Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Barça’ Category

¿Algú tenia dubtes sobre com acabarien actuant amb el moviment dels indignats Felip Puig i el bipartit que administra la Catalunya sotmesa al Regne d’Espanya? “El carrer és meu”, han dit com va fer poc després de la mort del generalot el feixista del Fraga Iribarne. Només els contenia la por d’un impacte electoral negatiu el 22 de maig. Passada la data fatídica, han cregut tenir barra lliure i han desplegat la repressió més bèstia vista de fa temps als carrers del nostre país. Amb un cinisme propi d’ell mateix, Felip Puig ho ha volgut justificar en una pretesa necessitat de neteja, de treure objectes contundents abans de la previsible victòria del Barça i els aldarulls consegüents de dissabte… i en la violència dels manifestants!!! Violència? Quan el que els ha caracteritzat és precisament l’absència declarada i volguda de violència.

Tinc les meves reticències respecte del moviment dels indignats –i cada vegada més, per la seva feblesa en la defensa dels nostres drets nacionals i lingüístics, i alguns silencis notables en les seves reivindicacions pel que fa a les institucions imperials com la monarquia, l’exèrcit o sobre les agressions als drets humans com la tortura persistent als centres de detenció–, però el que ha fet la policia a les ordres del conseller de l’Interior és tan bèstia que em posa decisivament al costat dels indignats. El mal que ha fet Puig al meu país, en la persona dels indignats que han patit la violència que ha desfermat, és tan gran que ha aconseguit posar Catalunya a la portada dels mitjans de comunicació més influents del món. I certament no per bé, sinó per posar-nos en el mapa de la repressió més brutal. La Shaudin Melgar-Foraster, professora i escriptora catalana que viu al Canadà, ho deia amb contundència en una de les seves intervencions al grup de debat “Català sempre”:

“En principi respecto la seva opinió, encara que no la comparteixi, perquè tothom té dret a expressar-se i a ser
respectat, però em molesta moltíssim la seva manca de respecte al català. I, puc equivocar-me, però em sembla que aquest moviment ha fet molt mal al nostre moviment independentista, per no parlar que deixa
entrar sense aturador la dreta pertot arreu. Ara bé: el que ha passat avui a la Plaça Catalunya és inadmissible. No hi fa res que els acampats siguin de parla castellana o catalana, que plantin raves a la plaça o que toquin la flauta o el que sigui que hi fan, la brutalitat de la policia s’ha de castigar. A més, mirat des d’un punt de vista més pragmàtic, tot el que han aconseguit amb aquesta brutalitat és que més gent doni suport al moviment dels acampats, per tant, només han aconseguit donar força al moviment. A mi, a més d’horroritzar-me les imatges que he vist, em fa molta vergonya com a catalana. Quan aquí, al Canadà, em preguntin sobre aquests fets (si se n’assabenten que encara no n’han dit res les notícies) no sé pas què respondré. Sempre parlant que els catalans tenen una llarga tradició democràtica i que som gent pacífica i ara que redimoni dic?.”

Personalment, la brutalitat de la policia a les ordres de Felip Puig no m’ha estranyat gens. Li va el garrot, com la gent del seu partit a Osona –assumint la paròdia que en fa “Polònia”– van remarcar en regalar-li un bat de beisbol. És un d’aquests personatges que s’embolcallen amb la bandera catalana per cobrir qualsevol brutalitat o indecència (com que CiU afavoreixi que a Badalona governi la llista més votada, és a dir el nazi del Garcia Albiol). Més greu encara que la bastonada als indignats em sembla tota la política anunciada i aplicada per Puig en defensa de la impunitat de la policia i en contra dels moviments socials –amb especial obsessió pels okupes–, com ens advertien justament al començament del nou mandat del bipartit la Coordinadora per la prevenció de la tortura i d’altres entitats catalanes en defensa dels drets humans, en aquest comunicat:

Comunicat de premsa | 26 de gener de 2011

DAVANT LES POSSIBLES MESURES
ANUNCIADES PEL CONSELLER D’INTERIOR

Recentment s’ha conegut, a través de declaracions del Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, la possible adopció de dues mesures que afecten directament a l’àmbit de la política de prevenció de la violència institucional i de la prohibició de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.

1) La primera mesura fa referència a l’anunci de la derogació de l’anomenat Codi Ètic de la policia. Aquest “codi” aprovat per l’anterior Govern consisteix en un conjunt de les anomenades “bones pràctiques” que han d’observar els cossos policials en l’exercici de la seva funció pública, establint unes obligacions deontològiques a complir. En aquest sentit, cal recordar que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va considerar en el seu dia que, encara que insuficient en no tenir força jurídica vinculant ni sancionadora, les disposicions i creacions de l’esmentat “codi” constituïen un cert pas en la lluita per prevenir abusos policials i altres formes similars de violència institucional. No s’entén com un text no vinculant orientat a millorar el tractament que reben dels ciutadans i ciutadanes per part de les forces de policies i que està en línia amb les recomanacions del Consell d’Europa i d’altres instàncies internacionals es pot interpretar com un “greuge” o un senyal de “desconfiança” cap a la Policia de Catalunya.
2) La segona mesura fa referència a la possible desinstal·lació o reorientació de càmeres d’enregistrament que s’havien posat en algunes comissaries de policia. Cal assenyalar que aquesta mesura es va començar a aplicar l’any 2007 en compliment de nombroses i reiterades recomanacions internacionals adreçades a l’Estat espanyol, entre altres, pels següents organismes internacionals: el Comitè contra la Tortura de l’Organització de les Nacions Unides, diversos Relators de l’ONU contra la Tortura, el Comitè per la Prevenció de la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels del Consell d’Europa i el Comissari Europeu de Drets Humans.

En aquest mateix sentit s’havien pronunciat també des de fa anys destacades organitzacions (nacionals i internacionals) de la societat civil, dedicades a la defensa dels drets humans i la lluita contra la tortura i la violència institucional, entre altres: Amnistia Internacional (www.amnistiacatalunya.org) i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura de l’Estat Espanyol (www.prevenciontortura.org).

I encara en clau institucional catalana, el Parlament de Catalunya aprovava el dia 1 de desembre de 2004 una Proposició No de Llei que instava el govern a implementar les recomanacions del Relator contra la Tortura de l’ONU, iniciativa que rebia el suport de la immensa majoria de les forces polítiques parlamentàries del país, incloent-hi les que ara donen suport al Govern de Catalunya.
Tal com les institucions, organitzacions i altres càrrecs governamentals i policials han assenyalat repetidament, des que es va procedir a la instal·lació de les càmeres, les denúncies per maltractaments contra els Mossos d’Esquadra s’han reduït notablement.
Anotem, també, que en data 16 de desembre l’ACAT (entitat de la Coordinadora) va escriure una carta al Sr. Mas i a la premsa (publicada a l’AVUI I EL PUNT) ressaltant aquests mateixos aspectes. És per les raons que hem apuntat que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura vol manifestar:
1- La seva profunda preocupació per les intencions reflectides en les declaracions del nou titular de la Conselleria d’Interior, en el sentit de procedir a la derogació i desmantellament o reorientació d’aquestes dues mesures.
2- Entenent que procedir d’aquesta manera només posaria de manifest el notable retrocés d’una política que ha de ser respectuosa dels drets fonamentals de les persones que entren en contacte amb el sistema policial i penal.

3- En aquest sentit demanem que, en ple respecte a les recomanacions internacionals assenyalades i recolzades pel mateix Parlament de Catalunya, es mantinguin i s’aprofundeixin les decisions que en el seu dia es van acordar en matèria de prevenció de la tortura i els maltractaments.

Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura (ACAT)

Alerta Solidària

Associació EXIL

Associacció Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)

Associació Memòria contra la Tortura (AMCT)

Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà

Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)

Justícia i Pau

Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB.

Rescat

Rescat

Barcelona a 26 de gener de 2011

Anuncis

Read Full Post »

Aldarulls a Canalete

Per desgràcia, les celebracions de les victòries del Barça porten acompanyats fets rebutjables. Les violències d’uns brétols –o no tan brétols: el setmanari Directa ja va denunciar la presència de neonazis i agressions racistes arran de les primeres festes de la temporada a Canaletes– només han rebut com a resposta la violència indiscriminada dels mossos d’esquada contra tots aquells que es posaven pel seu camí un cop donada l’ordre de dispersió. Rebo ara un comunicat de la Coordinadora per la prevenció de la tortura sobre els danys causats, amb tota probabilitat per pilotes de goma disparades pels mossos, en tres persones que han perdut un ull cadascuna. Aquí teniu el comunicat:

La CPT torna a denunciar els elevats riscos de les pilotes de goma

-Denuncia la pèrdua d’un ull d’almenys 3 ciutadans i les seqüeles irreparables implícites

 

-L’informe 2008 que es va presentar abans d’ahir a Saragossa alerta precisament de l’elevat nombre de denúncies registrades després de celebracions esportives

 

– Recorda que el gener passat, el Tribunal Europeu va condemnar a 170.000 euros l’Estat per les lesions patides per un jove per l’impacte erroni d’pot de fum 

 

 

Arran de la pèrdua d’un ull d’un mínim de tres ciutadans, com a conseqüència de l’impacte dels centenars de pilotes de goma disparades per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra en el decurs de la celebració i els aldarulls del passat dimecres, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura vol denunciar que les pilotes de cautxú (així com els pots de fum, desestimats  fa anys per diversos països europeus) tenen un elevat d’indiscriminació, de produir lesions lleus i greus irreversibles i d’acabar recorrent trajectòries incontrolables i incontrolades.

 

Els tres ciutadans confirmats per aquesta  coordinadora han hagut de ser intervinguts quirúgicament. Es tracta d’un vei de 28 anys de Cubelles, un veí de Lleida de 24 anys i un veí de Barcelona de 22 anys. La CPT resta pendent d’altres casos dels que encara no disposa de confirmació oficial, hospitalària o policial, que podrien fer augmentar aquesta xifra. Si que té confirmada les lesions sofertes per un jove de 21 anys, veí de Barcelona, que ha patit fractures a la mandíbula i pèrdua de dents per impacte de pilota de goma. Reiteradament, aquesta coordinadora ha manifestat que cal suprimir-les com a material d’intervenció policial i ha recordat la mort de Rosa Zarra el 1995, després de rebre l’impacte d’una pilota de goma a Sant Sebastià.

 

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT), que aplega els esforços en matèria de drets humans de 44 organitzacions i entitats d’arreu de l’Estat espanyol, vol recordar tan mateix que el TSJ del País Basc va condemnar el febrer de 2008 al Departament d’Interior de Lakua a abonar 59.000 euros a un jove ferit per una pilota de goma el 1997. Tanmateix, l’octubre de 2005 també es va emetre una sentència condemnatòria contra la Guàrdia Cvil per les ferides sofertes per impacte de pilota per un jove a Castellar del Vallés

 

Recorda tanmateix el dret fonamental de les persones ferides a cursar denúncies, tan penals com civils, i a exigir una investigació ràpida, diligent, eficaç i curosa dels fets, com recomanen tots els organismes internacionals en defensa dels drets humans.

 

Tanmateix la Coordinadora, vol recordar alguns casos per defugir la tesi recorrent que són casos aïllats. Us adjuntem alguns dels casos denunciats en l’informe 2008. Podeu consultar l’informe complert a:

http://www.prevenciontortura.org/spip/documents/Informe-2008.pdf

 

 

Alguns casos del 2008 relatius a fets denunciats i sentències judicials inclosos en l’Informe 2008 de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.

8 de gener de 2009: Nafarroa – Iruña

El 8 de enero de 2009, el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgocondenó al Estado español a indemnizar con 170.000 euros a M.I. por las graves secuelas que sufrió tras recibir el impacto de un bote de humo lanzado a bocajarro por un Policía Nacional en 1991. El tribunal, que insta a España a efectuar el pago en los próximos tres meses, acuerda por unanimidad que el Estado violó su “dignidad” en relación con “la prohibición de someter a las personas a tratos inhumanos o degradantes, y a la integridad física y moral” que recoge el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos. La sentencia determina además que la duración del procedimiento no tuvo un “plazo razonable”, lo que contraviene el derecho a

un juicio justo (artículo 6.1).

 

M.I. recibió el impacto de un bote de humo en la cara el 15 de diciembre de

1991, en el transcurso de una manifestación popular. La policía pretendió

achacar las lesiones sufridas por M.I. al impacto de un cóctel molotov

lanzado por los manifestantes, pero los testigos de los hechos y diversas

pruebas periciales practicadas demostraron que las heridas se debieron al

impacto de un bote de humo lanzado a muy corta distancia. A consecuencia

de las lesiones sufridas, M.I. tuvo que ser intervenido quirúrgicamente hasta en 12 ocasiones.

 

9 de febrero de 2008: Bizkaia – Bilbo

El 9 de febrero de 2008, tres personas resultaron heridas de diversa

consideración cuando participaban en el recibimiento de una preso excarcelado

(una de ellas recibió en una pierna el impacto de una pelota de goma disparada a

poca distancia y otra necesitó cuarenta puntos de sutura en el brazo) tras la

‘carga’ de agentes antidisturbios de la Ertzaintza en el barrio bilbaíno de Basurto

 

22 de febrero de 2008: Gipuzkoa – Donostia

E.E., de 51 años, denunció haber recibido el impacto de una pelota de goma

disparada a bocajarro por un agente de la Ertzainas cuando, el 22 de febrero de

2008, participaba ante los Juzgados de Donostia, en una concentración contra la

tortura.

 

29 de febrero de 2008: Madrid

B. C. G. denunció que, en la noche del 29 de febrero de 2008, fue alcanzado por

un bote de humo disparado a corta distancia por un agente antidisturbios del

Cuerpo Nacional de Policía. El impacto lo recibió en la cara y, a consecuencia del

mismo, perdió el ojo izquierdo.

La agresión se produjo en las cercanías de la plaza de Tirso de Molina de Madrid,

cuando un grupo de unos 9 policías entraron en la calle en que B. se encontraba

disparando a bocajarro

 

11 de junio de 2008: Almería

El 11 de junio de 2008, agentes antidisturbios de la Policía Nacional cargaron en

tres ocasiones contra los agricultores que se manifestaban, en Almería, en

protesta por el precio de los combustibles y defensa de sus derechos laborales.

Una de las heridas fue M.C.F. que recibió el impacto de una pelota de goma

disparada a escasa distancia por uno de los policías, cuando se retirada de la

manifestación, sufriendo una grave lesión en un brazo, que tuvo que ser atendida

en un centro médico.

 

29 de junio de 2008: Barcelona

Al menos cinco personas resultaron heridas tras ser alcanzadas por pelotas de

goma y botes de humo disparados por agentes de los Mossos d’ Escuadra contra

las personas que, el 29 de junio de 2008, se habían concentrado en la Plaza de

España de Barcelona para celebrar el resultado de un partido de fútbol.

Uno de los heridos fue X.V., jefe de la Guardia Urbana de Barcelona, que sostiene que fue  alcanzado por una pelota de goma y que tuvo que ser intervenido quirúrgicamente

para extirparle el bazo. [La CPT mantiene dudas sobre esta versión, pero consta como hecho judicial denunciado]

 

14 de septiembre de 2008: Gipuzkoa – Donostia

El 14 de septiembre de 2008, en Donostia, ocho personas resultaron heridas, de

diversa consideración como consecuencia de los golpes e impactos de pelotas de

goma disparadas por agentes de la Ertzaintza contra las personas que se

encontraban en las cercanías del lugar donde se intentaba celebrar una

manifestación en solidaridad con los presos.

Entre los heridos se encontraba un hombre de 50 años que recibió el impacto de

una pelota de goma en el pecho y tuvo que ser trasladado a un hospital, y J.F.,

que fuel alcanzado en la oreja derecha por una pelota de goma disparada por un

agente y que le causó un importante desgarro del pabellón auricular.

 

18 de enero de 1997: Gipuzkoa – Donostia

El 18 de febrero de 2008, el Tribunal Superior de Justicia del País Vasco

condenó al Departamento de Interior desgobierno Vasco al pago de 59.000

euros, más los intereses legales, a una persona que, el 18 de enero de

1997, recibió el impacto de una pelota de goma, disparada por agentes de la

Ertzaintza, y a consecuencia del cual perdió la visión en el ojo izquierdo.

Los hechos tuvieron lugar cuando, en la madrugada del 18 de enero de

1997, agentes de la Ertzaintza, disparando pelotas de goma, cargaron

contra un numeroso grupo de personas que asistía a un concierto en las

fiestas del barrio antiguo de Donostia, una de las cuales alcanzó en el ojo

izquierdo a un joven.

 

9 de agosto de 1997: Gipuzkoa – Donostia

En enero de 2008, se conocía la sentencia de la Sección 3ª de la Sala de lo

Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco

–dictada el 7 de diciembre de 2007- que confirmaba la sentencia del

Juzgado nº 1 de gasteiz, y que condenaba al Gobierno Vasco al pago de

36.000 euros a M.M., ciudadano italiano, por las lesiones sufridas el 9 de

agosto de 1997, al recibir el impacto de una pelota de goma disparada por

agentes de la Ertzaintza.

Los hechos tuvieron lugar durante las fiestas de la “Semana Grande” de

Donostia, y el impacto de la pelota de goma le causó la pérdida del ojo

derecho.

Esta agresión fue denunciada por vía penal, pero el 18 de diciembre de

2002, la audiencia Provincial confirmaba el auto del Juzgado de Instrucción

nº 3 de Donostia que decretó el sobreseimiento de la causa al no poder

determinar la identidad del agente que efectuó el disparo.

 

18 de agosto de 2003: Ceuta

El 30 de enero de 2008, la Audiencia Nacional desestimó la solicitud de

indemnización efectuada por una ciudadano marroquí que había sufrido

lesiones, que causaron la pérdida de un ojo, tras ser alcanzado por una

pelota de goma disparada por agentes de la Guardia Civil, en Ceuta el 18 de

agosto de 2003.

Los hechos tuvieron lugar en el paso fronterizo de Benzú, el 18 de agosto de

2003, cuando, ante el gran número de personas que querían pasar a

Marruecos, un agente de la Guardia Civil disparó una pelota de goma que,

tras rebotar en una estructura metálica, alcanzó al demandante en la cara,

causándole graves lesiones con la pérdida del ojo derecho.

 

5 de septiembre de 2005: Valladolid

El 9 de julio de 2008, la Audiencia Nacional rechazó la solicitud de

indemnización efectuada por un joven por las lesiones sufridas por el

impacto de pelota de goma disparada por agentes de la Policía Nacional en

Valladolid, el 5 de septiembre de 2005.

La agresión se produjo cuando agentes antidisturbios de la Policía Nacional

cargaron golpeando con las porras y disparando pelotas de goma contra los

asistentes a una fiesta que se estaba celebrando en barrio de Cantarranas

de Valladolid. El demandante recibió el impacto de una pelta de goma en un

ojo, sufriendo lesiones de las que tuvo que ser asistido en el Hospital Clínico

Universitario.

Un mes después de presentar la denuncia por estas lesiones, el Juzgado de

Instrucción nº 2 de Valladolid archivo la causa y, un mes después, la

audiencia vallisoletana confirmó el archivo.

 

Episodis anteriors

 

20050600

Junio de 1995: San Sebastián.

 

Rosa Zarra, vecina de San Sebastián, falleció, según denunciaron sus familiares, por el impacto de una pelota de goma lanzada por la Ertzaintza en junio de 1995. Su fallecimiento se produjo siete días después de ese incidente y los jueces determinaron que «no había una relación directa» entre el suceso y su óbito.

 

20080222

22 de febrero de 2008: San Sebastián

Enrike Erregerena, de 51 años de edad y vecino de Ituren, fue una de las personas que el pasado día 22 acudió a las puertas del Palacio de Justicia de Donostia para expresar su solidaridad a Igor Portu y Mattin Sarasola ydenunciar la práctica de la tortura. Estaba cantando en primera fila y me llevé el primer pelotazo», a bocajarro que le impactó de lleno en los testículos y quedó prácticamente inmovilizado. «Yo no podía ni andar, quedé jodidísimo. Ellos seguían tirando pelotazos y cargando, y la gente iba cayendo. Aquello era tremendo», resume.

A la vista de su preocupante estado, los facultativos del ambulatorio de Egia decidieron trasladarle al Hospital Donostia, en cuyo servicio de urgencias le hicieron un reconocimiento más completo. 

 

20080301

1 de marzo de 2008: Madrid

Concentración contra acto electoral fascista en Tirso de Molina (Madrid)

Segun informaciones que llegan del hospital 12 de Octubre, el joven antifascista de Leganés que recibió un golpe en la cabeza (nuevas informaciones cercanas al afectado dudan si fue por un pelotazo de goma o una pedrada), ha sido operado de urgencia y al parecer, ha perdido un ojo. El otro joven que fue alcanzado por un bote de humo, tuvo que ser trasladado de urgencia en helicóptero a ese mismo hospital, aunque no hay informaciones sobre su estado.

 

200800601

1 de junio de 2008:Madrid

Un joven ha sido hospitalizado a causa del impacto del disparo de una pelota de goma en su cara. Cuando participaba en una manifestación antifascista en el centro de Madrid

 

20060611

11 de junio de 2008: Sevilla

Doce pescadores resultaron heridos por agentes de la Policía Nacional cuando participaban en una manifestación ante el Parlamento Andaluz, varios de ellos por impactos de pelotas de goma. Entre ellos Carmen Fernandez, de 55 años, que sufrió una grave lesión en un brazo.

 

1 de septiembre de 2002 / Bilbao

Un manifestante pierde un ojopor impacto de pelota de goma  tras participar en una manifestación en el Casco Viejo.

 

20080623

23 de junio de 2008: Madrid

Varias personas resultaron heridas tras la carga de la Policía Nacional en la Madrileña Glorieta de Alonso Martínez, contra las personas que celebraban el triunfo de la selección española contra la de Rusia. Algunos de los heridos lo fueron por impacto de pelotas de goma

Octubre 2005 / Europa Press

El Estado tendrá que indemnizar a un hombre herido por una pelota de goma de la Guardia Civil tras una carga policial en Castellar del Vallès (Barcelona) en 2003. 

Así lo obliga una sentencia del Juzgado Central de lo Contencioso Administrativo número 6 de Madrid en una sentencia hecha pública ahora tras el juicio celebrado el pasado 11 de julio. 

Según la sentencia, a la que ha tenido acceso Europa Press, el juez ha admitido la demanda que hizo J.C.C. contra la Guardia Civil y el Ministerio del Interior por haber recibido en el ojo el impacto de una bola de goma que le provocó una lesión en el ojo y le obligó a estar de baja 23 días, además de romperle las gafas. Aunque el recurrente pidió 4.432,80 euros, el juez ha fijado finalmente la indemnización en 481,90 al considerar que ‘la lesión no impedía íntegramente sus habituales ocupaciones ni comportó ningún tratamiento quirúrgico o de mayor agresividad’ ni ha sufrido daños morales o un síndrome postraumático.  Todo empezó el 11 de septiembre de 2003, durante la Fiesta Mayor de la localidad, cuando un grupo de neonazis boicoteó un concierto y hubo algunos enfrentamientos con los asistentes. Dos días después, la Guardia Civil realizó una carga policial con gases lacrimógnos, porras y bolas de goma para separar a un grupo de ‘skinheads’ enfrentado a otro antifascista. Du

rante la intervención, J.C.C. resultó herido en el ojo. 

 

El Ayuntamiento consideró también ‘desproporcionada y fuera de lugar’ la carga, por lo que pidió explicaciones a la entonces delegada del Gobierno central en Catalunya, Susana Bouis. El herido presentó un Expediente Administrativo de Responsabilidad Patrimonial reclamando una indemnización de 4.432,80 euros ante la Delegación y el Ministerio del Interior, que fue desestimada el 20 de septiembre del año pasado. Por ello, decidió llevar el caso a juicio por la vía contencioso-administrativa, y ahora le han dado parcialmente la razón. 


Read Full Post »

guardiola

ITALIA - FÚTBOL/LIGA DE CAMPEONES

Els qui seguiu aquest bloc potser us penseu que sóc aliè a les emocions esportives que viu el nostre país. Aneu ben errats. M’agrada l’esport espectacle –i molt menys l’esport com a pràctica personal: sóc patós des de petit, i el que més he fet de jove és excursionisme i una mica de ciclisme, i poca cosa més–, des que amb el meu pare, oncles, germans i cosins anàvem a la llotja familiar al camp d’esports quan hi jugava el Lleida les tardes dels diumenges i, als matins, al hoquei, a veure el Llista Blava. I, és clar, del Barça de tota la vida.

Per això no puc deixar de celebrar l’extraordinària feina feta per Guardiola i els jugadors del Barça aquesta temporada. No solament per guanyar els tres títols, sinó sobretot per haver revolucionat el futbol des de Catalunya. Feia temps que no veia un futbol tan bonic, tan treballat, amb tanta precisió de joc i amb tanta empenta. Fins i tot, durant un temps, vaig arribar a avorrir el futbol que feien per la tele: reiteratiu, pesant, barroer, sense imaginació ni ganes d’arriscar per part d’entrenadors i equips. Ara això ha canviat de les mans d’un entrenador intel·ligent, murri, que parla la llengua del nostre país on sigui que vagi, savi en el seu ofici, i em sembla que en moltes d’altres coses, que cita els nostres poetes sense avegonyir-se de la nostra cultura i desfent aquell tópic –que ja era hora– que la cultura no pot estar lligada a l’esport. Recuperant, en certa manera, aquell esperit català republicà que va fer possible, per exemple, que la Joventut Republicana de Lleida unís esport i ideals cívics en aquella obra magna impulsada per Alfred Perenya que va ser el camp d’esports per la ciutat, i que després el franquisme els va requisar.

 

Acabo de sentir, aquesta tarda, al Club de TV3, una anàlisi de Sebastià Serrano que m’ha semblat que tocava el moll de l’os del que representa ja aquest Barça per al nostre país (algun dia, algú haurà d’analitzar també què representa per al conjunt dels Països Catalans). Venia a dir Sebastià Serrano que el Barça ha aconseguit ser un element molt important de cohesió simbòlica de la nostra societat, més enllà dels orígens de la nostra gent. Estic convençut que tota societat, i les societats nacionals encara més, necessita símbols identitaris compartits. Evidentment que no són l’únic element de cohesió, perquè la màxima causa de desintegració social és la misèria i la injustícia, però de vegades la cohesió simbòlica pot ajudar fins i tot a superar les desigualtats dintre d’una mateixa societat si no es fa servir com a instrument de rebuig de qui ve de fora, o d’un sector social o ètnic, sinó d’integració. 

 

No us diré com vaig assistir eufòric a la xiulada al rei i a l’himne espanyols en la final de Mestalla. Aquella xiulada, també a l’entorn de dos clubs de futbol de dues nacions oprimides per la mateixa monarquia, la basca i la catalana, que va donar la volta el món, gràcies entre d’altres coses a la potineria dels capitostos de Televisió Espanyola, és un exemple d’allò que vull dir. Com ho és que, en les expressions d’eufòria blaugrana, s’hi barregin catalans de tan distinta procedència.

 

Que ara el principal exponent d’aquesta nova manera de jugar el futbol, Pep Guardiola, no dubti a parlar la nostra llengua, com fan la majoria de jugadors del planter que han anat prenent el lloc que els tocava en el primer equip, i fins i tot algun de foraster en comptades ocasions –esperem que aquesta tendència evagi a més–, fa que, d’una vegada, també en aquest aspecte cabdal per la supervivència nacional com és la llengua, el Barça esdevingui per al català un factor del prestigi que encara necessita. També així la nostra llengua resulta un element central de  la cohesió social i nacional imprescindibles per al país.

 

Deixeu-me en aquest cas, ara que escric aquestes ratlles tot estant a la vora de Lleida, parlar d’un cas concret que ho resumeix tot plegat. El de Bojan Krkić Pérez, fill de Linyola, al Pla d’Urgell, de pare serbi i mare catalana. Catalanoparlant, amb els orígens arrelats en la immigració i el nostre país (ja vaig escriure en una altra ocasió sobre aquest fet, tan habitual, de les famílies catalanes formades per parelles d’orígens diversos), ni amaga la seva procedència familiar –només faltaria– ni renuncia a parlar el català, la llengua del país on ha nascut i viu. Direu que Bojan és un privilegiat, que el seu pare ja era jugador de futbol i ha estat vinculat d’abans al Barça en feines diverses, però tot arribarà: com en altres clubs d’elit europeus, més aviat que tard, espero veure també d’altres fills de la nova immigració arribar a ser estrelles al Barça. I espero que hi arribin parlant la llengua del país. I ara m’enrotllaria amb això de la immersió lingüística a l’escola, una qüestió que m’obsessiona darrerament, arran de la fastigosa publicitat del PP contra el projecte de llei catalana d’educació. Però ho deixaré per un altre dia.

Read Full Post »