Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/03/2009

87653_boloniaubdetenciones180309

joan báez canta quim boix 

En aquesta adreça podeu trobar un vídeo de la cantant nord-americana Joan Báez, interpretant fragments de la versió de Xesco Boix del We shall not be moved, que ell va entonar tantes vegades amb la seva guitarra en les assegudes davant els grisos durant el franquisme. Quan es compleixen vint-i-cinc anys de la seva mort, serveixi de record per l’enyorat cantant i d’homenatge als estudiants i estudiantes apallissats avui pels mossos d’esquadra de la “Generalitat recuperada”, diuen.

 

Per cert, si us hi fixeu, la Joan Báez, quan canta un dels versos en castellà, fa: “Unidos en la huerta”. La huerta? És que venia de l’hort? Suposo que, per la censura de l’època, ho va fer per substituir l'”Unidos en la huelga”, que diu la versió en espanyol d’aquesta cançó de lluita dels sindicats dels treballadors del cotó del sud dels Estats Units d’Amèrica. Ara l’autocensura generalitzada fa també que els estudiants que ocupen de forma pacífica les universitats siguin “radicals” i “violents”, que als treballadors i als patrons se’ls anomeni “agents socials” –com si no hi hagués interessos enfrontats entre ells– i als lluitadors per la llibertat i els drets individuals i col·lectius, encara que utilitzin mitjans pacífics, se’ls atorgui a tots els efectes, inclosa la presó, la consideració de “terroristes”. Com si tots plegats també vinguéssim de l’hort.

Anuncis

Read Full Post »

20070622-capturada

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la ministra de Foment del Govern de la monarquia, Magdalena Álvarez, han arribat a l’acord de destinar sis-cents milions d’euros del total previst en l’Estatut per a infraestructures a la construcció de l’estació d’interconnexió de la Sagrera prevista per al pas de l’AVE (tren d’Alta Velocidad Española) per Barcelona. Un acord, al qual s’hi ha d’afegir la Generalitat, pel qual una part substancial dels diners destinats a pal·liar el dèficit en infraestructures a Catalunya anirà destinada a una sola obra, d’una magnitud incomparable amb la resta de necessitats viàries del país. Tot, perquè els darrers equips de govern de Barcelona havien planificat aquest macroprojecte –com tants d’altres de la ciutat: el 22@, per exemple o el Fòrum– sobre la base de l’especulació immobiliària. Els diners –deien els visionaris municipals– sortiran de la plusvàlua que generarà la construcció i venda de pisos i oficines que han d’anar en l’espai que quedarà lliure per cobrir l’estació.

 

Ja quan se’n començava a parlar, algunes associacions de veïns i moviments socials van denunciar el caràcter especulatiu del projecte. Ara, com que la bombolla immobiliària ha fer un pet com un aglà –ja ho deien els okupes, ¿recordeu?–, els deliris especuladors de l’Ajuntament de Barcelona els haurem de pagar tots els catalans. És a dir, menys diners per millorar la xarxa ferroviària de rodalies o per establir autèntiques xarxes de rodalies a l’entorn de les altres capitals catalanes com Lleida, Tarragona o Girona.

 

Jo que passo uns dies de la setmana a Alcoletge, un poble al costat de Lleida, i no condueixo, sé el valor que tindria una bona connexió ferroviària mitjançant el tren de la Pobla de Segur a Lleida (dir la Pobla és un eufemisme, perquè la majoria de vegades només arriba a Balaguer). Però és que a més a més, el fet que cada vegada hi hagi més població que treballa a Lleida i viu als pobles del voltant –fruit de l’especulació urbanística, que va convertir l’habitatge a  la ciutat en un bé inaccessible per a molts (i ara els pisos són buits!)– farà necessària una bona xarxa de comunicacions amb les seves rodalies, que caldria cobrir amb transport públic, preferiblement amb tren (i ja no parlem del “deute històric” de Renfe amb Fraga i altres poblacions de la Franja, cap a on no hi ha connexió ferroviària des de les comarques catalanes veïnes).

 

Tot això ara quedarà, una vegada més hipotecat per l’esbojarrada megalomania dels gestors de l’altra ciutat on passo part de la meva vida: Barcelona. Una gestió, la del seu Ajuntament, fonamentada més en una política de façana, impulsada per una falsa competitivitat amb d’altres capitals europees (sobretot Madrid, paradigma d’allò a què es volen assemblar), que no en el benestar dels seus ciutadans. I ara la Generalitat de dalt (que deia en Barnils) els haurà de pagar, amb diners de tots els catalans, els seus deliris d’especuladors de cantonada.

Read Full Post »