Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/05/2011

Diumenge a migdia, esperant a l’estació de Còrdova per tornar a Barcelona, després de 40 minuts de parlar amb la Teresa a la presó, m’ho diu per telèfon la Mati, la meva dona: la Nia ha anat a l’hospital perquè perdia aigües. l’Elliott, el nostre segons nét, com ja va fer la Zaïra, ha decidit avançar-se un mes a la data prevista. L’endemà al matí, després d’un part llarg, estrena la seva estada entre nosaltres. Tornem a ser jaia, la Mati, i padrí, jo mateix.

Com ja em va passar amb la Zaïra, mentre reparteixo felicitacions, la meva reacció és doble: alegre i meravellat per aquest mico pelat que, en l’evolució natural, encara no és humà (que diu l’Eudald Carbonell), i inquietud perquè la seva generació acabi sent més humana que la nostra i la dels seus pares. Elliott arriba, suposo que com tots els nascuts en aquests temps convulsos –n’hi ha hagut que no en fossin en tota l’evolució de la humanitat fins ara?–, a un món ple d’incerteses i esperances. Desitjo per ell, com per la Zaïra, una humanitat més digna i justa de la que ens ha tocat conviure a nosaltres. Però em temo que no ho hem sabut fer prou bé tots plegats perquè això sigui possible. És, una vegada més, una esperança i un repte.

(La il·lustració, l’he baixat del bloc de l’Eudald Carbonell)

Read Full Post »