Contra un govern de concentració en mans de CiU

 

Si m’he equivocat en les anàlisis i finalment CiU decideix optar clarament per la via de la independència, el pitjor que podria passar-li a la bona gent catalana és que es configurés una candidatura per un govern autonòmic encapçalat  per CiU amb els partits independentistes engolits en una coalició amb el bipartit sense més distincions polítiques. Perquè les eleccions que sembla que el president Artur Mas està decidit a convocar per ben aviat encara seran autonòmiques i, a banda de l’objectiu de la independència, que hauria d’estar clarament incorporat al programa electoral –amb dates concretes i un procés ben definit per la convocatòria del referèndum d’autodeterminació– caldria incloure-hi moltes altres qüestions. I especialment les relacionades amb polítiques socials, de drets humans, de mitjans de comunicació públics, de territori i medi ambient… I el govern que en sortís, entre d’altres coses, hauria de proposar uns pressupostos amb uns objectius econòmics i socials concrets.

Ja deia en el meu anterior article que em resultava inquietant la conversió d’aquestes eleccions en un plebiscit a l’entorn de la figura de Mas i, doncs, de la seva política de retallades en què CiU es va avançar fins i tot al PP. ¿Quin paper hi faria, per exemple, ERC en un govern d’aquest tipus si no és el de comparsa de CiU? Quan el que més necessita la bona gent catalana és un –o diversos– partit d’esquerres que defensi, juntament amb la independència, una alternativa a les polítiques antisocials de CiU i les contràries als drets humans (com ho van ser les accions protagonitzades pels mossos a les ordres del conseller Felip Puig contra mobilitzacions socials o la implantació d’una web destinda a la delació ciutadana), o a les operacions especulatives sobre el territori o les retallades als mitjans públics catalans de comunicació (supressió de canals, reducció de mitjans econòmics) o de potenciament de l’escola i la sanitat privades.

Davant les properes eleccions –siguin o no anticipades–, el que caldria és que tots els partits que s’hi vulguin presentar hi vagin amb els seus propis programes, incloent-hi l’objectiu de la independència si aquest en forma part. Benvinguda CiU a la defensa de la independència, si és aquest el cas, però cadascú amb el seu propi programa.

Read Full Post »

L’estada d’Otamendi als Països Catalans esdevé una denúncia frontal contra la tortura

Antonio Franco –que era director d'”El Periódico” quan ara fa set anys el jutge Del Olmo va ordenar el tancament del diari en llengua basca “Egunkaria” i que ja llavors va tenir un paper destacat en la denúncia del tancament i les detencions– no es va cansar de repetir-ho sempre que en va tenir ocasió durant la setmana de solidaritat catalana amb el diari basc del 18 al 22 de gener passat: “Vull agrair a Martxelo Otamendi, en nom del món de la comunicació, que hagi denunciat les tortures que va patir durant la detenció, aportant així la seva credibilitat professional, i que hagi entès que, com a periodista que és, té l’obligació de denunciar-les”, va dir en l’acte que es va fer el dia 20 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Paraules semblants va tenir Antonio Franco per cloure l’entrevista que Josep Cuní va fer l’endemà a Martxelo Otamendi a “Els Matins” de TV3.

Així, l’estada als Països Catalans de qui va ser director d'”Egunkaria” i ara és un dels cinc periodistes i directius del diari que s’asseuen a la banqueta dels acusats al judici que es fa a l’Audiència Nacional espanyola, va esdevenir una denúncia frontal contra la pràctica de la tortura al Regne d’Espanya. Ara que el judici ha entrat en la recta final –avui mateix el fiscal n’ha tornat a demanar l’absolució en presentar les conclusions–, crec que val la pena recomanar veure –o tornar a veure– aquella entrevista de TV3 que podeu trobar aquí.

També val la pena l’entrevista que li va fer Manuel Fuentes el dia abans a “Catalunya Ràdio”. La podeu trobar aquí. Vilaweb, de la seva banda, va tenir Otamendi a disposició dels seus lectors-usuaris en un txat el divendres 22. Vegeu-ne la notícia i el xat sencer. I també l’entrevista de Vilaweb TV.

En aquests enllaços, podem comprovar com Martxelo Otamendi, que ara dirigeix el diari “Berria”, també en llengua basca, no es va limitar a parlar del cas “Egunkaria” durant la seva estada als Països Catalans, sinó que va abordar l’actual situació al seu país, en un moment especialment important pel canvi de cicle que anuncia l’esquerra abertzale en els seus plantejaments polítics. En la trobada-esmorzar que va fer amb una vintena de periodistes el matí del 20 de gener al Col·legi de Periodistes a Barcelona, ens va recomanar estar atents “al procés de reflexió de l’esquerra abertzale”, que culminarà al febrer, perquè ja no es parla de treva sinó de “decisió unilateral”. Otamendi va contraposar aquesta estratègia, condicionada evidentment per la inacció d’ETA –des d’agost passat no hi ha atemptats, va subratllar– que suposaria arribar a la fi de l’activitat armada per maduresa interna i que deixaria sense arguments al govern espanyol, a la de l’Estat espanyol, que buscaria la derrota militar, una derrota que afectaria anímicament –va dir– el nacionalisme basc més enllà de l’esquerra abertzale.

Més informació sobre “Egunkaria” a

Egunkaria lliure!

Egunkaria. Suport internacional

Juicio a Egunkaria

Media.cat incorpora sovint enllaços a textos d’interès sobre Egunkaria. El darrer, a un recent article de David Trueba al diari “El País”. També hi podeu trobar la crònica pròpia sobre l’estada d’Otamendi.

(Les fotos, que he baixat d’Egunkaria lliure!, són de l’acte de solidaritat que es va fer a la seu d’Acció Cultural del País Valencià, a l’Edifici Octubre de València, el 19 de gener)

QUINZE DIES SENSE APUNTS AL BLOC

Escric aquestes ratlles quan porto poc més de quinze dies sense afegir ni un apunt al bloc. M’ha passat d’altres vegades, i no m’agrada. No entraré ara en les raons que m’han portat a aquesta manca de continuïtat i em limito a tornar-hi, amb la decisió de posar-hi remei.

Read Full Post »

Catalunya Ràdio censura que li han ocupat els estudis

El web media.cat, observatori crític dels mitjans, publica avui aquesta informació:

Catalunya Ràdio no informa d’una ocupació de l’edifici de l’emisora

Una vintena d’activistes solidaris amb el pres anarquista Amadeu Casellas han ocupat poc després de les 12 del migdia la seu central de Catalunya Ràdio. Ni l’emissora ni cap altre mitjà es fa ressò de l’acció.

Que un grup de persones ocupi la seu de la ràdio pública sembla que hauria de ser notícia. Tanmateix ni per l’emissora afectada (Catalunya Ràdio) ni per la resta de mitjans ho és. Quan passaven deu minuts de les dotze del migdia una vintena d’activistes han entrat a l’edifici de la ràdio de la CCMA “en senyal de protesta del silenciament del cas del pres Amadeu Casellas”.

En un comunicat penjat al portal Indymedia Barcelona els activistes expliquen que negociaven per intervenir a l’antena mentre diverses unitats dels Mossos d’Esquadra se situaven a l’exterior de l’edifici. Cal recordar que el pres anarquista Amadeu Casellas afirmar dur més de cent dies en vaga de fam.

>> Notícia relacionada: La Vanguardia, l’Avui i El Punt ignoren les mobilitzacions en suport d’Amadeu Casellas

Catalunya Ràdio no informa d’una ocupació de l’edifici de l’emisora

Una vintena d’activistes solidaris amb el pres anarquista Amadeu Casellas han ocupat poc després de les 12 del migdia la seu central de Catalunya Ràdio. Ni l’emissora ni cap altre mitjà es fa ressò de l’acció.

Que un grup de persones ocupi la seu de la ràdio pública sembla que hauria de ser notícia. Tanmateix ni per l’emissora afectada (Catalunya Ràdio) ni per la resta de mitjans ho és. Quan passaven deu minuts de les dotze del migdia una vintena d’activistes han entrat a l’edifici de la ràdio de la CCMA “en senyal de protesta del silenciament del cas del pres Amadeu Casellas”.

En un comunicat penjat al portal Indymedia Barcelona els activistes expliquen que negociaven per intervenir a l’antena mentre diverses unitats dels Mossos d’Esquadra se situaven a l’exterior de l’edifici. Cal recordar que el pres anarquista Amadeu Casellas afirma dur més de cent dies en vaga de fam.

>> Notícia relacionada: La Vanguardia, l’Avui i El Punt ignoren les mobilitzacions en suport d’Amadeu Casellas

La vaga de fam que manté Amadeu Casellas està generant una creixent mobilització social, de la qual és testimoni el manifest firmat per conegudes personalitats del món cultural, literari i artístic en general. Aquí el teniu:

A Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

A Albert Batlle, Secretari General de Serveis Penitenciaris.

A l’opinió pública:

Les persones sotasignades relacionades amb la vida social i cultural del nostre pais

volem posar en coneixement dels màxims responsables del Departament de Justícia

i de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris que sent conscients de la greu

situació en la que es troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre

Penitenciari de Quatre Camins i actualment ingressat en l’Unitat Hospitalària

Penitenciària de l’Hospital de Terrassa per portar més de 95 dies en vaga de fam,

sol·licitem la seva atenció per a que es produeixi una ràpida sol·lució favorable a la

dignitat del pres.

Tenim constància de les extremes circumstàncies personals en les que actualment

es troba Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys

empresonat.

Creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i

no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure

aquestes paraules.

Parlem de vida o mort.

Per tot l’exposat ens adherim a la sol·licitud de llibertat immediata per a Amadeu

Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries.

Amparo Mercedes Sanchez Perez, cantant

Natxo Tarres Garcia, cantant

Antonio Chavarrías Ocaña, director cinema

Fermin Muguruza Ugarte, cantant

Blai Llopis Lluch, actor

Gerard Quintana Rodeja, cantant

Manu Chao, cantant

Pep Jové Agustinoy, actor

Eva Fernandez, presidenta de la FAVB

Joan Tardà i Coma, diputat al Congrés del Diputats

Ramon Pique, Associació Memòria Contra la Tortura (AMCT)

Matthew Tree, periodista

Francesc Ribera Toneu “Titot”, cantant

Jesus Maria Sahún Castet “Joni”, editor

Joan Josep Martínez Solana “J. Piquete”, cantant

Yacine Belahcene Benet, cantant

Enric Pedascoll, editor

Carlos Azagra Garcia, dibuixant

Carlos Daniel Blanco Martin “Undergroove”, dissenyador gràfic

Roger Palà i Balanyà, periodista

Jordi Gratacos i Rigall, promotor cultural

Estel Barbé Serra, gestora cultural

Jordi Borràs Abelló, il·lustrador

David Fernandez, periodista

Lluc Salellas i Vilar, llicenciat en periodisme i ciencies politiques

Roger Costa Puyal, periodista

Raül Lázaro Balló, músic i periodista

Eulàlia Garcia Sastre, tècnica de so

Amparo Martin Gomez, promotora cultural

Magda Timoner Pelegrí, realitzadora i muntadora audiovisual

Camilo Torres Pons, editor fonogràfic

Salvador Picarol i Bagunyà, promotor radiofònic

Pasqual Otal Montasell, tècnic cinema

Sergi Fàbregas Doñate, músic

Luis Martin Gómez, periodista

Xavier Cánovas Paradell, cantant i agitador cultural

Quim Moya i Matas, dinamitzador cultural

Iván Morales, actor, director i guionista

Ernest Coll Triay, producció cultural

Ángel Luis Sánchez Pérez, relacions públiques

Sergi Picazo Guillamot, periodista

Ana Aysa Bueno, músic i tècnica disseny web i gràfic

Gregorio Fernández Romero “Gori de Palma”, dissenyador i director creatiu

Roger la Puente Duran, video realitzador

Juan Tomás Alcaine, periodista

Vicente Arlandis Recuerda, coreògraf

Lidia González Zoilo, actriu

Antonio Jiménez Paz, poeta

Agnes Daroca Herrero, dissenyadora gràfica

Margarita Yarmats “Marharyta”, creadora multidisciplinar

Ángel Muñoz Petisme, músic i poeta

Marta Robles Crespo, músic

Mario Alvaro Jimenez, dissenyador

Serxio Regos “García”, músic

Vilaweb es fa ressò de l’ocupació de Catalunya Ràdio en aquesta noticia.

Read Full Post »

Otegi a Catalunya Ràdio

Tot i les crítiques rebudes darrerament per Catalunya Ràdio, i en concret pel programa El Matí, avui ha desmostrat que és menys depenent del que sembla dels interessos del poder polític. Neus Bonet, en plena campanya electoral per a les europees, ha entrevistat –juntament amb el corresponsal de Catalunya Ràdio a Euskadi, Daniel Gómez–  Arnaldo Otegi sobre el suport de l’esquerra abertzale a la candidatura Iniciativa Independentista i l’estratègia del futur per resoldre el conflicte que el Regne d’Espanya i la República Francesa tenen amb el poble basc. Un exemple per a TV3, que ignora Iniciativa Internacionalista en aquesta campanya i, des de fa molt de temps, no ofereix entrevistes a fons amb dirigents de l’esquerra abertzale basca –i tampoc de l’independentisme català sense representació parlamentària– ni els convida als debats polítics sobre el País Basc, tot i que el mateix Otegi va ser convidat per l’actual directora de TV3, Mònica Terribas, a la “Nit el Dia”, quan ella dirigia el programa. Podeu trobar l’entrevista aquí.

 

Per divendres vinent, a les 8 del vespre, hi ha convocat a la plaça del Diamant del barri de Gràcia, a Barcelona, l’acte central de la campanya d’Iniciativa Internacionalista als Països Catalans. Una bona ocasió per escoltar –entre d’altres intervencions, com la del primer català en la llista, Josep Garganté– l’exsecretari general del sindicat LAB, Rafa Díez, que amb Arnaldo Otegi encapçala dins l’esquerra abertzale l’estratègia per construir un pol sobiranista a partir del qual plantejar amb més eficàcia un nou procés de pau.

Read Full Post »

El CAC dóna el vistiplau als nous manaies de la “Corpo”

Com no podia ser d’altra manera –si no, els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) serien uns herois–, el CAC ha donat el vistiplau als noms proposats pels partits per configuar el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En un comunicat francament contradictori, fregant l’esquizofrènia política, el CAC considera que tots els proposats són idonis per al càrrec perquè compleixen els criteris d’idoneïtat professional que marca la llei, però afegeix que han estat elegits en funció dels interessos dels partits. És a dir, que la proposta respon a criteris de mercadeig polític més que a les qualitats dels noms proposats.L’informe del CAC diu, entre d’altres coses, el següent:

•  
  • Atesa la naturalesa i funcions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya com a autoritat de regulació de la comunicació audiovisual, l’objecte de l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya es circumscriu, exclusivament, a la verificació de la capacitat i la idoneïtat professional de les persones candidates. 
  • Des d’aquest plantejament, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya informa la proposta de persones candidates, adreçada pel Parlament de Catalunya, en estricte compliment del mandat establert a l’apartat 3 de l’article 7 de la llei de la CCMA
  • A aquest efecte, es constata que la llista tramesa inclou dotze noms, és a dir, un nombre coincident amb el de les persones que han d’integrar el Consell de Govern de la CCMA, malgrat que la nova llei permet l’enviament d’una llista de persones candidates en un nombre superior al de les vacants a cobrir. 
  • Sobre la base de tot l’anterior, cal concloure que, a la vista dels perfils biogràfics tramesos, no pot apreciar-se la concurrència en cap de les candidatures de circumstàncies que permetin efectuar de forma indubitada i manifesta un judici individual de manca d’idoneïtat professional, ja que totes les persones proposades estan incloses en algun dels supòsits que estableix l’apartat 2 de l’article 7, és a dir, “que hagin exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades.”
  • Això no obstant, el Consell constata que els criteris de capacitat i d’idoneïtat professional no han estat els que han fonamentat, de manera decisiva, la selecció en el procediment seguit per a consensuar la llista de persones candidates. 
  
  
  Ara, el mort tornarà al Parlament a qui, per una majoria de dos terços, correspon aprovar el nou Consell de la “Corpo”. I aquí pau i després glòria.

Read Full Post »

La nova Corpo. Crònica d’un mort anunciat

Ja tenim la llista que els partits han confegit per al futur Regiment de manaies de la nova “Corpo” (abans Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i ara Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els comitès professionals de Catalunya Ràdio i TV3 ja hi han dit què en pensen (una “presa de pèl”, diuen). El Grup de Periodistes Ramon Barnils –al qual pertanyo, amb molta honra– ha fet públic el següent comunicat:

El Grup Barnils lamenta les darreres propostes per formar el consell de govern de la CCMA 

Anima el CAC a no aprovar els noms que han proposat els partits polítics 

Un cop coneguda la llista de dotze noms que els partits polítics proposen oficialment per formar part del consell de govern de la CCMA, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol fer pública la seva gran decepció i malestar, en comprovar que els criteris polítics han passat, una vegada més, per davant dels criteris professionals. Si un dels principals objectius de la Llei que regula la reformada Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals era el de despolititzar-la, ens l’hem carregat a la primera de canvi. I és que amb la llista coneguda ara, els partits polítics catalans demostren no tenir cap intenció de despolititzar la gestió dels mitjans de comunicació públics. 

El GPRB entén que els membres del consell de govern de la CCMA han de ser periodistes, experts en comunicació, acadèmics i gestors d’empreses del sector, tots ells de reconegut prestigi i desvinculats de qualsevol partit polític. En canvi, la majoria de les persones proposades destaca per haver tingut càrrecs públics en el passat o tenir-los actualment, estretament lligats a unes sigles polítiques i amb uns perfils professionals sovint molt allunyats del món del periodisme. 

El GPRB reitera que la nova llei de la CCMA té aspectes positius, però en canvi ha demostrat de seguida que té mancances importants, com el protagonisme que atorga als partits polítics a l’hora de designar els membres del consell de govern. Els partits catalans continuen ignorant l’àmplia demanda ciutadana de tenir uns mitjans audiovisuals independents i professionalitzats, sense ingerències ni del govern ni de les partits. 

Finalment, el GPRB apel·la a la professionalitat del CAC perquè exerceixi plenament la seva funció de valorar la idoneïtat dels candidats i no aprovi aquesta proposta. Barcelona, 11 de gener de 2008. [Per 

 

Ara, la mesa del Parlament, segons la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, passarà el mort al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), al qual des del Grup Barnils reclamem que s’hi oposi. La pregunta del milió –retòrica, òbviament– és: ¿pot el CAC, triat amb un procediment anàleg al de la proposta de nous manaies de la Corpo, és a dir, per mercadeig entre els partits amb representació parlamentària, tirar enrere aquesta proposta? Vistes altres actuacions del CAC, que ho fessin seria un miracle. Com que no crec en miracles, em sembla que el CAC haurà d’enterrar –una vegada més– un cadàver llargament anunciat. I, amb ell, una altra engruna de les esperances que el nostre pot aconseguir ser un país diferent. Una palada més a les il·lusions que alguns vam tenir –val a dir que amb més escepticisme que confiança– arran del canvi quan el primer tripartit va signar el pacte del Tinell. El problema és que, vistos els pans que s’hi han donat des de llavors –i les hòsties que hem rebut, d’uns i altres, els confiats catalanets– una sopa de lletres diferent (CiU-ERC, CiU-ERC-ICV –com proposava, ai, Mestre Xirinacs–, CiU-PSC…) hauria engendrat resultats semblants (amb tots els matisos que vulgueu, però semblants: vegi’s, si no, com ha anat tot en mal borràs des que Mas i Zapatero van fer anar el ribot, amb riallada incorporada del mestre fuster Alfonso Guerra a la rebotiga).

Read Full Post »