Joan Solà: tantes coses fetes i tant que queda per fer

Tantes coses fetes i tant que queda per fer. És el primer que se m’ha acudit en conèixer, aclaparat, la notícia de la mort de Joan Solà. Tantes coses fetes: només cal mirar la multitud de treballs escrits –d’alta investigació acadèmica i de divulgació sàvia i a labast de tothom–, classes, conferències, entrevistes, mestratge reconegut… Tanta feina pendent i no solament sàvia: l’edició de l’obra completa de Pompeu Fabra, la sintaxi normativa, per la qual no es cansava de reivindicar temps i rigor, el contrari de les presses que tant odiava… sinó sobretot cívica, nacional, de defensa a ultrança del país i la llengua, tret identitari sense el qual no tenim nació, com saben ben bé aquells que volen anorrear-la i que ara tenen, amb la sentència del Tribunal Constitucional de l’imperi, tots els vents al seu favor. Si no és que la bona gent catalana hi fem tot per evitar-ho. Això és, prenem a una el seu relleu perquè la feina pendent no quedi sense fer.

Aquest vespre, la bona gent de la coordinadora de la plataforma “Horta-Giuinardó decideix” que hi porta més temps que jo, en una reunió en què compartíem il·lusions, esforços, repartiment de feinesl i, alhora, el mateix aclaparament per la notícia, recordava com Joan Solà, que era veí del districte, havia acceptat fer la presentació de la plataforma en la festa que vam fer, en el marc del Correllengua, el dissabte 16 d’octubre. Finalment no va poder ser: la malaltia va córrer més de pressa.. Una carta de la coordinadora de districte als voluntaris i voluntàries per a la consulta del 10 d’abril de l’any vinent a Barcelona ens ho recorda a partir d’aquesta mateixa nit i hi afegeix a la nostra consideració que la millor manera d’homenatjar el mestre és seguir la seva feina per la llibertat nacional i els drets lingüístics de catalans i catalanes.

Rellegeixo en aquesta trista ocasió el que vaig escriure, en aquest mateix bloc, quan van donar al doctor Solà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i l’entrevista que li havia fet anys abans per al setmanari El Triangle. Penso que hi tinc ben poc a afegir. Si no és recomanar dos vídeos que són el llegat audiovisual del mestre que ens acaba de deixar. Un, la darrera lliçó a la Universitat. L’altre, el que va acceptar enregistrar per animar els veïns i veïnes del poble on va néixer, Bell-lloc d’Urgell, a participar en la consulta sobre la independència nacional que s’hi va fer, ara fa just un mes, el passat 26 de setembre. Crec que és el millor resum del que va ser tota la seva vida.