Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Kosovo’ Category

Tres dies després que es commemorés el desè aniversari del pacte de Lizarra-Garazi i quan s’incremeten les demandes en sectors sobiranistes bascos per la gens fàcil reedició d’aquell acord que va portar a la treva d’ETA del 1998, el Tribunal Suprem espanyol –com ben poca gent dubtava que es produíria– ha declarat il·legal el partit Acció Nacionalista Basca (ANB) i és a punt de fer el mateix amb el Partit Comunista de les Terres Basques. Una il·legalització que tindrà com a conseqüència, entre d’altres efectes antidemocràtics, el nou espoli per part del Regne d’Espanya d’aquells diners que va abonar fa ben poc a ANB per rescabalar el partit dels béns que li van ser expropiats pel franquisme.

 

 

Poca cosa més puc afegir pel que fa a aquesta nova barrabassada de l’imperialisme espanyol sobre el poble basc al que ja he anat dient en aquest bloc de forma reiterada. Només recomanar-vos llegir aquest article que ha penjat avui el diari “Gara” a la seva web, on Ramón Sola recorda com ANB i PSOE havien estat  aliats polítics durant la Segona República espanyola i l’exili basc. No sabria dir qui ha canviat més, si ANB o el PSOE, en aquest procés que va de l’any 1930 –data de fundació del partit basc ara novament il·legalitzat per un règim monàrquic suposadament “democràtic”– i l’actualitat. 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha enllestit la seva sentència coincidint amb l’estada del president del Govern Rodríguez Zapatero a Istanbul, en una operació de revifada de l’anomenada Aliança de Civilitzacions. No sabem si amb el primer ministre turc Recep Tayyid Erdogan, i en companyia de l’ambaixador Joan Clos, hauran parlat sobre com s’ho va fer el partit islamista turc governant (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) –una mena d’UDC de Duran i Lleida a la turca– per deslliurar-se de ser il·legalitzat pel Tribunal Constitucional de la República: els va anar pels pèls, perquè només un vot de l’alt tribunal els va salvar d’anar a parar a la clandestinitat com els bascos d’ANB, Batasuna i el que s’hi assembli ni que sigui remotament. O potser del que van parlar va ser de com l’imperi turc segueix mantenint a sang i foc el seu domini colonial sobre el poble kurd i altres pobles oprimits sota la seva sobirania. 

 

També és possible que hagin repassat junts algunes sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnant la República de Turquia per atemptar contra les llibertats dels seus súbdits; com la de 9 d’abril del 2002, condemnant-la per la il•legalització del partit kurd HEP (Partit del Treball del Poble), que diu: “El Tribunal accepta que els principis defensats pel HEP, com el dret a l’autodeterminació i el reconeixement dels drets lingüístics, no són, per ells mateixos, contraris als principis fonamentals de la democràcia. Igualment, accepta que, si es considerés que la sola defensa dels principis esmentats comporta, per part d’una formació política, el suport a actes de terrorisme, es reduiria la possibilitat de tractar les qüestions que hi són relacionades dins el marc d’un debat democràtic, i es permetria als moviments armats monopolitzar la defensa d’aquests principis, cosa que seria obertament en contradicció amb l’article 11 (de la Convenció europea dels drets de l’home; llibertat de reunió i associació) i amb els principis democràtics en què es fonamenta”. O bé la notícia, d’ahir mateix, segons la qual la Unió Europea aconsellarà a la República de Turquia quins articles de la seva sagrada –i laica!– Constitució ha de reformar per poder aspirar a entrar en el selecte club de negocis europeu. Els de Brussel·les, que són molt seus, tal vegada –ara que s’hi han posat, en això de les constitucions, fins arribar a recomanar un disseny per la bandera del Kosova independent– ens podrien donar un cop de mà als soferts súbdits sotmesos a l’imperi del Regne d’Espanya tant si volem com si no.

Read Full Post »

  kosovomap.gif

 

Avui el Parlament de Kosovë ha proclamat la independència. S’obre un camí de llibertat nacional per al poble kosovar. I cal felicitar-lo i felicitar-nos per aquest esdeveniment, un altre dels que van assentant com un fet reconegut internacionalment el dret dels pobles, siguin del continent que sigui i sigui quina sigui la causa de la seva submissió nacional, a decidir lliurement la seva relació amb altres pobles. 

 

Segur que no tot seran flors i violes i que el futur posarà a prova la capacitat dels ciutadans i ciutadanes de Kosovê per regir.se per ells mateixos. Com en qualsevol país independent, ni més ni menys. Pretendre que un poble ha de renunciar a la seva llibertat per les suposades dificultats que li pot comportar governar-se per ell mateix és menystenir la dignitat d’aquest poble i no és sinó una excusa –que hem escoltat massa al llarg de la història– per intentar sotmetre’l a una perenne minoria d’edat política.

 

Certament, un dels desafiaments més grans que haurà d’afrontar el nou Estat independent serà el de garantir a tots els seus ciutadans i ciutadanes, sobretot les minories, la igualtat de drets, sense mesures discriminatòries que puguin respondre a sentiments de venjança o a qualsevol altre argument d’exclusió. Tampoc en això poden posar-se com a exemple els estats consolidats des de fa molt més temps: l’exclusió de les minories, l’esclavatge, el genocidi, la tortura o la negació del dret a vot d’amplis sectors de la població com les dones o els immigrants formen part de la història més o menys propera i fins i tot de la realitat present en molts estats qualificats com a democràcies exemplars. Com hauria de fer amb qualsevol altre Estat, la comunitat internacional, si de cas, haurà de vetllar perquè els governants kosovars compleixin els seus compromisos al respecte i garanteixin els drets de tots els seus ciutadans i ciutadanes sense distinció.

 

És curiós, d’altra banda, l’argument que ens han donat els representants del Govern espanyol i del principal partit de l’oposició per oposar-se al reconeixement del nou Estat independent de Kosovë. Tant el Govern del PSOE com els dirigents del PP ens diuen que no s’ha de reconèixer una independència declarada unilateralment. És a dir, no neguen el dret del poble kosovar a proclamar la seva independència, sinó que –teòricament– només s’hi oposen perquè Sèrbia no l’ha reconeguda. La conseqüència lògica d’aquest argument capciós seria pressionar al màxim Sèrbia perquè la reconegui –posant al servei d’aquestes pressions tots els mitjans de què disposen les Nacions Unides–, i el Regne d’Espanya s’hi hauria d’implicar a fons per aconseguir-ho. 

 

Portant la lògica d’aquest argument al mateix Regne d’Espanya, la conclusió seria molt senzilla: si no volen reconèixer la independència dels pobles que hi som sotmesos si la proclamem unilateralment –previ referèndum d’autodeterminació, com el que es va fer a Kosovë–, només cal que ens la reconeguin pactant-la –també, esclar, previ referèndum– amb els nostres representants.

 

Perquè, si no, ¿quin altre camí ens deixen que no sigui una declaració unilateral d’independència? Ja se sap que dos no es barallen si un no vol, però tampoc dos no poden pactar si un dels dos es nega a fer-ho.

Read Full Post »