Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/03/2009

file_432009_125119

El dibuixant Alfons López, amic d’origen lleidatà i company de tantes batalletes, del qual ja he parlat en aquest bloc i que ara fa l’acudit diari en català de la contraportada de l’edició del diari “Público” per a Catalunya, acaba de publicar un altre còmic. En aquesta ocasió, per encàrrec de “Mans Unides”, ha utilitzat un format que ja havia fet servir en altres ocasions –la darrera, a “Cambio climático y sostenibilidad” (Panini Comics) sobre el canvi climàtic–, combinant la historieta gràfica amb textos explicatius sobre el tema triat: les desigualtats al món. Amb el títol “Què està passant”, i fent servir de protagonistes dues parelles de nois i noies aficionats al bàsquet i una mena d’extraterrestre que els fa tocar de peus a terra amb preguntes sobre què passa al seu voltant, l’Alfons es dirigeix a un públic adolescent en un mitjà d’expressió que els és proper. La revista gratuïta dirigida als estudiants de secundària “Secundèria” n’ha repartit 60.000 exemplars, i s’hi pot accedir en format pdf al web de “Mans Unides”.

 

El còmic, el van presentar en un acte a la FNAC de la plaça de Catalunya de Barcelona, el 25 de febrer, en què, entre d’altres, l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona, va fer una de les seves xerrades aclaparadores, i alhora pedagògiques, adaptada al públic adolescent que omplia la sala. Eren alumnes de dos centres de secundària que havien treballat el còmic que es presentava i que van fer intervencions força interessants, tant sobre el que havien entès com sobre els dubtes que els plantejava.

 

L’Alfons va aprofitar per explicar-los com havia fet la seva feina i va proposar-los el que, per ell, és el repte de futur que hauran d’afrontar des d’una actitud rebel: trobar nous camins per canviar la situació d’injustícia, que superin les dues tradicions ideològiques que hem heretat del segle XX, la que prima l’individu enfront de la col·lectivitat i la que prima la col·lectivitat enfront de l’individu. No sé si aquestes van ser les seves paraules –no en vaig prendre nota, contra el que tinc per costum–, però no crec que el que dic s’allunyi massa d’allò que va dir ell mateix.

…i Josep Maria Borrull defensa el català a internet

Vaig sortir d’aquell acte una mica sobrepassat, especialment per la quantitat de dades negatives –i, per desgràcia, reals– que va acumular l’Arcadi Oliveres. D’una banda, perquè representen el fracàs de la nostra generació. De l’altra, perquè se’m fan inabastables i impossibles d’abordar. De la FNAC vaig anar a conèixer Josep Maria Borrull, amb qui vam estar parlant ben bé una hora a la seva casa de Sarrià, i en vaig tornar a casa recomfortat. Amb els seus més de setanta anys llargs –vorejant ja la vuitantena–, és l’impulsor i administrador a internet del col·lectiu “Català sempre”, i l’actiu grup de debat que s’hi allotja, així com la revista quinzenal, que transmet també per internet, “Lletra”.

 

Borrull encomana calidesa i entusiasme. Vaig concloure que, davant un món tan difícil com ens ha tocat viure, sempre hi ha alguna cosa a fer. Ni que sigui petita, a mesura de les nostres limitacions. I que el pitjor que podem fer és no fer res perquè pensem que no hi ha res a fer.

Anuncis

Read Full Post »