Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘El Jueves’ Category

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet públic avui aquest comunicat sobre el judici previst per al proper 29 d’octubre, a l’Audiència Nacional espanyola a Madrid, contra 16 persones de Girona acusades de cremar retrats del rei d’Espanya, i la resta de processaments per motius similars. Uns casos flagrants d’atemptat contra la llibertat d’expressió, amb què es criminalitzen els actes antimonàrquics i es reforça la sacralització de la figura del monarca hereu del franquisme.

 

En referència al judici que se celebrarà a l’Audiència Nacional

   espanyola de Madrid el 29 d’octubre contra 16 persones de Girona

   acusades d’injúries a la Corona espanyola i en referència a

   l’obertura de noves diligències per la crema d’un retrat del rei

   espanyol contra quatre persones més, el Grup de Periodistes Ramon

   Barnils:


       * Denunciem que aquests judicis tenen una finalitat política que

         és castigar qualsevol persona que s’expressi lliurement en

         contra del sistema establert, en aquest cas contra la

         institució monàrquica. Entenem, doncs, que l’encausament

         d’aquestes persones atempta contra el dret a la llibertat

         d’expressió.

       * Ens preocupa que s’hagi obert un nou cas aquest mateix mes de

         setembre, cosa que mostra la voluntat de la judicatura de

         continuar perseguint les persones que obertament s’expressen

         com a contràries a la institució monàrquica.

       * Volem fer-nos ressò del text firmat per més de 70 juristes i

         professionals de l’advocacia dels Països Catalans demanant la

         despenalització del delicte d’injúries a la Corona, i ens

         sumem a la seva petició.

       * Ens solidaritzem amb totes les persones que els propers dies

         hauran d’anar a Madrid perquè les jutgin per aquests casos.

       * Reiterem la nostra convicció que qualsevol persona s’ha de

         poder expressar contra la monarquia lliurement, ja sigui en

         aquests casos de les fotos, ja sigui a través dels mitjans de

         comunicació, un fet que recordem va ser recentment perseguit

         per la publicació d’un acudit a la revista El Jueves.



   Grup de Periodistes Ramon Barnils

   Barcelona, dijous 23 d’octubre de 2008

Anuncis

Read Full Post »

Aquests dies, més d’un comentarista ha parlat del segrestament del setmanari “El Jueves” com si fos un fet excepcional en la política judicial del Regne d’Espanya. Com si tornéssim al franquisme o al començament de la transició, vaja.
Fins i tot, en algunes cronologies d’atemptats a la llibertat d’expressió en tan democràtic Regne, s’obviava una realitat incòmoda: que al País Basc del sud en els darres deu anys l’Audiència Nacional espanyola ha fet tancar dos diaris (“Egin” i “Egunkaria”), una ràdio (“Egin Irratia”) i una revista (“Ardi Beltza”, en una acció judicial que mai va quedar prou clar si era una amenaça o un tancament formal, però que va portar al tancament efectiu del mitjà).
Aquesta situació, persistent fins ara, va ser denunciada pel Congrés internacional del PEN Club el juny del 2005, en què la secretària general del PEN Català, Carme Arenas, va recordar que “el PEN no només ha d’estar atent als països amb governs no democràtics, sinó també a aquells països que utilitzen els seus mecanismes democràtics amb finalitats antidemocràtiques”. Precisament el novè aniversari del tancament del diari “Egin” i “Egin Irratia”, per ordre del jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón –que tants mitjans han presentat sovint com a paladí de la democràcia– va coincidir amb la decisió del jutge instructor Juan del Olmo –que abans havia tancat “Egunkaria”– de segrestar l’edició d'”El Jueves” en defensa de la suposada dignitat de la família reial espanyola.
En aquest cas, “El Jueves” ha pogut tornar a sortir i ha rebut àmplies mostres de solidaritat. No va ser el cas d'”Egin”, empastifat per l’acusació de formar part de l'”entorn” d’ETA (“contaminat” dirien després els mitjans per parlar dels candidats de l’esquerra abertzale que no van poder exercir el dret a ser elegits a les passades eleccions municipals i forals). Amb “Egin” i “Egin Irratia” va començar la llarga llista de processaments d’independentistes de l’esquerra basca inclosos en l’anomenat macrosumari 18/98 i en d’altres sumaris incoats a l’empara de la teoria del jutge Garzón, segons la qual ETA no és només l’organització armada sinó tots aquells que pretenen els seus objectius, ni que sigui amb mitjans no violents. El març passat va acabar, setze mesos després d’haver començat, el macrojudici pel 18/98 i ara 52 encausats esperen sentència, amb unes peticions fiscals que sumen un total de 484 anys de presó. Les més elevades són per quatre imputats per la seva relació amb el Consell d’Administració d’Orain, l’editora del diari “Egin”: 19 anys de presó per cadascun. Per la resta, el fiscal demana penes d’entre quatre i tretze anys. Per al director i la subdirectora del diari, els periodistes Xabier Salutregi i Teresa Toda, els demana set anys de presó per un i altra.
El jutge Garzón, com el seu col·lega Del Olmo –que ignora que, en plena era digital, ja no es treballa amb “planxes” per imprimir els materials gràfics–, no brilla pels seus coneixements del món de la impressió i, entre d’altres disbarats que van perjudicar els accionistes de l’editora d'”Egin”, va ordenar el tancament de la impremta propietat del mateix grup sense treure el paper de la rotativa ni netejar-hi les tintes. Amb la qual cosa, al mal ja insuperable del tancament del mitjà de comunicació –¿com recuperar lectors i anunciants, nou anys després del tancament, si la sentència els fos favorable ara?–, s’hi afegia la destrossa material dels béns de l’empresa.
Arran del sisè aniversari del tancament d'”Egin” i “Egin Irratia” hi ha penjat a la xarxa el text d’un manifest per la llibertat d’expressió, en què, entre d’altres coses, els firmants diuen que “no es podrà restituir mai la llibertat d’expressió d'”Egin” i “Egin Irratia”, però sí que es pot, i és necessari, fer els passos per restablir els drets civils i polítics vulnerats por aquest procés, que afecten les persones processades i toda la ciutadania basca. S’ha de fer molt, i una sentència absolutòria seria el primer pas. Al contrari, una sentència amb condemnes suposaria el reforçament dels límits imposats des de l’Audiència Nacional a drets i llibertats civils i polítics a la nostra terra i confirmaria, a més a més, el dany irreparable fet a dos mitjans de comunicació”.

Publicat a Tribuna Catalana l’1 d’agost del 2007

Read Full Post »

eljuevesgran1.gif

El jutge Del Olmo –el mateix que va fer tancar el diari basc “Egunkaria” i empresonar alguns dels seus directius, ara pendents de judici– ha fet segrestar la darrera edició d'”El Jueves” per haver ofès la família reial espanyola. En aquesta peculiar “democràcia” heretada dels militarots colpistes del 36, que tanca mitjans de comunicació i il·legalitza partits mentre subvenciona la Fundación Francisco Franco i respecta com a intocables feixistes notoris com Serrano Súñer –mort de vell sense haver rendit comptes de la seva participació en el segrest i execució del president de la Generalitat Lluís Companys–, Fraga Iribarne o Martín Villa, ara els ha tocat el rebre a l’únic setmanari satíric d’àmplia tirada que es difon als quioscos del Regne d’Espanya. Els qui, ingenus, es pensaven que això de tancar mitjans de comunicació i segrestar-ne edicions era cosa del passat –o limitat als “energúmens” bascos– poden comprovar que, com deia Bertolt Brecht, “encara és fecund el ventre de la bèstia”.
Si algú es pensava que la monarquia heretada del franquisme era una joia de la democràcia, fruit d’una transició –deien– “exemplar”, i podia ser tractada com es fa en altres estats monàrquics –fa pocs anys, el sector republicà del laborisme britànic, que també té republicans a les seves files, a diferència dels seus homòlegs espanyols, va escridassar la reina poc abans de l’acte més solemne del Parlament, la lectura del missatge reial, i no va passar res– estava ben equivocat.
En el cas d'”El Jueves” s’han ajuntat dos tabús encara ben presents a l’imaginari espanyol: la monarquia i el sexe, atribuït a la monarquia és clar. Es veu que la família reial, de tan enlairada que està, no té pràctiques tan humanes com les que ha gosat reflectir el dibuixant de “El Jueves”, i la procreació –tan important per la perpetuació de la institució– la fan com la Verge Maria, “sin haber conocido varón”, que ens feien dir quan estudiàvem als maristes ara ja fa més de cinquanta anys.
Els republicans no tenim tants problemes. Vegi’s el cas d’en Chirac que, després de fer l’anguila anys i panys, ara ha d’afrontar un procediment penal, havent perdut els privilegis de la presidència de la República.

Read Full Post »