Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 30/03/2009

arton65

Porto uns dies donant voltes sobre el Pla de Bolonya i com explicar les raons dels estudiants i professors universitaris que s’hi oposen tan aferrissadament. Contra el que ens tenen acostumats els mitjans de comunicació convencionals del nostre país, que només fan que cantar les lloances del pla i ridiculitzar els arguments dels qui s’hi oposen, avui he trobat al diari “Avui” un article de Jordi Muñoz, que ho explica molt bé i que reprodueixo perquè crec que diu amb precisió i concisió allò que jo no hauria dit millor.

 

ELRASCLET

De Bolonya

JORDI MUÑOZ / JORDIMUNOZ@MESVILAWEB.CAT

U: El procés de Bolonya, en contra del que s’ha dit amb insistència, no és cap directiva de la UE, sinó un procés voluntari que només aporta unes directrius molt genèriques que cada país ha interpretat com vol. Aquí el ministeri, d’acord amb les universitats juràssiques mesetàries ha imposat graus de 4 anys i postgraus d’un en lloc del sistema més generalitzat a Europa del 3+2. Per tant, potser hauríem de parlar de l’Espai Espanyol d’Ensenyament Superior, o procés de Salamanca.

Dos: La reforma pedagògica que planteja Bolonya té molts elements positius, però si hem aprés alguna lliçó de la LOGSE, pretendre aplicar-la a cost 0 és condemnar-la al fracàs més absolut. Passa el mateix amb el foment de la mobilitat estudiantil i l’aprenentatge d’idiomes: objectius ben lloables que sense recursos quedaran en paper mullat, i seguiran sent coartades per altres reformes.

Tres: Abans d’apostar amb entusiasme per la política dels crèdits a l’estudi com a substitut de la migrada política de beques, caldria mirar què passa als EUA, on la crisi financera deixa milers d’estudiants sense el crèdit per seguir els estudis, i on el creixement de l’atur combinat amb alts nivells d’endeutament amenaça de posar les coses molt difícils als llicenciats.

Quatre: La degradació dels nous graus respecte de les llicenciatures serà un fet. A més, els nostres graus de 4 anys seran equivalents a títols obtinguts en 3 anys en d’altres països. Aquesta estructura introdueix, de la mà dels màsters, un nou coll d’ampolla en l’itinerari educatiu, que junt amb els nous obstacles als estudiants a temps parcial, diluirà encara més el paper de la universitat com a mecanisme de mobilitat social.

Es pot ridiculitzar tant com es vulga la postura dels estudiants, però plantegen qüestions serioses que a hores d’ara no tenen resposta. L’eliminació de barreres socioeconòmiques a l’estudi mai no ha estat en l’agenda política, ni quan governava la dreta ni quan ho fa l’esquerra. Davant d’això, és com a mínim ingenu sorprendre’s de la intensificació de les protestes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 6. Dilluns, 30 de març del 2009

Read Full Post »