Comunicat de l’Assemblea de suport a Núria Pórtulas

He rebut, de l’Assemblea de suport a Núria Pórtulas, aquesta nota sobre la seva condemna a dos anys i mig de presó, que crec que val pena reproduir íntegra:

Davant de la sentència de l’Audiencia Nacional sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per “temptativa de col·laboració amb organització terrorista” no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l’Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l’únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d’un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d’esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pórtulas (com ara cartells antirepressius sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que “las actuaciones concretas de la procesada no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada.”

Malgrat això, el tribunal d’excepció que és l’Audiencia Nacional condemna la Núria a 2 anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l’Estat contra els moviments  combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses…)

L’assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l’absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d’agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona (C/ Jaume I, 13).

Núria absolució!
Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!
Dimissió dels responsables polítics d’aquesta operació policial i judicial!

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas
Girona, 30 de juliol de 2009

Read Full Post »

Dia de males notícies: Calvià, Nissan, Pórtulas, “Egunkaria”…

Hi ha dies que les males notícies sembla que s’acumulen especialment. Avui, per mi, n’és un d’aquests.

L’atemptat mortal d’ETA a Calvià (dos guàrdies civils morts), a Mallorca, ve a confirmar el que deia ahir en aquest mateix bloc sobre l’enrocament d’ETA i el Govern espanyol en la via militar per afrontar el conflicte que el Regne d’Espanya té amb el poble basc.

L‘acomiadament de més de 600 treballadors de Nissan, a la Zona Franca de Barcelona, per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) aprovat per la Generalitat, posa en evidència, una vegada més, d’una banda, la gravetat de la crisi econòmica i, de l’altra, la feblesa dels governs –i dels grans sindicats– enfront d’empreses que aprofiten l’avinentesa per desfer-se d’una part substancial de les seves plantilles. Mentre aquests mateixos governs són incapaços de plantejar alternatives diferents al model actual per superar la crisi.

Núria Pórtulas, condemnada a dos anys i mig

Tot i les protestes demanant l’absolució de l’anarquista Núria Pórtulas, de Sarrià de Ter, l’Audiència Nacional espanyola l’ha condemnada a dos anys i mig de presó. Per temptativa de col·laboració amb banda armada. I ho ha fet –segons remarquen el seu advocat i el col·lectiu de solidaritat amb ella– a partir dels atestats dels mossos d’esquadra sobre una pretesa planificació d’atemptats no comesos, deduïda pels mossos a partir  de l’anàlisi d’una llibreta seva que li van trobar en detenir-la. Hi havia adreces d’institucions oficials dins la campanya de solidaritat amb Juan Surroche, un anarquista català que va ser empresonat a Itàlia i ara ja ha estat absolt, segons el col·lectiu solidari.

Hi haurà judici pel sumari polític d'”Egunkaria”

Contra les previsions optimistes que s’havien fet darrerament alguns dels acusats, perquè la mateixa fiscalia en demana l’arxiu,  finalment –si no hi ha novetats d’última hora– hi haurà judici pel sumari polític del diari en llengua basca “Egunkaria”, tancat el febrer del 2003 per ordre del jutge instrucctor de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón. Avui s’ha conegut l’Acte de la Secció Primera de la Sala Penal d’aquest tribunal especial rebutjant-ne l’arxiu. Els dos jutges i la jutgesa que la integren fan cas, així, de l’acusació que mantenen l’organització ultradretana Dignidad y Justicia i l’Associació de Víctimes del Terrorisme.

Dels set acusats en el sumari polític (o principal), només cinc aniran a judici, entre ells qui n’era director, Martxelo Otamendi, i ara dirigeix el diari també en basc “Berria”. Els altres dos deixen d’estar-hi imputats: Xavier Alegria –que era membre de Batasuna i que ni tan sols formava part de la plantilla d'”Egunkaria”–, perquè el seu cas ja va ser jutjat, i condemnat a dotze anys i nou mesos de presó, la pena més alta, en el macrojudici pel sumari 18/98, i el primer director del diari, Pello Zubiria, perquè les acusacions contra ell ja han prescrit.

Queda encara un segon sumari pel cas “Egunkaria”, l’econòmic, referit a presumptes delictes fiscals i de caràcter econòmic. És l’únic en què la fiscalia presenta càrrecs, i el passat mes d’abril l’Audiència Nacional espanyola va decidir anul·lar el procediment, per defectes de forma en la instrucció que vulneraven els drets de defensa de tres dels vuit acusats. Tots els acusats són de l’àrea de gestió de l’empresa, tot i que alguns també són acusats en el sumari general, i la fiscalia demana per a ells penes molt elevades. Ara el procediment haurà de començar de nou per subsanar els defectes de forma, mentre la defensa dels acusats segueix reclamant que, en tractar-se de suposats delictes econòmics, aquest sumari sigui traslladat als jutjats ordinaris, de Tolosa o Guipúscoa, on tenia la seu l’empresa. (La il·lustració, l’he baixat del web Juicio a Egunkaria libre!. És una de les diapositives amb què els professors Txema Ramírez de la Piscina i Teresa Agirreazaldegi, de la Universitat del País Basc, van il·lustrar les seves intervencions en dues trobades internacionals sobre mitjans de comunicació l’estiu del 2008, a Estocolm i Ghana. S’hi destaca com la portada d'”Egunkaria” va ser seleccionada l’any 2001 pel National Press Club dels Estats Units d’Amèrica dins d’una mostra de qualitat sobre els atemptats de l’11 de setembre).

Read Full Post »

Mantenint la flama d’una pau negociada al País Basc

mantenir la flama d’una pau negociada al País Basc

Mentre ETA i el govern del Regne d’Espanya segueixen enrocats en la via militar, reforçada ara amb el suport  de la sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg a la il·legalització de l’esquerra abertzale, al País Basc segueixen les iniciatives en favor d’una pau negociada. Diversos grups mantenen la flama de la pau fruit de la negociació, tot i ser conscients que l’actual conjuntura no hi és propícia: ETA acaba d’atemptar avui mateix contra una casa-caserna de la guàrdia civil a Burgos, mentre l’Audiència Nacional prepara més judicis per activitas polítiques de l’esquerra abertzale, el primer dels quals podria ser contra 22 electes bascos de l’associació d’alcaldes i regidors Udalbiltza, la primera institució de coordinació municipal entre els set territoris, més enllà de les fronteres polítiques i administratives, desarticulada pel jutge Garzón. La fiscalia demana penes d’entre 10 i 23 anys per als acusats.

“És precisament en aquests moments de dificultats extremes –em deia fa un any un dels promotors d’aquestes iniciatives per una pau negociada– quan cal aprofundir l’alternativa activa noviolenta i la coordinació dels esforços perquè, quan la conjuntura sigui més favorable, la nostra feina doni fruits”. Una d’aquestes iniciatives, de la qual ja he deixat constància en aquest bloc en diverses ocasions, és Artamugarriak –artistes bascos per la pau– que, juntament amb d’altres col·lectius va organitzar el juny de l’any passat a Donosti les trobades/solasaldiak sobre Noviolència Activa i, l’agost següent, la Marxa per la Sal –en record de les mobilitzacions convocades per Gandhi per la independència de l’Índia– coincidint amb el centenari del naixement de l’escultor Jorge Oteiza. Després d’un any de mantenir activitats diverses amb d’altres col·lectius, entre elles els quinzennals cercles de cadires (a la foto) en diversos indrets del País Basc, Artamugarriak –dins la iniciativa més àmplia Batzart– convoca per diumenge vinent un trobada a Agiña, estació neolítica i lloc mític de la cultura basca, on Oteiza va instal·lar el seu monument a Aita Donostia.

Aquesta és la convocatòria de l’acte:

Aunque estamos en verano, no paramos… a l@s amig@s que os apetezca participar en la vía de la Noviolencia activa, desde ArtamugarriaK/Batzart! os invitamos a participar en el encuentro/picnic del domingo 2 de agosto en Agiña.

KROMLECH a KROMLECH

acción + picnic en Agiña

Agiña, es un lugar mítico en la cultura vasca. Es la estación neolítica -situada en la carretera entre Oiartzun y Lesaka- en la que junto a numerosos kromlech, Jorge Oteiza levantó el “Monumento al Padre Donostia” (1957-59), una piedra con un hueco circular que dialoga con el cielo y el paisaje, precedente del land-art. Y fue en ese lugar donde el artista sintió la revelación de ese pequeño círculo vacío en torno al cual se curaban espiritualmente las pequeñas comunidades de nuestra prehistoria y, también, donde el año pasado, se esparcieron las cenizas de Mikel Laboa.

El año pasado, en el centenario del nacimiento de Oteiza, formamos un gran círculo de sal -evocación del kromlech- en la playa de la Zurriola, en la acción “Bakerako Hutsak: crea un espacio-tiempo para la paz”, también como recuerdo de “la marcha por la sal” de Gandhi.

En esta ocasión proponemos un encuentro informal el domingo 2 de agosto a las 12:00 horas en Agiña con la intención de juntar a l@s amig@s de los colectivos que trabajan por la cultura de la noviolencia activa y del diálogo, que forman círculos de sillas y caminan por la vía de ‘Nuestra marcha por la sal’.

Formaremos un círculo ritual de sillas y dibujaremos nuevos kromlech con pintura blanca y sal sobre la hierba, junto a los de nuestros antepasados y a la sombra de la estela de Oteiza.

Y después, compartiremos un pic-nic fronterizo en la muga entre Nafarroa y Guipuzkoa, para vernos las caras, disfrutar de una buena comida casera y conspirar en mejor compañía.

Kromlech a kromlech, círculo a círculo, tejiendo una red de pequeños nodos por la paz en nuestra tierra.

Pax avant!

Bidea Helburu/ArtamugarriaK/BatzArt!

D’altra banda, Lokarri –l’orgaització social per la pau que va succeir Elkarri, quan aquesta es va dissoldre en començar el darrer procés de pau, i que va impulsar diverses iniciatives com, quan la treva ja perillava, la proposta d’un referèndum sobre el dret de decidir, abans que el plantegés el lehendakari Ibarretxe– ha posat en marxa un Observatori Social del procés de pau. Aquest Observatori pretén “conèixer què opinem els ciutadans i ciutadanes sobre la pau i la convivència i aportar noves idees i propostes que contibueixin a avenços significatius”. Mitjançant un qüestionari a les persones que s’hi hagin apuntat com a observadors, cada trimestre l’Obersevatori fa públic un informe amb tres parts: les dues primeres, fixes, sobre l’evolució de la percepció social sobre la pau i sobre fet rellevant que hagin passat en aquell període; la tercera, específica sobre un tema diferent cada trimestre.

El primer d’aquests informes, corresponent a la primavera del 2009, el podeu trobar aquí. Com no podia ser d’altre –segons el resum que en fa Lokarri–, la percepció social que se’n desprèn és negativa, respecte de la situació del procés de pau. L’absència de diàleg i la violència d’ETA són considerats els principals problemes pels participants en l’observatori, seguides a distància per les il·legalitzacions. “Més de la meitat dels participants considera –diu el resum– que no es donen les condicions, mentre que una de cada tres manifesta que sí que es donen”. Gairebé tots els participants proposen, però, l’obertura d’un procés de diàleg multilateral, plural i sense exclusions. Un nombre important de participants –diuen les conclusions– considera que no és possible un acord per l’allunyament en les posicions de cadascú”. D’altres aportacions reclamen la fi de la violència, treballar l’empatia respecte de qui pensa diferent, facilitar la participació de la ciutadania i derogar la llei de partits. El 57% dels participants diu que ETA ha de desaparéixer ja, tot facilitant el seu final mitjançant el diàleg. Més de la meitat considera que el canvi al Govern bascserà negatiu per aconseguir la pau.

Mentre ETA i el govern del Regne d’Espanya segueixen enrocats en la via militar, reforçada ara amb la sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg a favor de la il·legalització de l’esquerra abertzale, al País Basc segueixen les iniciatives en defensa d’una pau negociada. A banda de l’estratègia de l’esquerra abertzale, d’organitzar el front sobiranista, sempre condicionada per l’exigència d’altres possibles integrants en el sentit que abans ETA ha de posar fi a l’activitat armada, diversos grups mantenen la flama de la pau com a fruit de la negociació. I ho fan, tot i ser conscients que l’actual conjuntura no hi és propícia: ETA acaba d’atemptar avui mateix contra una casa-caserna de la guàrdia civil a Burgos, mentre l’Audiència Nacional prepara més judicis per activitats polítiques de l’esquerra abertzale. El proper dels quals podria ser contra 22 electes bascos de l’associació d’alcaldes i regidors Udalbiltza, la primera institució de coordinació municipal entre els set territoris, més enllà de les fronteres polítiques i administratives. Institució que va ser desarticulada pel jutge Garzón l’any 2003, just abans de les eleccions municipals i forals. La fiscalia demana penes d’entre 10 i 23 anys per als acusats.

“És precisament en aquests moments de dificultats extremes –em deia fa un any un dels promotors d’aquestes iniciatives per una pau negociada– quan cal aprofundir l’alternativa activa noviolenta i la coordinació dels esforços perquè, quan la conjuntura sigui més favorable, la nostra feina doni fruits”. Una d’aquestes iniciatives, de la qual ja he deixat constància en aquest bloc en diverses ocasions, és Artamugarriak –artistes bascos per la pau– que, juntament amb d’altres catorze col·lectius va organitzar el juny de l’any passat a Donosti les trobades/solasaldiak sobre Noviolència Activa i, també amb d’altres col·lectius, l’agost següent, la Marxa per la sal –evocant les mobilitzacions convocades per Gandhi per la independència de l’Índia– coincidint amb el centenari del naixement de l’escultor Jorge Oteiza. Després d’un any de mantenir activitats diverses amb d’altres col·lectius, entre elles els quinzennals cercles de cadires (a la foto, publicada per Johanna al bloc de Batzart) en diversos indrets del País Basc, Artamugarriak –dins la iniciativa més àmplia Batzart– convoca per diumenge vinent una trobada a Agiña, estació neolítica i lloc mític de la cultura basca, on Oteiza va instal·lar el seu monument a Aita Donostia i el desembre de l’any passat van ser escampades les cendres del cantant basc Mikel Laboa.

Aquesta és la convocatòria de l’acte:

Aunque estamos en verano, no paramos… a l@s amig@s que os apetezca participar en la vía de la Noviolencia activa, desde ArtamugarriaK/Batzart! os invitamos a participar en el encuentro/picnic del domingo 2 de agosto en Agiña.

KROMLECH a KROMLECH

acción + picnic en Agiña

Agiña, es un lugar mítico en la cultura vasca. Es la estación neolítica -situada en la carretera entre Oiartzun y Lesaka- en la que junto a numerosos kromlech, Jorge Oteiza levantó el “Monumento al Padre Donostia” (1957-59), una piedra con un hueco circular que dialoga con el cielo y el paisaje, precedente del land-art. Y fue en ese lugar donde el artista sintió la revelación de ese pequeño círculo vacío en torno al cual se curaban espiritualmente las pequeñas comunidades de nuestra prehistoria y, también, donde el año pasado, se esparcieron las cenizas de Mikel Laboa.

El año pasado, en el centenario del nacimiento de Oteiza, formamos un gran círculo de sal -evocación del kromlech- en la playa de la Zurriola, en la acción “Bakerako Hutsak: crea un espacio-tiempo para la paz”, también como recuerdo de “la marcha por la sal” de Gandhi.

En esta ocasión proponemos un encuentro informal el domingo 2 de agosto a las 12:00 horas en Agiña con la intención de juntar a l@s amig@s de los colectivos que trabajan por la cultura de la noviolencia activa y del diálogo, que forman círculos de sillas y caminan por la vía de ‘Nuestra marcha por la sal’.

Formaremos un círculo ritual de sillas y dibujaremos nuevos kromlech con pintura blanca y sal sobre la hierba, junto a los de nuestros antepasados y a la sombra de la estela de Oteiza.

Y después, compartiremos un pic-nic fronterizo en la muga entre Nafarroa y Guipuzkoa, para vernos las caras, disfrutar de una buena comida casera y conspirar en mejor compañía.

Kromlech a kromlech, círculo a círculo, tejiendo una red de pequeños nodos por la paz en nuestra tierra.

Pax avant!

Bidea Helburu/ArtamugarriaK/BatzArt!

D’altra banda, Lokarri –l’organització social per la pau que va succeir Elkarri, quan aquesta es va dissoldre en començar el darrer procés de pau, i que va impulsar diverses iniciatives com, quan la treva ja perillava, la proposta d’un referèndum sobre el dret de decidir, abans que el plantegés el lehendakari Ibarretxe– ha posat en marxa un Observatori Social del procés de pau. Aquest Observatori pretén “conèixer què opinem els ciutadans i ciutadanes sobre la pau i la convivència i aportar noves idees i propostes que contibueixin a avenços significatius”. Mitjançant un qüestionari a les persones que s’hi hagin apuntat com a observadors, cada trimestre l’Observatori fa públic un informe amb tres parts: les dues primeres, fixes, sobre l’evolució de la percepció social sobre la pau i sobre fets rellevants que hagin passat en aquell període; la tercera, específica sobre un tema diferent cada trimestre.

El primer d’aquests informes, corresponent a la primavera del 2009, el podeu trobar aquí. Com no podia ser d’altra manera –segons el resum que en fa Lokarri–, la percepció social que se’n desprèn és negativa, respecte de la situació del procés de pau. L’absència de diàleg i la violència d’ETA són considerats els principals problemes pels participants en l’observatori, seguits a distància per les il·legalitzacions. “Més de la meitat dels participants considera –diu el resum– que no es donen les condicions, mentre que un de cada tres manifesta que sí que es donen”. Gairebé tots els participants proposen, però, l’obertura d’un procés de diàleg multilateral, plural i sense exclusions. “Un nombre important de participants –diuen les conclusions– considera que no és possible un acord per l’allunyament en les posicions de cadascú”. D’altres aportacions reclamen la fi de la violència, treballar l’empatia respecte de qui pensa diferent, facilitar la participació de la ciutadania i derogar la llei de partits. El 57% dels participants diu que ETA ha de desaparéixer ja, tot facilitant el seu final mitjançant el diàleg. Més de la meitat considera que el canvi al Govern basc, ara en mans del PSE amb el suport del PP,  serà negatiu per aconseguir la pau.

Una mostra, doncs, entre d’altres iniciatives diverses, que, tot i el cansament generalitzat i el desencís pel fracàs del darrer procés de pau, encara queden al País Basc persones que treballen per trobar-hi una sortida negociada, lluny de l’estratègia de la violència que només porta dolor i impotència sobretot als més febles. Una mostra, també, que potser ara –tot i les greus dificultats– pugui anar-se consolidant una participació més àmplia i plural de la societat civil en el procés, una de les mancances de l’anterior negociació, que va dependre massa dels agents negociadors i va comptar amb poc suport social organitzat més enllà dels partits.

NOTA: Un article adaptat a partir d’aquest, i en què ja es fa referència a l’atemptat de Calvià, el publica Tribuna Catalana el dijous 30 de juliol del 2009. El podeu trobar aquí.

Read Full Post »

Miscel·lània: Finançament, Estrasburg, Llei de llengües de l’Aragó, Llei de l’Aran…

Després d’uns dies de tenir-lo descuidat, torno al bloc amb una miscel·lània de temes, alguns dels quals espero anar desenvolupant més endavant.

Finançament  i espoli fiscal

Ha sigut aquests dies la qüestió dominant als mitjans. Reconec que, tan bon punt Mas i Zapatero van negociar pel seu compte la primera gran ribotada al projecte de reforma de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 i, amb dedicació especial, al capítol del finançament, vaig deixar d’interessar-m’hi. Després han vingut mesos i mesos de marejar la perdiu, d’una tabarra insuportable fins i tot per als més recalcitrans en això d’interessar-nos per la política. Finalment, l’apoteosi d’uns i altres, amb la nova fórmula de finançament autonòmic (és a dir, d’espoli fiscal), com si els catalans administrats per la Generalitat de dalt haguéssim guanyat la guerra quan només hem fet que perdre una altra batalla.

Una primera constatació: tot el temps esmerçat en aquesta llarguíssima escaramussa, perduda d’entrada perquè les regles les marca l’imperi, per molt que alguns es resisteixin a reconèixer-ho, és un temps malaguanyat que hauríem pogut aprofitar en la feina de construir i consolidar una estratègia nacional de futur. De cara a la independència, no perquè l’arbre de la ideologia ens tapi el bosc de la crua realitat, sinó, ben al contrari, perquè l’arbre del realisme a curt termini no ens tapi la visió del bosc per on hem de començar a avançar com més aviat millor. Certament que no en sabem els camins que sovint haurem de triar a les palpentes. Però sí que sabem ja una cosa certa: que la via autonomista i constitucional espanyola és un camí sense sortida perquè ja l’hem recorregut una i altra vegada, si et plau per força,.

Els pedaços, com la reforma del finançament que ara se’ns ven com si fos una gran victòria, poden servir per anar fent, per anar tapant forats sense poder aturar la gran via d’aigua de l’espoli fiscal que ens enfonsa sense remei. Fins i tot val la pena dedicar-hi un temps –no massa, no fos cas que acabéssim marejats i amb el rumb definitivament perdut– a analitzar-la, per saber de quin mal se’ns vol fer morir una vegada més. I per tornar a comprovar fins quin punt el gran mal de la política catalana, empeltada en l’espanyola –l’obscurantisme i la falta d’ambicions de futur per al país– ens manté envescats en les trampes de sempre. I hi ha qui encara pretén que en donem les gràcies als qui ens les han parat.

Després de tot el que n’he escoltat i llegit aquests dies, aclaparat per xifres i conceptes dels quals el millor que es pot dir és que són confusos i objecte de mútiples i contradictòries interpretacions –com ho eren, pel que ara s’ha confirmat, els textos estatutaris pactats per Mas i Zapatero, i refrendats, després de més i més ribotades dels diputats espanyols, en referèndum pels catalans i catalanes administrats per la Generalitat de dalt–, recomano aquests enllaços que m’han ofert alguna llum entre tanta boira plana i persistent que s’ha escampat pel nostre país amb l’inestimable ajut de la majoria dels mitjans de comunicació:

–Vilaweb ha fet un bon seguiment de la qüestió, amb una sèrie d’entrevistes a gent que hi té una posició crítica, i que podeu trobar a VilawebTV. http://www.vilaweb.tv/?seccio=canals&canal=69

–La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, que crec que encara és membre del corrent Esquerra Independentista a ERC, en fa un seguiment al seu bloc, El llegeixo amb molt d’interès per la seva solidesa acadèmica i, alhora, pel seu compromís amb el país. Em va servir i satisfer especialment el seu l’article  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139450 i l’entrevista que li van fer a VilawevTV. Caldrà posar el seu bloc entre els preferits, perquè ens n’anuncia una anàlisi més a fons.

–El periodista Antonio Galeote ha dit coses força interessants i contundents al respecte en les seves col·laboracions a l’e-notícies.cat

Sentit i llegit tot plegat, a mi em queda un dubte decisiu per al qual, ara com ara, no he trobat resposta concreta (potser és que ningú no la té encara): ¿com queden les virolles de l’espoli fiscal, després d’aquest exercici d’enginyeria econòmica que és el nou pacte del finançament? Estic segur que el conseller Antoni Castells, expert en la qüestió, en deu tenir alguna idea. Seria bo que, ara o quan –per mor de les exigències del guió– hagi de deixar el càrrec, ens en doni els seus números.

Aquesta, per mi, segueix essent la clau: quant ens costa als catalans seguir sotmesos a la sobirania del Regne d’Espanya. Ja sé que no és només qüestió de calers –que també–, sinó de tenir el dret a governar-nos sense dependre de ningú altre que de nosaltres mateixos. Però diners són diners, i l’espoli econòmic és un dels denominadors comuns de qualsevol colonialisme. Potser per això, ara se’n parla tan poc.

Estrasburg, contra l’esquerra abertzale

Ja en vaig parlar quan vaig tenir la primera notícia de les sentències sobre Herri Batasuna i Batasuna, Herritarren Zerrenda i AuB i plataformes. Després, he intentat malgirbar un article que se’m resisteix. Aquí en teniu algunes idees que espero acabar de relligar aviat:

–Contra la Llei de Partits malgrat el Tribunal d’Estrasburg. Una llei radicalment antidemocràtica.

–La sentència ha decebut els qui esperàvem una resolució més equitativa, que contribuís a la pau.

–La llei de partits posa tots els ous en un mateix cistell: la via militar. Contradiu, entre d’altres, la sentència a favor dels kurds.

–Renuncia a resoldre un conflicte nacional, precisament perquè és nacional. El Tribunal no ha estat capaç de posar els drets inividuals i col·lectius per sobre dels drets dels Estats.

–El Tribunal d’Estrasburg no només dóna suport al Govern del Regne d’Espanya en la il·legalització de l’esquerra abertzale sinó que –avalant l’exclusió política d’aquesta– ratifica les tupinades electorals que han permès canviar la correlació de forces al Parlament de Gasteiz i al d’Iruñea, així com a totes les institucions regulades pel dret a elegir i ser elegits al País Basc, al Regne d’Espanya, i fins i tot a la Unió Europea. Sembla que al Tribunal no li interessen gens ni mica els bascos, el poble basc (o els “ciutadans bascos”, com li agrada dir al lehendakari Patxi López, que va evitar l’expressió “poble basc” en prendre possessió).

–És una sentència contra la realitat. Certament la realitat són les morts per ETA, els atemptats contra els electes socialistes i populars… la lògica militar. Però també els més de vuit-cents empresonats, els exiliats, els torturats i assassinats de l’esquerra abertzale, mostra de l’arrel política del conflicte armat.

–Pel que sembla, el Tribunal d’Estrasburg aposta pel manteniment de la mateixa lògica militar per resoldre aquest conflicte d’arrel política. I, a més a més, estronca precisament la via política per resoldre’l, només preocupat per salvaguardar la legalitat vigent al Regne d’Espanya.

–És una sentència a favor del govern recolzat en els partits imperialistes espanyols al País Basc, que –com es va veient tant amb el pacte PSE-PP, com amb l’obra de govern del PSE– té com a primer i obsessiu objectiu enderrocar tot el poc que va fer el nacionalisme basc, fins i tot quan governava amb els socialistes, a la comunitat autònoma d’Esukadi. I també evitar que el nacionalisme basc avanci i es consolidi a Navarra.

Projecte de Llei de llengües a l’Aragó

Finalment el PSOE d’Aragó, governant a la comunitat autònoma juntament amb el Partido Aragonés Regionalista (PAR), ha presentat el seu projecte de Llei de llengües a les Corts aragoneses. Aquí podeu descarregar-vos el text complet. Res d’oficialitat ni per al català ni per a l’aragonès: només l’espanyol seguirà sent llengua oficial a l’Aragó, si el projecte prospera. Tot i això, el soci del PSOE al govern d’Aragó, el PAR, ja l’ha rebutjat: no vol ni sentir a parlar que el català i l’aragonès siguin ni tan sols considerades com a “llengües pròpies” de l’Aragó, segons diu el seu portaveu a les Corts Aragoneses, Javier Allué, en aquesta entrevista.

Projecte de Llei de l’Aran

A diferència del que fan els imperialistes espanyols amb el català a l’Aragó, l’Estatut de Catalunya a l’article 6.5, reconeix l’occità com a llengua oficial a Catalunya. “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran –diu l’Estatut–, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística”. L’occità és, doncs, llengua oficial a la Vall d’Aran, l’unic territori europeu on se li reconeix l’oficialitat. El projecte de llei de règim especial de l’Aran, presentat el passat 13 de juny a la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya per acord unànime dels tres partits aranesos, en concreta alguns aspectes. Aquí podeu trobar un resum del projecte de Llei, no solament interessant pel que fa a la qüestió lingüística sinó també per com es concreten les aspiracions nacionals de l’Aran.

Read Full Post »

Congrés Internacional País Basc-Països Catalans

 

Fa uns dies vaig rebre, en la tramesa diària d’InfoMigjorn, una notícia que em fa creure que encara hi ha esperança per als pobles sotmesos a l’imperi del Regne d’Espanya, que massa sovint vivim d’esquena els uns dels altres. Per al maig de l’any vinent, el lectorat de català de la Universitat del País Basc convoca el Congrés Internacional País Basc-Països Catalans: camins de trobada. Entre els membres del Comitè Assessor hi ha l’incansable Toni Strubell i Trueta i el director de “Berria”, Martxelo Otamendi, que s’ha convertit en un assidu visitant del nostre país des que va descubrir la solidaritat catalana –ho explico com ell ho fa sovint– quan el jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, va tancar el diari “Egunkaria” el 20 de febrer del 2003; el va fer detenir, amb d’altres companys del diari, i va deixar que la guàrdia civil espanyola en torturés alguns d’ells, entre els quals el mateix Martxelo. Esperem que l’Audiència Nacional espanyola, on hi ha pendents els dos judicis per “Egunkaria”, no els torni a fer engarjolar i Martxelo pugui participar en llibertat al congrés. (La il·lustració, l’he treta del bloc de Francesc Sánchez)

Aquí teniu la convocatòria que he rebut.

Primera circular

Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: Camins de trobada       

Presentació
Des del lectorat de català de la Universitat del País Basc es convoca per al 2010 el Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: Camins de trobada.
El congrés compta amb un Comitè Assessor que està format per: Itziar Idiazabal,Toni Strubell i Trueta, Martxelo Otamendi i Koldo Zuazo.

Seu i dates del Congrés
El congrés es durà a terme a la Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (passeig de la Universitat, 5 – 01006 – Vitòria) els dies 10, 11 i 12 de maig del 2010.

Temes del Congrés 
El congrés tractarà els vincles entre el País Basc i els Països Catalans des de qualsevol punt de vista en què aquests dos països es puguin o s’hagin pogut relacionar al llarg de la història.

Comunicacions
Els qui decideixin presentar una comunicació, n’hauran de trametre el títol i un resum (d’una llargada màxima de 30 línies)abans del 15 d’octubre del 2009. També s’hi inclourà una breu informació biogràfica de l’autor, especificant l’entitat a la qual pertany i les seves dades (NIF, correu electrònic, correu postal i telèfon de contacte). El Comitè Assessor decidirà si s’admeten o no de les comunicacions i ho notificarà als autors a final de mes.
S’acceptaran comunicacions escrites en basc o en català.
Les comunicacions s’hauran de fer arribar a: agnes@agnes.cat

Per a més informació
Agnès Toda i Bonet
agnes@agnes.cat
Lectora de català a la Universitat del País Basc
Despatx 2.49
Facultat de Lletres
Passeig de la Universitat, 5
01006 – Vitòria
Tel.: 0034 609547014

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Acte per l’absolució de Núria Pórtulas

Per al proper 13 de juliol hi ha convocat a l’Audiència Nacional espanyola el judici a Núria Pórtulas, de Sarrià de Ter, per a qui el fiscal demana cinc anys de presó acusant-la de col·laborac ió amb banda armada (una pretesa trama anarquista italiana) en aplicació de la legislació antiterrorista. He rebut aquesta convocatòria d’un acte per dilluns vinent, 6 de juliol, a les Cotxeres de Sants, a  Barcelona, per l’absolució de la Núria, acompanyat de diversos textos sobre el cas i el context en que s’ha produït: l’anomenada “repressió preventiva”, cada vegada més estesa i sistemàtica, que estén i amplia arbitràriament el delicte i el concepte de “terrorisme” per combatre qualsevol mena de dissidència:

ACTE DE SUPORT PER L’ABSOLUCIÓ DE LA NÚRIA PÓRTULAS

Dilluns, 6 de JULIOL de 2009, a les 19 hores A Cotxeres de Sants (C/ Sants, 79)
 
Amb la intervenció de:
Gabriela Serra
Josep Ma Terricabras
Enric Duran
Benet Salellas
i un membre de la campanya
 
Presentació i lectura del comunicat per l’absolució de la Núria Pórtulas
 Petita actuació de Cesc Freixas
 
Núria lliure, lliures tots i totes!

—————————————————-

 

Núria Pórtulas, veïna de Sarrià de Ter, serà jutjada a l’Audiència Nacional espanyola el proper 13 de juliol, acusada de col·laboració amb banda armada i amb una petició fiscal de 5 anys de presó. L’assemblea de suport a Núria Pórtulas, que ha estat la protagonista de la campanya des de la seva detenció, ha convocat una manifestació el dia 11 de juliol a la ciutat de Girona, davant la seu d’ICV, per exigir la seva absolució. Serà l’últim acte –abans del judici– d’una deles mobilitzacions més importants que hi ha hagut a les comarques gironines durant els últims anys. Des de la seva detenció, s’han fet desenes de concentracions, actes i accions per denunciar un muntatge policial construït i dirigit per la brigada  d’informació dels Mossos d’Esquadra. L’assemblea també ha organitzat autobusos per viatjar a Madrid el diumenge 12.

 

MATERIAL ADICIONAL / ENTREVISTES (Directa 145, del 1 d juliol)

 

ENTREVISTA • BENET SALELLAS, ADVOCAT DE NÚRIA PÒRTULAS

“No es jutgen fets sinó els ‘perills’ de les idees”

 

– Els explosius inexistents, el grup terrorista sense nom, la trama italiana… És el paradigma d’un cas portat per l’Audiència Nacional espanyola?

És el paradigma de com el delicte de terrorisme a l’Estat espanyol funciona com una taca d’oli que s’estén i que pot no tenir límits. Tornem a estar davant d’una “detenció preventiva” perquè la pròpia fiscalia reconeix que ni s’hauria dut a terme cap acció de terrorisme ni tampoc se n’hauria preparat cap. S’instrueix el procés únicament en caràcter preventiu pel perfil de la Núria i per la seva participació en una campanya de solidaritat amb represaliats.

 

-La petició del fiscal és la mínima per aquests delictes, és un indici de com pot anar el judici?

Hauria de ser un bon senyal, un senyal que la fiscalia tampoc no ho veu gaire clar. Però no podem oblidar que, en aquests processos on es jutgen molt poc els fets i molt més els perills que es diu que deriven de determinades idees, el resultat depèn molt de la conjuntura política i judicial. No podem descartar que el tribunal vulgui justificar el procés, el temps de presó provisional de la Núria i l’actuació de la Unitat d’Informació dels Mossos d’Esquadra.

 

La fiscalia cita com a testimonis els Mossos d’Esquadra. El paper d’aquest cos és clau en el cas?

Cal tenir clar que els Mossos són qui intervé una llibreta a la Núria en un control i qui, amb les notes d’aquesta llibreta, fabrica tota la imputació en format d’atestat per L’Audiència Nacional. La decisió final del procés també dependrà de la convicció amb què defensin les seves hipòtesis el dia del judici.

 

 

 

ENTREVISTA • NÚRIA PÓRTULAS 

“L’anarquisme qüestiona punts febles del sistema”

 

– Davant de tot el procés –detenció, empresonament i ara judici– quina sensació et queda?

Aquesta pregunta podria donar a entendre que aquest procés ja s’ha tancat. Ens trobem en una part més del procés, que han estat dos anys intensos i segurament molt focalitzats –si més no des d’aquí Girona– cap a una direcció, la de la meva absolució, sense deixar de banda altres realitats que ens envolten. Actualment, estic esperant el dia 13 amb impaciència per afrontar una etapa més.

 

– Com valores la campanya de suport en el teu cas?

Tot i les divergències ideològiques que s’han viscut en determinats moments, crec que la campanya de suport ha estat un puntal i, en alguns moments, un referent, ja que va saber contagiar i traslladar al carrer tot una sèrie de qüestions que crec que molta gent no estava acostumada a escoltar, o que no en volia sentir parlar; temes com la presó, la llei antiterrorista, l’Audiència Nacional… Respecte les campanyes de suport en general, tinc una petita crítica pel fet que dediquem gran part del nostre temps a solidaritzar-nos en casos concrets i això dificulta la nostra lluita diària, tot i que crec que pot arribar a ser compatible.

 

– L’anarquisme té diversos casos en aquests moments. Creus que hi ha una campanya criminalitzadora centrada en aquest moviment?

No crec que hi hagi una campanya concreta per criminalitzar el moviment anarquista, sinó que l’anarquia portada a terme com a forma de vida posa en dubte punts febles d’aquest sistema i, per tant, l’Estat utilitza tècniques diverses fins arribar a condemnar,

com ha estat el meu cas, entre molts altres.

 

MIREIA GAZA, MEMBRE DE LA CAMPANYA

“Els Mossos intimiden gent de la campanya”

 

– La gran mobilització contra l’empresonament va fer el seu efecte. Es pot repetir davant l’Audiència espanyola?

S’ha de repetir. Des de la campanya, estem treballant per reactivar les mobilitzacions al carrer, tant per pressionar ICV –que porta deu mossos a declarar al judici– com per pressionar el jutge i la fiscalia. És un judici polític on no es jutjaran ni fets ni accions, sinó ideologies. Per això, ara és importantíssima la presència de totes al carrer –a Girona o allà on sigui– per mostrar el nostre rebuig a les detencions de càstig ideològic.

 

– El paper d’ICV sempre ha centrat la campanya de suport. Quins són els motius principals?

Com a dirigents d’Interior, van ser i són els responsables polítics d’aquesta actuació policial protagonitzada per la brigada d’informació dels Mossos i no des de cap òrgan judicial, com han defensat algunes vegades. D’uns mesos ençà, el Mossos segueixen i intimiden membres de la campanya de manera sistemàtica i fan escoltes al centre okupat on participa la Núria. Aquesta actuació no és fortuïta, sinó que respon a uns interessos polítics concrets que pretenen criminalitzar la campanya davant l’opinió pública. La utilització de l’Audiència Nacional espanyola és un fet cada cop més comú.

 

– Com ho valoreu?

L’ús de l’AN i, per tant, de les acusacions vinculades al terrorisme és una estratègia repressiva més, juntament amb l’acumulació de penes o peticions molt elevades per delictes poc greus que usen com a eina de càstig i control contra totes aquelles persones que poden fer trontollar la seva estructura.

 

 

CRONOLOGIA I CALENDARI

7 DE FEBRER DE 2007- Set furgonetes antidisturbis dels Mossos d’Esquadra detenen Núria Pórtulas a Sarrià de Ter sota la llei antiterrorista.

9 DE FEBRER DE 2007- Després de declarar davant l’Audiència Nacional espanyola, ingressa en presó preventiva acusada de tinença d’explosius i de col·laboració amb banda armada.

10 DE FEBRER DE 2007- Més d’un miler de persones es manifesten a Girona per exigir la seva llibertat i l’arxivament del cas.

FEBRER-JUNY 2007- Es convoquen concentracions setmanals davant la seu d’ICV a Girona i manifestacions i actes a diferents poblacions. Es recullen més de 10.000 firmes i 25 mocions d’ajuntaments exigint la seva llibertat.

7 DE JUNY DE 2007- Surt en llibertat sota fiança després de tornar a declarar davant l’Audiència. Els explosius no apareixen enlloc i l’informe dels Mossos no aporta cap nou indici.

8 I 9 DE FEBRER DE 2008- L’Assemblea de Suport organitza una xerrada i una concentració per demanar l’arxiu del cas un any després de la detenció.

28 DE GENER DE 2009- La fiscalia presenta l’escrit d’acusacions, en el qual sol·licita una pena de cinc anys de presó i una multa de 6.350 euros per col·laboració amb banda armada.

6 DE JUNY DE 2009- Concentració a Girona per l’absolució de Núria Pórtulas.

13 DE JULIOL DE 2009- Data del judici a l’Audiència Nacional espanyola i convocatòria de suport davant els mateixos jutjats.

 

 

Read Full Post »