Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 14/12/2009

Per aquest dimarts, 15 de desembre, en què és previst que comenci a l’Audiència Nacional espanyola a Madrid el judici contra cinc directius i periodistes del diari en llengua basca “Egunkaria”, el corresponent al sumari anomenat “polític”, hi ha convocada una concentració solidària amb els acusats, a les 8 del vespre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Podeu trobar més informació sobre el cas Egunkaria a http://www.javierortiz.net/voz/egunkaria

i http://egunkaria.info/international/

Tot el que he escrit en aquest bloc sobre Egunkaria ho trobareu aquí https://dietarihumbert.wordpress.com/category/egunkaria/

He rebut aquesta nota recordant-ne la convocatòria

Concentració de protesta a Barcelona, dimarts 15 a les 20.00 hores a la plaça Sant Jaume

No al judici a Egunkaria: ja n’hi ha prou

Demà arrenca a l’Audiència Nacional, el judici contra cinc directius del diari Egunkaria, tancat el febrer de 2003 | Ben bé 7 anys després, l’Estat que el va tancar no presenta cap càrrec

La solidaritat catalana torna a convocar una mobilització de protesta coincidint amb el primer dia del judici | La convocatòria és a les 20.00 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema ‘Contra la llei del silenci: no al judici a Egunkaria’ i el periodista Vicent Partal llegirà el manifest unitari
Barcelona | Demà arrenca a l’Audiència Nacional espanyola el judici contra cinc responsables del diari Euskaldunon Egunkaria, clausurat l’any 2003 per ordre del mateix tribunal. El gravíssim fet de tancar un mitjà de comunicació, insòlit en l’Europa contemporània, i d’atemptar contra la llibertat d’expressió i informació, enmig de denúncies per maltractaments i tortures i sacsejant el procés de normalització lingüística de l’euskara, és encara avui un despropòsit, un absurd i una ferida oberta.
Per aquest motiu, diverses sensibilitats socials catalanes han convocat per a demà una concentració de protesta contra el judici i de solidaritat amb les cinc persones que seuran a la banqueta dels acusats amb peticions de fins a 14 anys de presó: Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Martxelo Otamendi, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga.
La mobilització es celebrarà a la plaça Sant Jaume de Barcelona demà, dimarts 15 de desembre, a les 20.00 hores i és el primer acte d’una campanya solidària que es perllongarà durant el mes de gener. Aquesta comissió també celebra profundament la constitució de plataformes solidàries a Madrid –malgrat que la Delegació del Govern ja ha prohibit la concentració solidària prevista- i a l’Aragó, territoris que es sumaran amb mobilitzacions pròpies per denunciar també aquest judici sense proves ni delictes.
Catalunya, de nou i com sempre, amb Egunkaria
En tot cas, res no ha canviat, jurídicament parlant, des de febrer de 2003. Assistim a un judici sense proves, sense ni tan sols indicis, sense material acusatori: la millor prova és que la fiscalia ni tan sols demana càrrecs. És per aquest motiu –que res ha canviat- que la Comissió Catalana d’Observació i Seguiment al Cas Egunkaria vol recordar, amb motiu de l’inici del judici, que el febrer de 2003:
· Tots els diaris en llengua catalana, i el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya, van denunciar sense embuts el tancament.
· La majoria social catalana, amb l’adhesió de 300 organitzacions i entitats, va bastir una densa onada de solidaritat per denunciar el tancament i va editar 30.000 exemplars de l’edició especial en llengua catalana d’ ‘Egunkaria endavant’
· Que el mateix Parlament de Catalunya, amb excepció dels vots del PP, van votar una proposició no de llei en el mateix sentit.
· Que 100 personalitats de la societat civil catalana i els movemints populars van constituir la Comissió Catalana de Seguiment al Cas Egunkaria, amb persones de tots els partits politics excepte el PP, amb artistes com Lluis Llach o Manu Chao i amb extensa presència de periodistes i escriptors i escriptores.
És a dir, que la majoria professional, parlamentària, social i sindical d’aquest país va alçar la veu majoritàriament contra el tancament d’Egunkaria. Avui és el dia que cal seguir recordant-ho. Res no ha canviat i per això seguim dient el mateix que dèiem el mateix 20 de febrer de 2003, tot adjuntant les declaracions solidàries que es van recollir aleshores. De Joan Barril a Oleguer Presas, de Mònica Terribas a la FAVB, del magistrat Santi Vidal a l’actor Sergi Sánchez, la veu del carrer contra el tancament d’Egunkaria. Es tanquen diaris, després no es presenten càrrecs i set anys després es pretèn jutjar-los.

Egunkaria: contra la llei del silenci, ja n’hi ha prou.

Comissió Catalana de Seguiment i Observació al Cas Egunkaria

Barcelona, a 14 de desembre de 2009 (6 anys i 10 mesos després)

Van dir arran del tancament d’Egunkaria:

Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau): “La nostra obligació és conèixer i analitzar, com a base per actuar en favor de la justícia. Fer callar les veus discrepants, i sobretot en aquests moments, és un acte contra la llibertat i la pau”
Sergi Lòpez (actor): El tancament d’Euskaldunon Egunkaria és una prova més del franquisme que arrosega l’estat espanyol”
Jordi Dauder (actor): “Tancar un diari és tancar una veu democràtica”
Eliseu Climent (editor, País Valencià): “Tornem a tenir el País Basc en estat d’excepció”
Joan Oller (director de teatre): “Tancar un diari és com tornar a cremar la Biblioteca d’Alexandria”
Josep Laporte (president IEC): “Vull tenir la llibertat de dir tot el que penso i vull que la tingui qualsevol altra persona i que les opinions siguin contraposades a les meves. Però això, estic radicalment en contra del tancament”
Miquel Martí i Pol (poeta): “No és fàcil protestar quan sistemàticament es criminalitza la protesta. Tanmateix aquestes paraules expressen la meva rebel·lió davant la prepotència i la injustícia”
Antonina Rodrigo (escriptora): “La denúncia d’un fet puntual, com a al·legat simbòlic contra la prohibició d’un diari basc, enderroca l’arbre que ens impedeix de veure el bosc. Allò que va des del premonitori ‘Visca la mort i mori la intel·ligència’ (General Millan Astray, Universitat de Salamanca, octubre de 1936) a la nostra quotidiana defensa de la pau”
Josep M. Espinàs (escriptor): “La paraula diari vé de ‘dia’. I quan urt un diari es fa una mica de llum. Els militants de la foscor no ho soporten”
Mònica Terribas (periodista): “El tancament d’Egunkaria és, entre d’altres coses, absurd. Recorda l’època en què l’exèrcit espanyol castigava objectes sense voluntat pròpia -com vaixells i camions- per haver estat escenaris d’una suposada acció incorrecta…”
Joan Barril (periodista): “Prohibir les idees dels altres és posar en evidència que no acabem de confiar en les pròpies”
Rita Marzoa (periodista): “No bufen massa bons vents per exercir la professió, i exercir-la amb consciència, arreu del món. A Euskadi tampoc. Però lluitarem per la llibertat”
Santiago Vidal (jutge): “En un estat democràtic només poden ser els ciutadans els qui decideixin si un mitjà de comunicació ha de tenir un bon nivell d’audiència o ha de ser ignorat”
Oleguer Presas (futbolista): “El tancament és un atac a la llibertat d’expressió i d’opinió, atac que segueix la mateixa línia del govern de criminalitzar totes les veus discrepants”
Toni Albà (actor): “Ningú no pot callar un pensament. La llibertat d’expressió és un dret fonamental i ningú no pot abolir-lo, no tan sols aquells que en gaudeixen”
Santi Santamaria (cuiner): “No callem ni ens tanquem ni tampoc claudiquem davant els qui en nom de banderas i constitucions ens apunten amb canons que ens neguen el dret d’escriure, essent aquest un principi irrenunciable on resideix la sobirania individual i col·lectiva de tots els principis democràtics”
Joan Tapia (periodista): “Acusar un diari de terrorisme és no només no tenir ni idea del que és la llibertat d’expressió, també ignorar que és el terrorisme”
Joan Solà (UB): “Cal que ens unim totes I tos contra l’esperit integrista I feixista d’aquest Estat al qual hem de pertànyer per força”
Josep-Lluís Carod Rovira (ERC): “És la manifestació més evident de la impossibilitat del Govern espanyol –de tots els governs espanyols?- per assumir la diversitat lingüística i cultural existent a l’interior de l’estat com un valor enriquidor. Tanquem un diari basc perquè ni l’entenen ni tenen ganes d’entendre’l”
Joan Saura (ICV): “La decisió de tancar EUSKALDUNON EGUNKARIA concentra el pitjor de l’etapa Aznar. És una decisió autoritària, no compleix amb l’ordenament jurídic, estigmatitza el basc, com ho fa amb tot allò que és diferent, i representa una regressió democràtica sense precedents. El millor, com està passant amb la guerra, és la resposta de la gent, que tan sols té la capacitat de parar els peus a tant despropòsit”.

Read Full Post »