La lògica perversa de la llei de partits

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit mantenir l’empresonament de cinc dirigents de l’esquerra independentista basca, entre ells Arnaldo Otegi i Rafa Díez, quan han passat ja sis mesos des que ETA anunciés la seva decisió de cessament definitiiu de la seva activitat armada, atenent les propostes de la conferència que va reunir al palau d’Aiete de Donostia cinc líders internacionals, un d’ells l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan. I més de dos anys després que l’esquerra independentista basca va fer públic el seu document “Zutik Euskal Herria” que va influir decisivament en aquest acord transcendental d’ETA.

Els integrants de la Comissió internacional de verificació –que, tot i que el govern espanyol no la reconeix, s’han reunit amb un ampli ventall de representants polítics i socials, inclòs José Antonio Pastor, del PSE, en una recent visita al País Basc– deien a començaments de maig que havien constatat, mitjançant contactes directes amb ETA, que aquesta “continua respectant els seus compromisos amb la fi de la violència”.

Tot i estar pendent de la legalització del seu propi nou partit, Sortu, pel Tribunal Constitucional, l’esquerra independentista basca –amb totes les limitacions que segueix imposant-li l’antidemocràtica llei de partits– ha aconseguit aglutinar i consolidar acords electorals amb altres forces sobiranistes i d’esquerres que els han suposat éxits electorals contundents a les darreres eleccions municipals i forals –Bildu– i a les Corts espanyoles –Amaiur–. I tot fa pensar que els confirmaran en les properes eleccions a la cambra autonòmica d’Euskadi. El recent trencament del pacte de legislatura entre el PP i el PSE al Parlament de Gasteiz fa preveure que aquestes eleccions s’avancin a la tardor, i és evident que no és el mateix fer-les amb Otegi en llibertat o a la presó.

Aquests dies es fa a l’Audiència nacional espanyola un altre judici que no ha tingut tant de ressò: tretze persones afronten condemnes d’entre set i nou anys de presó només per haver intentat formar candidatures a les darreres eleccions autonòmiques d’Euskadi, amb les llistes il·legalitzades Demokrazia 3 Milioi (D3M) i Askatasuna. Obeeix, a la mateixa lògica: els poders espanyols mantenen l’advertiment a l’esquerra independentista basca que la seva activitat política segueix sota vigilància i no la pot exercir amb plena llibertat, I que per això hi ha la llei de partits. Una llei que mai no s’hauria d’haver aprovat i que cada vegada es veu més com un dels principals obstacles al desenvolupament d’un procés de resolució sòlida del conflicte que Espanya té amb el País Basc.

Humbert Roma, periodista

(Aquest article ha estat publicat per Tribuna Catalana el 14 de maig del 2012)

Read Full Post »

Demano perdó a la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana

El 29 de març passat publicava en aquest bloc un article –el darrer fins aquest– del qual inicialment em sentia força satisfet i ara m’avergonyeix un cop el rellegeixo amb calma passat un temps. El vaig titular “Missaires per la independència. Només hi faltaven aquests…”.

El va provocar un fet que segueixo considerant un despropòsit: la creació, dins de l’ANC, d’una sectorial anomenada “Cristians per la independència”, la qual cosa obre –al meu entendre– la possibilitat de crear-ne d’altres en funció de les respectives creences de cadascú pel que fa a la religió. I que el manifest fundacional d’aquesta sectorial comencés amb una frase contundent que vinculava catalanitat i cristianisme en una concepció essencialista –amb citació expressa de Torras i Bages– que crec fora de lloc reivindicar des de l’ANC: “Catalunya ha estat afaiçonada pel cristianisme; el geni del nostre poble, la nostra cultura, la nostra cosmovisió tenen, indubtablement, unes arrels cristianes”. Cosa que segueixo pensant que posa en segona fila de la catalanitat la gent catalana que no ha compartit al llarg de la nostra història les creences dels cristians, que ha estat molta i destacada –com esmentava al meu article– ni les compartim ara, i més comptant que tants connacionals nostres provenen de cultures i creences tan diverses.

Que fora de l’ANC hi hagués un grup de “Cristians per la independència” –o mahometans o jueus o ateus– ho podria entendre, tot i que ja em semblaria exòtic. Però no que es faci com a sectorial de l’ANC i menys amb aquestes premisses.

El que m’avergonyeix ara no és pas, doncs, aquesta discrepància de fons sobre les funcions i els límits de les sectorials a l’ANC sinó el to general del meu article i l’exageració dels meus arguments que em van portar, entre d’altres coses, a qualificar de “tinglado” o “ridícula pantomima” l’ANC, on tanta bona gent catalana està treballant de valent per la independència de la nació catalana. Persones amb algunes de les quals vaig treballar tant a prop i tan intensament durant les consultes per la independència i en els inicis del procés cap a l’ANC. Que jo m’hagi apartat de l’ANC i finalment me n’hagi donat de baixa –per raons que ja vaig explicar en anteriors articles– no em dóna dret a desqualificar com ho vaig fer la feina del conjunt dels qui hi treballen. O a imaginar, ni que fos hipotèticament, una pretesa classificació de la militància segons les creences personals de cadascú.

En aquest sentit, he de demanar especialment perdó a Miquel Sellarès, a qui al·ludia, sense citar-lo pel seu nom sinó només mitjançant l’enllaç corresponent, com a aficionat a fer fitxes de “quintacolumnistes”, en referència a un seu article en què havia usat aquesta expressió sense precisar ben bé a qui feia referència en l’actualitat –posava només l’exemple de les velles campanyes contra Carod i Ibarretxe i la més recent per la supressió de les mal anomenades ambaixades de la Generalitat– però que indubtablement no tenia cap relació amb el que jo pretenia criticar en el meu.

Pel que fa a l’alcalde de Vic, que presideix l’Associació de municipis per la independència –peça clau en l’estratègia de l’ANC–, reconec que vaig aplicar-li molt a la lleugera el terme “racista”, però mantinc les crítiques respecte a la seva tria com a persona més representativa de l’Associació tal com les vaig expressar en un anterior article, on ja feia referència a la seva política entre d’altres coses respecte de la immigració.

Read Full Post »