Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘okupació’ Category

¿Algú tenia dubtes sobre com acabarien actuant amb el moviment dels indignats Felip Puig i el bipartit que administra la Catalunya sotmesa al Regne d’Espanya? “El carrer és meu”, han dit com va fer poc després de la mort del generalot el feixista del Fraga Iribarne. Només els contenia la por d’un impacte electoral negatiu el 22 de maig. Passada la data fatídica, han cregut tenir barra lliure i han desplegat la repressió més bèstia vista de fa temps als carrers del nostre país. Amb un cinisme propi d’ell mateix, Felip Puig ho ha volgut justificar en una pretesa necessitat de neteja, de treure objectes contundents abans de la previsible victòria del Barça i els aldarulls consegüents de dissabte… i en la violència dels manifestants!!! Violència? Quan el que els ha caracteritzat és precisament l’absència declarada i volguda de violència.

Tinc les meves reticències respecte del moviment dels indignats –i cada vegada més, per la seva feblesa en la defensa dels nostres drets nacionals i lingüístics, i alguns silencis notables en les seves reivindicacions pel que fa a les institucions imperials com la monarquia, l’exèrcit o sobre les agressions als drets humans com la tortura persistent als centres de detenció–, però el que ha fet la policia a les ordres del conseller de l’Interior és tan bèstia que em posa decisivament al costat dels indignats. El mal que ha fet Puig al meu país, en la persona dels indignats que han patit la violència que ha desfermat, és tan gran que ha aconseguit posar Catalunya a la portada dels mitjans de comunicació més influents del món. I certament no per bé, sinó per posar-nos en el mapa de la repressió més brutal. La Shaudin Melgar-Foraster, professora i escriptora catalana que viu al Canadà, ho deia amb contundència en una de les seves intervencions al grup de debat “Català sempre”:

“En principi respecto la seva opinió, encara que no la comparteixi, perquè tothom té dret a expressar-se i a ser
respectat, però em molesta moltíssim la seva manca de respecte al català. I, puc equivocar-me, però em sembla que aquest moviment ha fet molt mal al nostre moviment independentista, per no parlar que deixa
entrar sense aturador la dreta pertot arreu. Ara bé: el que ha passat avui a la Plaça Catalunya és inadmissible. No hi fa res que els acampats siguin de parla castellana o catalana, que plantin raves a la plaça o que toquin la flauta o el que sigui que hi fan, la brutalitat de la policia s’ha de castigar. A més, mirat des d’un punt de vista més pragmàtic, tot el que han aconseguit amb aquesta brutalitat és que més gent doni suport al moviment dels acampats, per tant, només han aconseguit donar força al moviment. A mi, a més d’horroritzar-me les imatges que he vist, em fa molta vergonya com a catalana. Quan aquí, al Canadà, em preguntin sobre aquests fets (si se n’assabenten que encara no n’han dit res les notícies) no sé pas què respondré. Sempre parlant que els catalans tenen una llarga tradició democràtica i que som gent pacífica i ara que redimoni dic?.”

Personalment, la brutalitat de la policia a les ordres de Felip Puig no m’ha estranyat gens. Li va el garrot, com la gent del seu partit a Osona –assumint la paròdia que en fa “Polònia”– van remarcar en regalar-li un bat de beisbol. És un d’aquests personatges que s’embolcallen amb la bandera catalana per cobrir qualsevol brutalitat o indecència (com que CiU afavoreixi que a Badalona governi la llista més votada, és a dir el nazi del Garcia Albiol). Més greu encara que la bastonada als indignats em sembla tota la política anunciada i aplicada per Puig en defensa de la impunitat de la policia i en contra dels moviments socials –amb especial obsessió pels okupes–, com ens advertien justament al començament del nou mandat del bipartit la Coordinadora per la prevenció de la tortura i d’altres entitats catalanes en defensa dels drets humans, en aquest comunicat:

Comunicat de premsa | 26 de gener de 2011

DAVANT LES POSSIBLES MESURES
ANUNCIADES PEL CONSELLER D’INTERIOR

Recentment s’ha conegut, a través de declaracions del Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, la possible adopció de dues mesures que afecten directament a l’àmbit de la política de prevenció de la violència institucional i de la prohibició de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.

1) La primera mesura fa referència a l’anunci de la derogació de l’anomenat Codi Ètic de la policia. Aquest “codi” aprovat per l’anterior Govern consisteix en un conjunt de les anomenades “bones pràctiques” que han d’observar els cossos policials en l’exercici de la seva funció pública, establint unes obligacions deontològiques a complir. En aquest sentit, cal recordar que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va considerar en el seu dia que, encara que insuficient en no tenir força jurídica vinculant ni sancionadora, les disposicions i creacions de l’esmentat “codi” constituïen un cert pas en la lluita per prevenir abusos policials i altres formes similars de violència institucional. No s’entén com un text no vinculant orientat a millorar el tractament que reben dels ciutadans i ciutadanes per part de les forces de policies i que està en línia amb les recomanacions del Consell d’Europa i d’altres instàncies internacionals es pot interpretar com un “greuge” o un senyal de “desconfiança” cap a la Policia de Catalunya.
2) La segona mesura fa referència a la possible desinstal·lació o reorientació de càmeres d’enregistrament que s’havien posat en algunes comissaries de policia. Cal assenyalar que aquesta mesura es va començar a aplicar l’any 2007 en compliment de nombroses i reiterades recomanacions internacionals adreçades a l’Estat espanyol, entre altres, pels següents organismes internacionals: el Comitè contra la Tortura de l’Organització de les Nacions Unides, diversos Relators de l’ONU contra la Tortura, el Comitè per la Prevenció de la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels del Consell d’Europa i el Comissari Europeu de Drets Humans.

En aquest mateix sentit s’havien pronunciat també des de fa anys destacades organitzacions (nacionals i internacionals) de la societat civil, dedicades a la defensa dels drets humans i la lluita contra la tortura i la violència institucional, entre altres: Amnistia Internacional (www.amnistiacatalunya.org) i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura de l’Estat Espanyol (www.prevenciontortura.org).

I encara en clau institucional catalana, el Parlament de Catalunya aprovava el dia 1 de desembre de 2004 una Proposició No de Llei que instava el govern a implementar les recomanacions del Relator contra la Tortura de l’ONU, iniciativa que rebia el suport de la immensa majoria de les forces polítiques parlamentàries del país, incloent-hi les que ara donen suport al Govern de Catalunya.
Tal com les institucions, organitzacions i altres càrrecs governamentals i policials han assenyalat repetidament, des que es va procedir a la instal·lació de les càmeres, les denúncies per maltractaments contra els Mossos d’Esquadra s’han reduït notablement.
Anotem, també, que en data 16 de desembre l’ACAT (entitat de la Coordinadora) va escriure una carta al Sr. Mas i a la premsa (publicada a l’AVUI I EL PUNT) ressaltant aquests mateixos aspectes. És per les raons que hem apuntat que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura vol manifestar:
1- La seva profunda preocupació per les intencions reflectides en les declaracions del nou titular de la Conselleria d’Interior, en el sentit de procedir a la derogació i desmantellament o reorientació d’aquestes dues mesures.
2- Entenent que procedir d’aquesta manera només posaria de manifest el notable retrocés d’una política que ha de ser respectuosa dels drets fonamentals de les persones que entren en contacte amb el sistema policial i penal.

3- En aquest sentit demanem que, en ple respecte a les recomanacions internacionals assenyalades i recolzades pel mateix Parlament de Catalunya, es mantinguin i s’aprofundeixin les decisions que en el seu dia es van acordar en matèria de prevenció de la tortura i els maltractaments.

Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura (ACAT)

Alerta Solidària

Associació EXIL

Associacció Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)

Associació Memòria contra la Tortura (AMCT)

Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà

Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)

Justícia i Pau

Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB.

Rescat

Rescat

Barcelona a 26 de gener de 2011

Anuncis

Read Full Post »

El dies 24 de novembre i 13 de desembre vinents hi ha prevista la celebració de dos judicis en què membres de la brigada mòbil dels mossos d’esquadra són acusats d’assetjament pel cap de la secció de fotografia del setmanari la “Directa”, el fotoperiodista Albert Garcia. Aquesta és la versió que n’he rebut de l’Assemblea del setmanari:

Prou assetjament policial:

per la llibertat d’expressió i informació

Doble judici contra els Mossos d’Esquadra per la persecució

i assetjament contra un fotoperiodista de la Directa

 

La fiscalia demana per un agent de la Brigada Mòbil 18 mesos de multa

per un delicte continuat d’amenaces contra el fotògraf Albert Garcia

 

El proper 24 de novembre i el proper 13 de desembre, el nostre company Albert Garcia, fotoperiodista, coordinador de la secció de Fotografia del nostre setmanari i afiliat al SPC (Sindicat de Periodistes de Catalunya), torna a comparèixer als jutjats. No és la primera vegada que l’Albert pateix l’obsessió policial. El juny de 2007 ja va ser absolt en tots els termes per cobrir una protesta okupa contra una constructora, després de ser denunciat per la Brigada d’Informació de la policia espanyola.

 

Aquest doble judici contra els Mossos torna a palesar l’obsessió policial contra la llibertat d’informació en general i contra la Directa en particular. Obsessió manifestada en el present cas en l’assetjament personalitzat i continuat en el temps per impedir la tasca professional del nostre company. En el primer cas, impedint violentament que fes la seva feina. En el segon, amb dues visites personalitzades al seu altre lloc de feina, per amenaçar-lo, obertament, per la tasca que desenvolupa a la Directa.

 

Avui, a la vista dels fets i després d’haver treballat durant molts anys per restablir la justícia i combatre la impunitat, us volem informar que diferents agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra seuran com acusats per les denúncies interposades pel nostre company. Han estat anys d’evitar les dilacions policials als jutjats, de sortejar obstacles, de provar de no desistir. En aquest sentit, com a primera victòria, cal assenyalar que l’habitual dinàmica de creuar denúncies falses –tu em denuncies, jo et denuncio– per part dels Mossos s’ha estavellat. Les dues denúncies contra Albert Garcia ja han estat arxivades i sobresegudes. I ara es jutjarà la prepotència, la impunitat i fins i tot la xuleria amb que actuen determinats agents de la Brigada Mòbil, que sembla que disposin de carta blanca. En aquesta crua realitat és particularment greu el cas de l’agent de la Brigada Mòbil Jordi S.S., amb TIP 7289. L’agent va visitar en dues ocasions consecutives l’Albert al seu lloc de feina –un bar de les Rambles de Barcelona- per dur-lo a un portal contigu i amenaçar-lo reiteradament, colpejar-lo i assegurar-li que si seguia amb la seva feina tindria problemes seriosos. No endebades i a la vista dels fets acreditats, la fiscalia demana ja per a aquest agent 18 mesos de multa per un delicte de coaccions continuades.

 

A l’espera d’una sentència condemnatòria, ja anunciem que exigirem l’expulsió definitiva de l’agent així com la depuració d’aquestes actituds, més pròpies de la màfia i de règims autoritaris que de la defensa dels drets, llibertats i garanties fonamentals.

 

No ens callaran mai: ni impunitat, ni brutalitat, ni assetjament.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Setmanari Directa, a 17 de novembre de 2010

 

 

[Síntesi de la persecució i l’assetjament contra l’Albert Garcia]

 

Cas 24 de novembre

Data i lloc dels fets: Barcelona, 20 de desembre de 2008, durant la cobertura informativa de la protesta convocada per la mort a Grècia d’un noi de 16 anys per trets de la policia en les manifestacions contra la crisi.

Fets: Mentre, acreditat, prova de desenvolupar la seva tasca professional, per cobrir gràficament la protesta, és interceptat per agents antiavalots que li ho impedeixen. Traslladat a l’espai entre dues furgonetes policials, és colpejat, amenaçat i agafat pel coll. Va ser l’únic periodista identificat al que se li va impedir desenvolupar la seva feina.

Altres: Davant la gravetat de la situació, l’Albert va trucar a la Directa deixant el mòbil obert. Vam enregistrar una trucada on es poden sentir, entre d’altres: “te voy a dar una paliza en la cabeza” i la reiterada negativa a identificar-se

Denúncia interposada: per delictes de coaccions i amenaces contra els agents 6338, 10822 i 12359

Denúncia contra Albert Arxivada

Testimonis: Compareix un fotògraf que va cobrir els mateixos fets, que no va veure interferida la seva feina, i que només se li va sol·licitar la credencial de premsa.

Convocatòria de solidaritat

Dimecres 24 de novembre, 10,30 hores. Ciutat de la Justícia. Sala 223

 

Cas 13 de desembre

Data i lloc dels fets: 12 de desembre de 2006 i 7 de març de 2007, Rambles de Barcelona, un bar de les Rambles on Albert Garcia treballava a temps parcial com a cambrer.

Fets: El 12 de desembre, mentre està treballant, arriben a la feina agents antiavalots de la Brigada Mòbil que l’obliguen a anar a buscar el DNI als vestuaris i a sortir al carrer. Posteriorment, és introduït a la porteria de les Rambles 126 on és interrogat il·legalment sobre diversos aspectes i posteriorment amenaçat continuadament. Li etziben que saben on treballa, quines manifestacions cobreix i que vigili quines fotos fa perquè l’estan vigilant i sinó “tindrà problemes”. Closa la retenció-segrest li diuen, literalment, que “aprofiten l’ocasió per interposar-li una denúncia falsa per insults”. Els agents es van negar a identifcar-se.

Només tres mesos després es reprodueix  la  situació. Quan es diposa a entrar a la feina és aturat i retingut durant 20 minuts, referint-se novament “a que ja sabien qui era” i que “entrarien a la feina per parlar amb el cap i dir-li qui era. En tot moment es neguen a identificar-se. En les dues actuacions repressives, coincideix la presència de l’agent 7289.

Altres: La gravetat de la visita personalitzada al seu lloc de feina, de la violació de la intimitat i privacitat, de la retenció a la porteria, de les coaccions sobre la seva tasca professional, amenaçant-lo de parlar amb el cap del bar per dir-li “qui era” i des de tics absolutament mafiosos.

Denúncia interposada: per delictes contra els drets individuals; abús de funcions d’autoritat; delicte continuat de coaccions, falta de maltractament d’obra i amenaces

Denúncia contra Albert: Sobreseguda. Cal afegir que la suposada denúncia contra Albert mai va acabar d’aparèixer, quan la jutgessa la va requerir fins a quatre cops.

 

Convocatòria de solidaritat

Dilluns 13 de desembre, 11.00 hores

Audiència Provincial de Barcelona | Secció 8a

(A la imatge, última portada de la “Directa”)

 

Read Full Post »

És significatiu que el dia de la vaga general, el 29 de setembre, es distingís mediàticament per aldarulls, contenidors cremats i càrregues policials, i no pel més important: la massiva participació en la mateixa vaga i la mobilització contra la reforma laboral imposada pel govern de la monarquia i a favor d’una política al servei de la majoria social i no d’una minoria. En podeu veure una crònica crítica, de com ho van tractar els mitjans, a l’observatori crític media.cat.

Personalment, a la tarda, a les set del vespre, després de dues hores de manifestació, veient que no avançava –m’havia posat en una mena de terra de ningú, al final de CCOO i al davant de la Intersindical, perquè no m’agrada anar enquadrat en una mobilització que volia unitària–, vaig anar cap a la capçalera. Corredisses, mossos acaçant la gent… i, a Via Laietana, barricades de foc. Vaig decidir tornar-me’n cap a casa. I vaig fer-ho reflexionant sobre a qui beneficiava –i qui l’havia provocat i per què– aquell espectacle.

Com que, a les versions dominants als mitjans de comunicació sobre què va passar al llarg del dia, hi preval –com tantes vegades– el relat oficial (de qui administra el poder), sense cap contrast, i bona gent en qui tinc confiança em donen una visió ben diferent del que va passar i de les seves causes, crec que el millor que puc fer és reproduir els dos comunicats que he rebut del Moviment del 25 de setembre, protagonista de l’ocupació de l’antiga seu del Banc Español de Crèdit a la plaça de Catalunya de Barcelona, a la qual vaig dedicar part de l’anterior article en aquest mateix bloc. (Recomano també un bon article, de Xavier Borràs, titulat “29-S: violència i intoxicació mediàtica, a Nació Digital).

AMB EL MOVIMENT DEL 25 DE SETEMBRE S’HA OBERT UN ESPAI SOCIAL I POLÍTIC A LA CIUTAT

Els successos ocorreguts en el marc de la vaga general del 29 de setembre no han aturat res. A la crida realitzada a totes aquells i aquelles que volien fer la vaga, però teniem dificultats per exercir el dret a vaga, hem respost. Les precàries, els aturats, les treballadores domèstiques, els col·lectius amb diversitat funcional, els sense papers, les treballadores sexuals, les treballadores temporals, les persones hipotecades o ja desnonades…, vam decidir que fariem nostre aquest espai com a mínim fins el dia 29 per construir un moviment que vagi més enllà de la vaga general. Doncs la nostra vaga no cap en un sol dia.
La vaga general del 29 de setembre era necessària: per a totes les persones que patim individualment uns problemes que són socials, fou una oportunitat extraordinària per a expressar les nostres necessitats, els nostres desitjos i i les nostres propostes de manera col·lectiva. Una oportunitat que operatius policials que bordejaven i travessaven la seva pròpia legalitat no van poder ofegar.
Aquesta vaga va ser el moment per a trobar-nos i buscar el que ens uneix, aquesta vaga ha estat l’oportunitat d’organitzar-nos per a resistir en la vida quotidiana, per ajudar-nos mútuament i per a tenir prou forces com per lluitar i crear alternatives a les nostres situacions.
Aquesta vaga ha estat un èxit  i d’ella en sortim més fortes: si abans estàvem soles, ara ens hem trobat.
La vaga ha servit per a oposar-nos a les retallades socials que afavoreixen els rics i maltracten més a les que no tenim diners, però sobretot ha estat el dia on tots juntes hem expressat al carrer les nostres exigències i les nostres solucions.
Necessitem aturar la reforma laboral que precaritza encara més als i les treballadores.
Necessitem resoldre d’una vegada el problema de l’habitatge, les hipoteques assassines, els lloguers abusius, els milers de desnonaments i desallotjaments, els milers de famílies sense casa.
Necessitem transport públic gratuït, per a moure’ns per la ciutat per anar a treballar o buscar feina o anar a passejar.
Necessitem aturar l’encariment constant dels preus, la vida cara que ens van imposar amb l’excusa de l’euro.
Necessitem accedir a la renda bàsica per a viure, doncs és intolerable que 300.000 barcelonines visquin amb 600 euros al mes.
Necessitem repartir la riquesa d’una forma profunda, acabar amb les desigualtats econòmiques insultants a l’inici del segle XX1
Necessitem abolir lleis que van en contra de la dignitat humana com les ordenances del civisme, les lleis d’estrangeria i els seus centres d’internament, les presons per a pobres.
Necessitem repartir el poder i acabar amb qualsevol forma de discriminació per motius de gènere, color, opció sexual, nacionalitat o situació legal.
Necessitem acabar amb l’economia capitalista que ens tracta com a objectes.
Necessitem tornar a fer nostra la ciutat que ens expulsa amb el turisme i els hotels.
Per aquests necessitats, i milers d’altres que volem que siguin parlades i escoltades entre totes i tots, ens proposem a nosaltres mateixes i a totes aquelles persones que se sentin interpel·lades a:
A consolidar els  Comitès de Vaga als barris més enllà del 29-S perquè esdevinguin Comitès per autoorganitzar la vida de forma col·lectiva.
Crear nous espais de resistència i ajuda mútua en els llocs de treball.
Crear eines de solidaritat entre la gent represaliada per colar-se al metro, per no tenir papers, per fer música o trobar-se al carrer, per fer el top manta o el treball sexual.
Crear cooperatives de treball per a resoldre des de l’autogestió el problema de l’atur i la precarietat.
Crear un nou sindicat internacionalista on ens trobem per a lluitar plegats gent amb papers i sense papers, gent nascuda aquí i gent nascuda allà.
Crear grups de consum crític, cooperatius i autoorganitzats, per a deixar de consumir mercaderies supèrflues i perjudicials i trencar el parasitisme dels grans intermediaris
Crear cooperatives de crèdit o participar en les que ja existeixen per tal de deixar d’ingressar els pocs diners que tenim als bancs capitalistes.
Crear els Comitès que creguem convenients  per a impulsar la resolució d’aquestes necessitats, per a impulsar els nostres desitjos, per a fer extensives les nostres lluites i  les dels altres, per a practicar l’ajuda mútua, per a crear una nova societat.
PER TOTS AQUESTS MOTIUS,
Fem una crida a reconèixer-nos humilment en les lluites dels altres.
Fem una crida a aturar la resignació i la indiferència.
Fem una crida a aturar la ciutat per a crear-la d’una altra forma més humana.
Fem una crida a estar juntes i a somriure una altra vegada.
Fem una crida a adonar-nos de les nostres pròpies capacitats: juntes ho podem tot.
Amunt amb el Moviment del 25 de Setembre!
Amunt amb l’Assemblea de Barcelona!
Amunt amb la Vaga General!
Assemblea del Moviment del 25 de Setembre

Comunicat davant del desallotjament del banc reapropiat de plaça Catalunya i arran de la jornada de vaga general del 29 de setembre

La vaga general ha començat a la mitjanit. Al llarg de la matinada i el matí, hi ha hagut piquets a tots els barris i punts estratègics de la ciutat. A les dotze del migdia els piquets dels barris han confluït a plaça Catalunya, on l’Assemblea de Barcelona havia convocat un piquet central unitari. Els mossos d’esquadra han intentat impedir que el piquet marxés per on estava previst, cosa que ha generat moments de tensió.
A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a ‘escombrar’ plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crèdit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.
Al final de la jornada de vaga, hi ha 59 persones detingudes de la jornada de vaga i algunes desenes de ferits per la policia.
La denúncia interposada per part de la propietat de l’edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. Els mossos han desallotjat sense l’ordre pertinent del jutge: es tracta per tant d’un desallotjament il·legal. El pretext adduït per fer aquesta actuació d’excepció és que s’havien tirat objectes des de l’edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l’immoble ni s’ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d’un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polítiques. Altres irregularitats han estat l’absència del número de placa visible en molts agents, així com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.
Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l’adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l’Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. És una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l’expressió d’un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l’autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.
El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increïble on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d’informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de “quina és la teva vaga?”. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l’existència d’aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.
Això tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d’organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.
Moviment del 25 de setembre
Barcelona, 29 de setembre del 2010

(A la foto, que he rebut del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, la que va ser seu del Banco Español de Crédito a Barcelona, el dia abans del 29 de setembre. Entre les pancartes, una en solidaritat amb set persones detingudes al País Basc la matinada del 28 de setembre acusades de ser membres d’ETA per la seva participació en l’organització basca de solidaritat internacional Askapena. Mentre escric aquest article, milers de bascos i basques es manifesten a Bilbo –responent a una convocatòria que compta amb el suport des del PNB fins a l’esquerra abertzale il·legalitzada–, per reclamar tots els drets per a tothom).

Read Full Post »

Aquest dimecres, 29 de setembre, vaga general en tots els territoris sotmesos a la sobirania del Regne d’Espanya, excepte al País Basc (aquí teniu les raons per les quals els sindicats sobiranistes ELA i LAB van convocar vaga general al País Basc el 29 de juny passat  i ara no ho fan).
A banda de la jornada de vaga general contra les reformes laborals impulsades pel govern de la monarquia, val la pena destacar alguns esdeveniments que hi afegeixen al·licients en el cas del nostre país:

Ocupació de l’antiga seu del Banco Español de Crédito a la plaça de Catalunya de Barcelona

Potser el fet més rellevant des d’una posició alternativa a la convocatòria de les grans centrals sindicals espanyoles ha estat ocupar i convertir l’antiga seu del Banco Espaól de Crédito en un centre de coordinació i agitació social abans i durant la jornada de vaga. Una gran troballa dels moviments alternatius, tant pel seu valor simbòlic com per la capacitat d’organització i coordinació que comporta. Aquest és el manifest que van fer públic el 25 de setembre quan van començar l’ocupació els membres de “La Mercè Prekària”:
UN ESPAI BANCARI AL SERVEI DELS QUE PAGUEN LA CRISIS
Les precàries que han participat a la convocatòria de la Mercè Prekària celebrada avui a les 17:00 a la Pl. Universitat, convocada per l’Assemblea de Barcelona, s’han reapropiat d’un espai del capital en ruines, el Banco Español de Crédito de la Plaça Catalunya. Les que estan fartes que davant de la crisi aquells que la van provocar siguin salvats amb els diners públics, les que estan cansades de pagar els plats trencats d’un sistema que fa fallida, avui han decidit obrir un espai per a la confluència de lluites, experiències autorganitzatives i eines de resistència a una situació que és insostenible. Un espai per totes aquelles a les que els hi és difícil fer vaga: precàries, estudiants, sense papers, treballadores domèstiques, jubilats, treballadors sense contracte i un llarg llistat més d’un món que el sistema està destruint.
Neix així el moviment 25 de setembre que vol ser una aportació a un procés que, lluitant per ella, ha d’anar més enllà de la vaga general del 29 de setembre. Perquè la nostra vaga no hi cap en un sol dia i la crisi no s’acabarà amb ella. Invitem a tots aquells que aquesta crisi ha deixat sense resposta a compartir aquest espai i aquest moment amb nosaltres.
Es pot trobar més informació al bloc de l’Assemblea de Barcelona http://assembleadebarcelona.wordpress.com/
i al del Moviment del 25

Agència d’Informació 29-S

Una mostra de la vitalitat dels autoanomenats “mitjans de comunicació alternatius” catalans i de la seva creixent capacitat de coordinació és la posada en marxa de l’Agència d’Informació 29-S. Així ho explica la gent que l’ha posat en marxa:
QUI SOM? MITJANS UNITS PEL 29-S
L’Agència Informativa 29-S neix per explicar la vaga general del 29 de setembre a partir dels mateixos treballadors i treballadores que la protagonitzarem i que sortirem al carrer per aturar les retallades socials.
Mitjans de comunicació alternatius dels Països Catalans ens hem unit per crear aquest pol d’informació dels sectors anticapitalistes i de combat. I hem creat un agència de notícies que té l’objectiu de visibilitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada de vaga.
La feina d’aquesta agència és recollir la informació que es generi als piquets a les empreses, a les diferents accions descentralitzades i a les mobilitzacions que s’organitzin contra la reforma laboral i el reial decret 3/2010.
És per això que hem creat el portal www.29-s.net. A més, hem obert una direcció de correu (agencia@29-s.net) i habilitat un número de telèfon (671.448.054) per tal que ens pugueu informar amb textos, fotografies i vídeos de tot el que succeeixi durant les 24 hores de la vaga.
Els mitjans que participem a l’Agència som: Kaosenlared, L’Accent, Librered, Ràdio Bronka, Radio Pica, Contrabanda FM, Revista Catalunya, Sants Ona Lliure, el Setmanari la Directa, Llibertat.cat, Indymedia Barcelona, La Haine, Okupem les Ones, Ràdio Trama de Sabadell, el setmanari Diagonal i Gràcia Viva.
Farem el seguiment conjunt de la jornada des de la seu de Contrabanda FM (plaça Reial – Barcelona). A més de difondre a través de la web conjunta tot el que succeeixi al llarg del dia 29, les quatre ràdios lliures de la ciutat emetran en directe per les ones totes les notícies que anirem recollint.
Necessitem la vostra participació per poder difondre informació veraç i de primera mà sobre tot el que succeeixi al llarg de la jornada a les empreses i grans indústries, als centres educatius i sanitaris, als pobles i barris, a tot arreu on hi hagi protestes en contra de les agressions que estem patint als drets laborals i socials.
Sense la teva ajuda no aconseguirem arribar a tot arreu. Participa d’aquest projecte informatiu.

Informe de media.cat sobre “La retallada social del Govern espanyol a les tertúlies matinals”

L’observatori crítics dels mitjans media.cat ha contribuït també a la vaga general a la seva manera: dedicant el seu darrer informe, presentat dilluns, a “La retallada social del Govern espanyol a les tertúlies matinals”. Ho expliquen així en la crònica que n’han fet al mateix media.cat:
A LES TERTÚLIES CATALANES ELS MANCA PLURALITAT I REFLECTEIXEN ELS INTERESSOS DELS SECTORS MÉS BENESTANTS
Aquestes són les conclusions més contundents a les que arriba un informe de Media.cat, realitzat conjuntament amb l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la Universitat Autònoma. L’estudi, realitzat pel professor de la UAB i director de l’OCC, Xavier Giró, i el periodista Oriol Andrés, analitza les opinions defensades davant la retallada social del Govern espanyol del passat mes de maig a les tertúlies líders en audiència a Catalunya: Els matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1 -amb una audiència sumada de 900.000 persones- conduïdes, respectivament, per Josep Cuní, Manel Fuentes i Jordi Basté.
Segons es demostra al document, titulat “La retallada social del Govern espanyol a les tertúlies matinals de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1”, els convidats van acceptar de forma majoritàriament acrítica les polítiques governamentals -presentant-les com “necessàries” o, fins i tot, “insuficients”- per 22 dels 48 participants, mentre que sols dotze en van criticar el seu “contingut antisocial”. En la mateixa línia, una decisió política, com és reduir el dèficit, va ser “acceptada de forma quasi unànime com un axioma” -“era necessari”o “era inevitable”- i sols una minoria -sis contra 57- de les opinions van demanar retallades de pressupost enfocades en una altra direcció, mentre que la resta van justificar que “la crisi la paguin els menys desafavorits”.
Els autors també retreuen a les tertúlies la seva manca de contextualització i que a penes recordessin que la crisi va ser generada a partir de les pràctiques especulatives d’uns bancs que van haver de ser rescatats amb milers de milions de diners públics, generant bona part de l’endeutament públic que ara s’ha de reduir. Per a Giró i Andrés, una de les claus d’aquesta uniformitat es deu a que “la majoria dels 48 participants en les tertúlies pertanyen a estrats socials que van des del perfil de professional liberal fins a empresaris o integrants de les classes més afavorides”, el que afavoreix la perspectiva d’uns segments socials determinats. També hi manca presència femenina -nou dones contra 39 homes,- el que “tampoc facilita perspectives de gènere”.
Finalment, l’estudi demostra que el marc de referència majoritari dels tertulians és l’estatal, en prejudici del català -al referir-se a mitjans d’aquest territori- o internacional -per ser una temàtica d’abast mundial.

L’informe complet es pot descarregar aquí. (La imatge correspon a la convocatòria de l’acte previ a l’ocupació de l’antiga seu del Banco Español de Crédito a la plaça de Catalunya de Barcelona).

Read Full Post »

27 de maig del 2010, a les 5 de la tarda. Un company del Grup de Periodistes Ramon Barnils ens fa un missatge a la llista del Grup: “No us sembla una mica increïble aquesta notícia?” I, tot seguit, la reprodueix:

Els mossos vesteixen els periodistes d’antiavalots i els enfronten amb ‘violents’ manifestants

Sanchez, Guillem // ACN // 26.05.2010  17.33 h   Ref. 551345
Barcelona (ACN).- Els Mossos d’Esquadra han vestit els periodistes d’antiavalots i els han posat al davant d’una trentena de manifestants ‘violents’. Han volgut que aquells que informen de les seves accions a la societat sàpiguen què es viu a la seva pell. Els manifestants en qüestió eren també efectius de la mateixa Brigada Mòbil, que amb crits de ‘la policia tortura i assassina’ i ‘no son funcionaris, són mercenaris’ han carregat contra els periodistes i els han llançat ous i globus d’aigua amb pintura. Sí, també els han insultat. L’experiència ha servit per tancar ferides entre dos col·lectius que coincideixen cada vegada que hi ha aldarulls a la ciutat i es miraven de reüll des de la crisi anti-Bolonya.
Al camp d’entrenament dels Mossos d’Esquadra aquest dimecres hi havia una trentena d’infiltrats. ‘Aspirants a mossos’, cada cop que el sotscap de la unitat d’antiavalots els ha cridat l’atenció. Eren periodistes convidats pels Mossos per viure l’experiència de pertànyer a la ‘brimo’ (Brigada Mòbil) per un dia. 

Equipats amb granota i casc han fet sota el sol del migdia tres maniobres habituals de la unitat, una de contenció en línia, una per guanyar posició ‘al pas’ i un desallotjament per la força. 

Contenció en línia

Els ‘nous mossos’ s’han posat en línia i han esperat l’arribada dels manifestants. A una distància d’uns 50 metres han aparegut una trentena de ‘manifestants’ equipats amb pals i símbols antisistema. Els manifestants coneixien bé tots el repertori de cançons que acostuma a escoltar la brimo, i les han entonat a ple pulmó. Els periodistes, sota una pluja d’ous i de globus plens de pintura, han esta sacsejats i increpats de valent. 

Guanyar la posició ‘al pas’

Alineats en una mitja lluna, els nous mossos han rebut l’ordre de protegir l’entrada d’un hipotètic edifici. Quan els manifestants s’han acostat massa, s’ha donat l’ordre de fer-los fora fent força amb els escuts. Novament als periodistes els ha mancat convicció i han patit l’escomesa dels manifestants, que amb empentes i cops de pal els han fet retrocedir. 

Un desallotjament per la força

La tercera maniobra ha consistit en desallotjar una trentena de manifestants que s’han assegut en un edifici. Ha estat el clàssic joc d”arrencar cebes’. Però els ‘punts claus’ sobre els que cal aplicar la força per aconseguir aixecar les persones no han estat comunicats als periodistes, que haguessin fracassat de nou sense l’aparició de quatre antiavalots dels de debò que s’han prestat a fer la seva feina. Millor així. 

En David, sotscap de la unitat, ha remarcat al final de la pràctica que essencialment la seva tasca és el que no apareix mai a les notícies, ‘la contenció’. ‘Quan no passa res hem fet bé la nostra feina’. L’altre sotscap, en Simón, ha subratllat el cantó humà dels efectius que composen la brimo. ‘Són agents que compleixen ordres i prefereixen marxar aviat cap a casa amb les seves famílies que perseguir la gent pels carrers’.
Les alarmes es disparen a la llista del Grup. Que bèstia! “Eren periodistes convidats pels Mossos per viure l’experiència de pertànyer a la ‘brimo’ (Brigada Mòbil) per un dia” –diu l’agència catalana de notícies.
Poc després algú localitza i envia un vídeo d’Antena 3. Aquí el teniu. També BTV n’ha fet una notícia.
Hores després, media.cat, Observatori Crític dels Mitjans, en farà aquesta crònica: “Jugant” a fer de mossos un any després de les càrregues de Bolonya”.
La Junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils fa públic el següent comunicat:
28.05.2010

Un simulacre que és una burla als periodistes agredits pels Mossos

Notícia per GPRB
Davant del simulacre de càrrega policial en què alguns periodistes van participar a l’Escola dels Mossos d’Esquadra ahir dimecres 26 de maig, el Grup de Periodistes Ramon Barnils volem fer les següents consideracions:
Trobem sorprenent que els Mossos proposessin una simulació d’aquestes característiques i encara ho és més que periodistes i mitjans ho acceptessin i hi participessin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit. Les cròniques que s’han fet públiques del simulacre ho han enfocat com un divertimento o un experiment graciós, tot i que per a nosaltres no té cap gràcia.
Critiquem la realització de la simulació perquè no ens sembla que sigui la millor manera d’afrontar la indignació i crítiques de la professió per les agressions policials que van patir alguns periodistes en la manifestació estudiantil de fa un any a Barcelona sinó que, per contra, constitueix una “burla” pels companys que van ser apallissats sense cap mirament pels antiavalots. Les condemnes a alguns agents per agressions a periodistes en aquella manifestació demostren, per exemple, qui és el qui s’excedeix en la seva feina.
Els continus episodis de conflicte han demostrat que el problema no és que els periodistes no entenguem la feina dels Mossos antiavalots, sinó que a aquests no els agrada la manera de treballar dels periodistes i contínuament vulneren el dret a la informació de la ciutadania que els periodistes intentem defensar.
Ens preguntem què es pretenia amb aquest circ (i amb mesures paral·leles com l’armilla): espantar els periodistes perquè a partir d’ara s’ho mirin de més lluny? Busquen impunitat per a les agressions policials? O, com a mínim, “comprensió” de la impunitat?
Per tant, per evitar nous conflictes és necessari que els agents policials tinguin clar el respecte al dret a la informació, i això és una tasca interna del cos i dels seus responsables. Cal que s’assumeixin els erros comesos fins ara i, si cal, que siguin els Mossos els qui es posin a la banda dels professionals de la comunicació.
Grup de Periodistes Ramon Barnils
Països Catalans, divendres 28 de maig de 2010
Recordo el que vaig escriure fa un any en aquest mateix bloc: “Saura (amb el suport del tripartit), bon deixeble de Bush”.
(La foto, l’he baixat de 3cat24. Era el 18 de març del 2009. Les garrotades dels mossos eren de debò i els periodistes van fer de veritat la seva feina. Per això, alguns van rebre de valent)

Read Full Post »

20070622-capturada

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la ministra de Foment del Govern de la monarquia, Magdalena Álvarez, han arribat a l’acord de destinar sis-cents milions d’euros del total previst en l’Estatut per a infraestructures a la construcció de l’estació d’interconnexió de la Sagrera prevista per al pas de l’AVE (tren d’Alta Velocidad Española) per Barcelona. Un acord, al qual s’hi ha d’afegir la Generalitat, pel qual una part substancial dels diners destinats a pal·liar el dèficit en infraestructures a Catalunya anirà destinada a una sola obra, d’una magnitud incomparable amb la resta de necessitats viàries del país. Tot, perquè els darrers equips de govern de Barcelona havien planificat aquest macroprojecte –com tants d’altres de la ciutat: el 22@, per exemple o el Fòrum– sobre la base de l’especulació immobiliària. Els diners –deien els visionaris municipals– sortiran de la plusvàlua que generarà la construcció i venda de pisos i oficines que han d’anar en l’espai que quedarà lliure per cobrir l’estació.

 

Ja quan se’n començava a parlar, algunes associacions de veïns i moviments socials van denunciar el caràcter especulatiu del projecte. Ara, com que la bombolla immobiliària ha fer un pet com un aglà –ja ho deien els okupes, ¿recordeu?–, els deliris especuladors de l’Ajuntament de Barcelona els haurem de pagar tots els catalans. És a dir, menys diners per millorar la xarxa ferroviària de rodalies o per establir autèntiques xarxes de rodalies a l’entorn de les altres capitals catalanes com Lleida, Tarragona o Girona.

 

Jo que passo uns dies de la setmana a Alcoletge, un poble al costat de Lleida, i no condueixo, sé el valor que tindria una bona connexió ferroviària mitjançant el tren de la Pobla de Segur a Lleida (dir la Pobla és un eufemisme, perquè la majoria de vegades només arriba a Balaguer). Però és que a més a més, el fet que cada vegada hi hagi més població que treballa a Lleida i viu als pobles del voltant –fruit de l’especulació urbanística, que va convertir l’habitatge a  la ciutat en un bé inaccessible per a molts (i ara els pisos són buits!)– farà necessària una bona xarxa de comunicacions amb les seves rodalies, que caldria cobrir amb transport públic, preferiblement amb tren (i ja no parlem del “deute històric” de Renfe amb Fraga i altres poblacions de la Franja, cap a on no hi ha connexió ferroviària des de les comarques catalanes veïnes).

 

Tot això ara quedarà, una vegada més hipotecat per l’esbojarrada megalomania dels gestors de l’altra ciutat on passo part de la meva vida: Barcelona. Una gestió, la del seu Ajuntament, fonamentada més en una política de façana, impulsada per una falsa competitivitat amb d’altres capitals europees (sobretot Madrid, paradigma d’allò a què es volen assemblar), que no en el benestar dels seus ciutadans. I ara la Generalitat de dalt (que deia en Barnils) els haurà de pagar, amb diners de tots els catalans, els seus deliris d’especuladors de cantonada.

Read Full Post »

plenario-districta-014_2

Estem vivint una crisi financera i econòmica galopant a nivel mundial que els governants no acaben de saber com reconduir, si no és facilitant diners a cabassos als bancs i a les grans empreses, mentre parlen de “reinventar el capitalisme”. Al Regne d’Espanya, la crisi s’agreuja per l’elevat índex d’atur que ja supera els tres milions de gent sense feina, i que la propaganda oficial maquilla amb un descens del cost de la vida que, cas que sigui real, que està per veure, té una de les seves causes principals en el descens en picat de l’activitat econòmica i el poder adquisitiu. És a dir, en la caiguda de la demanda.

 

Juntament amb aquest increment de la crisi, creixen els moviments que reclamen abordar-la des de la perspectiva de la gent i no dels grans poders financers i econòmics. Un d’aquests moviments que crec que val la pena seguir és el que, des d’abans que es declarés la crisi, es mou a l’entorn de la reivindicació d’una vivenda digna als Nou Barris de Barcelona. Una reivindicació que va ser bandera del moviment de l’okupació i que, ara, amb l’increment de la crisi i la davallada dels preus de l’habitatge, es fa més evident. Els pisos construïts en època d’especulació i diner negre a dojo són buits, perquè ningú no els compra ja ni per a especular, mentre la gent pateix per pagar les hipoteques o els lloguers o, simplement, els ha de deixar de pagar perquè es queda sense feina.

El moviment “Nou Barris pel lloguer protegit” –aconsello el seu bloc (d’on he tret la foto que publico)– convoca per al dissabte 7 de febrer una Jornada reivindicativa al barri amb el títol “Habitatge per tothom”, i el lema “Si salveu als banquers… salveu també a les famílies!!!”. Nou Barris, que va ser punta de llança del moviment veïnal a finals del franquisme i el primer postfranquisme, sembla reviscolar.

 

Aquest és el programa d’actes per al 7 de febrer

 

LLOC: Pg. Verdum/Pça Lluchmajor (si plou traslladat a marquesina Via Júlia)

HORARI: 11 matí fins 21 hores

Activitats lúdiques (mati i tarda): TALLERS per nens i grans, TEATRE AL CARRER, pallassos de l’Ateneu, espectacle by Ateneu Popular, música, imitació dels polítics.

Activitats reivindicatives:

  • assemblea popular per expressar-te i escoltar als altres
  • apuntat a la nostra llista exigint pisos lloguer al barri
  • queixodrom: queixa’t a gust contra els polítics, banquers i especuladors

A les 18 hores, per espantar el fred: XOCOLATADA

 

Organitza: Inscripció Popular a Nou Barris pel lloguer protegit

Amb el suport, ajuda o col·laboració de: Ateneu Popular, Assemblea Habitatge Digne, Trobada Alternativa, Kasals de joves de Nou Barris, Taller de Bicis, 9Barris Acull ….

Read Full Post »