Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/11/2010


El pronunciament de l’esquerra abertzale per l‘abandonament unilateral de l’ús de les armes en la lluita pel dret dels bascos i basques a l’autodeterminació i la unitat territorial ha obert unes tals expectatives al País Basc que ja ningú no s’atreveix a posar-les en dubte si no és repetint tòpics irrellevants. Només cal veure les portades i els continguts dels mitjans de comunicació espanyols –i no parlem ja dels bascos i catalans– per certificar-ho.

Fins tal punt que, en les actuals circumstàncies, la majoria d’aquests mitjans semblen utilitzar les perspectives obertes sobre la fi d’ETA com a organització armada per relativitzar, si no amagar, una vegada més –posant-la a segon terme, justificant-la o senzillament ocultant-la–, l’altra cara del conflicte: el manteniment del terrorisme d’Estat sobre l’independentisme basc. Les Corts espanyoles, el govern de la monarquia i la judicatura no solament no han donat cap pas per alleugerir l’exclusió d’una part substancial de la ciutadania basca del seu dret a participar en la política sense restriccions –PP i PSOE n’acaben fins i tot de reforçar els mecanismes excloents–, sinó que mantenen intactes –contravenint les seves pròpies lleis fonamentals com la mateixa Constitució– els mitjans per imposar el terror d’Estat amb violència específica per a ciutadans i ciutadanes bascos partidaris de la independència del seu país. Entre ells la tortura, que s’ha seguit aplicant als centres de detenció sense solució de continuïtat des de la mort del dictador.

Dissabte passat, 30 de novembre, el rebuig a la tortura va tornar a motivar els bascos i basques que defensen tots els drets per a tothom al País Basc per sortir al carrer a Donostia en una manifestació que en va aplegar milers (20.000 segons el diari “Gara”). Donaven suport a la convocatòria, a més a més de l’esquerra abertzale il·legalitzada, Aralar, Eusko Alkartasuna, Abertzaleen Batasuna i Alternatiba, els sindicats ELA, LAB, EHNE (pagesos), STEE-EILAS (ensenyament) i HIRU (transportistes) i nombrosos col·lectius, entre ells els catalans Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, i Alerta Solidària. Tot i que, al Regne d’Espanya,  l’agenda dels mitjans de comunicació sobre la qüestió basca sembla de fa molt de temps marcada de forma exclusiva per l’argumentari del ministeri de l’interior –amb escasses excepcions–, això és, dissolució d’ETA a canvi de no res com a qüestió única, no és pas aquest el component exclusiu del conflicte si hem de fer cas als partits i sindicats sobiranistes i altres agents socials que van subscriure el 25 de setembre passat l’acord de Gernika i són –en essència– el moll de l’os dels convocants de la manifestació de dissabte.

Val la pena repassar-ho, per no perdre de vista un dels aspectes clau de la pervivència del conflicte: el manteniment, i l’agreujament encara, de la violència específica de l’Estat contra l’independentisme basc. Els firmants de l’acord de Gernika no solament reclamen a ETA “la declaració d’un alto el foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de voluntat per a un abandonament definitiu de la seva activitat armada”, sinó que plantegen a l’Estat un seguit d’exigències de pura lògica democràtica: reconeixement dels drets civils i polítics “per a tots els projectes polítics” i derogació de la Llei de Partits Polítics, “desaparició de tota mena d’amenaces, pressions, persecucions, detencions i tortures contra qualsevol persona per la seva activitat o ideologia política”, “cessament de la política penitenciària que se segueix contra els presos i preses polítiques basques, plantejada fins ara com a part d’estratègies de confrontació”, “revisió dels processos judicials contra persones i estructures organitzatives derivats de la seva activitat política”, “derogació de jurisdiccions, tribunals especials, tota legislació d’excepció i, amb ella, la desaparició de la incomunicació”, entre d’altres.

La manifestació de dissabte, d’altra banda –a part de coincidir amb l’aplicació, una vegada més, de la incomunicació a catorze nois i noies independentistes d’esquerres detinguts sota l’acusació d’intentar reconstruir el moviment polític juvenil Segi, alguns dels quals han explicat que els van sotmetre a tortura, i amb el judici a quinze guàrdies civils en un tribunal de Donostia acusats d’haver torturat dos detinguts el 6 de gener del 2008– no ha estat l’única en els darreres setmanes contra la violència de l’Estat que sofreixen els independentistes bascos. Fa just un mes, el 2 d’octubre, més de 30.000 persones es van manifestar a Bilbo, amb participació en aquesta ocasió fins i tot del PNB, convocades per persones gens sospitoses de connivència amb la lluita armada, com el coordinador de l’organització per la pau i el diàleg Lokarri, Paul Ríos, en defensa de l'”exercici immediat i efectiu de totes les llibertats públiques, de tots els drets ciutadans per a totes les persones que no ha d’estar sotmès a contextos canviants”. Un objectiu, com es veu, encara pendent tot i tractar-se simplement de garantir els drets humans i de ciutadania a totes les persones encara que defensin la independència del seu país.

Humbert Roma, periodista

(Article publicat a Tribuna Catalana el 2 de novembre del 2010)

Read Full Post »