Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2011

Quan dirigia la revista “La Terra”, d’Unió de Pagesos, observava amb inquietud com els grans mitjans generalistes ignoraven, durant les campanyes electorals, els plantejaments que feia el sindicat agrari sobre els problemes i demandes de pagesos i ramaders als partits que s’hi presentaven. El discurs dels candidats, excepte en casos limitats als mitjans d’àmbit local i comarcal i només quan els ho preguntaven, es limitava al que en podríem anomenar l'”alta política” si no feien només que atacar al contrari amb arguments banals, que era l’habitual. I, alhora, els grans mitjans generalistes no feien sinó d’altaveu d’aquesta estratègia, sense baixar al detall de les demandes d’aquest sector de l’electorat, tot i la feinada que hi havien esmerçat els sindicalistes i tècnics d’Unió de Pagesos a l’hora de concretar-ne les propostes i fer-les arribar als partits i als mitjans.

Alhora, al llarg del temps he anat comprovant que això no és una qüestió que només afecti el món rural sinó que s’estén al conjunt dels moviments socials. Les campanyes electorals, massa sovint, es plantegen amb discursos altisonants, agressius cap a l’adversari polític, allunyats de les propostes concretes dels col·lectius que lluiten dia a dia per millorar les condicions de vida de la bona gent.

Per això, com a membre del consell de redacció de media.cat, em va semblar interessant plantejar una anàlisi sistemàtica d’aquesta qüestió, referida a les darreres eleccions al Parlament autonòmic de Catalunya, en un dels informes que l’observatori crític dels mitjans publica amb una freqüència d’entre un i dos mesos. Em va animar també a plantejar-ho l’experiència del web argentí periodismo social arran de les eleccions legislatives al seu país.

El periodista Joan Canela ha cuidat de preparar-lo i ha fet una feina excel·lent que es presenta aquest vespre a les 7 del vespre a la seu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a la plaça Cardona, 1-2, de Barcelona. L’informe es pot baixar íntegre del web de media.cat on s’ha penjat un cop presentat aquest vespre. Aquest és el resum que en fa media.cat en la crònica d’avui:

 

 

Els mitjans de comunicació ignoren la societat civil durant els períodes de campanya electoral

 

Avui a les 7 de la tarda a la seu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es presenta un informe de Media.cat on s’analitzen les rutines informatives dels mitjans en període electoral.

 

El cobriment mediàtic de la darrera campanya es va centrar en el seguiment de l’activitat interna dels partits amb representació parlamentària, més enllà fins i tot del que marquen els famosos blocs electorals regulats per llei. Fora d’aquest esquema va quedar poc espai per a la confrontació d’idees o la discussió en profunditat de les propostes, sobretot quan aquestes provenien de la societat civil. Això ha significat un allunyament sensible del debat polític fins i tot de la gent més implicada en el teixit associatiu del país. Aquestes són algunes de les conclusions que recull l’informe “El tractament mediàtic de les propostes de la societat civil en campanya electoral”, i que es pot descarregar des d’aquest mateix web.

 

L’estudi, elaborat pel periodista Joan Canela, ha partit de les entrevistes a responsables i tècnics de comunicació de deu associacions i entitats diferents, que representaven una mostra de l’ampli ventall de sensibilitats i camps d’interès amb que compta el teixit associatiu català. En concret hi ha participat el sindicat CCOO, l’Ens de Comunicació Associativa, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Fòrum Català d’Atenció Primària, Òmnium Cultural, Unió de Pagesos, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, la Federació Catalana d’ONGD, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  i SOS Racisme.

 

La majoria d’entitats valoren el ressò mediàtic de les seves propostes i demandes en campanya electoral com “reduït”, sense diferenciar entre mitjans públics o privats –que no tenen la imposició dels blocs legals– i critiquen la dificultat per debatre diferents aspectes de problemes complexos als mitjans. Tot i això, es destaca la ràdio i la premsa de proximitat –sigui quin sigui el seu format– com els mitjans més sensibles a les seves propostes i s’elogia la professionalitat i esforç dels periodistes.

 

L’estudi, però, també detecta grans diferències en el tractament entre entitats i conclou que amb una bona estratègia comunicativa és possible millorar sensiblement la incidència en el debat públic a través dels mitjans.

 

Aconseguir representativitat o referència en el sector concret en què es treballa, desenvolupar una estratègia comunicativa a llarg termini –sense circumscriure-la al període de campanya– i amb una agenda pròpia molt clara i delimitada són clau a l’hora de poder captar l’atenció dels mitjans. També s’ha de tenir en compte programes o espais amb un format no purament informatiu i els mitjans que, sense ser els majoritaris, mantenen audiències importants per territoris o nínxols de població.

 

També s’ha notat un esgotament de models de comunicació clàssics com la roda de premsa mentre que altres, com poden ser les accions vistoses al carrer, funcionen molt millor, especialment per als mitjans audiovisuals. Finalment es destaca la importància de la comunicació directa amb els afiliats o simpatitzants i, fins i tot, la creació de mitjans propis que agrupin els interessos d’un determinat sector.

 

(La foto, d’una acció en què es van votar deu mesures per l’eradicació de la pobresa, organitzada per la Confederació Catalana d’oenegès l’octubre passat a la plaça de sant Jaume de Barcelona, l’he baixat del web Dempeus per la salut pública)

Anuncis

Read Full Post »

Per fi, una bona notícia des del País Basc, que pot obrir vies d’esperança d’un canvi pel que fa a la repressió cap als independentistes d’esquerres: els 21 alcaldes, regidors i treballadors del moviment nacional d’electes bascos Udalbiltza han estat absolts per l’Audiència Nacional espanyola. El fiscal, que havia demanat penes d’entre deu i quinze anys de presó, ha decidit no presentar recurs contra la sentència, que desmunta les seves tesis, les del jutge instructor, Baltasar Garzón, i les de l’acusació particular del grup “Dignidad y Justicia”, que pretenien que Udalbiltza responia a les consignes d’ETA. La sentència declara que els objectius d’Udalbiltza eren “nacionalistes, però no terroristes”.

Una notícia que es contradiu amb les darreres detencions de persones de l’independentisme d’esquerres basc la matinada del 18 de gener passat, per ordre del jutge instructor Fernando Grande Marlaska, per desenvolupar activitat política, com ara gestionar un web. Veurem com evoluciona la situació en el front repressiu espanyol per conèixer si la sentència sobre Udalbiltza indica un nou camí pel que fa a la política dels poders polític i judicial al Regne d’Espanya respecte de l’independentisme d’esquerres basc o només és una excepció per a un cas tan escandalós com el de l’empresonament i judici d’aquests electes bascos ara absolts.

Read Full Post »

Les policies espanyola i francesa van detenir deu persones, la matinada del 18 de gener en tots els territoris bascos, per ordre del jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska. Els acusen de formar part de l’estructura de propaganda d’Askatasuna (organització de suport als presos i preses bascos) i Ekin,  organitzacions il·legalitzades al Regne d’Espanya, i gestionar el web apurtu.org. Entre els detinguts hi ha Iker Moreno Ibáñez, de 24 anys, fill de Txelui Moreno, el dirigent independentista que ara fa de portaveu de l’esquerra abertzale.

Aquestes detencions es produeixen després de la declaració d’alto el foc d’ETA i quan falta una setmana per la vaga general convocada pel sindicalisme independentista d’esquerres basc per al 27 de gener contra la reforma de les pensions. I just dos dies després que l’esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Alternatiba –grup escindit d’Ezker Batua després de les darreres eleccions– firmessin a Gasteiz un acord polític per treballar per la sobirania del País Basc des d’una perspectiva d’esquerres “de manera conjunta i prioritària”. El firmants de l’acord de Gernika –que va precedir la declaració d’alto el foc d’ETA– han convocat per al dissabte una manifestació a Iruñea i concentracions demà en protesta per les detencions, amb el lema “En el camí de la pau, solucions democràtiques ara. Prou detencions”.

D’altra banda, per demà està previst que l’Audiència Nacional espanyola faci pública la sentència pel judici a vint’i’un alcaldes, regidors i càrrecs d’Udalbiltza, l’organització nacional d’electes que va ser clausurada per ordre del jutge d’instrucció del jutge d’instrucció Baltasar Garzón.

(A la foto, que he baixat del diari “Gara”, compareixença de representants dels firmants de l’Acord de Gernika convocant la manifestació de protesta per les detencions)

Read Full Post »

L’associació “Lleida decideix”, que vam formar a la capital del Segrià després de la consulta sobre la independència nacional, organitza per aquest divendres, 14 de gener, un altre acte. En aquest cas sobre “Quines Basses volem?”, per abordar un tema molt polèmic a la ciutat: el futur del parc de les Basses d’Alpicat, on  durant molt de temps –en la meva adolescència i primera joventut– hi va haver la principal zona d’esbarjo i bany de la ciutat, sobretot a l’estiu. La taula-debat, segons la nota de l’associació, serà moderada pel periodista Juan Cal, director executiu del Grup “Segre”, i hi han anunciat la participació Marta Camps (PSC), Bea Obiols (CiU), M. José Horcajada (PP), Montse Bergés (ERC), Ramon Camarts (ICV), Esther Sancho (CUP) i Ángeles Ribes (C’S).

L’acte ha estat convocat per aquest divendres, 14 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nausica de l’Ateneu Popular de Ponent (carrer Pau Claris, 10, Lleida). (La foto, l’he baixat del web Araponent.cat)

Read Full Post »

L’experiència dels anteriors processos de pau per resoldre el conflicte entre el poble basc i el Regne d’Espanya em porta a la temptació del pessimisme davant la treva declarada per ETA aquest dimarts. I no precisament per les raons que esgrimeixen el govern de la monarquia i els qui només fan cas dels arguments dels poders imperials. La declaració de la nova treva és un fet transcendental si el que es vol és la pau. Com a components excepcionals de l’esdeveniment, aquesta vegada respon a la demanda expressa de l’esquerra abertzale, en el context del seu canvi profund d’estratègia en favor de l’abandonament de la via armada per aconseguir el reconeixement del dret a l’autodeterminació i la unitat territorial al País Basc, a la dels partits i col·lectius socials firmants de l’Acord de Gernika i a la de destacades personalitats internacionals, entre elles diversos premis Nobel de la Pau. Però la reacció dels poders imperials espanyols és ara, en canvi. molt menys receptiva a la decisió de l’organització armada basca que en anteriors ocasions. Si més no, de portes enfora.

Aquesta reacció espanyola exigint ara la rendició de l’enemic i més, a diferència d’altres vegades, que el Govern de torn va acceptar la negociació corresponent a la treva, em recorda l’actitud del generalot al llarg de la guerra que va engegar el 1936 i que no va voler acabar fins a la rendició incondicional, “cautivo y desarmado el Ejército Rojo”. És aquesta retòrica actual espanyola la que no em convida a l’optimisme. Vull equivocar-me i que prevalgui l’optimisme de la voluntat –que el mantinc– al pessimisme de la raó, però els precedents de la passada treva i la incapacitat d’uns i altres de tancar una negociació que estava molt encarrilada em recomanen prudència dintre de l’alegria que no puc negar per la nova treva. L’enrocament, també llavors, del govern de la monarquia en la seva resistència a donar passos concrets que afavorissin el procés no va contribuir gens ni mica a fer avançar la negociació sinó que només va fer que torpedinar-la. La raó de la meva prudència no és que no estigui convençut de la fiabilitat de la decisió d’ETA i del valor radical del seu compromís de cara a la seva verificació per la comunitat internacional, sinó perquè no veig encara signes efectius del govern de la monarquia que facilitin que, aquesta vegada sí, el procés sigui irreversible. La mateixa negativa del vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, a una verificació internacional, amb arguments pintorescos i ridículs que haurien de provocar la protesta immediata entre d’altres dels governs de la Gran Bretanya i Irlanda, no fan sinó confirmar-m’ho.

Mentre l’esquerra abertzale –i ETA, amb totes les dificultats que es vulgui i amb una lentitud intrínseca tant a la impòrtància de la decisió que se li demana com a la presa d’acords en una organització armada i clandestina– estan fent un viratge profund en la seva estratègia cap a la via exclusivament pacífica i democràtica per la resolució del conflicte, el Govern espanyol i els agents de l’imperialisme endureixen la seva retòrica i la seva política a favor de la via bèl·lica. No és casual que ETA hagi esperat a després de la multitudinària manifestació de dissabte a Bilbo en favor dels drets dels presos i preses bascos per fer pública la treva, i la insistència, en la seva declaració, reclamant la fi de les polítiques repressives dels estats espanyol i francès per afrontar el conflicte en el futur immediat. Perquè aquesta és, com en la majoria dels conflictes armats de contingut polític –i el que enfronta el País Basc i el Regne d’Espanya ho és, com van reconèixer totes les parts en la darrera i fracassada negociació– una qüestió clau perquè la històrica declaració d’ETA d’ahir sigui una oportunitat definitiva per a la pau.

Humbert Roma, periodista

(Publicat a Tribuna Catalana el dia 11 de gener del 2011)

(La foto, de la manifestació de dissabte a Bilbo, l’he baixat del web de Diario de Navarra)

Read Full Post »

2010 in review

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

Healthy blog!

The Blog-Health-o-Meter™ reads Wow.

Crunchy numbers

Featured image

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 9,800 times in 2010. That’s about 24 full 747s.

In 2010, there were 74 new posts, growing the total archive of this blog to 325 posts. There were 104 pictures uploaded, taking up a total of 18mb. That’s about 2 pictures per week.

The busiest day of the year was December 12th with 133 views. The most popular post that day was Vargas Llosa, traduït al català per Tísner .

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were nabarra.blogspot.com, facebook.com, baixcapdalt.blogspot.com, maiera.wordpress.com, and blocs.mesvilaweb.cat.

Some visitors came searching, mostly for humbert roma, español, occitania, mavi dolç, and occitània.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

Vargas Llosa, traduït al català per Tísner December 2010
5 comments and 1 Like on WordPress.com,

2

Autor June 2007
4 comments

3

A Valero Chiné July 2007
2 comments

4

Occitània a Barcelona November 2008
1 comment

5

Enric Crous Vidal, artista lleidatà creador de tipografies April 2008
2 comments

Read Full Post »