Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘novel·la negra’ Category

Salvador Balcells s’estrena com a narrador amb aquesta novel·la negra (editorial Meteora) amb Emili Espinosa, sotsinspector dels mossos d’esquadra, d’investigador principal. Tot i que comparteix les feines d’investigació amb Anatoli Kureka, policia rus enviat des de Moscou perquè l’objecte del delicte és una noia russa, la fi innoble d’Anatoli i l’entranyable personalitat de l’Emili fan preveure que aquest pugui ser ben aviat protagonista d’altres aventures.
Amb la qual cosa, Salvador Balcells incorporaria a la nostra novel·la policíaca un heroi (o antiheroi, segons com es miri, dins la tradició del gènere) genuïnament català i propi dels temps actuals.
“La taca negra” té, com a primera obra narrativa –Balcells havia escrit fins ara només assaig–, algunes febleses, que es noten sobretot en una certa feixuguesa sintàctica, però revela un domini notable de l’estructura narrativa. Balcells condueix amb mà segura les dues trames –la russa i la catalana–, i les diverses subtrames, del relat fins arribar a la sorpresa final, clau en tota novel·la del gènere. I, alhora, de tant en tant, ens pica l’ullet amb referències properes.
Com quan els protagonistes ensopeguen amb una mostra de revistes en català, un esdeveniment en què Salvador Balcells –que treballa com a secretari tècnic de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català– hi ha posat moltes hores. El mateix títol, “Una taca negra”, que evoca l’inici de la novel·la, ens remet a la seva antiga militància mediambientalista. I l’origen de la víctima, Irina Grosnina, al Gran Nord de la Federació Russa, li permet parlar d’una minoria ètnica, els nenets, i els seus problemes de supervivència sota el domini rus. Una altra de les fidelitats personals de l’autor.
En el fons, hi ressona la millor tradició del gènere, amb referències a la realitat social (màfia russa, polítics sense escrúpols, fundacions “benèfiques” amb objectius foscos…) i un investigador més o menys honrat a qui, en aquest cas, potser li falta un pèl més de cinisme per homologar-lo als models. Però, aquest tret propi, tal volta sigui –en una trajectòria que espero que tingui continuïtat– allò que acabi fent-lo estimar pels lectors.

Anuncis

Read Full Post »