Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Estat Català’ Category

576547_515531731829886_1493591377_n-1

Visquen els estats petits, i que durin tant com la seva ciutadania vulgui. Un dels més menuts és per cert català, el Principat d’Andorra (76.246 habitants l’any 2012),  l’únic Estat català lliure del món. I, dels fundadors del nucli originari de l’actual Unió Europea –el Benelux, esadir Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg–, la ciutadania de tots tres estats va ser, un dia o altre, súbdita de la seva altesa imperial el rei emperador dels espanyols. Llegeixo a la Viquipèdia que Luxemburg (mig milió d’habitants) es va independitzar d’aquell “imperio donde jamás se ponía el sol” (l’espanyol) amb el Tractat de Rastatt que el va atribuir a la línia austríaca de la dinastia de Luxemburg. Coincidint, esclar, amb l’any 1714, quan el mateix imperi ens va furtar per les armes els nostres furs i constitucions a catalans, valencians, illencs i aragonesos. Ara, com a ciutadans i ciutadanes dels territoris catalans administrats per la Generalitat de dalt en nom del rei emperador que encara ens té colonitzats, tenim el deure i l’honor de fer complir el compromís de la majoria al Parlament autonòmic de Catalunya de fer els passos decisius –els que calgui– per recuperar la independència perduda.

Però al Rajoy què li n’expliquen, que Luxemburg no és un no ningú en aquesta Unió Europea en crisi. Tan petit Estat com és –Rajoy odia als petits i s’egenolla davant dels grans–, al Gran Ducat de Luxemburg hi ha la seu d’institucions de la Unió Europea tan importants com el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees –que li pot dir a ell mateix si les lleis aprovades pel Parlament espanol s’adiuen o no als tractats i normatives de la Unió Europea, i pot obligar a Espanya a canviar-los, o el Tribunal de Comptes Europeu i l’Eurostat, tan decisius ara que es tracta de sumar i restar millor per controlar els pressupostos i l’endeutament dels estats membres i de la mateixa Unió. Ah i també compten el nombre d’aturats… Ara bé, els partidaris del Rajoy diuen que és molt savi, però que ho amaga seguint una esatègia espanyola atàvica. I si ell creu –i diu com el més saberut de tots– que el millor és tenir-la més grossa… la bandera…

(A la il·lustració que enllaço al final, vídeo amb la bandera luxemburguesa onejant mentre sona l’himne nacional). Luxemburg (mig milió d’habitants) té tres llengües oficials: el luxemburguès, dialecte germànic; el francès, i l’alemany. I que jo sàpiga, no passa res. Si no és que al ministre Wert no li ha agafat ja algun mal lleig…). 

Anuncis

Read Full Post »

Vaig viure la manifestació del dissabte 10 de juliol amb companys i companyes d’“Horta-Guinardó decideix” venent banderes catalanes estelades, tant d’Estat català com del PSAN (per entendre’ns: triangle blau amb estel blanc, i triangle groc amb estel vermell), i metres de bandera catalana sense estel. Quan només portàvem mitja hora, ja havíem esgotat les estelades (primer la blava, després la groga). La catalana sense estel va durar més perquè la veníem a metres i en devien sortir més peces. Però sobretot perquè les primeres que la gent volia eren les estelades. Literalment, ens les treien de les mans, a vuit i catorze euros, segons la mida. Si n’haguéssim tingut tantes com per vendre’n durant les més de quatre hores que va durar la manifestació (ens hi posàvem a les cinc i plegàvem a quarts de deu de la nit), tantes n’hauríem venut. Prou significatiu, oi?
També vam vendre samarretes de “Barcelona decideix” (l’únic material de què vam retornar estoc) i xapes, i vam repartir fulls convidant la gent a fer-se voluntaris per a la consulta a Barcelona sobre la independència nacional prevista per al 10 d’abril de l’any vinent (ara ja som 4.000 voluntaris i voluntàries, però hem d’arribar als 10.000. No cal estar censat a Barcelona; convido a qui no ho hagi fet que s’hi afegeixi). Alguna gent –gran, jove i molt joves, sense distinció d’edats– que participava a la manifestació i passava per davant dels cinemes Comèdia –Gran Via-Passeig de Gràcia– va omplir els fulls amb les seves dades per fer-se’n. Vam recollir força diners per a la campanya i vam ser testimonis que això no s’acaba amb la manifestació. Que més voldrien els imperialistes i els seus còmplices…
No sé si ho heu vist, però com a testimoni per al món podeu veure les imatges que en publica la web de la BBC  http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/europe/10588562.stm
Al Gara hi teniu cròniques, editorial i opinions diverses sobre les dues manifestacions, la de Donostia i la de Barcelona. Bascos i catalans units en un mateix objectiu: el dret a l’autodeterminació i la independència.
També aquest diumenge, Gara publica un article molt interessant d’Arnaldo Otegi, que segueix empresonat amb d’altres dirigents de l’esquerra abertzale il·legalitzada http://www.gara.net/paperezkoa/20100711/209625/es/Una-conviccion-compromiso
Aquí teniu un vídeo molt interessant penjat al bloc Bola de vidre http://boladevidre.blogspot.com/2010/07/catalonia-is-nation-we-decided.html
(La foto, l’he baixat de Vilaweb)

Read Full Post »

proclamacio-de-la-republica

A última hora d’ahir, aniversari de la proclamació de la República Catalana, el 14 d’abril del 1931, vaig rebre –d’un company del Grup de Periodistes Ramon Barnilsaquest vídeo de Martin Jönsson, un periodista suec. És una part d’un seu reportatge que es va passar per la TV nacional sueca. Vegeu-lo i feu apostes sobre si el passaran TV3, TVE o alguna de les grans cadenes dels països sotmesos a la sobirania (també audiovisual, no ho oblidem) del Regne d’Espanya.

 

http://svtplay.se/v/1483534/dokumentar/_mari_carmen_espa_a__the_end_of

Read Full Post »

 

Compleixo la consigna de penjar l’estelada al bloc, en aquest centenari de l’ensenya independentista que va esdevenir símbol d’Estat Català. Però això no em deslliura d’una certa perplexitat pel que fa a la bandera del meu país. Ara que tant es parla de l’estat de perplexitat dels catalans, arran de l’informe de l’Associació Catalana de Sociologia que presideix l’Oriol Homs, amic i company de tantes batalles, deixeu-me plantejar un tret peculiar d’aquest diagnòstic, en aquest cas relacionat amb mi mateix. 

 

Trobo bé la campanya del centenari de l’estelada, estic d’acord que es pengi als ajuntaments com un acte reivindicatiu simbòlic, i m’hi sento solidari. Però no deixa de semblar-me una anomalia més. La nostra bandera nacional és la senyera quadribarrada, sense d’altre afegit, i quan el meu país –els Paísos Catalans– sigui independent no tinc cap dubte que la vull així. La reivindicació del triangle i l’estrella –o estrelles, que n’hi ha per tots els gustos–, siguin del color que siguin, em sembla un element estrany, originat segurament per la manca d’un Estat propi. 

 

Ignoro si a d’altres nacions sense Estat passa el mateix –només conec el cas del País Basc on hi ha sectors que reivindiquen la bandera de l’antic Regne de Navarra com a símbol identificador i unificador, enfront de la ikurrinya, que va arribar a ser la bandera d’Euskadi de la mà del PNB–, però en el nostre cas l’evidència que la quadribarrada sense afegitons és la nostra bandera nacional és tan sòlida que no deixo de sentir una certa inquietud, que no sé definir, fent homenatge a una altra, ni que aquesta sigui la independentista.

Read Full Post »