Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/03/2009

0f10be6170040298d5cca80880fd474b

Tothom qui el va tractar hi coincideix: era un home bo, nacionalista de pedra picada (era nebot de José Antonio Agirre, el primer lehendakari del govern basc de l’autonomia republicana, i fill de Juan Mari Agirre, delegat del govern basc al Regne de Bèlgica, on va néixer), bon coneixedor d’ETA i l’esquerra abertzale i un dels que van fer possible el pacte de Lizarra-Garazi, que va portar a la treva d’ETA del 1998. Gorka Agirre ha mort als 60 anys, després de patir, amb la seva malaltia, l’oprobi de ser encausat per la justícia espanyola acusat de fer d’intermediari amb ETA per al pagament de l’anomenat impost revolucionari. Fa uns mesos, el jutge Garzón li va retirar els càrrecs.

 

Sobretot el defineixen com a home discret, que va complir amb eficàcia les seves responsabilitats en l’àrea de relacions internacionals del PNB. Vaig tenir el plaer de parlar amb ell dues hores el 3 de juny de l’any passat al seu despatx de Sabin Etxea, la seu central del PNB, a Bilbao. L’amic Miquel Sellarès (amb qui col·laboro a Tribuna Catalana) m’havia facilitat el contacte, per a un llibre d’entrevistes que preparo sobre la darrera treva. No va voler fer declaracions per ser publicades, amb l’argument –que vaig entendre i acceptar– que encara era pendent de judici. Ara, repassant els apunts que vaig prendre durant la llarga conversa i que –complint amb la paraula donada– no faré públics, entenc més les raons de la seva discreció, i també per què li han fet homenatge fins i tot dirigents de l’esquerra abertzale com Arnaldo Otegi, Jone Goirizelaia i Tasio Erkizia, malgrat l’enfrontament actual entre les dues principals forces polítiques del nacionalistem basc.

 

La conversa amb ell, distesa i amb una certa complicitat mútua, em va ajudar a entendre moltes coses sobre la dificultat de trobar camins cap a una pau efectiva per al poble basc. I, també, sobre les tensions en el si del PNB entre estratègies possibilistes i d’altres més agosarades, així com dels límits que el nacionalisme basc institucional difícilment podrà ultrapassar. Comparant aquells apunts i els diversos escrits que he anat produint des d’aquell dia, comprovo que la conversa em va resultar fructífera a l’hora d’entendre millor, no només el conflicte que el Regne d’Espanya té amb el poble basc, sinó també el que té amb nosaltres, els catalans. No debades el seu oncle, el lehendakari Agirre, va creuar la muga camí de l’exili al costat de Lluís Companys, el nostre president màrtir, en un gest significatiu del que va representar la derrota per a ambdues nacions. (A la dreta de la foto, del diari “Deia”, Gorka Agirre, amb Joseba Egibar, en la diada nacional de Catalunya el setembre del 2001)

Read Full Post »