Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘fam’ Category

Quan dirigia la revista “La Terra”, d’Unió de Pagesos, observava amb inquietud com els grans mitjans generalistes ignoraven, durant les campanyes electorals, els plantejaments que feia el sindicat agrari sobre els problemes i demandes de pagesos i ramaders als partits que s’hi presentaven. El discurs dels candidats, excepte en casos limitats als mitjans d’àmbit local i comarcal i només quan els ho preguntaven, es limitava al que en podríem anomenar l'”alta política” si no feien només que atacar al contrari amb arguments banals, que era l’habitual. I, alhora, els grans mitjans generalistes no feien sinó d’altaveu d’aquesta estratègia, sense baixar al detall de les demandes d’aquest sector de l’electorat, tot i la feinada que hi havien esmerçat els sindicalistes i tècnics d’Unió de Pagesos a l’hora de concretar-ne les propostes i fer-les arribar als partits i als mitjans.

Alhora, al llarg del temps he anat comprovant que això no és una qüestió que només afecti el món rural sinó que s’estén al conjunt dels moviments socials. Les campanyes electorals, massa sovint, es plantegen amb discursos altisonants, agressius cap a l’adversari polític, allunyats de les propostes concretes dels col·lectius que lluiten dia a dia per millorar les condicions de vida de la bona gent.

Per això, com a membre del consell de redacció de media.cat, em va semblar interessant plantejar una anàlisi sistemàtica d’aquesta qüestió, referida a les darreres eleccions al Parlament autonòmic de Catalunya, en un dels informes que l’observatori crític dels mitjans publica amb una freqüència d’entre un i dos mesos. Em va animar també a plantejar-ho l’experiència del web argentí periodismo social arran de les eleccions legislatives al seu país.

El periodista Joan Canela ha cuidat de preparar-lo i ha fet una feina excel·lent que es presenta aquest vespre a les 7 del vespre a la seu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a la plaça Cardona, 1-2, de Barcelona. L’informe es pot baixar íntegre del web de media.cat on s’ha penjat un cop presentat aquest vespre. Aquest és el resum que en fa media.cat en la crònica d’avui:

 

 

Els mitjans de comunicació ignoren la societat civil durant els períodes de campanya electoral

 

Avui a les 7 de la tarda a la seu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es presenta un informe de Media.cat on s’analitzen les rutines informatives dels mitjans en període electoral.

 

El cobriment mediàtic de la darrera campanya es va centrar en el seguiment de l’activitat interna dels partits amb representació parlamentària, més enllà fins i tot del que marquen els famosos blocs electorals regulats per llei. Fora d’aquest esquema va quedar poc espai per a la confrontació d’idees o la discussió en profunditat de les propostes, sobretot quan aquestes provenien de la societat civil. Això ha significat un allunyament sensible del debat polític fins i tot de la gent més implicada en el teixit associatiu del país. Aquestes són algunes de les conclusions que recull l’informe “El tractament mediàtic de les propostes de la societat civil en campanya electoral”, i que es pot descarregar des d’aquest mateix web.

 

L’estudi, elaborat pel periodista Joan Canela, ha partit de les entrevistes a responsables i tècnics de comunicació de deu associacions i entitats diferents, que representaven una mostra de l’ampli ventall de sensibilitats i camps d’interès amb que compta el teixit associatiu català. En concret hi ha participat el sindicat CCOO, l’Ens de Comunicació Associativa, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Fòrum Català d’Atenció Primària, Òmnium Cultural, Unió de Pagesos, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, la Federació Catalana d’ONGD, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  i SOS Racisme.

 

La majoria d’entitats valoren el ressò mediàtic de les seves propostes i demandes en campanya electoral com “reduït”, sense diferenciar entre mitjans públics o privats –que no tenen la imposició dels blocs legals– i critiquen la dificultat per debatre diferents aspectes de problemes complexos als mitjans. Tot i això, es destaca la ràdio i la premsa de proximitat –sigui quin sigui el seu format– com els mitjans més sensibles a les seves propostes i s’elogia la professionalitat i esforç dels periodistes.

 

L’estudi, però, també detecta grans diferències en el tractament entre entitats i conclou que amb una bona estratègia comunicativa és possible millorar sensiblement la incidència en el debat públic a través dels mitjans.

 

Aconseguir representativitat o referència en el sector concret en què es treballa, desenvolupar una estratègia comunicativa a llarg termini –sense circumscriure-la al període de campanya– i amb una agenda pròpia molt clara i delimitada són clau a l’hora de poder captar l’atenció dels mitjans. També s’ha de tenir en compte programes o espais amb un format no purament informatiu i els mitjans que, sense ser els majoritaris, mantenen audiències importants per territoris o nínxols de població.

 

També s’ha notat un esgotament de models de comunicació clàssics com la roda de premsa mentre que altres, com poden ser les accions vistoses al carrer, funcionen molt millor, especialment per als mitjans audiovisuals. Finalment es destaca la importància de la comunicació directa amb els afiliats o simpatitzants i, fins i tot, la creació de mitjans propis que agrupin els interessos d’un determinat sector.

 

(La foto, d’una acció en què es van votar deu mesures per l’eradicació de la pobresa, organitzada per la Confederació Catalana d’oenegès l’octubre passat a la plaça de sant Jaume de Barcelona, l’he baixat del web Dempeus per la salut pública)

Anuncis

Read Full Post »

Com que no tinc un comentari més elaborat a les mesures anunciades pel govern de la monarquia per afrontar la crisi econòmica que la de dir que sempre paguem els mateixos, esadir la bona gent, trio –com he fet altres vegades– aquelles informacions i comentaris d’opinió que em semblen donar pistes per anar més enllà de la meva primera reacció: la d’aquell a qui li toquen la butxaca i és solidari amb els qui els ha tocat el rebre com a ell (aturats, immigrants, jubilats, gent dependent i els seus familiars, vídues i altres pensionistes, usuaris dels serveis públics, treballadors qualificats i sense qualificar, funcionaris…). Per veure si, més enllà d’aquesta primera reacció, hi ha alternatives a allò que els manaies de l’economia europea i mundial –i de l’imperi espanyol i les seves colònies– ens presenten com a inapel·lable.

Vagi aquí una primera entrega:

Vilaweb. Notícia d’avui amb reaccions de diversos sectors.

Vicent Partal. Editorial a Vilaweb d’un que, com jo, diu que no sap economia però té intuïcions que comparteixo.

Yvonne Griley, a Tribuna Catalana. Hi haurà més dones a precari.

Les Nacions Unides fan sonar el xiulet contra la fam al món (Agència Catalana de Notícies). Per si, amb la crisi dels humans que encara mengem, ens n’hem oblidat dels qui lluiten per subsistir, i sovint no se’n surten.

Campanya de la FAO contra la fam.

Josep Ginesta (ERC). Desballestant el benestar. Una raó més per emancipar-nos d’Espanya.

Editorial de Gara. Retallar no serveix, cal un canvi de model.

Isidro Esnaola (economista). A Gara. Ja han arribat els nois del FMI a l’Estat espanyol.

Defensem la terra. Madrid vol que les comunitats autònomes tornin a retallar la despesa per fer els deures europeus d’Espanya. Amb aquest títol general, agrupen dues notñicies significatives: una del diari “Avui” i una altra del web “directe.cat”.

Albert Cortés Montserrat. La situació espanyola ens tornarà a retallar les inversions.

Toni Casas. La metròpoli en caiguda lliure.

Jordi Martí Font. Governar el món per als rics.

El bloc gran del sobiranisme. Atur i espoli entre transversals i carismàtics. Conversa de terrassa de bar amb dos amics.

Rebecca Wilder, responsable de la pàgina web “newseconomics.com”n entrevistada a “diagonalperiodico.com”. “El problema per a l’eurozona és que una moneda ho regula tot”.

IAR noticias, reproduït al web de “Rebelión”. Renéixer de les cendres: el retorn del FMI.

Vicenç Navarro. Allò que no es diu de la crisi.

Un altre dia més. A veure si acumulo més informacions, arguments i reflexions per compartir. (La il·lustració és de Paula Cabildo i l’he baixat de “Pueblos, revista de información y debate”).

Read Full Post »

file_432009_125119

El dibuixant Alfons López, amic d’origen lleidatà i company de tantes batalletes, del qual ja he parlat en aquest bloc i que ara fa l’acudit diari en català de la contraportada de l’edició del diari “Público” per a Catalunya, acaba de publicar un altre còmic. En aquesta ocasió, per encàrrec de “Mans Unides”, ha utilitzat un format que ja havia fet servir en altres ocasions –la darrera, a “Cambio climático y sostenibilidad” (Panini Comics) sobre el canvi climàtic–, combinant la historieta gràfica amb textos explicatius sobre el tema triat: les desigualtats al món. Amb el títol “Què està passant”, i fent servir de protagonistes dues parelles de nois i noies aficionats al bàsquet i una mena d’extraterrestre que els fa tocar de peus a terra amb preguntes sobre què passa al seu voltant, l’Alfons es dirigeix a un públic adolescent en un mitjà d’expressió que els és proper. La revista gratuïta dirigida als estudiants de secundària “Secundèria” n’ha repartit 60.000 exemplars, i s’hi pot accedir en format pdf al web de “Mans Unides”.

 

El còmic, el van presentar en un acte a la FNAC de la plaça de Catalunya de Barcelona, el 25 de febrer, en què, entre d’altres, l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona, va fer una de les seves xerrades aclaparadores, i alhora pedagògiques, adaptada al públic adolescent que omplia la sala. Eren alumnes de dos centres de secundària que havien treballat el còmic que es presentava i que van fer intervencions força interessants, tant sobre el que havien entès com sobre els dubtes que els plantejava.

 

L’Alfons va aprofitar per explicar-los com havia fet la seva feina i va proposar-los el que, per ell, és el repte de futur que hauran d’afrontar des d’una actitud rebel: trobar nous camins per canviar la situació d’injustícia, que superin les dues tradicions ideològiques que hem heretat del segle XX, la que prima l’individu enfront de la col·lectivitat i la que prima la col·lectivitat enfront de l’individu. No sé si aquestes van ser les seves paraules –no en vaig prendre nota, contra el que tinc per costum–, però no crec que el que dic s’allunyi massa d’allò que va dir ell mateix.

…i Josep Maria Borrull defensa el català a internet

Vaig sortir d’aquell acte una mica sobrepassat, especialment per la quantitat de dades negatives –i, per desgràcia, reals– que va acumular l’Arcadi Oliveres. D’una banda, perquè representen el fracàs de la nostra generació. De l’altra, perquè se’m fan inabastables i impossibles d’abordar. De la FNAC vaig anar a conèixer Josep Maria Borrull, amb qui vam estar parlant ben bé una hora a la seva casa de Sarrià, i en vaig tornar a casa recomfortat. Amb els seus més de setanta anys llargs –vorejant ja la vuitantena–, és l’impulsor i administrador a internet del col·lectiu “Català sempre”, i l’actiu grup de debat que s’hi allotja, així com la revista quinzenal, que transmet també per internet, “Lletra”.

 

Borrull encomana calidesa i entusiasme. Vaig concloure que, davant un món tan difícil com ens ha tocat viure, sempre hi ha alguna cosa a fer. Ni que sigui petita, a mesura de les nostres limitacions. I que el pitjor que podem fer és no fer res perquè pensem que no hi ha res a fer.

Read Full Post »

plenario-districta-014_2

Estem vivint una crisi financera i econòmica galopant a nivel mundial que els governants no acaben de saber com reconduir, si no és facilitant diners a cabassos als bancs i a les grans empreses, mentre parlen de “reinventar el capitalisme”. Al Regne d’Espanya, la crisi s’agreuja per l’elevat índex d’atur que ja supera els tres milions de gent sense feina, i que la propaganda oficial maquilla amb un descens del cost de la vida que, cas que sigui real, que està per veure, té una de les seves causes principals en el descens en picat de l’activitat econòmica i el poder adquisitiu. És a dir, en la caiguda de la demanda.

 

Juntament amb aquest increment de la crisi, creixen els moviments que reclamen abordar-la des de la perspectiva de la gent i no dels grans poders financers i econòmics. Un d’aquests moviments que crec que val la pena seguir és el que, des d’abans que es declarés la crisi, es mou a l’entorn de la reivindicació d’una vivenda digna als Nou Barris de Barcelona. Una reivindicació que va ser bandera del moviment de l’okupació i que, ara, amb l’increment de la crisi i la davallada dels preus de l’habitatge, es fa més evident. Els pisos construïts en època d’especulació i diner negre a dojo són buits, perquè ningú no els compra ja ni per a especular, mentre la gent pateix per pagar les hipoteques o els lloguers o, simplement, els ha de deixar de pagar perquè es queda sense feina.

El moviment “Nou Barris pel lloguer protegit” –aconsello el seu bloc (d’on he tret la foto que publico)– convoca per al dissabte 7 de febrer una Jornada reivindicativa al barri amb el títol “Habitatge per tothom”, i el lema “Si salveu als banquers… salveu també a les famílies!!!”. Nou Barris, que va ser punta de llança del moviment veïnal a finals del franquisme i el primer postfranquisme, sembla reviscolar.

 

Aquest és el programa d’actes per al 7 de febrer

 

LLOC: Pg. Verdum/Pça Lluchmajor (si plou traslladat a marquesina Via Júlia)

HORARI: 11 matí fins 21 hores

Activitats lúdiques (mati i tarda): TALLERS per nens i grans, TEATRE AL CARRER, pallassos de l’Ateneu, espectacle by Ateneu Popular, música, imitació dels polítics.

Activitats reivindicatives:

  • assemblea popular per expressar-te i escoltar als altres
  • apuntat a la nostra llista exigint pisos lloguer al barri
  • queixodrom: queixa’t a gust contra els polítics, banquers i especuladors

A les 18 hores, per espantar el fred: XOCOLATADA

 

Organitza: Inscripció Popular a Nou Barris pel lloguer protegit

Amb el suport, ajuda o col·laboració de: Ateneu Popular, Assemblea Habitatge Digne, Trobada Alternativa, Kasals de joves de Nou Barris, Taller de Bicis, 9Barris Acull ….

Read Full Post »

pobresa-zero04-elec

Tinc a mig redactar, d’abans que deixés per un temps d’actualitzar aquest bloc, un article amb algunes preguntes que m’he anat fent davant l’actual crisi financera i econòmica internacional, a la qual els governs estan abocant diners a cabassos, quan n’han regatejat molts menys a causes humanitàries més urgents. Trobo ara a canalsolidari.org –un web que val la pena seguir sistemàticament i al qual estic subscrit– aquesta notícia que reprodueixo i que expressa, amb prou cruesa, una de les meves principals inquietuds recollides en aquell esborrany. Una informació que esdevé més escandalosa encara, si tenim en compte que són els humans més empobrits els qui pateixen més els efectes d’aquesta crisi, provocada per l’especulació fora mida pròpia d’un sistema capitalista només controlat per l’ambició dels més poderosos. No cal tenir grans coneixements d’economia, sinó tan sols un mínim de sentiments humans, per avaluar l’abast d’aquestes dades.

El Programa Mundial d’Aliments demana un “pla de rescat humà”

L’organització ha advertit que amb només un 1% per cent del que s’ha presentat per als paquets de rescats financers es podrien completar tots els fons que es necessiten per a la tasca d’aquest organisme contra la fam.  

Redacció/Europa Press (26/12/2008)
El Programa Mundial d’Aliments (PAM) ha demanat als països que augmentin i assignin una part del que s’ha proposat per als paquets de rescat financer, que pretenen afrontar la crisi econòmica mundial, a les urgents necessitats alimentàries, ja que, segons l’organització, amb només un u per cent del que s’ha presentat per a aquestes ajudes es podrien completar tots els fons que es necessiten per al treball del PAM. 

Aquesta mesura permetria alimentar a 59 milions d’escolars que pateixen fam a tot el món, i establir un fons de reserva per poder fer una ràpida adquisició d’existències alimentàries per emergències. 

“Els líders mundials necessiten enfrontar-se amb els valors implícits que es donen en les eleccions polítiques que estant duent a terme”, afirmà Josette Sheeran, directora executiva del PAM. “El món està preparat per produir bilions destinats pel rescat financer. Què produiran per el rescat humà?”, es preguntà.

La crisi financera mundial, que afecta el món desenvolupat, s’ha bolcat sobre els països en desenvolupament. Aquest mes, el Govern de Kirguistán demanà al PAM ajuda per alimentar 600.000 persones que es troben en una situació de necessitat alimentària urgent després d’una brusca disminució en les remeses que suposen el 20 per cent del Producte Interior Brut (PIB) del país.

Sheeran remarcà que la fam pot portar a disturbis civils com els que s’han vist aHaití, on el primer ministre fou obligat a dimitir quan els preus dels aliments pujaren a principis d’any. “Ens trobem en una cojuntura crítica, en la qual ens arrisquem a trobar-nos una espiral de fam fora de control mentre es preveu que la població mundial augmenta fins els 9.000 milions de persones a mitjans d’aquest segle”, declarà Sheeran.

El PAM, que pretén alimentar prop de 100 milions de persones famolenques el 2009, ha anunciat que començarà el pròxim any amb una necessitat de 5.000 milions de dòlars (a l’entorn de 3.000 milions d’euros) per alimentar els més famolencs. 

 

Read Full Post »