses i les negociacions només han començat. Pot ser que ni el PNB ni el PSE hagin fet servir encara totes les seves cartes. Els interessos d’uns i altres poden fer-los obrir camins encara no esbrossats.

Humbert Roma, periodista

NOTA A AFEGIR

Havent escrit l’article, conec la informació segons la qual Patxi López no necessitarà el vot del partit de Rosa Díez a la investidura, perquè el PSE obté un escó més (que perd EA) amb els vots emesos a l’estranger. Com que no canvia, en res, el sentit del que hi dic, prefereixo no esmenar-lo. En definitiva, en cap moment el PSE ha dit que rebutjaria el vot d’UPyD si l’hagués necessitat. Ara ho té, però, més fàcil, perquè els ultres de la UPyD encara podien haver-li posat condicions difícils d’acceptar, com ara comprometre’s a revisar a la baixa el concert econòmic com proposaven els de Rosa Díez en el seu programa electoral.

 

Publicat a Tribuna Catalana el 6 de març del 2009

Read Full Post »